Àrees Naturals amenaçades pel turisme residencial a Sisal, Yucatán

Durant la dècada de 1980, Mèxic, com molts altres països a Amèrica Llatina, va experimentar un canvi significatiu en quant a polítiques ambientals. El deteriorament accelerat dels recursos naturals, la creixent desforestació i l'extinció d'espècies van portar a la mobilització de científics, ambientalistes i governs a prendre mesures. A Yucatán, el desenvolupament urbà, turístic i la pesca no regulada estaven impactant negativament les zones costaneres, incloses àrees tan fràgils com El Palmar, i la Reserva d’aiguamolls i manglars de la costa nord. Va ser en aquest context que les autoritats locals i federals, en col·laboració amb organitzacions no governamentals (ONG) i científics, van començar a intervenir per la protecció d'àrees naturals clau a la península de Yucatán. En particular, es buscava protegir els manglars i els hàbitats d'ocells migradors.

Un dels principals arguments a favor de la creació de la reserva va ser la protecció de les rutes migratòries d'ocells, especialment de l'ànec que prové del Canadà i els Estats Units, i utilitza les llacunes i aiguamolls del Palmar com a zones d'alimentació, descans i nidificació durant els seus llargs viatges. L'objectiu era assegurar la protecció i conservació dels recursos naturals que integren els ecosistemes de la reserva, ja que alberguen una gran diversitat de flora i fauna, entre les quals destaquen espècies endèmiques i amenaçades, com el flamenc rosa, el cocodril de pantà, l'ocelot i la mona aranya. Així mateix, es va reconèixer el paper clau que els manglars exerceixen en la mitigació del canvi climàtic, ja que són embornals naturals de carboni i barreres protectores contra les tempestes tropicals i huracans que sovint assoten la regió, així com zones de reproducció d'espècies marines. El 29 de gener de 1990 es va publicar en el Diari Oficial de l'Estat de Yucatán el decret en el qual va ser declarada la Reserva Estatal El Palmar (REEP) que s'estén per una superfície de 47,931.45 hectàrees en una franja litoral entre els municipis de Celestún i Hunucmá.

Imatge d'Eliana del Pilar González Márquez

Si bé la creació de la REEP va estar orientada principalment a la protecció dels ecosistemes costaners i la seva biodiversitat, també buscava l’equilibri per a les activitats humanes tradicionals com la pesca de jaiba (un tipus de cranc) que s’utilitza com a carnassa per a la captura de pops. En quant al turisme cinegètic o de caça, aquest va ser un tema complex. La caça d'ànecs i altres ocells aquàtics a la regió de Yucatán té una llarga història, i era una activitat important, tant per a caçadors locals com per a turistes nacionals i internacionals, especialment estatunidencs. Durant la creació de la reserva, es va permetre continuar amb aquesta pràctica, però sota estrictes regulacions i controls per a assegurar que no afectés negativament les poblacions d'ocells ni als ecosistemes dels aiguamolls. Per a això, es van establir zones específiques dins de la reserva on la cacera regulada podria continuar, sempre que es complissin amb les normatives sobre quotes de captura, temporades de caça i límits geogràfics. Això va permetre que Sisal continués com a destí del turisme cinegètic. A continuació, mostrem l'àrea que comprèn el Pla d'Ordenament Ecològic Territorial de la Costa de Yucatán.

Font: Geocomunes

Davant aquesta problemàtica i a mitjans de la dècada del 2000 un grup interdisciplinari d'acadèmics va elaborar el Pla d'Ordenament Ecològic Territorial de la Costa de Yucatán (POETCY) que va tenir com a propòsit establir disposicions clares per a l'ús del sòl a la costa de l'estat de Yucatán. Aquest pla buscava equilibrar les activitats econòmiques amb la conservació ambiental, reconeixent la importància ecològica dels manglars, aiguamolls i altres ecosistemes costaners per a la regulació climàtica, la protecció de les costes, i la preservació d'espècies en perill d'extinció. Com a conseqüència directa d'aquest pla d'ordenament es va crear la Reserva Estatal Ciénagas y Manglares de la Costa Norte de Yucatán (RECM), que s'estén en una superfície de 54,776.73 hectàrees en una franja litoral que abasta els municipis de Hunucmá, Ucú, Progreso, Ixil, Motul, Dzemul, Telchac Puerto, Sinanché, Yobaín, Dzidzantún i Dzilam de Bravo, abastant les àrees clau que el POETCY havia identificat com a prioritàries per a la conservació a causa de la riquesa biològica i els serveis ambientals que proporcionaven, com la captura de carboni i la protecció contra huracans. A més, es buscava evitar l'expansió no planificada de desenvolupaments turístics i urbans que amenaçaven amb alterar de manera irreversible aquests hàbitats sensibles.

