Contacto Boletín

Reportaje | Turismo Responsable | México

15-12-2021

El Pueblo Mágico Zacatlán de las Manzanas: 10 anys després

Erick David García González | Alba Sud

Des del seu nomenament com a Pueblo Mágico, la turistificació de Zacatlán ha generat diversos canvis.Com ha estat percebuda aquesta transformació pels seus residents?Fins a quin punt les polítiques públiques han avançat en termes de sostenibilitat?


Crédito Fotografía: Russ Bowling, bajo licencia Creative Commons.

El Programa Pueblos Mágicos (PPM) és una política pública del govern federal mexicà que pretén introduir el turisme com activitat pel desenvolupament local de comunitats rurals. En l'actualitat l'entitat federativa de Puebla compta amb 10 dels 132 llocs guardonats com a Pobles Màgics en la república mexicana. Entre ells, des de 2011, es troba Zacatlán de las Manzanas, enclavat en la Serra Nord de l'Estat.

El poble està a una altura de 2500 metres sobre el nivell del mar i compta amb un clima temperat subhumit. Té una població de més de vuitanta mil persones. Tradicionalment es va orientar cap el comerç i l'agricultura. Des de la dècada dels anys quaranta del segle passat se celebra una fira en la qual la poma, a ser una fruita de gran rellevància per a la regió, és la temàtica principal. Aquesta celebració va motivar que, almenys una vegada a l'any, Zacatlán rebés turistes de diferents parts.

Amb el pas dels anys, un grup d'empresaris i gestors locals, en considerar que Zacatlán comptava amb més i diversos atractius bioculturals (com la sidra artesanal, un ex-convent franciscà, el museu del rellotge i una vall amb formacions rocoses, entre altres), van començar a fomentar l'activitat turística en el municipi i van veure en el PPM una oportunitat per aconseguir majors beneficis i impulsar l'interès pel turisme en la comunitat. Després de diversos esforços per aconseguir el nomenament, Zacatlán de las Manzanas va ser guardonat com a Poble Màgic l’any 2011.

La inclusió de Zacatlán en el PPM va generar diversos canvis en la localitat. Tal va ser l'interès dels gestors i inversors locals a incentivar l'activitat turística a Zacatlán que, a només un any de rebre el nomenament, van aconseguir duplicar el nombre de visitants. Per aquesta raó, la Secretaria de Turisme del país també li va atorgar el premi al “Millor Poble Màgic de Mèxic” el 2012.

Si bé es pot argumentar que l'èxit del PPM deriva de l'increment de visitants que, al seu torn, produeixen ingressos i nous llocs de feina a localitat, els seus efectes no són exclusivament positius ni només de caràcter econòmic. Però, què opinen els residents sobre els canvis que ha generat el Programa en la seva comunitat?

Impactes econòmics, diferents perspectives locals

Es percep un sentiment general per part dels residents amb ocupacions que no es vinculen directament al turisme que assevera que les persones que realment es beneficien del Programa són els propietaris dels hotels i restaurants situats en la capçalera municipal. Junt amb això, consideren que com el turisme arriba amb una predisposició a gastar, diversos negocis locals s'aprofiten de la situació per a encarir els preus d'inputs com aliments, medicines, o lloguers de casa o habitacions. Per això, per a l’Esteban [1] ,taxista de la localitat, el PPM ha significat “benefici per a uns, cost per a uns altres”.

Font: Russ Bowling, sota llicència Creative Commons.

Aquest sentiment perdura en les persones de comunitats que pertanyen al municipi, però que viuen limítrofes al centre, ja que com a expressa la Maricela, estudiant universitària, i molts altres residents entrevistats, “només els residents del centre i que tenen comunicació amb l'Ajuntament i amb la direcció de turisme són els qui reben els beneficis”. Fins i tot la Lorena, qui té una cafeteria en el centre reconeix aquesta situació, creu que hauria d'haver-hi un major benefici per a les altres comunitats i “no només el pur centre sinó estendre's, perquè això és una altra cosa, tot ho volem aquí, tot per al centre”.

A més, es percep per part dels residents una certa dependència cap al turisme. Aquesta es va tornar fins i tot més notòria després de la crisi per la pandèmia COVID-19, ja que, d'una banda, va causar el tancament permanent de diverses empreses dedicades al turisme i, per l'altre, com indica la Marlene, qui és membre del comitè local de Pobles Màgics [2],va forçar a alguns locals a continuar rebent turisme malgrat la crisi, la qual cosa va generar molèsties entre altres residents i va provocar, en les seves paraules, una certa “turismofobia”.

Impactes socioculturals múltiples

La centralització i dependència cap al turisme ha desencadenat també altres efectes en l'esfera social. D'una banda, gestors locals, així com civils entrevistats, opinen que el programa ha fomentat entre els residents de Zacatlán un sentiment d'orgull a partir de la preservació i revaloració del patrimoni biocultural. Fins i tot s'ha aconseguit, com indica el Raymundo, un membre del comitè, “identificar aquestes les coses que ens fan Zacatlán i compartir-les amb el turista”. Per l'altre costat, l'exacerbació del patrimoni local considerat com a “màgic”, en atenció als requeriments de permanència en el Programa, irònicament han conduït a una homogeneïtzació del paisatge, que es reflecteix en aquest i altres destins amb nomenament vigent.

Un altre dels principals efectes socials que la comunitat de Zacatlán ha detectat a partir del nomenament és la saturació de l'espai públic. L'activitat turística ha causat un excés de persones transitant en la capçalera municipal. “Ara si anem al centre, ja és molta gent la que et trobes aquí, gairebé no pots caminar i està molt saturat”, va comentar la Maricela, una estudiant universitària que porta més de vint anys vivint a Zacatlán i és testimoni dels canvis que ha sofert el poble en els últims temps.

