Les jornades europees contra el fracking, organitzades pel Partit Verd Europeu, van començar el dimecres 4 de setembre amb la projecció del film Gasland (part II), presentat per Josh Fox, el seu director. La pel·lícula és una continuació de la primera part, i en ella es denuncien més casos de contaminació i corrupció vinculada al fracking als Estats Units, on aquesta tècnica s’ha fet extensiva a molts estats. Tot i el seu interès, en la nostra opinió, a més de ser molt reiterativa, li mancava una anàlisi en major profunditat de la problemàtica, denunciant allò que provoca el sorgiment d’aquesta tècnica, és a dir el sistema de propietat privada a Estats Units i les alternatives per a l’obtenció d’energia.

El dijous dia 5 de setembre les jornades van tenir dues parts: una en la que es va donar veu a les plataformes socials i l’altra a tècnics i científics. A la primera part, presentada per José Bové, conegut lluitador contra la globalització i en defensa dels drets d’autodeterminació dels pobles, van parlar representants d’organitzacions d’Holanda, Anglaterra, Irlanda, Romania, Polònia, Catalunya i Alemanya. A destacar l’emotiva presentació del representant polonès, que va denunciar com l’estat reprimeix brutalment el moviment i censura la premsa per demanda de l’empresa Chevron. Molts dels que participen en les mobilitzacions contra el fracking a Polònia són pagesos que no volen veure contaminades les seves terres.

La resta de països que van intervenir van evidenciar que estaven en una fase semblant a la que estem vivint a Catalunya i la resta de l’Estat espanyol: lluiten perquè no es donin permisos d’investigació que a la pràctica suposen l’inici dels treballs d’extracció. A destacar la intervenció del company Jaume Moyà en nom de la Plataforma Antifracking de Catalunya en la qual va denunciar les empreses i la complicitat dels estats en operacions que tenen com a única finalitat especular amb el valor de les empreses en el que constitueix un nou tipus de bombolla especulativa.

Intervencions tècniques

A la segona part de la jornada, més tècnica degut al perfil científic del ponents, va intervenir Gabrielle Petron de la Universitat de Colorado. En la seva presentació va demostrar que l’explotació de gas i el seu consum per mitjà del fracking, tot i fer baixar les explotacions de carbó i el seu consum (la qual cosa podria reduir l’emissió de CO2), al final el balanç no és tan positiu. A causa de l’emissió per pèrdues de més d’un 20% i les generades en el transport, el fracking genera més emissions de CO2 que d’altres mètodes extractius d’energies fòssils. La conclusió de tot plegat és que no es pot demorar més la transició a les energies netes i renovables.

A continuació l’enginyer anglès Mike Hill va parlar sobre la legislació vigent i com amb aquesta  és impossible controlar els desastres que fan les empreses per més normativa ambiental que hi hagi. La llei, per desgracia, va darrera del negoci i això perjudica seriosament tant el seu redactat, que pateix les pressions dels lobbys energètics, com de la seva aplicació, que requereix molts cops d’una intensa mobilització social per fer-la complir. La desproporció de forces fa que en molts casos siguin les grans corporacions les que redactin la legislació en funció dels seus interessos.

La ponència final de l’economista francès Thomas Porcher raonà el fet que el fracking és una altra bombolla especulativa amb una forta dosis de capital fictici basat en estudis poc creïbles i expectatives inflades sobre les reserves disponibles. El cas dels EEUU és paradigmàtic i les expectatives son entusiastes. I el que és més significatiu, malgrat es repeteix que es reactivarà l’economia i es crearan llocs de treball, la realitat és que al proporció és escassa. Les dades d’ocupació dels Estats Units són demolidores: 600.000 llocs de treball per 500.000 pous.

Les conclusions finals de les jornades van refermar la necessitat de fomentar la legislació sobre el fracking a Europa per evitar que els recursos energètics tornin a caure sota el control de les corporacions.

Un pas important, a ampliar

És d’agrair que el Partit Verd Europeu hagi promogut un debat com aquest i hagi donat l’oportunitat a més d’un centenar d’activistes de diferents països de poder compartir les seves experiències i els seus anhels. Per guanyar una batalla que es lliure contra interessos molt poderosos cal ampliar l’espectre social polític, cultural i establir complicitats amb d’altres sectors que no estaven tan presents en aquestes jornades i als que de vegades no s’acaba de tenir prou en compte a l’hora de lluitar per unes millors condicions ambientals: sindicats, grups de defensa de la salut, associacions de veïns, etc.

Tot plegat conflueix en la necessitat de seguir informant a les poblacions i poders locals dels perills del fracking, al mateix temps que es pressiona als governs perquè legislin abans que les empreses iniciïn els procediments per fer-se amb concessions i endegar la realització “d’estudis” sobre el terreny, que de facto suposen l’inici de les perforacions i l’explotació. Mentrestant la pressió social i ciutadana, que s’ha de concretar en una ferma aliança entre moviments ecologistes, ciutadania directament afectada i experts i científics sensibilitzats en els perills d’aquesta tècnica, ha d’evitar que les empreses es facin amb els permisos per iniciar els treballs. Tot plegat en un context que ens permeti superar l’obsessió extractivista i aconseguir per a Europa un model energètic basat en energies netes i renovables.

Canvis a Catalunya

El 10 de setembre de 2013, poc després que tornéssim de les jornades de Brusel.les, el govern de la Generalitat de Catalunya va manifestar la seva voluntat de no dur a terme la tècnica del fracking al·legant, tal com venien insistint duran el darrer any les plataformes i grups opositors, que no era adequada ni desitjable pel territori català. Ens alegrem de la decisió i ens mantindrem vigilants, i continuarem lluitant contra l'expansió del fracking a la resta de l'Estat espanyol i d'Europa.