ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Informes

Guies de turisme, una professió en risc de precarització

Els objectius d’aquest informe són, en primer lloc, descriure les característiques i condicions de treball de les persones que fan de guies de turisme a Barcelona en un context previ a la pandèmia; en segon lloc identificar com funcionen en termes de treball les noves formes d’organitzar el guiatge turístic que han tingut un caràcter disruptiu; i, en tercer lloc, alertar de possibles riscos de precarització del treball d’aquest col·lectiu en un futur context de reactivació turística postpandèmia. L’estudi es realitza a la ciutat de Barcelona. Durant la pandèmia aquesta activitat s’ha reduït molt, i ha quedat molt limitada al públic local. Malgrat aquesta conjuntura, s’ha considerat rellevant entendre les dinàmiques laborals prèvies en previsió a possibles dinàmiques de reactivació que es preveuen que es produeixin entre aquest any 2021 i el 2022. L'informe s’ha realitzat en el marc del projecte «Treball turístic digne: una aposta de ciutat» desenvolupat per Alba Sud amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria de subvencions per a projectes d'Impuls Socioeconòmic del Territori per l'any 2019 en la modalitat finançada amb la taxa turística.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernst Cañada | Data: 28-04-2021 | Llegir més »

Precarietat laboral i habitatges d'ús turístic. Alertes per a una reactivació postpandèmia

A partir de la crisi financera global de 2008, el turisme va adquirir una rellevància especial i va haver-hi una aposta per les startups tecnològiques i el model empresarial basat en plataformes. A través de plataformes com Aribnb, Booking o Homeaway, es van introduir en el circuit de producció turística uns quatre milions d'habitatges en 191 països. Això no només va produir un procés de despossessió de l'habitatge sinó que sota aquestes noves formes d'organització empresarial van emergir diferents llocs de feina i noves dinàmiques laborals, les quals no han sigut analitzades en profunditat. Aquesta recerca, pretén descriure l’ocupació principal associada a la cadena de valor dels HUT i identificar amb caràcter exploratori en quins col·lectius es produeixen majors riscos de precarització laboral. En concret, aquest informe se centra en el treball assalariat i autònom tradicional, majoritari en el sector però també el més invisibilitzat. D'altra banda, es busca ajudar en la presa de posició davant un fenomen que podria expandir-se en aquest escenari postpandèmia. L'informe s’ha realitzat en el marc del projecte «Treball turístic digne: una aposta de ciutat» desenvolupat per Alba Sud amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria de subvencions per a projectes d'Impuls Socioeconòmic del Territori per l'any 2019 en la modalitat finançada amb la taxa turística.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada & Carla Izcara Conde | Data: 27-04-2021 | Llegir més »

Treball en creuers. De l'ampliació a la intensificació de les jornades laborals

L’any 2019 el sector dels creuers va generar més de 500.000 llocs de treball directes al món. No obstant això, es parla molt poc de les condicions laborals a què es veuen sotmeses les tripulacions dels creuers. Aquest informe té com a objectiu estudiar les condicions de treball de la tripulació dels creuers, a partir de l'anàlisi de les seves jornades laborals. L'elecció d'aquesta variable es justifica perquè la literatura internacional és unànime en assenyalar que els torns de treball esgotadors (jornades llargues i intenses) són el modus operandi de la feina en aquests vaixells. En aquesta investigació, es va confirmar que els membres de la tripulació de menor jerarquia funcional (crew) treballen una mitjana d'11,3 hores al dia i 6,97 dies a la setmana. A més, més del 80% dels entrevistats perceben un augment de la intensitat de la feina al llarg del temps. Concloem que, segons l'anàlisi elaborada, els creuers són el laboratori ideal per a l'explotació de la feina en el sector turístic perquè, a més de reproduir els mateixos mecanismes per augmentar els beneficis empresarials, aprofiten les llacunes de la legislació internacional per flexibilitzar la jornada laboral de la tripulació permetent límits màxims de treball (14 hores/dia o 72 hores/setmana).

