En aquest cicló d’extracció fins al últim recurs de la terra en el que estem immersos a causa de l’avarícia neoliberal destaca l’interès de determinades empreses, sobretot multinacionals, per a l’extracció dels hidrocarburs (sobretot gas) que hi ha a l’Estat espanyol. Una extracció que es duu a terme mitjançant la tècnica moderna de la fracturació hidràulica (o fracking) i que suposa greus impactes ambientals en el territori. Aquests interessos han despertat a petits pobles que, de cop, s’han vist immersos enmig d’aquesta dinàmica de despropòsits i bestieses.

El passat 22 de maig de 2013 una representació de Riudaura era rebuda al Congrés dels Diputats a Madrid, junt amb d’altres plataformes d’arreu de l’Estat, convidades per explicar clarament el seu rebuig al fracking i els seus arguments. La fractura hidràulica, es va explicar, és una tècnica inviable social, ambientalment i econòmicament [1], i en la compareixença es va argumentar clarament que apostar per aquesta tècnica era totalment descabellat.

A la reunió hi van assistir representants de l’Esquerra Plural (ICV, EUiA i CHA), BNG, ERC i PSOE-PSC, grups parlamentaris prou convençuts ja, amb els quals es van poder intercanviar opinions i l’estratègia futura per tal de poder aturar la fractura hidràulica. I posteriorment també van parlar amb el grup parlamentari d’Amaiur. Entre tots plegat, hi va haver unanimitat que aquest serà un dels temes claus de debat, acció política i mobilització dels propers anys.

A la reunió van poder assistir alguns representants de les moltes plataformes que estan apareixent per tot l’Estat Espanyol. Concretament les d’Araba, Castelló, Terol, Catalunya i Riudaura. Tots amb punts en comú i al mateix temps diferencies pròpies de cada territori.

Riudaura és un petit poble de 450 habitants situat al nord de Catalunya i on l’amenaça del fracking els ha colpejat a través d’un permís d’investigació concedit a l’empresa Teredo Oils. L’empresa és propietat d’un multimilionari anglès que volia entrar ràpidament a fer assajos de fracking per poder després vendre la concessió a una empresa més gran. El petit poble es va mobilitzar en veure amenaçat el seu estil de vida, la seva terra i la seva economia. Fins ara s’ha aconseguit que retiressin el permís però l’amenaça continua i fins que no s’aconsegueixi la prohibició no estaran tranquils. El perill evident ha fet moure tot el poble [2].

A Kuartango (Araba), un petit poble de 358 habitats, lluiten des de fa tres anys per prohibir el fracking al seu municipi. El poble es troba en una quadricula minera on en té la concessió per hidrocarburs SHESA, una empresa pública del govern Basc per a l’extracció d’hidrocarburs. Amb això tenen l’avantatge, inicial almenys, de no entrar en les inhumanes lògiques especulatives del mercat que es donen en les empreses transnacionals. De totes maneres la política extractivista és la mateixa i els impactes socials, culturals i ambientals que genera també. L’economia de Kuartango es basa en la ramaderia (xais i vaques) i productes derivats d’aquesta, com el formatge. La comunitat local creu que és incompatible una activitat econòmica primària d’aquest tipus amb una d’extractivista com la de la fractura hidràulica i per això, a part d’altres motius, la forta oposició a aquest tipus de prospeccions.

A la zona sud de Terol, compartint concessions amb Castelló, actualment té el permís l’empresa Montero Energy. A Madrid van anar representants de les dues plataformes. En aquests llocs, quan dèficit hídric és important, aquest tipus d’explotacions, que necessiten molta aigua, són incompatibles amb d’altres necessitats. A banda, tenen una activitat econòmica basada en el camp, apicultura (abelles), que també és incompatible amb aquestes extraccions, així com un turisme rural en creixement, que igualment es pot veure afectat. L’empresa està intentant convèncer els ajuntaments amb indemnitzacions econòmiques prou importants per tal que en siguin favorables. Montero Energy és filial de R2 Energy, propietat de multimilionaris canadencs, que han fet part de la seva fortuna amb operacions especulatives amb mines d’or i urani a Centre Amèrica.

Al nord de Terol hi ha diferents permisos que afecten Saragossa i Lleida, que són de l’empresa Frontera Energy, encapçalada per un milionari irlandès i un altre canadenc. La zona és molt propera al riu Ebre, amb el risc que això podria suposar

Les conclusions de la trobada foren demanar per unanimitat la prohibició del fracking i treballar per un altre model energètic que no depengui de les polítiques extractivistes i d’oligopolis com ho fa actualment. Aquests pobles petits, de tradicions ramaderes que venen de molts anys i on l’actiu principal és la tranquil.litat i la qualitat de vida, els ha agafat el cicló neoliberal de cop. Saben que ningú es podrà amagar d’aquest cicló i per això s’han començat a moure, per avisar i mobilitzar el territori en contra d’aquest sistema que ara també els amenaça. Junts es comencen a coordinar per fer pressió i lobby rural en contra de la fracturació hidràulica i aquest model energètic i territorial que ens volen imposar. El 22 de maig a Madrid fou el primer pas de molts més que vindran per poder guanyar aquesta guerra contra el fracking i la barbàrie que representa.

Les paraules de Joan Monturio, avi del poble de Riudaura, dirigides en una carta al seu ajuntament, són certament inspiradores del nou cicle de lluites que a l’Estat espanyol tot just ara comença:

“La nostra terra és la terra dels nostres pares, la terra on han vist per primera vegada la llum del dia, on els nostres pares han nascut i han fet créixer la nostra infància. Hem viscut al costat de germans i amics, es aquí on ens transmetem aquestes arrels i tradicions, tan nostres i que van de generació en generació, viscudes de passats i presents... És el lloc on hem estimat i al mateix temps sofert. És el vell arbre que els nostres avis han plantat i els nostres pares han conservat...”.