De vegades hi ha coincidències afortunades que tenen un valor simbòlic impressionant i un gran potencial de futur. Avui davant del Parlament de Catalunya han coincidit dos mobilitzacions. Una, més modesta, de les Plataformes contra el Fracking, i l’altre més nombrosa i sorollosa, dels treballadors d’Alstom, empresa que es dedica, entre d’altres coses, a la fabricació d’aerogeneradors eòlics. En un cas un col·lectiu de veïns i activistes en defensa del territori preocupats per les conseqüències d’una pràctica extractiva molt agressiva i deutora d’un model energètic agònic i representatiu d’una societat abocada al desastre ecològic i al fracàs social.  En un altre un col·lectiu de treballadors d’una empresa tecnològica que té com a fonamental nucli de negoci les energies renovables,  que ara afronten un ERO.

Diferents interessos que conflueixen en un eix absolutament estratègic: nou model industrial - nova cultura de l’energia - nova cultura del territori. Perquè en la transició cap a una societat sostenible també hi haurà indústria i tant aquesta com tots nosaltres estarem alimentats per noves fons d’energia, que per raons obvies (canvi climàtic, destrucció de l’entorn, esgotament del recurs) ja no seran les fòssils. Paco Fernandez Buey i Jorge Riechmann van escriure fa anys un llibre que cada cop guanya més actualitat: Trabajar sin destruir. Trabajadores, sindicatos y ecologia (Ediciones HOAC, Madrid, 1997). Talment aquesta frase resumeix el discurs de la confluència que ens cal construir entre treballadors organitzats i activistes en defensa del territori i moviments ecologistes.

I en aquest diàleg ens calen moltes dosis de mà esquerra per entendre els problemes del procés transició i una voluntat de trobar espais comuns, on com a ciutadans entenguem que l’objectiu final és un medi ambient saludable i una societat justa i en pau amb el planeta. Avui els treballadors d’Alstom ho han entès a la primera i quan s’apropaven a les portes del Parlament a les consignes en defensa dels seus llocs de treball han afegit una de nova: “No al fracking, volem energies renovables”. L’entesa ha estat immediata i pedagògica i més enllà de la casualitat afortunada, la necessitat que cada cop interessos diferents conflueixin per construir un ampli bloc social hegemònic en favor del canvi de model productiu i energètic és estratègica. Tot plegat requereix també una forta transformació de les relacions en l’àmbit del treball i una potent participació dels treballadors en les decisions de les empreses. 

Molts cops quan parlem de “sobirania” ens oblidem que això vol dir moltes més coses: reapropiar-nos de les nostres vides, poder participar en les decisions que alteren els nostre entorn, democratitzar la vida laboral, posar en qüestió de nou la sacrosanta propietat privada dels mitjans de producció, etc. En aquest procés de lluita és on podem trobar-nos les organitzacions socials (sindicats, moviments, grups culturals,…) en la construcció d’un discurs global que ens permeti estar al front d’una majoria social per una alternativa seriosa i de futur. Molts treballadors, que també son ciutadans preocupats i veïns indignats davant les desfetes que veuen al seu voltant, treballat o treballen a empreses que depenen del model depredatori actual. L’eix energia fòssil  - construcció d’infraestructures - automòbil, per exemple, ha generat molts llocs de feina, tot i que avui amb la crisi són els més amenaçats. En una societat ecològicament reestructurada caldran períodes de transició extraordinaris que permetin que aquests treballadors visquin i es reciclin per participar en la economia industrial verda. Per encarar aquest procés ens cal una gran aliança entre sindicats i moviments socials. Més encara quan les grans multinacionals, autèntics governs a l’ombra del món, segueixen encegades per les lògiques criminals del benefici immediat i l’acumulació salvatge de capital. Per aquests sectors, minoritaris i egoistes, el futur del planeta i de la humanitat és un tema poc important al costat del seu afany insaciable de lucre. Davant d’això, construïm aquest bloc social de la majoria que volem una vida digne per nosaltres i pels nostres fills en un planeta habitable. 

Raül Valls és membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial i col.laborador d’Alba Sud.