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Angela Teberga | Data: 26-04-2021 | Llegir més »

Desigualtats de gènere en el mercat laboral turístic

Aquest informe pretén unir els conceptes de feminització i precarietat dins del mercat laboral turístic per tal d’analitzar les diverses desigualtats de gènere que emergeixen en el sector. En total, s’analitzen quinze manifestacions de desigualtat que posen de relleu el paper de la dona a la indústria turística i que fan evident la necessitat d’un canvi al sector. Aquesta investigació s’ha realitzat des d’una perspectiva crítica i interseccional per tal d‘incorporar factors com la raça, l’estatus migratori, el context social i geogràfic, l’edat, el nivell d’estudis, l’orientació sexual, la identitat de gènere o les capacitats; elements clau en l’estudi de les desigualtats de gènere. Finalment, l’informe proposa una agenda d’investigació on es recullen els buits existents a la literatura científica i es plantegen futures línies de recerca i propostes d’estudis concrets. Aquest informe ha estat realitzat en el marc del projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina» amb el recolzament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) (convocatòria 2019).

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Núria Abellan, Carla Izcara, Alejandra López, Marta Salvador | Data: 10-02-2021 | Llegir més »

Turisme de voluntariat. Caracterització i debats d’un fenomen global.

El turisme de voluntariat és un fenomen global que ha guanyat popularitat i interès des dels anys 90. Conèixer les seves dinàmiques i els actors que hi participen és important per a poder disminuir els efectes negatius que en deriven i incrementar-ne els positius. Des d’una perspectiva antropològica i de gènere, aquest informe pretén mostrar una mirada crítica al volunturisme i caracteritzar els debats presents a la literatura científica. Així doncs, es destaquen les relacions Nord-Sud, les dinàmiques colonials, el paper de les organitzacions de voluntariat, les motivacions i els comportaments dels voluntaris, així com els impactes a aquests i a les comunitats locals. A més, s’incorpora la perspectiva de gènere com un marc d’anàlisi a través del qual explorar de forma holística el turisme de voluntariat. Finalment, s’exposen les possibles conseqüències de la crisi de la COVID-19 sobre un fenomen complex que cal seguir investigant en un futur. Aquest informe ha estat realitzat en el marc del projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina» amb el recolzament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la convocatòria de subvencions per a la projectes d’educació per al desenvolupament, 2019.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Marta Salvador Almela | Data: 18-11-2020 | Llegir més »

Sesc Bertioga, on el turisme social construeix esperança

Fundat l’any 1948, el Sesc Bertioga és un centre de vacances situat al litoral de l'Estat de São Paulo, Brasil, dirigit a les classes treballadores dels sectors de serveis, comerç i turisme. Forma part de la densa xarxa d'unitats del Sesc São Paulo. Amb una capacitat d'allotjament per a unes mil persones i tres-centes més de visita, constitueix una de les experiències referents del turisme social a Amèrica Llatina. En aquest informe, a més d'explicar el seu origen i l'evolució que ha permès configurar una proposta singular de turisme social, s'analitzen amb deteniment tres dimensions clau: qui són persones usuàries del complex turístic i quin tipus de serveis reben, les condicions laborals de qui els atenen i, finalment, la seva inserció en el territori d’acollida Aquest informe ha estat realitzat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la convocatòria de subvencions per a projectes d'Educació per a la Ciutadania Global, 2018. Presentem ara la seva segona edició revisada i ampliada.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 15-11-2020 | Llegir més »

Turisme social a Amèrica Llatina. Aprenentatges de les experiències regionals

Aquest informe pretén contribuir als diferents debats que travessen el turisme social a partir d'una perspectiva llatinoamericana. En un primer moment s'identifiquen les principals concepcions que s'han desenvolupat al voltant de la qüestió, per després abordar-les en el context d'Amèrica Llatina, des de les seves particularitats teòriques i pràctiques. Abordar el turisme social és rellevant, més encara en societats tan inequitatives com les llatinoamericanes, les més desiguals en termes d'ingressos. En aquest marc, es descriuen les principals experiències que impulsen el turisme social a la regió, tant les de gestió pública com privada, per indagar: En quins termes es pensa el turisme social a Amèrica Llatina? Com s'està desenvolupant? Quins són els seus propòsits essencials?

