ESP CAT ENG

Contacto Newsletter

 

Suscribete a nuestro boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable | Islas Baleares

14-05-2022

La bolsa de plazas turísticas de las Islas Baleares: historia de unas excepciones

Macià Blázquez | Alba Sud

La modificación de la Ley del Turismo balear contempla que se tengan que dar de baja dos plazas de hotel para poder dar una de alta. Pero peligra que las propuestas de excepciones agüen esta medida, en favor de intereses particulares, una vez más de la élite hotelera, inmobiliaria y financiera.
 


Crédito Fotografía: Son Bou, Menorca. Imagen de Macià Blázquez.

(artículo disponible solo en catalán)

El Parlament Balear debat una nova modificació de la Llei del Turisme de les Illes Balears, fent càbales sobre la possibilitat d’exigir que dues places hoteleres es donin de baixa per poder donar una nova  d’alta (popularment, 2 x 1). Aquest intercanvi de places va començar l’any 1998, quan es va implantar per Decret (9/1998) que s’ha de donar una plaça de baixa per cadascuna que es vulgui donar d’alta (1 x 1). En uns altres termes, es parla des de fa més de dues dècades de la reconversió forçosa de la planta hotelera balear. Veurem de tot d’una que les excepcions a la norma han possibilitat l’augment del nombre de places.

Tant és així que s’ha aprovat un sostre màxim de places per Mallorca, fixat pel Plan d’Intervenció d’Àmbits Turístics (2020) en 315.000 places a establiments d'allotjament turístic i 115.000 places en habitatges residencials. És a dir, la borsa de places que ara gestionarà el Consell de Mallorca, es pot engreixar amb places que es donin de baixa amb la nova fórmula de 2 x 1, però aquestes places sobreres podran ser venudes per l’administració pública o per particulars directament, mentre no superin el sostre establert.

El debat d’aquests dies gira al voltant de les excepcions que es proposa aplicar a l’enduriment d’aquesta norma. Ja al seu origen, la borsa de places contemplava excepcions, per exemple premiar les operacions petites, fins a donar el doble de places (1 x 2) per la baixa de les primeres 100 places. També s’han excepcionat, en un moment o l’altre d’aquestes dècades de vigència de la borsa de places, moltes modalitats d’establiments: hotels rurals, agroturismes, turisme d’interior, l’oferta de més luxe, habitatges d’estades turístiques, hotels de ciutat, paradors nacionals, balnearis, albergs, refugis, hospederies, etc. El premi a l’intercanvi de places ha estat sempre major pels realitzats a l’illa de Menorca.

Cal posar la borsa de places al seu context en quant a la planificació territorial turística balear. La ciutadania de les Illes Balears, de la ma dels seus governs, ha impulsat l’aplicació de mesures capdavanteres en termes de sostenibilitat turística. Nogensmenys, aquestes mesures han comptat amb la complicitat de l’empresariat del sector turístic. Les seves raons han estat ben mercantils, perquè això augmenta la seva taxa de guanys amb més ingressos per habitació disponible, revaloritza els seus immobles i atreure més finançament interessat en compartir els seus negocis. Ja a mitjans de la dècada dels anys 1980 es protegiren espais naturals emblemàtics, deu anys més tard es desclassificaren sectors de sòl urbanitzable (els més inviables i aberrants), s’aplicà la norma de la borsa de places anomenada popularment “moratòria turística” o s’implantà l’impost turístic o “ecotaxa” (primer el 2002 i una nova el 2016) que nodreix un fons per inversions ambientals finalistes.

Posar sostre i reduir el nombre de places turístiques és un èxit més de les demandes ciutadanes a favor del decreixement turístic, definit per la minva planificada i redistributiva del cabal d’energia i materials per càpita. Però cal posar molt d’esment a les excepcions a la norma del 2 x 1 que ara es tramita, perquè es negocien propostes que poden obeir més a interessos particulars que al general. Dit en llenguatge tècnic, cal preservar el principi d’igualtat o el de prohibició d’arbitrarietat, perquè fer el contrari seria un delicte de reserva de dispensació. Dit més mundanament, crida l’atenció que l’ecologisme hagi de recollir milers de signatures per proposar una Iniciativa Legislativa Popular, mentre que una representació de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca és rebuda al Parlament de les Illes Balears quan es tramita aquesta modificació de la Llei del Turisme. Sembla ser que la construcció d’un consens social per recréixer turísticament és a les mans, una vegada més, de l’elit hotelera hegemònica.

DE SOL Y PLAYA

El blog de Macià Blázquez-Salom

Sobre turismo de masas y resistencias en defensa del territorio y la sostenibilidad

Profesor de Geografía de la Universitat de les Illes Balears y membro del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica su actividad docente e investigadora en el Análisis de la Planificación Territorial Turística y la Geografía del Desarrollo Desigual. Milita en movimientos ecologistas, entre los que colabora habitualmente con el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) y Alba Sud, Escrito desde Mallorca, este blog recoge reflexiones sobre el turismo de masas, de sol y playa. Las Islas Baleares son la cuna de formas intensivas de crecimiento urbano-turístico, impuestas después por las corporaciones empresariales que tienen su origen en estas islas (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) a todo el mundo. Pero en las Islas Baleares también se han desarrollado movimientos de resistencia, en defensa del territorio y de la sostenibilidad. Quisiéramos que prestar atención de la cara y la cruz del turismo industrial capitalista sirviera para promover el debate público popular.

Ir a blog »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.