1 de Maig: creixen els beneficis empresarials del turisme, també la precarietat laboral

Vivim en temps ombrívols. L'individualisme més egòlatra, el ultranacionalisme i la guerra, la insolidaritat, les desigualtats, la injustícia social, les retallades de drets, la deshumanització de poblacions migrants i dels qui són considerats diferents, avancen amb pas engegantit. Amenacen amb destruir les conquestes socials aconseguides a través de llargs anys de lluita i amb atropellar a qui s'interposi davant els interessos egoistes dels més rics i privilegiats. Sembla que no hi ha racó del planeta que no es vegi assolat per l'arrogància i la cobdícia que exhibeixen sense pudor els ultrarics  amb l'única fi de continuar augmentant els seus beneficis.

Però és davant tanta ignomínia i sadisme social que el 1r de maig s'ha aixecat sempre com un baluard ètic de les classes treballadores. Una jornada internacional i internacionalista on es continua pronunciant amb orgull la paraula Humanitat. Aquest dia ens recorda, enfront dels quals de nou propaguen el menyspreu cap a les diferències o l'odi a l'estranger, que tots els éssers humans som iguals. No oblidem el fil vermell de resistència contra tota opressió que recorre la nostra història. Poc importa en quin idioma es pronunciï la paraula solidaritat, en el 1r de maig continua sent la consigna de totes les pancartes que s'aixequen en les grans manifestacions sindicals.

També els treballadors i les treballadores del turisme, un sector estratègic en l'economia mundial, es mobilitzen contra la precarietat laboral i per a exigir respecte. I ho fan en un context de creixent tensió social en els llocs on més gran ha estat el creixement del turisme.

Reactivació turística i malestar laboral

Després d'un estiu marcat per les mobilitzacions contra la turistificació a nombroses ciutats del Sud d'Europa, i sobretot a Espanya, aquest 2025 no serà molt diferent. La reactivació turística posterior al tancament d'activitats provocat per la pandèmia de la COVID-19 ha suposat un increment de visitants a tot arreu i de tota mena, augmentant els beneficis empresarials, però també el malestar social pel risc de desplaçament de les poblacions residents. En alguns territoris, es consolida l'aposta per turistes de major poder adquisitiu, reforçant les dinàmiques de elitització i, en conseqüència, l'exclusió social. Però aquesta recuperació de l'activitat turística no ha anat a l'una de millores en les condicions de treball en el sector. És més, en molts casos, les plantilles de diferents empreses turístiques van acceptar increments salarials per sota de la inflació davant la situació de crisi. No obstant això, les càrregues de treball, els baixos salaris i la precarització s'estén en un sector que, any rere any, genera beneficis milionaris.

Concentració a l'Hotel Hitlon de Barcelona el passat 24 d'abril de 2025. Imatge d'Ernest Cañada.

En conseqüència, les tensions i conflictes laborals s’eixamplen arreu . L'any va començar amb una sèrie de concentracions a les portes de l'Hotel Majestic de Barcelona, un establiment de luxe orientat cap a un turista de molt alt poder adquisitiu, per part dels seus treballadors i treballadores, en rebuig de la decisió de l'empresa d'externalitzar el conjunt del personal del departament de pisos. A les portes de la temporada alta, durant les festes de Setmana Santa, el 17 i 18 d'abril de 2025, diversos sindicats van convocar una vaga general de l'hostaleria a la província de Santa Cruz de Tenerife. El secretari general de la Federació de Serveis de Comissions Obreres a Canàries, Borja Suárez, ens va explicar a Alba Sud els motius que els havien portat a convocar aquesta vaga, després de mesos de mobilitzacions. Aquesta mateixa Setmana Santa, el 19 d'abril, prop de quatre mil treballadors i treballadores del parc d'atraccions Port Aventura, a Catalunya, un dels més grans del Sud d'Europa, van ser convocats a una vaga per a negociar el seu conveni col·lectiu. Pocs dies després, el 24 d'abril, el comitè d'empresa de l'Hotel Hilton Barcelona es concentrava a les seves portes en una de les primeres protestes previstes en demanda d'una reducció de les càrregues laborals i, sobretot, exigint respecte per part de la direcció de l'empresa.