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Érica Schenkel | Data: 22-10-2019 | Llegir més »

El turisme en la geopolíitca de la Mediterrània

L'extraordinari creixement turístic global, que ha situat a la Mediterrània com a una àrea estratègica en el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats, ha posat a la regió davant d'una sèrie de contradiccions i desafiaments que obliguen a repensar les lògiques del seu funcionament. Ineludiblement, el turisme ha de ser repensat a la llum de les dinàmiques de desigualtat i exclusió que reprodueix o contribueix a generar. Aquest informe analitza amb perspectiva regional alguns dels principals debats sobre la configuració del turisme a la Mediterrània des de la perspectiva de l'economia i l'ecologia política, així com de la geopolítica. Compta amb textos d'Antonio Aledo, Fernando Almeida, Assumpció Blanco-Romero, Sarah Becklake, Macià Blàzquez-Salom, Ernest Cañada, Samia Chahine, Claudio Milano, Jordi Gascón, Reme Gómez, José Mansilla, Claudio Milano, Enrique Navarro, Daniel Pardo, Llorenç Planagumà, David Ramos, Marta Salvador, Daniela Thiel, Cecilia Vergnano.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada (ed.) | Data: 30-07-2019 | Llegir més »

Transformacions en les relacions de gènere en experiències de turisme comunitari a Amèrica Central

El debat sobre els impactes en les relacions de gènere del turisme comunitari està profundament polaritzat. Aquesta investigació caracteritza el procés de conformació d'una oferta turística sota gestió comunitària en set iniciatives d’Amèrica Central: Cooperativa Los Pinos (El Salvador), Finca Magdalena, Ecoposada El Tisey i UCA Miraflor (Nicaragua), Los Campesinos, ASOPROLA i Stribrawpa (Costa Rica). S’analitza també quin tipus d'impactes i transformacions es produeixen en les relacions de gènere en cadascuna d’aquestes experiències. La investigació s'interroga si processos organitzatius i de gestió col·lectiva diferents poden donar lloc a resultats significativament variats des d'una perspectiva de gènere. Es conclou l’estudi amb la identificació de patrons que permeten formular tres possibles models amb els què interpretar resultats aparentment contradictoris.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 31-01-2019 | Llegir més »

Conflictes per l’aigua a Guanacaste, Costa Rica: Respostes comunitàries al desenvolupament turístic

El fenomen de l’overtourism, analitzat principalment en destinacions urbanes, ha posat de relleu les reaccions de malestar de sectors destacats de població local davant la massi cació i saturació turística. En l’àmbit rural aquesta perspectiva ha estat menys present, però pot ser un marc d’interès per a l’anàlisi de certes reaccions de grups comunitaris davant el desenvolupament turístic. En aquest informe pretenem explorar si els conflictes sòcio-ecològics vinculats a processos de despossessió per inversions turístico-residencials poden ser analitzats des de la perspectiva de la visió que construeixen aquests sectors de la seva relació amb el turisme. Analitzem el cas concret de Guanacaste, Costa Rica, on s’ha experimentat una gran intensitat tant en el creixement de la inversió turística com en els conflictes sòcio-ecològics per l’aigua, entre les comunitats rurals i les inversions turístico-residencials recolzades per l’Estat. La pregunta que ens fem és si en un context rural d’aquestes característiques cristal·litza un discurs de rebuig del turisme, com ha passat en determinades destinacions urbanes o, si més aviat en el marc d’intensos con ictes i negociacions, els arguments dels moviments socials comunitaris que reaccionen davant d’aquests mecanismes de despossessió entronquen amb demandes d’un turisme inclusiu.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 15-01-2019 | Llegir més »

