Jocs Olímpics de París: darrerre de la comunicació humanista, la injustícia social i ecològica

El 27 de juliol, Thomas Jolly, director artístic de la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics, va declarar que el seu desig era mostrar "idees d'inclusió, benevolència, generositat... Idees de solidaritat". Per part seva, el president francès, Emmanuel Macron, es va mostrar "immensament orgullós" d'organitzar la competició. No obstant això, des de 2017 i l'elecció de París com a seu dels Jocs Olímpics, molts activistes alerten dels danys ecològics i socials d'un esdeveniment d'aquestes característiques.

“Olimpíades de l'exclusió: 12.500 persones desallotjades!", es podia llegir a una enorme pancarta que adornava l'estàtua de la plaça de la República. El 25 de juliol, vespre de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics i Paralímpics, diverses associacions contràries a l'organització de l'esdeveniment esportiu van organitzar una contrafesta en ple centre de París. Enmig d'un remolí de bombes de fum, es van entonar càntics militants per a denunciar l'impacte social i ecològic de la competició.

Entre el miler de manifestants, Paul Alauzy, coordinador de Metges del Món i portaveu de Revers de la médaille, va protestar: "Entre maig de 2023 i maig de 2024, hi haurà 12.500 expulsions: gitanos, persones sense llar, exiliats, treballadors del sexe i addictes que es trobaran en ciutats que no coneixen, lluny de les seves comunitats i aïllats de les organitzacions caritatives que solen ajudar-los". Està en contacte amb algunes d'elles, com l'home al qual van enviar a Bordeus, a 600 km de París.

Per a evitar que aquestes persones tornin als carrers on vivien, l'Ajuntament de París ha utilitzat tots els mitjans al seu abast: taules de pícnic, blocs de formigó i aparcaments per a bicicletes han substituït a les tendes de campanya i altres refugis improvisats (Reppeneau, 2024). En el bulevard de la Villette, els arcs dels molls s'han emplenat amb blocs de formigó, "murs antipobres", com els anomena Paul Alauzy.

Porte de la Chapelle: un barri en plena gentrificació

Els veïns del barri de Port de la Chapelle, conegut per ser la llar de Crack Hill, un campament que ha arribat a albergar a dos mil consumidors de drogues dures, no es queixen del sobtat canvi. A la terrassa de la botiga de kebabs O18, la Safia i en Karim xerren: "Abans no es podia deixar jugar als nens aquí, però ara és més tranquil i segur. Però quan acabin [les Olimpíades], tornaran els rodamons, això segur".

En pocs mesos, aquest barri obrer ha experimentat una transformació total: les voreres grises i plenes de sots han donat pas a una àmplia avinguda verda i empedrada. Anne Hidalgo, alcaldessa de París, ha volgut convertir-la en "l'entrada més bella de la capital" gràcies a una inversió de 500 milions d'euros. El resultat és una avinguda metamorfosada d'un quilòmetre de llarg i un nou estadi que va obrir les seves portes el mes de febrer passat.

Encara que està encantat amb les reformes: "Semblen els Camps Elisis!", Latfi, cogestor de la perruqueria La Parisienne, està preocupat: "Les obres han millorat la vida al barri, però econòmicament és dur". Està segur que, després del preu dels aliments, pujaran els dels lloguers. "Els propietaris demanaran molt més! S'estan obrint nous comerços en aquest barri: un restaurant de moda, un taller de reparació de bicicletes, un forn ecològic... Tots aquests comerços no són tant pels residents de tota la vida de Port de la Chapelle, com pels nouvinguts que esperen atreure malgrat la mala reputació del barri. Aquí, els Jocs Olímpics hauran accelerat el procés de descentralització.

Una escola enmig d'un encreuament de carreteres

En el conjunt de la regió de París, es van gastar 4.400 milions d'euros en la construcció de les instal·lacions olímpiques, d'un pressupost total de 11.800 milions (Benhamou, 2024). Però no tots els projectes de desconstrucció van comptar amb l'aprovació dels residents locals. A Seine-Saint-Denis, departament al nord de París, la periodista Jade Lindgaard va documentar la resistència a les obres en el seu llibre Paris 2024, uneix ville face à la violence olympique (“París 2024, una ciutat enfront de la violència olímpica”) (Regnier, 2024).

El 2021, activistes ecologistes i pares d'alumnes es van manifestar en contra de la construcció d'un nus de carreteres prop del complex escolar Pleyel Anatole-France, però va ser en va (Kokabi, 2024). Ara, 600 nens d'entre 3 i 11 anys van a escola envoltats de carreteres per les quals circulen "14.000 vehicles al dia", afirma Hamid Ouidir, de la Federació de Pares d'Alumnes de Seine-Saint-Denis. "És un perill per a aquesta escola i per a tots els que viuen en el barri de Pleyel. Els cotxes no sols contaminen. Qualsevol vehicle pot causar un accident” (Qasmi i Duhamel, 2024).

Font: Seine-Saint-Denis. Imatge de Passion Leica, sota llicència creative commons. 

L'ajuntament de Saint-Denis i el fabricant d'automòbils Solideo han instal·lat un purificador d'aire en un dels patis del col·legi. No obstant això, segons l'associació Respire, la concentració de partícules fines en l'aire al voltant de l'escola va superar regularment el llindar màxim recomanat per l'OMS entre gener i juliol de 2024. Els pares temen que els seus fills sofreixin problemes asmàtics, pulmonars, cardiovasculars o neurològics. Però per a Mathieu Hanotin, alcalde de Saint-Denis, "els nens no corren més perill a l’Anatole-France que en qualsevol altre col·legi de Saint-Denis o dels suburbis de París".

