Des d'Alba Sud hem participat activament en el projecte EcoTerRes, impulsat i liderat la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE) i que compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d'Espanya. Aquest projecte contribueix amb les seves accions a la implementació del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030. Es tracta de posar en valor experiències exemplars i replicables que estan contribuint a aquest necessari trànsit cap a models de desenvolupament més sostenibles i resilients. Aquesta transició no sols serà possible amb el desenvolupament progressiu de pràctiques agroecològiques i l'establiment d'unitats territorials on els diferents actors col·laborin amb aquesta finalitat, també són necessàries pràctiques turístiques que es posin al servei de l'enfortiment econòmic d'aquests territoris. I és en aquest sentit que Alba Sud hem participat activament per a fer possible que aquesta relació entre producció agroecològica d'aliments saludables i visita turística de proximitat.

Ecoterritoris, espais per a la transformació ecosocial

Com explica Aina Calafat, coordinadora internacional de SEAE i impulsora principal del projecte, “els ecoterritoris són espais que integren pràctiques agroecològiques, promovent la sostenibilitat ambiental, la cohesió social i la resiliència climàtica. Aquests territoris busquen redefinir els models agraris, alimentaris i d'oci per a adaptar-se als desafiaments del canvi climàtic”. La producció d'aliments ecològics i de proximitat es converteix en condició necessària, però no suficient si no sorgeixen al seu voltant uns circuits de canals curts de comercialització en els quals el visitant de proximitat pot tenir un paper fonamental en el consum i la difusió dels productes. És en aquest sentit que pràctiques agroalimentàries lligades a un turisme de proximitat, que tal com assenyala Aina Calafat, “suposen una alternativa sostenible al turisme convencional”. Aquest enfocament, continua Calafat, “promou relacions més equitatives entre visitants i comunitats locals, redueix la petjada ecològica i es vincula amb pràctiques agroecològiques, enfortint les economies locals i promovent la sobirania alimentària”.

El projecte EcoTerRes s'ha desenvolupat durant els anys 2024 i 2025 i ha consistit, entre altres accions, en un mapatge d'iniciatives agroecològiques i de turisme de proximitat vinculades al sistema alimentari de tres províncies: Màlaga, Girona i Mallorca. Aquests tres territoris tenen en comú zones costaneres molt turístiques i amb moltes dècades sota les lògiques de creixements urbanístics i d'intensos canvis en els usos del sòl que van desplaçar i extingir a les activitats del sector primari. Però al mateix temps conviuen amb zones d'interior on encara subsisteixen zones rurals, que, sotmeses a diferents pressions i realitats, estan apostant avui per una transformació agroecològica.

Aquest mapatge implicava una profunda i àmplia recerca a partir d'entrevistes molt detallades a una sèrie d'actors vinculats a les iniciatives agroecològiques amb l'objectiu final de promoure una Guia de bones pràctiques per a la resiliència dels sistemes agroalimentaris. Fruit d'aquest mapatge, s'han seleccionat una seguit d'experiències que per la seva exemplaritat, bon maneig de la terra i el bestiar, i implicació amb l'agroecologia i el territori, s'identifiquen com a bones pràctiques, que poden servir d'inspiració i aprenentatge per a altres territoris. Entre les experiències seleccionades i de les quals estan disponibles les seves entrevistes gravades, està el Biodistricte impulsat pel GDR Guadalhorce (Màlaga), iniciatives de producció i consum agroecològic com Molí del Perer, La Coromina i Menja’m Agrocuina (a la Vall d'en Bas, Girona) o l'impuls de la Llei de la Serra de Tramuntana (a Mallorca).

També s'han organitzat, xerrades, tallers, divulgat articles, i es va concloure amb l'organització les XXXI Jornades Tècniques de SEAE, en aquesta ocasió centrades en el projecte EcoTerRes i que es van celebrar a la Universitat de Girona el 9 i 10 de maig del present any amb la participació de seixanta persones de diferents punts d'Espanya. Si la jornada del 9 va tenir un caràcter acadèmic, la del 10 es va desplaçar a un dels territoris que s'ha convertit en paradigmàtic per al projecte EcoTerRes: la Vall d'en Bas, municipi de la comarca de la Garrotxa (Girona) en la qual es van visitar tres propostes agroecològiques:

• La Granja Les Comes (Molí del Perer), prop de Hostalets d’en Bas, és una explotació de la família Vila amb vaques lleteres dedicades a la producció de llet ecològica per a altres indústries transformadores. Fan visites a la granja i i d'altra banda, disposen d'un obrador i botiga per a la producció pròpia i comercialització de formatges i altres derivats làctics.