A més, a curt termini s'apropen altres conflictes laborals. Una de les seves causes principals és la voluntat empresarial d'estendre les externalitzacions, sobretot en territoris com Balears, Canàries, Màlaga i, en general, en els tradicionals destins de sol i platja, seguint la línia ja implantada en molts hotels de Madrid i Barcelona. A Màlaga, per exemple, es preveuen a l'Hotel Don Carlos i a l'Hotel Meliá Marbella Banús, establiments de luxe els dos, on les empreses pretenen externalitzar els departaments d'Alimentació i Begudes, amb tot el personal de cuina, restaurant i bars. A Madrid, el personal de l'Hotel Miguel Ángel rebutja la pretensió de reduir la plantilla en més de cent treballadors, per a posteriorment cobrir aquests llocs amb personal externalitzat i d'Empreses de Treball Temporal (ETT).

Un altre motiu de tensió creixent és el bloqueig per la part empresarial de negociar els convenis col·lectius a l'hostaleria. Això ja està succeint a Balears, un dels més importants, per ser on tenen la seva seu social les principals cadenes hoteleres espanyoles i afectar més de 180.000 persones. Però també està passant a Catalunya, Santa Cruz de Tenerife, Madrid i Cadis, i també en altres sectors, en el que sembla ser una estratègia coordinada. En termes generals, es detecta que la patronal no vol aplicar pujades salarials en el sector fins a saber si s'aprova per llei en el Congrés de Diputats la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. Aquesta mesura, promoguda pel Ministeri de Treball en acord amb els sindicats majoritaris, pot suposar una millora substancial en les condicions laborals en el sector. A Espanya, l'hostaleria i el comerç es troben entre els quatre sectors amb jornades més llargues. Avui dia, en el millor dels casos, les hores extres es paguen com a ordinàries sense el recàrrec del 75% corresponent, o simplement no es paguen, especialment en els milers de bars, restaurants, cafeteries i bars de copes, on no existeix presència sindical. En cas que es dugui a terme la mesura, i si a més es manté la proposta de control digital de la jornada laboral —amb accés directe de la Inspecció de Treball per a evitar fraus tant en jornades parcials com completes—, es podrien corregir molts abusos. En aquest context, els empresaris, per a esmorteir els costos econòmics que podria suposar la reducció de la jornada, a més d'evitar pujades salarials, i d'aquí el bloqueig de les negociacions de convenis, és possible que augmentin encara més unes càrregues de treball que ja són desproporcionades, amb totes les conseqüències que això tindria per a la salut mental i física dels treballadors en general.

Imatge de Clay Banks a Unsplash 

Per si això no fos poc, els abusos, irregularitats i incompliment de les normes laborals continuen sent una constant. A Catalunya, per exemple, la Inspecció de Treball ha detectat un 35% més d'anomalies en els permisos de treball, abusos en la jornada laboral i altes a la Seguretat Social de persones migrants. A l'abril del 2023, es van alliberar 20 persones en condicions de “semiesclavatge” laboral en locals de menjar ràpid que treballaven sense rebre cap salari, tots els dies de la setmana i durant més hores que el màxim legalment establert. És més, algunes d'elles vivien en els propis locals i es trobaven en situació administrativa irregular.

Però aquest increment recent de la tensió i la conflictivitat laboral no es limita únicament a Espanya. Així, tanquem 2024 amb una onada de vagues del sector hoteler als Estats Units promogudes pel sindicat United Here, com vam tenir l'oportunitat d'analitzar en l'entrevista que vam fer a Carlos Aramayo, president del sindicat Local 26 a Boston i vicepresident de la Unite Here a nivell nacional. De nou, la negociació dels convenis col·lectius en les empreses va estar en el centre de la disputa. En altres destinacions turístiques importants sembla estar succeint coses semblants. En el cas de Mèxic, durant el mes de febrer, es van produir diversos episodis de conflicte laboral. Tant a Cancún com a Playa del Carmen i Mèrida, a la Península de Yucatán, principal pol turístic del país, va haver-hi protestes motivades per la distribució de beneficis, salaris i gestió de les propines.