L'increment poblacional resident i flotant, ha augmentat al seu torn la delinqüència, doncs, des de la perspectiva de la Luisa, qui és guia de turistes i porta 21 anys en la localitat, “ara va un i ha de caminar vigilant que no sigui que l’assaltin”. Fins i tot el Fernando, un membre del Comitè, va expressar que pel turisme “es comencen a moure diners i ve gent que no està acostumada a treballar i ve a robar, augmenta la inseguretat, augmenta la delinqüència i els robatoris”.

Un altre impacte percebut es manifesta a partir del control dels espais per l’aprofitament turístic, ja que els venedors ambulants requereixen d'un permís de l'ajuntament per poder promocionar els seus productes en la capçalera municipal. “Les persones que van a vendre en alguns d'aquests llocs els està costant perquè han d'estar registrats i fer els seus tràmits per poder vendre, no qualsevol ho pot fer”, explica l’Antonio, qui va treballar a l'ajuntament municipal durant tres anys.

El control de l'espai també ha condicionat a venedors de localitats properes a la capçalera de Zacatlán (principalment de pobles originaris) a portar un vestit típic mentre realitzen les seves vendes. “El gran beneficiari va ser un que es ficava a la Serra i contractava a gent per explotar la seva pobresa i imatge de llàstima perquè els compressin coses”, va reconèixer el David, un ex director de turisme de la localitat; el que es tradueix en una dinàmica de mercantilització de la cultura local, que a més ajuda a preservar un imaginari sobre aquests grups socials.

Impactes ambientals

A partir de l’augment d’afluència de visitants per l'entrada en vigor del PPM, és notori l'increment de residus sòlids en vies públiques de la capçalera municipal. La Fernanda, estudiant de turisme i habitant local, reconeix que abans “no es veia tant com ara, perquè en el centre qualsevol [referint-se als turistes] tira les seves escombraries”.

L'increment poblacional al seu torn ha fomentat la desorganització en la gestió dels espais d'habitatge, així com irregularitats en l'ús de sòl del municipi, posant a vegades lots a la venda sense serveis d'aigua o llum. Com explica en Yahir, un ex membre del comitè de Poble Màgic, “amb la complicitat de la direcció de desenvolupament urbà i el sistema operador d'aigua potable, els qui han de donar una factibilitat d'ús de sòl, ho donen a canvi que en aquest nou fraccionament que faran, els regalin un lot”, i a vegades utilitzen espais que en principi haurien d'estar destinats per un ús agrícola o forestal.

Reflexions al voltant de les realitats de Zacatlán

Encara que el PPM sorgeix en principi com una política pública la finalitat de la qual era impulsar la pluriactivitat a favor del desenvolupament de les comunitats de caràcter rural després de la crisi agrària soferta a Amèrica Llatina a la fi dels anys noranta, l'experiència de Zacatlán (així com la de molts altres destins amb aquest nomenament) evidència una tendència cap a l'hegemonia de l'activitat turística en la qual només una minoria dels locals resulten directament beneficiats. Davant aquest escenari, urgeix replantejar els plans d'acció d'aquesta i altres localitats, de manera que existeixin esforços per incloure la participació i perspectives d'altres actors involucrats, que a més tinguin una influència real i tangible (no discursiva) en la presa de decisions i en la repartició equitativa de beneficis. Aquesta perspectiva, a més, és especialment rellevant perquè el model del Programa ha tendit a replicar-se en altres països amb polítiques públiques similars.

Font: Erick García, sota llicència Creative Commons.

Si bé aquest Programa es va promoure en base a uns principis d'un turisme alternatiu amb la finalitat de fomentar la sostenibilitat, aquest i molts altres pobles màgics repliquen els mateixos efectes negatius que per dècades han estat enunciats en la literatura sobre el turisme de masses, com la dependència econòmica cap al turisme, l’homogeneïtzació del paisatge, la saturació de l'espai públic i la gestió inadequada del recurs biocultural, entre altres (Mason, 2008; Sancho,2008). Això posa en discussió la cobertura d'aquest i altres programes similars, així com el significat que la paraula sostenibilitat adquireix, perquè aparenta servir a la reproducció del capitalisme (Cañada i Murray, 2019), sent la seva única preocupació replicar el discurs d'agendes internacionals sense atendre problemàtiques locals en profunditat.

En aquest sentit, cal buscar alternatives que vagin més enllà d'una justificació del benefici turístic basada en els ingressos locals generats i el nombre de turistes rebuts a l'any. S’ha de reconèixer la complexitat que suposa el desenvolupament del turisme; així com procurar conscienciar sobre les especificitats de cada context i les necessitats dels seus habitants (Cañada, 2021).

 

Notes:
[1] S’han utilitzat pseudònims amb la fi de mantenir l’anonimat de les persones entrevistades i complir el protocol de confidencialitat.
[2] Els membres del comitè local de Pobles Màgics, son residents locals que no ocupen cap càrrec públic que tenen la tasca de contribuir amb l’observació del compliment dels requisits de permanència en el programa. 
Referències:
Cañada, E. (2021). Retos para una transformación del turismo con perspectiva de justicia global. Alba Sud, 19/11/21.
Cañada, E. i Murray, I. (Ed.). (2019). Turistificación global: Perspectivas críticas en turismo. Barcelona: Icaria Editorial.
Mason, P. (2008). Tourism: Impacts, planning and management. Londres: Butterworth-Heinemann.
Sancho, A. (2008). Introducción al Turismo. Madrid: Organización Mundial del Turismo.
Aquest article es publica en el marc del projecte “Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina. 2a Fase”, executat per Alba Sud amb el suport de l’ACCD (convocatòria 2020).