Contacto Boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable | Islas Baleares

01-09-2015

Territorio, medio rural, infracciones urbanísticas y alquiler vacacional

Margalida Ramis | GOB

Mallorca pierde patrimonio rural, ligado al mundo campesino, de la mano de la expansión de las actividades terciarias, y en especial del turismo.


Crédito Fotografía: Bogavanterojo, bajo licencia creative commons.

(artículo disponible solo en catalán)

L'expansió turística té un vell però renovat objectiu: fora vila, el sòl rústic, el recurs primari que tendeix, com tot en aquesta terra, a la terciarització i la mercantilització. Mallorca perd a marxes forçades patrimoni: cultura pagesa, patrimoni etnològic, paisatge i sobretot autenticitat.

Prenent com a punt de partida  la tendència endèmica a la marginació de la pagesia iniciada als anys 90 en pro del deu del turisme, amb l'inici i la posterior intensificació de la colonització immobiliària del sòl rústic – expansió de segones residències, agroturismes i xalets –, el procés de mercantilització i banalització de la ruralia derivat de l'expansió turística arriba avui dia a la seva màxima expressió. Bàsicament són quatre  els factors que consider claus d'aquest procés, els més importants dels quals han rebut una empempta definitiva amb algunes de les reformes legislatives de la nefasta legislatura Bauzá-Company-Delgado [1]:

  • L'obertura de bell nou a la possibilitat d'implantar activitats econòmiques suposadament vinculades a la «desestacionalització turística» al sòl rústic (encara que sigui protegit) gràcies a la Llei turística que pot, per exemple, declarar com «d'interès turístic» un centre de tecnificació esportiva al sòl rústic de Sencelles de capital danès, o un velòdrom a uns terrenys rústics propietat de la família Grande a Son Bauló (Santa Margalida).
  • La incentivació de les denominades «activitats complementàries» per la Llei Agrària del Sr. Biel Company entre les quals hi trobam des de camps de polo a, en una primera versió de la llei, establiments de massatges, sempre i quan no fossin massatges terapèutics (no calen més aclariments).
  • L'expansió incontrolada del lloguer vacacional d'habitatges aïllats situats al sòl rústic: segones residències, o fins i tot primeres, casetes i xibius, són llogats a través d'immobiliàries (que prèviament requereixen com a indispensable, una piscina, gespa i hamaques) o altres fórmules, batejades com «economia col·laborativa» que crea comunitats d'oferta i consum al marge del mercat tradicional, també qüestionables.
  • El tàndem indisciplina/amnistia promogudes, la primera per manca real d'interès polític en aplicar-la (els favors urbanístics es cobren molt bé políticament), la segona per la mateixa intencionalitat política clara de «guanyar adeptes» amb l'excusa de «regularitzar» una situació existent precisament fruit de la pràcticament inexistent aplicació estricta de la disciplina urbanística, ni en l'àmbit municipal ni en el supramunicipal.

A aquest panorama, s'hi suma a més, la delicada situació de l'activitat primària en unes illes que  han basat la seva estratègia econòmica en el monocultiu turístic, i que majoritàriament – tot i grans i importants excepcions d'iniciatives que van en augment lligades a l'avanç del moviment agroecològic -  respon al model de l'agroindustria neoliberal que beneficia grans empresaris que controlen i promouen l'ús intensiu de la terra, l'ús de productes químics, dels recursos hídrics, de llavors transgèniques, de maquinària pesada i les subvencions, i que tenen una gran influència sobre l'esfera administrativa i fins ara, també política.

Així doncs, fora vila necessita una revisió en profunditat per a dignificar l'ús de la terra i la revalorització del sòl rústic, única i exclusivament, per a l'activitat primària, deslliurant-la de la pressió urbanística, especulativa, dels grans poders que la sotmeten a l'ús intensiu i agressiu en contra dels cicles vitals naturals, i la tendència a la implantació d'activitats econòmiques alienes al camp que acabin convertint tota Mallorca en un parc temàtic turístic al servei de les masses que ens visitin. Tot un repte tant difícil com clar, urgent i evident.

 

Nota:
[1] José Ramón Bauzà com a President del Govern, Gabriel Company com a Conseller d'Agricultura i Carlos Delgado com a primer Conseller de Turisme de la legislatura, han estat les persones clau per sotmetre definitivament la ruralia a l'especulació immobiliària, la mercantilització i la pèrdua del valor intrínsec vinculat a l'activitat primària de la terra.
Article publicat originalment al Diari de Balears el 31 d’agost del 2015.