Aquesta sèrie de quatre vídeos ha estat produïda durant l'any 2014 per Alba Sud per la Fundación PRISMA i l'Alianza Mesoamericana de Pueblos y Bosques (AMPB) i les organitzacions vinculades a aquesta xarxa en cadascun dels països. A Panamà la producció va ser realitzada en col·laboració amb el Congreso General Emberá Wounaan, a Nicaragua amb el Gobierno de la Nación Mayangnai a Hondures amb MASTA per una banda i amb la Federació de Productors Agroforestals d'Hondures (FEPROAH) per una altra. Els vídeos estan tots disponibles en castellà i subtitulats també en anglès.

Experiències existoses

La sèrie recull diferents experiències d'organitzacions comunitàries i indígenes d’Amèrica Central en el seu afany històric per aprofitar els recursos forestals amb els quals han conviscut consuetudinàriament. Aquest vinculació de les comunitats i pobles indígenes amb els boscos s'ha convertit de fet en la millor garantia per a la conservació dels recursos naturals, enfront d'altres models conservacionistes que tracten d'aïllar aquestes àrees de les seves poblacions locals. Així, davant els processos de degradació de nombroses àrees de conservació, l'evidència centreamericana mostra majoritàriament que on s'han mantingut els boscos és perquè han existit pobles indígenes i comunitats organitzades que han pogut garantir amb ells els seus mitjans de vida al mateix temps que protegien aquest entorn natural.

No obstant això aquests processos no estan exempts de dificultats i riscos, i perquè realment puguin ser reeixits les comunitats i pobles indígenes han de tenir drets reals a llarg termini reconeguts per l'Estat sobre els seus territoris. Això implica per exemple disposar de títols de propietat que donin garanties a les comunitats i pobles sobre aquests recursos territorials. O un cop titulats evitar les contínues invasions per part d'altres grups de població amb un altre tipus de pràctiques productives que destrueixen els boscos, per convertir-los per exemple en camps de pastura o per a l'extracció de fusta.

L'experiència centreamericana en aquesta gestió comunitària dels recursos forestals situa la regió en un dels centres del debat internacional sobre quines són les millors formes de conservació i protecció dels recursos naturals. Els vídeos tracten de donar a conèixer aquestes propostes de les comunitats i pobles indígenes centreamericans que estan servint d'inspiració a molts d’altres llocs del planeta.

La titulació de les terres: una garantia bàsica

El poble misquito organitzat a MASTA, a Hondures, avança en la demanda a l'Estat en la titulació de les seves terres, principal garantia per a la conservació dels seus recursos forestals.

Experiències de gestió forestal comunitària

Les comunitats de Gualaca i Guata al departament d'Olancho, membres de la Federació de Productors Agroforestals d'Hondures, han aconseguit transformar un escenari de destrucció dels recursos forestals per part de les concessions industrials i extractors furtius, que estava acabant també amb els seus mitjans de vida, en un reeixit model de gestió comunitària dels boscos.

Una altra experiència destacada la trobem a la comarca Emberá Wounaan, Panamà, on el poble indígena avança en la posada en marxa d'un model de gestió forestal sostenible a partir de la seva pròpia cosmovisió i cultura.

Sanejament territorial

El poble mayangna a Nicaragua ha estat el guardià dels recursos forestals en els nou territoris als quals es troben assentats, i on habiten més de 75 comunitats. No obstant això l'avanç de grups de colons amenaça destruir el bosc i els mateixos medis de vida del poble mayangna, la qual cosa mostra la importància que el govern nicaragüenc avanci amb la implementació dels drets dels pobles indígenes per mitjà del sanejament territorial.

Le versions en anglès dels vídeos es poden veure aquí.