El POETCY s'establia com un instrument de política ambiental que servia per a regular l'ús del sòl i les activitats productives a la zona costanera de l'estat de Yucatán. Va ser decretat en el Diari Oficial de l'Estat el 31 de juliol de 2007 per a establir una zonificació ecològica i econòmica, així com normes i criteris per a l'ordenament territorial, com la densitat i altura de les construccions, limitacions a l'edificació en àrees de gran fragilitat i en les zones inundables. Desafortunadament, els treballs perquè els municipis decretessin l'ordenament a aquest nivell de govern no van tenir el seguiment adequat per part de la nova administració estatal, per la qual cosa durant el període 2007-2014 el respecte a la normativa del POETCY va ser variable en els diferents municipis costaners; no obstant això, destaca el fet que el municipi de Hunucmá el va aplicar rigorosament en l'àrea corresponent al terme de Sisal.

El POETCY va generar desacords, especialment entre sectors hotelers i immobiliaris, els qui veien en ell fortes restriccions al desplegament dels seus projectes d'inversió. Davant les diferents manifestacions que es van suscitar i la pressió que aquests sectors van exercir en les esferes del govern estatal, el pla va ser revisat i actualitzat l'any 2014 eliminant restriccions en casos concrets, però més important encara, establint el seu caràcter no vinculant, sinó només indicatiu, la qual cosa va obrir la porta a la urbanització de l'espai rural en àrees d'un fràgil i amenaçat ecosistema.

Creixement del turisme residencial

Des de la primera dècada del segle XXI, Sisal ha viscut una transformació silenciosa però profunda. Si fins a l'any 2000 el turisme residencial tenia poca presència a la localitat, el 2020 més de la meitat dels habitatges (59%) ja es destinaven a l'ús temporal, superant àmpliament als habitats de manera permanent (41%) (INEGI, 2020). La declaració de Sisal com a “Poble Màgic” el desembre de 2020 va accelerar aquesta tendència i va desencadenar una onada d'especulació immobiliària sense precedents.

Taula 1. Relació entre habitatges d'ús permanent i temporal en el període de 1990-2020

“El títol de protecció li va donar valor al terreny”, explica Walter, guia ecoturístic. “Però també va ser el punt d’inflexió: el POETCY ja no s'està complint”. Les seves paraules mostren d'una percepció compartida per altres habitants: l'auge del turisme residencial no sols respon a una dinàmica econòmica, sinó també a l’afebliment dels instruments d'ordenament ambiental. La tendència mostrada en la taula 1 reflecteix l'avanç de la urbanització turística, impulsada pel nou estatus de Sisal com a destí amb "màgia", la qual cosa ha convertit al territori en un bé cobejat per a la inversió immobiliària. En aquest context, els marcs normatius com el Programa d'Ordenament Ecològic del Territori Costaner de Yucatán (POETCY) han quedat superats o han estat estratègicament ignorats, enmig de tensions entre interessos privats i objectius de conservació ambiental.

Els rètols de “en venda” van començar a omplir el paisatge urbà i rural. Les construccions es van multiplicar tant en la franja costanera com terra endins, modificant acceleradament l'entorn. Jorge, habitant local, descriu el fenomen com “el boom del maó”: “Per on et moguis estan construint. Això va massa ràpid. On serem en 10 anys?”, es pregunta amb inquietud. En efecte, el ritme vertiginós de nous desenvolupaments urbanístics ha generat no sols canvis paisatgístics, sinó també un sentiment d'incertesa entre els qui veuen com la seva comunitat es transforma sense un planejament clar ni participació social efectiva.