Assetjament laboral i necropolítica

Però l'absència de conflictes laborals oberts, no significa que les condicions de treball siguin satisfactòries. Hi ha molts casos, en els quals la pressió empresarial, acompanyada de la intervenció de l'Estat, obstaculitza, fins i tot amb violència, l'organització dels treballadors i treballadores per a defensar els seus drets. Dos exemples: a l'Argentina, sobre la situació dels guies de turisme, i a República Dominicana, a propòsit de la situació dels treballadors de la construcció per al turisme d'origen migrant, evidencien una realitat: la falta de respostes visibles mai pot equivaler a “pau social”.

A l'Argentina, com en molts altres països llatinoamericans, existeix una baixa taxa de sindicalització en el sector turístic. En part, això es deu a la precarietat laboral i a l'absència de contractacions formals. Això es tradueix en ocupacions temporals, amb salaris que no cobreixen necessitats bàsiques i jornades laborals que excedeixen les 8 hores seguides, entre altres problemes. Des que va començar el govern ultradretà de Javier Milei, la problemàtica creix a causa del pla de desregulació de l'activitat turística que ha portat endavant. Aquesta intervenció ha colpejat durament, per exemple, a guies turístics, tant en parcs nacionals com en diferents ciutats. Aquestes mesures, que deixen de costat exigències, com la formació per a exercir la professió en nom de “la llibertat”, tenen un impacte directe tant en la qualitat dels serveis com en les condicions de treball d'una de les baules més febles de la cadena turística. A partir del pla de desregulació de l'activitat, qualsevol persona pot exercir de guia turístic, sense tenir les competències necessàries i el títol d'educació superior, per la qual cosa empitjoren les seves condicions. A més, se suma a la problemàtica de l'accés a l'habitatge en localitats turistificadas, on resideixen la majoria de guies, i on és difícil aconseguir habitatge de renda permanent i els preus són elevats a causa de l’expansió de negocis immobiliaris i plataformes com Airbnb.

Imatge d'Iñaki Rubio Mendoza per a La Tinta 

A República Dominicana, un dels països amb major creixement turístic després de la pandèmia, mentre la seva població treballadora sobreviu sota una situació generalitzada de precarietat, assistim a una campanya racista contra població treballadora d'origen haitià d'enormes dimensions. La mobilització del passat 30 de març de grups d'extrema dreta, com l’Antigua Orden Dominicana, en el barri del Hoyo de Friusa, a Bávaro-Punta Cana, sota banderes patriòtiques, ha agitat una campanya contra la població haitiana de llarg recorregut. Aquest i altres assentaments informals són llocs on viu la població treballadora, migrant i dominicana, de la construcció i diverses activitats de serveis vinculades a l'economia del turisme. Però no han estat només les mobilitzacions feixistoides, sinó també les polítiques del govern del president Luis Abinader les que han impulsat l'assetjament contra la població haitiana amb detencions i deportacions sistemàtiques. L'últim episodi d'aquesta sinistra actuació ha estat la destrucció de l'assentament de Matamosquitos, on vivien milers de famílies treballadores, fins a quedar totalment arrasat, amb arguments de "treure a invasors de terrenys", "eliminar el desordre" o incrementar el "control migratori", com ha denunciat l'organització Cañeros Organizados.

