ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Territori i recursos naturals | Catalunya

22-06-2016

La mobilitat d’Olot en el tombant de segle: perills i oportunitats

Raül Valls | CST/Alba Sud

La proposta de construcció d’un cinturó de dos carrils per banda al voltant d’Olot revifa la polèmica sobre el model territorial de la Garrotxa que fa uns anys va provocar l’eix de Bracons a la Vall d’en Bas i Les Preses.


Crèdit Fotografia: Prats de Sant Andreu, espai afectat per la variant d'Olot.

Una de les grans contradiccions d’aquest inici de segle és el gran convenciment amb el que des de les institucions polítiques es parla de la necessitat d’un canvi de model de desenvolupament i de la “real polític” quotidiana que segueix projectant a casa nostre noves autovies, desdoblaments, carreteres,.. com si l’escalfament global fos cosa d’altres.  La perspectiva de pacificar el trànsit i reduir les emissions de CO2 queda bé per les declaracions formals. Cap polític s’atreviria a manifestar el contrari, però la realitat és que allò que se afirma a un mà, es nega amb l’altre . Acríticament es continua vinculant el progrés i el benestar al creixement econòmic i amb ell a la continuació d’un model de transport i mobilitat que talment com un addicte demana més dosis de petroli i de ciment. 

És en aquest context que creix el debat al voltant de la “variant d’Olot” i de la continuació del polèmic “eix de Bracons” a la Vall d’en Bas i Les Preses.  Debat que els defensors de la construcció d’un cinturó de dos carrils per banda al voltant d’Olot semblen voler evitar però que cal tenir per esquivar un canvi progressiu de la personalitat de la comarca.

És en aquest sentit i respecte al conflicte de la variant d’Olot que cal situar uns elements que ens hem de prendre com a societat seriosament si no volem dur el planeta al col·lapse ecològic, però que ja en el dia a dia de la gent les valls d’Olot poden alterar les seves vides:

- La pacificació del trànsit i la reducció del transport motoritzat per carretera és una urgència i una necessitat de primer ordre. Cal transitar cap un models de mobilitat més pacífics, col·lectius i energèticament més eficients i austers.  El problema de trànsit a Olot i la seva àrea metropolitana és sobre tot de caire intern. Resoldre’l requereix de solucions de gestió de la mobilitat que tinguin en compte els fluxos entre centre i perifèria, barris, polígons , centres educatius, sanitaris, etc. El trànsit de pas és una part del problema però una autovia envoltant la ciutat no resoldria ni de bon tros molts dels problemes que la gent percep quotidianament.

- La solució de quina variant cal ha d’estar determinada per aquest anàlisis. Construir una autovia pot resoldre alguns problemes locals ( treure trànsit de camions del vial Sant Jordi i millorar la vida quotidiana d’aquest veïns), però en pot provocar d’altres com l’efecte crida envers el  trànsit de llarg recorregut que pot veure com l’actual “coll d’ampolla” esdevé a la pràctica un nou cinturó de circumval·lació de Barcelona. Una solució continguda i comarcal justifica el manteniment de la prohibició del trànsit de camions de llarg recorregut pel túnel de Bracons. Aquesta ha de ser una limitació indefinida però ho pot deixar de ser si es construeix una autovia.

- Les valls d’Olot ja pateixen per la seves condicions orogràfiques episodis de contaminació que posen en perill la salut dels seus habitants. No és alarmisme, cada any moren a Catalunya centenars de persones a causa d’uns nivells intolerables de pol·lució. Els efectes sobre les poblacions més vulnerables, nens, gent gran,  adults amb afeccions respiratòries estan plenament demostrades .  Una autovia envoltant la capital de la Garrotxa no faria més que empitjora la situació general de la qualitat de l’aire de la comarca.  Cal una aliança amplia de tots els sectors socials de la comarca exigint una aire de qualitat.

- Olot es troba dins d’un parc natural. Aquest és un valor actual i de futur fonamental. No és un luxe del que podem prescindir a les primeres de canvi. El Parc ha estat l’impulsor de l’economia comarcal: ha donat prestigi a la comarca, ha posat en valor els productes locals , ha atret inversions, ha generat un sector turístic de qualitat, etc.  Mantenir un equilibri entre els benestar humà i la preservació dels valors naturals i el paisatge és un repte en el que la Garrotxa té una oportunitat privilegiada.  Una autovia envoltant Olot és anar en la direcció contraria. Significa degradar l’entorn natural i prendre un altre camí. La Garrotxa pot esdevenir exemple de territori amb un equilibri entre benestar humà i protecció del medi ambient o pot optar per seguir el camí d’altres indrets del nostre país on els valors naturals han quedat reclosos entre autovies, rotondes, àrees logístiques i creixements urbans irracionals.

- La Garrotxa ha posat des de sempre en qüestió l’automatisme erroni que associa en qualsevol cas creixement de les comunicacions amb desenvolupament econòmic. Una comarca que durant anys va restar en teoria “mal comunicada” va ser capaç de produir una economia dinàmica amb un gran pes de la industria. La comarca de muntanya “agrària i subdesenvolupada” que alguns han volgut vendre per justificar la construcció de més i més carreteres no es correspon per res a la realitat de la historia de la Garrotxa.  Avui molts experts econòmics alerten de la possibilitat contraria. Una excessiva dotació viaria pot resultar contraproduent al enfortir el perill de subordinació envers territoris més poblats. Preservar pel futur l’efecte “seu” del que parlava anys enrere Ernest Lluch hauria de ser un element  ha tenir en compte a l’hora de planificar la mobilitat de la comarca.  El futur d’un turisme rural de qualitat també resta en perill si la comarca resta farcida de autovies, rotondes i túnels per on puguin circular a gran velocitat camions en ruta des de França cap a la resta de península.

La mobilitat i el transport del segle XXI no pot seguir amb els criteris d’un segle XX del que avui patim les conseqüències ambientals. Calen nous criteris i la voluntat de construir una nova cultura del territori. La Garrotxa en té una oportunitat privilegiada. No la desaprofitem. Busquem solucions per pacificar el trànsit i millorar la vida quotidiana i la salut dels garrotxins sense envoltar Olot d’un cinturó de velocitat, contaminació i soroll.

 

Raül Valls és president de Salvem les Valls i membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial (CST) i Alba Sud.

 

Interrupció revolucionària

El bloc de Raül Valls

Sobre les runes de la desfeta neoliberal i les condicions de possibilitat d’una nova cultura del territori i un socialisme en pau amb el planeta.

Llicenciat en Filosofia per la UAB, membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i activista en defensa del territori, sindicalista de CCOO i lector incansable de les diverses tradicions d’emancipació de la Humanitat.

En aquest espai pretenc, a partir d’una aproximació oberta a les tradicions del socialisme i el comunisme, crear un espai de reflexió, dubte i coneixement per entendre la crisis actual i cercar alternatives possibles que posin en qüestió la idea de progrés imperant. Apropar els vells i els nous moviments socials difonent propostes que els enforteixin i que els hi facilitin una nova hegemonia social. Treballar per una transició envers un vida col·lectivista i una manera diferent d’entendre i entendre’ns amb el nostre entorn natural.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.