• Menja’m és una agrocuina a la masia de Can Serrat, situada al poble de Joanetes, on la família Serrat- Plana, que va transformar la seva explotació agrària ja no viable en un obrador on elabora una gran diversitat de plats cuinats amb productes de proximitat, en part de la seva producció hortícola, i que es comercialitzen a la pròpia comarca de la Garrotxa.

• Granja Mas La Coromina, al poble de Joanetes, és una explotació lletera amb 400 vaques Frisona- Holstein en ecològic que es comercialitza dins de la marca ATO. La granja ha fet una gran aposta per la difusió pedagògica de les seves activitats, rebent visites escolars i familiars. Amb una aula pedagògica i una petita botiga on comercialitzen productes tant propis com d'altres iniciatives ecològiques i artesanals de la comarca.

La Vall d'en Bas, un exemple de ecoterritori en transició

Des del projecte EcoTerRes s'ha posat, entre altres territoris de les províncies de Girona, Màlaga i l'Illa de Mallorca, el focus en La Vall d'en Bas, on s'han vist de manera clara les condicions per a una evolució del model agrícola en clau d'una transició ecosocial justa –voluntat política local explicita, aportació de coneixement tècnic i científic i un ecosistema emergent d'iniciatives agroecològiques–, que s'han unit i conjurat per a transformar i revitalitzar el sector primari del municipi. Una vella vall habitada des de temps prehistòrics i amb una gran potencialitat de futur: terres de gran fertilitat, pluviositat important i un clima benigne, un aqüífer que garanteix la disponibilitat d'aigua, un paisatge de gran bellesa i biodiversitat, i una memòria pagesa viva i amb voluntat de recuperar el millor del seu passat.

Amb aquest context, i des de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas a la Garrotxa (Girona), un municipi format per diferents pobles i un gran pla agrícola, capçalera del riu Fluvià, en 2021 es va iniciar el projecte “Transició agroecològica a la Vall d'en Bas”. Aquest té com a objectiu secundar i revitalitzar a un sector primari local en clar declivi i acompanyar-lo en una transformació que li permeti, d'una banda, ser viable econòmica i socialment, i, per un altre, respondre a la crisi ecològica i energètica en la qual està immersa la nostra societat.

El projecte parteix de la constatació de l'esgotament d'un model agrari de tipus industrial - fordista, sorgit de la “Revolució verda” de mitjans del segle XX, que promovia una reducció de la diversitat agrària i l'enfocament en pocs cultius (o directament monocultiu), orientats a l'exportació o en el cas de La Vall d'en Bas en un 99% dedicat a l'alimentació animal. Aquest model, d'altra banda, cada vegada més subordinat als sistemes “integrats” promoguts per grans empreses agràries, acaben convertint al ramader en un treballador dependent de la gran indústria. A La Vall d'en Bas aquest model es va expandir amb la gran redistribució de terrenys i concentració parcel·lària realitzada el 1965, prèvia al naixement del municipi el 1968, i que engloba avui a set pobles. Amb aquesta concentració, s'ampliaven i ordenaven les explotacions agrícoles i les feien més productives dins de les lògiques de creixement a ultrança que imposava el model agrari industrial-fordista del període de fort desenvolupament econòmic que es produí entre 1945 i 1973. Es tractava del model que ara anomenem “convencional” i que ha mostrat globalment els seus límits i perversions. En un municipi, que partia de ser un dels que comptava amb més famílies agricultores i ramaderes de Catalunya a principis dels anys 80, avui es troba en una ràpida decadència: reducció del nombre d'explotacions i concentració en poques mans de la terra; envelliment del sector i falta de relleu generacional; banalització del paisatge i pèrdua de biodiversitat, tant agrària com natural; i amenaces sobre els sòls agrícoles i aigües subterrànies per la construcció de noves infraestructures de mobilitat i els creixements industrials.

