El context de crisi econòmica podria jugar en benefici dels interessos de grups econòmics que veuen com la legislació es modifica a favor seu. Un nou conflicte ambiental podria prendre força si es concreta la iniciativa de l’empresa Canales del Fluviá S.L.

En el marc del Saló Nàutic de Barcelona, celebrat del 26 al 30 de setembre del 2012, es va presentar el projecte de port esportiu Illa del Fluvià. Estaria ubicat a la desembocadura del mateix riu Fluvià, al municipi de Sant Pere Pescador, a la Badia de Roses, contigu al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La inauguració d’aquest port està prevista, segons fonts de l’empresa Canales del Fluviá S.L., per al pròxim 1 de maig de 2013. A la pàgina web de l’empresa s’especifica que consta de dos quilòmetres i mig de dàrsenes i canals de navegació, amb capacitat per acollir 550 embarcacions de fins a 9 metres d’eslora. A més d’aquesta base nàutica, el projecte inclou la construcció d’un Club de Platja, on s’ubicaran un restaurant, piscines i diferents instal·lacions esportives. El projecte també preveu la creació d’una Aula de Natura, concebuda, segons explica l’empresa, com un espai didàctic dedicat al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Uns terrenys amb una llarga història

Les intencions d’urbanitzar la zona no són noves. Més enllà dels reclams publicitaris, la principal singularitat de l’actual projecte és que es troba situat justament sobre els antics canals que es van fer els anys setanta, quan es va intentar construir una urbanització de luxe, anomenada Fluvià Marina. En aquell moment es preveia la construcció d’uns cinc-cents habitatges, d’un hotel i de canals navegables. L’any 1970 una ordre ministerial havia obert la porta a l’explotació privada de la desembocadura del Fluvià per a usos turístics o esportius

Des de mitjans dels anys setanta el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos es va mobilitzar per denunciar els perills que suposava aquella iniciativa. L’any 1983, gràcies a la pressió popular, la Llei de Declaració de Paratges Naturals d’Interès Nacional i Reserves Integrals, una de les primeres lleis aprovades pel restaurat Parlament de Catalunya, protegia de forma clara la desembocadura del Fluvià i els seus aiguamolls a fi de salvaguardar el ric patrimoni natural i la biodiversitat de les pressions especulatives pròpies d’una zona molt urbanitzada a causa del turisme.

Durant la revisió Pla General de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, aprovat el 26 de setembre de 2001, es va considerar que els terrenys de Fluvià Nàutic eren edificables, tot i que amb una menor densitat que la que s’havia previst inicialment. Per aquest motiu l’organització altempordanesa IAEDEN-Salvem l’Empordà va interposar un recurs contra l’aprovació definitiva d’aquest pla. Demanava que els terrenys fossin classificats com a espai no urbanitzable i d’especial protecció per tal de “complementar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”.

Les mobilitzacions ciutadanes van continuar i l’any 2004 Salvem l’Empordà va organitzar una campanya perquè l’edifici que presidia el complex fos derruït. Finalment, el 23 de febrer del 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va ordenar-ne l’enderrocament.

En un comunicat emès a Figueres el 5 de gener del 2005, Salvem l’Empordà, al mateix temps que celebrava la voladura de l’edifici i recordava que la reivindicació de la protecció d’aquest espai s’havia iniciat amb les mobilitzacions socials dels anys setanta, reclamava novament la restauració de tota la zona i que aquesta s’incorporés “com a espai protegit al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”.

Una història sense acabar

Després de la demolició del Fluvià Nàutic, que ja havia estat adquirit per l’empresa Canales del Fluviá S.L., semblava que els riscos s’havien acabat per a aquell territori. Així ho recordava el col·lectiu Salvem l’Empordà en un comunicat el mes d’octubre de 2012: “Vam donar el cas d'una possible urbanització de la desembocadura del Fluvià per tancat definitivament”.