Turistificació i precarietat laboral

La turistificació, que afecta cada vegada més territoris, té un efecte directe sobre la classe treballadora, també dels qui treballen en el turisme. De fet, provoca un procés d'expulsió de la comunitat local a través de l'encariment de preus de l'habitatge, l'augment dels lloguers de temporada o habitatges destinats persones amb alt poder adquisitiu. Condueix a la substitució del comerç local per altres establiments comercials que responguin a les necessitats del turisme i la reproducció del capital en lloc de les de les persones que habiten aquests territoris. Els horaris comercials s'adapten també a les arribades i ritmes del turisme, amb la qual cosa la conciliació entre la vida laboral i personal es torna més complicada. Cada vegada gastem més diners públics per a promoure i adaptar les nostres ciutats i territoris per a atreure a turistes d'alt poder adquisitiu, mentre les inversions en necessitats socials decauen. Per això, assenyalem amb insistència, que les lluites contra la precarietat laboral en el turisme i contra la turistificació, encara que impulsades per organitzacions i cultures polítiques distintes, són complementàries i necessiten convergir.

Fa a penes un mes, publiquem en Alba Sud una carta de diversos sindicalistes de CCOO ja jubilats del sector de l'hostaleria de diferents parts d'Espanya on destacaven que aquestes mobilitzacions derivades dels malestars provocats per la turistificació tenien un component de classe evident. I per això, reclamaven la necessitar de reforçar “la presència dels sindicats en aquestes mobilitzacions i la importància de tenir molta més presència les problemàtiques laborals”. De fet, cada vegada amb més força, els i les treballadores de l'hostaleria i els seus sindicats han sortit al carrer en moltes regions turístiques i s'han manifestat al costat dels moviments socials denunciant els estralls que provoca la turistificació a les seves ciutats i barris, unint les seves justes reivindicacions laborals a unes lluites veïnals, que també són les seves.

La Vila de Gràcia, Barcelona. Imatge de Carla Izcara

En aquesta conjuntura, aquest 1r de Maig hauria de servir per a reforçar les demandes laborals específiques dels treballadors i les treballadores del turisme, concretes i específiques en cada territori, i alhora, com sempre va ser, potenciar les demandes de drets del conjunt de les classes treballadores: accés a un habitatge digne, millores del transport públic, els drets de les persones migrants, defensa de la sanitat, educació i els serveis públics i poder viure en entorns saludables. Però, a més, en els contextos més tensionats turísticament, que acaba afectant el conjunt de la classe treballadora, a totes aquestes reclamacions cal sumar-li la lluita contra la turistificació.

Al mateix temps, els moviments contra la turistificació necessiten posar més atenció a les demandes laborals i entendre que posar-li límits al capital turístic des de dins de les empreses és absolutament compatible amb les seves reivindicacions. Igualment, és imprescindible sumar a tots aquests sectors que avui depenen del turisme per a poder viure. I això no pot fer-se sense escoltar les pròpies treballadores i treballadors del sector, amb les seves preocupacions i anhels. Per això, celebrem l'organització d'un taller sobre “Estratègies de lluita laboral en el sector turístic” en el qual participem al costat de Kellys Unió Catalunya, Comissions Obreres, Riders x Drets i Front Comú (Canàries), en el marc de la Trobada del Sud d'Europa contra la turistificació celebrada aquest cap de setmana passat a Barcelona.

Enfront d'aquest context, és necessari també entendre la necessitat d'una transformació del turisme que situï a les classes treballadores en el centre d'atenció. El gaudi del temps lliure, l'oci i el turisme són part de les reivindicacions històriques de la classe obrera. La lluita no ha estat només per un salari suficient i unes condicions de treball dignes i segures, sinó també pel dret al descans i al temps lliure: la jornada de vuit hores, les vacances pagades i l'accés a l'educació i la cultura van ser combats que el moviment obrer va lliurar durant dècades. És per això que, a les demandes de millora de les condicions de treball en el turisme, les reivindicacions generals, i fer front als estralls de la turistificació, caldrà sumar-li l'aposta per un turisme popular, organitzat en la proximitat, tenint en compte els límits biofísics del planeta, però amb propostes per a guanyar un món millor, més vivible i amable, en el qual els treballadors i les treballadores puguin també gaudir del temps alliberat del treball, amb activitats d'oci i turisme accessibles i enriquidores.

Visca el 1r de maig!