El projecte, impulsat per l'Ajuntament i liderat tècnicament per la cooperativa de dinamització local agroecològica Arran de Terra, va realitzar una diagnosi de la situació del sector al municipi, utilitzant la metodologia DAFO. Malgrat la situació referida sobre el declivi del model hegemònic convencional, alhora, es detectaven tendències positives amb l'aparició d'explotacions, en general liderades per joves, que apostaven la seva supervivència a un model agroecològic. L'objectiu del projecte ha estat secundar i enfortir les seves possibilitats d'èxit, impulsant accions d'assessorament i de difusió i visualització pública de les seves activitats. L'Ajuntament ha organitzat diferents activitats de caràcter lúdic i divulgatiu per a donar a conèixer aquestes iniciatives. Aprofitant les festes majors dels pobles de la vall, es va dur a terme l'activitat “Descobreix el que menges”, les rutes de visita “Tasta la vall”, amb degustació i explicació sobre la producció de cada explotació i l’“Agrofest”, un festival rural amb diferents activitats lúdiques, però amb l'objectiu central de donar a conèixer la producció agrícola i ramadera de la vall, tant als seus propis veïns i veïnes, com a la resta de la comarca i als seus visitants forans.

Totes aquestes activitats, d'oci turístic de proximitat, tenen com a objectius la promoció i recuperació dels productes i varietats locals, potenciar la seva comercialització de proximitat, la recuperació, enfortiment i diversificació del sector i la millora de la biodiversitat agrària i natural a través d’un maneig de la terra més sostenible i respectuós amb el sòl. Tot això emmarcat dins de la necessària transformació del sector primari cap a un model agroecològic que posi al centre la sobirania alimentària del territori i impulsi un model agroturístic de proximitat al servei de la capacitat comercialitzadora de les iniciatives i de donar a conèixer de manera pedagògica les seves activitats a una població cada vegada més ignorant sobre la producció i procedència dels aliments que consumeix diàriament.

El turisme de proximitat, un bon aliat dels ecoterritoris

En aquest sentit, el turisme de proximitat pot ser un bon aliat per a reforçar i fer més viables els ecoterritoris i les seves iniciatives agroecològiques així com les idees i projectes que els impulsen. També poden ser útils per a esvair desconfiances mútues entre camp i ciutat i acostar el món rural a l'agroecologia. Els ecoterritoris es converteixen en un subjecte actiu per a fer pedagogia sobre el valor i la importància social de la producció d'aliments i de la pagesia. Són un poderós instrument per a la protecció dels sòls agrícoles i la cura del territori davant incendis forestals i altres amenaces. Per aquesta raó, és important que siguin coneguts, estiguin oberts a les visites recurrents i siguin entesos com a lloc d'oci i consum per part de les poblacions properes. És evident que això s'ha de fer de manera planificada i regulada, buscant la convivència i tenint clar que la seva principal funció és la producció d'aliments saludables i per al consum de proximitat. No poden ser entesos només com a mers jardins per a l'esbarjo i diversió del visitant. Cal, per tant, organitzar amb cura les visites perquè els qui arribin s'emportin, tant coneixements i valors relacionats amb el món rural, com a productes de consum diari, amb la consciència d'estar comprant no per a emportar-se un record, sinó per a “omplir el rebost”, convertint aquesta adquisició en costum habitual. Serà llavors possible que totes dues activitats i necessitats humanes, produir aliments i gaudir del temps lliure, convisquin i es retroalimentin positivament.

Conclusions 

La inclusió del concepte de turisme de proximitat en el projecte EcoTerRes ens ha donat l'oportunitat de reflexionar sobre les potencialitats que la transformació agroecològica obre per a repensar-lo a partir de paràmetres diferents als que s'han desenvolupat des que s'inicià l'acceleració social que hem viscut a partir de 1945. En aquest sentit, la industrialització de l'agricultura que va implicar la “revolució verda” i el seu intens productivisme i extractivisme, ha anat unida i paral·lela a la construcció del model de turisme fordista i mercantilitzat que avui ens apareix cada cop més impossible de sostenir per més temps. Totes dues pràctiques humanes, alimentar-se i gaudir del temps lliure, necessitats humanes que durant dècades hem resolt sota l'impuls fòssil d'un petroli abundant i barat, semblen haver tocat sostre, immerses en una profunda policrisis global que amenaça l'equilibri ecològic del planeta i la supervivència de la humanitat.

Una nova, o recuperada, manera de relacionar-nos amb la terra que ens alimenta, ha d'implicar també noves formes d'oci turístic ara sustentades en les necessitats humanes bàsiques de descans, salut, cultura i temps lliure. Una societat en pau amb el planeta, que continuarà necessitant d'una producció d'aliments saludables i de proximitat, d'una indústria de productes de primera necessitat, també requerirà d'unes pràctiques turístiques que tinguin en compte tant els límits planetaris com la justícia social i la igualtat entre tots els éssers humans. Els ecoterritoris poden ser aquells espais d'esperança dels quals ens parlava David Harvey, llocs per a un nou temps on sigui possible una vida digna en un planeta habitable.