L’anunci d’un nou projecte, emparat en una mena de pròrroga de la concessió que tenia l’empresa atorgada pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per un període de trenta anys, ha reactivat el moviment social, alertat pels perills que suposaria per al patrimoni natural i paisatgístic. “Aquest projecte és un disbarat ambiental i anunciem que ens oposarem a les modificacions dels instruments territorials, urbanístics i sectorials vigents, tendents a permetre la implantació d’aquesta nova urbanització. Mantenim la nostra oposició, com ja vam fer, fa més de 10 anys, al desenvolupament de la urbanització de Fluvià Marina, una lluita que és hereva de la que va donar lloc a la defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, a finals dels anys 70 del segle passat”, ha declarat Salvem l’Empordà. Marta Ball-llosera, membre d’aquesta organització, afirma que actualment “s’estan estudiant si hi ha possibilitats d'impugnar la concessió atorgada”. El comunicat de Salvem l’Empordà acaba reclamant l’actuació de les autoritats: “Apel·lem als poders públics competents, especialment a la Generalitat, que actuïn d’immediat i no esperin que la societat civil «tregui les castanyes del foc»”.

No és un conflicte més

El cas de l’Illa del Fluvià no és un conflicte ambiental més que es produeix en un espai d’elevat valor natural i paisatgístic, amenaçat pels interessos d’una minoria amb un alt poder adquisitiu. Aquest conflicte ressorgeix de les seves cendres després de més de quaranta anys i de lluites reeixides per la conservació d’aquests espais naturals. I això és especialment preocupant, revelador del context de regressió que estem vivint, en què els conflictes ambientals resolts favorablement es tornen a plantejar, en funció de noves conjuntures i correlacions de forces. De fet, la crisi i l’enfonsament del model immobiliari està provocant que, lluny de qüestionar-nos a fons les raons que ens han portat a l’actual situació, en determinats territoris es busqui, amb nous elements legitimadors, la manera d’intensificar l’especialització turístico-residencial. El turisme residencial difícilment podrà tornar a assolir les dimensions que va tenir en la seva època daurada just abans de la crisi. Però cada cop és més evident que els capitals busquen nínxols de mercat per atreure turistes d’alt poder adquisitiu d’altres països, especialment entre els estats emergents.

En aquest context, oferir espais naturals poc explotats i a primera línea de costa es converteix en un reclam privilegiat. Si, a aquest objectiu hi sumem el context de crisi actual, les amenaces a territoris que han costat tant de protegir es multipliquen. Per a Àlex Casademunt, president del Centre per a la Sostenibilitat del Territori (CST), el nou projecte de Illa del Fluvià “només es pot interpretar com una provocació autoritària a una cultura del territori sostenible i responsable”. Segons ell, “en termes de sobirania institucional, ja és prou humiliant que la modificació de la Llei de Costes (aprovada aquest mes d’octubre pel Govern espanyol) deixi en paper mullat el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i el Pla Director de l'Empordà. Però, en termes de sobirania ambiental, social i cultural, el projecte Illa Fluvià encara ho és més”. Per això, afegeix Casademunt, “exhortem els ciutadans a exercir una veritable sobirania, no en relació amb les banderes o els hipotètics estats, sinó en relació amb el seu territori concret (en què viu i conviu), oposant-se a projectes foranis i amb interessos aliens, que el malmeten. I aquesta veritable sobirania s’exerceix des de baix, des del territori, amb el rebuig a projectes com Eurovegas, Barcelona World o Illa del Fluvià, perquè cap altra sobirania té sentit sense aquesta”. 

Contràriament a aquest tipus d’iniciatives, que malmeten ecològica i socialment el territori, malgrat els maquillatges com l’Aula de Natura que promet el nou port nàutic de l’Illa Fluvià, caldria potenciar un model turístic diferent, basat en la integració ambiental i social dels actors locals, que viuen i treballen en aquells territoris, i amb un major repartiment dels beneficis generats. Espais naturals com els que pretén ocupar l’Illa del Fluvià són molt més adients per promoure un turisme sostenible i de proximitat que ajudi a potenciar les relacions entre la pagesia, les guies, les restauradores i les iniciatives de turisme rural o agroturisme, en què les visitants puguin gaudir del paisatge, dels valors naturals i del contacte amb la gent que hi viu. 

Article publicat al setmanari La Directa, núm. 299, 19 de desembre de 2012. 

Ernest Cañada es coordinador d'Alba Sud i membre del CST i Llorenç Planagumà es coordinador del CST.