Víctor, un altre veí, recorda com el canvi va ser abrupte: “De cop i volta van començar a sortir camions a les nits, carregats amb enderrocs de la muntanya que estaven fent a miques”. Per a molts, la pandèmia de COVID-19 va ser un punt d'inflexió. “Durant aquests mesos van arribar empresaris i van comprar terres com si fos pa calent”, afegeix Walter. La contingència sanitària no sols va desaccelerar el turisme convencional, sinó que va empènyer a sectors amb capacitat econòmica a buscar destins més aïllats, la qual cosa va elevar exponencialment la pressió sobre territoris costaners com Sisal. Així, la pandèmia no va aturar l'expansió del capital immobiliari; al contrari, la va facilitar, accentuant encara més la desigualtat en l'accés i control del territori.

Imatge d'Eliana del Pilar González Márquez

Tipologies de projectes immobiliaris

Els projectes immobiliaris detectats a Sisal presenten una àmplia diversitat quant a ubicació, serveis, promeses d'inversió i tipus d'activitats d’oci. Alguns es desenvolupen en primera, segona o tercera línia de platja, mentre que uns altres s'estenen cap a zones inundables o fins i tot limiten amb les àrees protegides de la reserva ecològica.

Aquesta tendència representa un risc significatiu en una regió altament exposada a fenòmens meteorològics extrems, com a pluges intenses i huracans, comuns entre els mesos de juny i novembre. Molts dels creixements urbanístics, es comercialitzen sense estudis hidrològics o amb avaluacions d'impacte ambiental deficients, la qual cosa deixa als futurs compradors i inversors en una posició vulnerable davant les conseqüències d'una urbanització mal planificada. En el curt i mitjà termini, això podria traduir-se en habitatges inservibles, pèrdues econòmiques i conflictes legals per l'ocupació de zones no aptes per a l'assentament humà.

A més del risc directe per a les persones i les seves propietats, la urbanització d'aquestes àrees altera l'equilibri ecològic dels aiguamolls costaners, la funció dels quals és clau per a la regulació del cicle hidrològic d'intercanvi d'aigües entre la mar i les zones humides. En compactar el sòl, desviar corrents i destruir vegetació nativa del manglar i la selva baixa, s'interromp el flux natural de l'aigua, augmentant el risc d’inundacions en zones limítrofes i afeblint la capacitat dels ecosistemes per a esmorteir els efectes del canvi climàtic. La construcció en zones inundables, lluny de ser un problema aïllat, és una expressió clara de com el capital aconsegueix imposar-se sobre els límits ecològics del territori.

Malgrat aquest escenari, en tots els casos, el valor del sòl ha escalat de manera vertiginosa, alimentat per la creixent demanda i l'especulació immobiliària. En la següent taula es descriuen els principals tipus de projectes immobiliaris que actualment es comercialitzen a la zona:

Font: elaboració pròpia

Aquesta diversitat reflecteix no sols els diferents perfils de compradors i inversors als quals estan dirigits els projectes, sinó també la manera en què el territori es fragmenta i reconfigura en funció d'interessos econòmics. En molts casos, la venda de terrenys sense urbanitzar sota la promesa de plusvàlua futura ha contribuït a una expansió caòtica, amb escassa o nul·la supervisió per part de les autoritats competents.

Reflexió final

El cas de Sisal evidencia com el desenvolupament turístic mal regulat pot transformar en poc temps ecosistemes fràgils i territoris d'alt valor ecològic en mercaderia. Encara que es van crear instruments de política ambiental com el POETCY per a controlar aquesta expansió, la pressió del sector immobiliari ha afeblit la seva implementació, mostrant els límits de la normativa quan s'enfronta a interessos econòmics poderosos. El creixement desmesurat d'habitatges per l’estiueig, molts construïts en zones inundables o de reserva ecològica, compromet no sols el futur de l'entorn natural, sinó també la qualitat de vida de les comunitats locals.

És fonamental repensar el model turístic i urbà en zones costaneres. La conservació ambiental no pot ser un obstacle "negociable" per al capital, sinó l'eix sobre el qual construir propostes sostenibles que beneficiïn a llarg termini tant als ecosistemes com a les persones que depenen d'ells. És fonamental enfortir la participació comunitària en aquests ports pesquers, exigir el compliment de la legislació ambiental vigent i fomentar projectes d'educació i conservació que permetin un aprofitament turístic sostenible a les cooperatives d'ecoturisme.