Com elaborar un diagnòstic de gènere i turisme en un context rural

Un dels grans reptes del turisme és la integració de la perspectiva de gènere a nivell pràctic. Amb aquest informe es vol fer front a aquest desafiament proposant una sèrie d'eines que neixen de l'experiència de camp de la pròpia autora. La fase d'identificació d'oportunitats i desafiaments turístics en un context rural requereix de l'enfocament de gènere per recollir les millors propostes, procediments i mesures de compensació perquè el sector tingui un paper actiu en la disminució de les bretxes de gènere en àmbits rurals.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Daniela Moreno Alarcón | Data: 24-10-2018 | Llegir més »

Dimensions de gènere en el treball turístic

Aquest informe té com a objectiu desenvolupar una proposta sobre com analitzar el treball turístic des d'una perspectiva de gènere. Ens proposem aclarir, a partir de la bibliografia existent i les nostres pròpies investigacions, una sèrie de qüestions que ens semblen fonamentals: Com s'ha abordat el treball de les dones en el turisme? Què és i què suposa la feminització d’aquestes activitats? Quins són els temes claus de l'anàlisi de gènere en aquest treball? Acabem amb la formulació d'una proposta d'enfocament de gènere integrada en l'anàlisi del treball turístic.

Aquest informe ha estat realitzat per Alba Sud amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en el marc del projecte «Treball decent, turisme responsable i empoderament de les dones» (convocatòria de subvencions 2016).

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Daniela Moreno Alarcón & Ernest Cañada Mullor | Data: 29-05-2018 | Llegir més »

Espoli dels territoris garífunes a Hondures: Impactes de l'extractivisme i l'expansió turística

Aquest informe analitza dos casos de conflictes per processos de despossessió territorial vinculats a la inversió turística a Hondures. El primer aborda la dramàtica situació que viuen els habitants de la comunitat garífuna de Barra Vieja, al litoral atlàntic hondureny, contra els que l'Estat ha desencadenat una persecució judicial ferotge. La comunitat assegura que darrere de tot estaria l'interès del capital nacional i transnacional –en aquest cas de l'associació público-privada DTBT, propietària del mega complex turístic Indura Beach and Golf Resort– pel territori i les platges on sorgeix la comunitat, que podria esdevenir una possible destinació turística amb alt valor afegit. El segon cas s'enfoca en l'accelerada pèrdua de territoris ancestrals de les comunitats garífunes situades al llarg de la Badia de Trujillo, a la zona oriental del litoral atlàntic d'Hondures. Aquí, la venda il·legal de terres situades dins el perímetre de títol comunitari per a la comercialització de lots i la construcció d'habitatges amb finalitats turístiques ha vingut retallant drets fonamentals de les comunitats. Tots dos casos són paradigmàtics de la situació de disputa que s'està vivint actualment al carib hondureny.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Giorgio Trucchi | Data: 27-04-2017 | Llegir més »

Transforming Tourism. Tourism in the 2030 Agenda

Després d'intenses negociacions, el Programa de Desenvolupament Sostenible de 2030 va ser adoptat al setembre de 2015 a la cimera més gran de les Nacions Unides. Si bé els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) centraven la seva atenció en els símptomes de l'extrema pobresa, el Programa 2030 tracta també d'abordar les causes estructurals i es basa en els Drets Humans. En aquesta publicació fem una revisió de cadascun dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i la seva relació amb el turisme. Per cada un d'ells es descriu com és la vinculació entre el turisme i aquest objectiu específic, s'identifiquen els principals reptes existents, com hauria avançar per assolir aquest objectiu i es destaquen també alguns exemples d'acció.

