ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Formació | Turisme Responsable

06-04-2022

Intel·ligència Artificial i Neurotecnologies: nous reptes pels Drets Humans i el Turisme Responsable

El passat 17 de març vam organitzar un seminari virtual al voltant d'una de les principals dinàmiques de canvi en el turisme i les seves implicacions des de perspectives ètiques. Van intervenir la Gala Pin, l’Anna Pont, el José Luis López-González i el Sergi Yanes.


Crèdit Fotografia: Flyer de l'acte elaborat per Boixader&Go Graphic Design Studio.

La Intel·ligència Artificial ha irromput en la nostra realitat i, en massa casos, ho ha fet alterant o esborrant Drets Humans bàsics, fet que ha suposat un perjudici directe i un augment dels mecanismes de discriminació per raó de classe, gènere o ètnia. Allò que fem quotidianament, dins i fora d'Internet, fins i tot en els seus intersticis, és transformat contínuament en dades que, processades i intervingudes per algorismes, contribueixen a prendre decisions sobre múltiples aspectes que afecten les nostres vides. Els algorismes, lluny de ser simples entitats matemàtiques autònomes i objectives, responen sempre a interessos més o menys particulars a partir dels quals estableixen una manera també particular d'ordenar i establir patrons de la nostra activitat humana.

La producció massiva d'algorismes orientats al negoci turístic no només ha provocat una acceleració i un salt d'escala en els mecanismes que potencien la circulació del capital i l'acumulació d'aquest, també ha suposat un pas més en el procés d'homogeneïtzació social. En l'àmbit del turisme, tant els conjunts de dades com les decisions computeritzades ofereixen sempre una representació parcial i particular del món, la qual cosa provoca una certa il·lusió de predicció de les formes de fer i raonar dels turistes. L'èxit de la Intel·ligència Artificial no està en la seva eficàcia analítica; si els algorismes amb què habitualment interaccionem prediuen els nostres gustos o accions, és perquè en bona part també els modelen. Les implicacions que això té sobre el futur del turisme des d'una perspectiva de drets són enormes.

Dins d’aquesta tendència, l’auge de les neurotecnologies també té un impacte al turisme que no pot passar desapercebut. Davant la necessitat de ser competitius, empreses i Estats han trobat en el neuroturisme, és a dir, en l’aplicació de tècniques neurotecnològiques al turisme, una via per a saciar un desig tradicionalment anhelat: entendre les inclinacions dels possibles turistes i oferir-los una millor experiència. Naturalment, l’ús d’aquestes tècniques no és banal. Amb la informació obtinguda també s’intenta condicionar el comportament del consumidor. I és aquí on es manifesta un dels riscos del Neuroturisme: com aquest pot afectar, i fins i tot anul·lar, la capacitat dialògica fonamental per a debatre si una acció és justa. Com d’altres, l’aplicació de neurotecnologies al turisme respon a processos d’innovació que no solament instrumentalitzen a les persones de manera general, sinó que específicament responen a les exigències d’augmentar contínuament el nombre d’accions per unitat de temps.

Des de la perspectiva d’un turisme responsable, que defensa l’acció col·lectiva a favor d’una major sostenibilitat, inclusió i equitat en les activitats turístiques, aquestes transformacions i nous reptes no poden quedar al marge de la nostra voluntat d’intervenció. La defensa dels Drets Humans en el turisme, avui, passa també per entendre les noves dinàmiques del capital associades a la Intel·ligència Artificial i les neurotecnologies.

Continguts de la sessió:

En primer lloc, va intervenir la Gala Pin, activista per una sobirania tecnològica i membre d'Oxfam. La seva exposició va servir de marc introductori així com es va reivindicar una tecnologia que respecti drets i distribueixi poder. 

Seguidament, l’Anna Pont, jurista especialitzada en drets humans i ex becària de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, va presentar els resultats d'un informe, del qual és coautora, sobre els impactes de les noves tecnologies en els drets humans. 

En tercer lloc, el José Luis López-González, professor de filosofia moral a la Universitat Jaume I, va presentar la qüestió del neuroturisme com a aniquilador del temps. D'aquesta intervenció no hi ha registre per petició del ponent.

Per a finalitzar, Sergi Yanes, consultor, professor de turisme a la UAB i col·laborador d'Alba Sud, va exposar el gir algorítmic del turisme. 

Las tres intervencions també estan disponibles en format d’àudio en el nostre perfil de Soundcloud.

 

Aquest seminari virtual el va organitzar Alba Sud amb el recoltzament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en el marc del projecte «Plataforma d'nvestigació en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina. 2ª Fase», convocatòria 2020.

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.