De les semivictòries a les derrotes totals

Més lluny, en Seine-Saint-Denis, a la ciutat de Aubervilliers, va ser la construcció d'una piscina d'entrenament per als Jocs Olímpics el que va fer pujar la mosca al nas (Lieures, 2024). Per a rendibilitzar el centre aquàtic, Solideo havia previst construir un solàrium contigu que hauria envaït 4.000 m² d'horts, quan la ciutat només disposa de 1,4 m² d'espai verd per habitant. Dues associacions ecologistes i tres jardiners van emprendre accions legals per a impedir el projecte. Al febrer de 2022, el Tribunal Administratiu d'Apel·lació de París va dictaminar que la construcció del solàrium "no estava justificada". La piscina, menys el seu annex, es va inaugurar el mes de maig passat, i es van replantar arbres a la vintena de parcel·les que ja havien estat destruïdes.

A milers de quilòmetres de la regió parisenca, va ser la construcció d'una torre d'alumini a alta mar el que va provocar la ira dels habitants de Tahití i dels campions de Polinèsia. L'edifici, que albergarà al jurat de les proves de surf, es va construir en el fràgil ecosistema coralí de Teahupoo. Les obres van tenir "catorze impactes sobre el coral, no molts", segons Pascal Luciani, responsable local dels Jocs Olímpics (Canu, 2024).

Font: Aubervilliers. Imatge de Jeanne Menjoulet, sota llicència creative commons. 

Paradoxalment, els organitzadors dels Jocs lloen l'aspecte ecològic de les obres realitzades en el marc de la competició (Cazi, 2024). En el cas de la Vila Olímpica, de 51 hectàrees, on s'allotjaran aquest estiu els atletes i els seus equips, París 2024 i Solideo reivindiquen una reducció del 47% de les emissions durant tot el cicle de vida dels edificis. Utilització de fusta procedent de boscos ecogestionats, formigó "ultrabaix en carboni", prohibició de l'aire condicionat, sistemes de recuperació de l'aigua de pluja... "Anem deu anys per davant. Anem deu anys per davant de l'estratègia nacional de baixes emissions de carboni", afirma Nicolas Ferrand, director de Solideo (France Info Sport, 2024).

Promeses incomplertes

“Rentat d’imatge verd" per a Nicolas, militant de Greenpeace París, "la retòrica pretén ser social i ecològicament responsable, però en realitat n'hi ha prou amb mirar la llista de patrocinadors per a trobar algunes de les empreses més contaminants del planeta, com Toyota, ArcelorMittal, Coca-Cola, etc." Afirma que ja no és possible organitzar grans esdeveniments esportius "com si la crisi ecològica no existís".

Els organitzadors dels Jocs Olímpics han hagut de reduir les seves promeses (Reporterre, 2023). El 2021 van dir que volien organitzar un esdeveniment amb una "contribució positiva al clima", que compensés més gasos d'efecte d'hivernacle dels quals emetés. Aquest objectiu ha estat substituït pel de "reduir a la meitat la petjada de carboni dels Jocs" respecte a edicions anteriors. París 2024 calcula que la petjada de carboni dels Jocs serà de 1,58 milions de tones equivalents de CO, la meitat que en els Jocs de Londres i Rio.

Font: Pont porte de la Chapelle. Imatge de Thomas Ansart. sota llicència creative commons. 

Les associacions i ONG ecologistes, ja poc impressionades per la xifra presentada - "equival a la petjada de carboni de 150.000 francesos durant un any, és enorme"-, continuen escèptiques sobre la viabilitat de tal promesa. Segons Nicolas, "el seu càlcul es basa en la limitació dels vols internacionals. No ho sabrem realment fins al final de l'esdeveniment" (Kokabi i Lavocat, 2024). Dels 15 milions d'espectadors previstos, el 12% procedeixen de l'estranger, la qual cosa representa gairebé 2 milions de persones. El 24 de juliol, el compte X dels aeroports parisencs, socis dels Jocs Olímpics, s'entusiasmava: "El personal segueix mobilitzat per a acollir als atletes, les delegacions, els aficionats i els passatgers. La festa comença a l'aeroport!”

"Ens sentim abandonats per l'Estat"

Per a limitar la petjada de carboni de la competició, una de les mesures posades en marxa va ser construir el menys possible. El 95% de les infraestructures utilitzades ja existien o són provisionals. Així, per a allotjar als policies, bombers i personal mèdic mobilitzats durant l'estiu, París 2024 va tenir la idea de segregar les residències d'estudiants durant la durada dels Jocs (Aoudia i Actu, 2024). El mes de novembre passat, Honoré Getas, estudiant d'arquitectura, va rebre un correu electrònic en el qual se li comunicava que hauria d'abandonar el seu allotjament al juny de 2024.

Com més de 2.300 estudiants, la majoria d'ells becats, va haver de mudar-se durant l'estiu. “Vaig tenir sort, perquè vaig poder tornar a casa dels meus pares a Lió. Per als estudiants internacionals és més complicat, no tenen a ningú que els ajudi. I alguns estudiants en pràctiques remunerades van haver de demanar dies lliures en el seu lloc de treball per a mudar-se”. Alguns em van parlar amb llàgrimes als ulls del que estava passant. Els que ho van sol·licitar van poder ser reallotjats en altres residències. També van rebre 100 euros i dues entrades per als Jocs Olímpics. Aquestes mesures no són suficients per a Honoré, “tenim la impressió d'haver estat abandonats per l'Estat”.