Aquesta publicació ha estat editada per una coalició d'ONG de diferents parts del món: Alba Sud (Espanya); Arbeitskreis für Tourismus & Entwicklung (Suïssa); Ecpat Deutschland (Alemanya); Fresh Eyes - People to People Travel (Regne Unit); Kabani - the other direction (Índia); Kate (Alemanya); Naturefriends International (Àustria); Retour Foundation (Països Baixos); Tourism Watch - Brot für die Welt (Germany).

Tipus: Informes | Turisme Responsable | | Data: 08-03-2017 | Llegir més »

Aumentar la sensación de urgencia. Reflexiones sobre turismo y cambio climático.

Amb motiu de la Vintena Conferència de les Parts (COP 20) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) que té lloc a Lima, Perú, de l'1 al 12 de desembre del 2014, Pan para el Mundo (d'Alemanya) en col·laboració amb Alba Sud i Kabani (de l'Índia), editen una publicació especial sobre turisme i canvi climàtic. La publicació recull 18 contribucions de diferents especialistes de diferents llocs del món agrupats en quatre blocs centrats en la relació entre turisme i canvi climàtic: 1) el turisme com a "culpable" i com a víctima; 2) Canvi climàtic i mitigació 3) Vulnerabilitat, resiliència i adaptació; 4) Els reptes futurs

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada, Christina Kamp, Sumesh Mangalasseri y Annegret Zimmermann (ed.) | Data: 02-12-2014 | Llegir més »

La Mediterrània al microones del carboni. Alerta climàtica màxima, més desigualtat, la fi de turisme litoral.

Informe sobre els riscos globals que amenacen la Mediterrània, on es viu una situació d'alerta climàtica màxima, creix la desigualtat i el model turístic de litoral en el qual s'ha especialitzat bona part d’aquests territoris es troba clarament en qüestió.

Tipus: Informes | Territori i recursos naturals | Joan Buades | Data: 12-02-2012 | Llegir més »

La balearització global: Conflictes socioambientals de la construcció d'hotels balears a El Carib i Centreamèrica

El document, publicat en català, és una iniciativa del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i ALBA SUD a petició de l’àrea de cooperació de la Direcció General de Família, Benestar Social i atenció a les Persones en Situació Especial del Govern Balear.

El text analitza la configuració del capital turístic a les Illes Balears, l'impacte del seu desenvolupament en aquest territori, i els límits que troba per a la seva expansió i que donarà peu a partir dels anys noranta al seu procés d'internacionalització. A partir de la caracterització d'aquest procés d'expansió, s'analitza en detall com va ser el procés de penetració a Mèxic, El Carib i Amèrica Central, una de les regions privilegiades per aquests capitals, els impactes que va generar i finalment els nous tipus de conflictes que es han produït.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Macià Blàzquez, Ernest Cañada, Ivan Murray | Data: 01-08-2011 | Llegir més »

Turisme a Amèrica Central, nou escenari de conflicte social

El present informe analitza les característiques del model turístic centramericà , amb una especial atención en els processos de residencialització, i les condicions han afavorit aquest desenvolupament. Posteriorment exposa de quina manera ha afectat la crisi econòmica internacional a aquest sector i quines tendències existeixen cap a un enfortiment de la concentració empresarial. Finalment revisa les conseqüències que ha generat aquest model de desenvolupament entre les que sobresurt una creixent conflictivitat, associada a múltiples causes entre les que destaquen: conflictes per la resistència de les comunitats rurals a la despossessió de recursos naturals i territoris; conflictes per reacció de la societat civil i autoritats locals davant els abusos i excessos del desenvolupament turístico-immobiliari; conflictes inter-empresarials per contraposició d'interessos en l'explotació dels seus negocis; conflictes per l'adequació del marc normatiu regulador de les polítiques de turisme i, finalment, conflictes per la reacció dels treballadors davant la precarietat de les condicions de treball.

Tipus: Informes | Turisme Responsable | Ernest Cañada | Data: 26-04-2010 | Llegir més »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.