ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable | Illes Balears

13-02-2022

Hoteleria circular

Macià Blázquez | Alba Sud - UIB

L’aprovació per decret-llei d’una nova norma que regula l’activitat turística a les Illes Balears ha anat acompanyada d’imatges carregades de simbolisme associades a demandes socials dels darrers anys, però què es pretén realment? Quins són els seus principals beneficiaris?


Crèdit Fotografia: Afegit de plantes a un hotel de la Platja de Palma. Fuente: Macià Blázquez.

El Govern de les Illes Balears ha aprovat, just suara, l’11 de febrer de 2022, un Decret-Llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears que modifica la Llei autonòmica del Turisme de 2012. La lectura del seu articulat i la seva anàlisi en el context de l’evolució recent de la regulació territorial turística ens pot donar claus per interpretar-lo.

Aprovat en format de decret-llei, la seva entrada en vigor és immediata, sense debat polític, ni al Parlament, ni amb tots els agents socials. El Govern argumenta en favor d’aquesta falta de transparència que han volgut evitar l’efecte crida, en saber-se que s’estableixen noves limitacions per a l’obertura de nous establiments d’allotjament turístic. Però, alhora, se’ns explica que el nou articulat s’ha acordat amb la patronal hotelera. De manera que, al nostre entendre, sí que s’ha pogut afavorir a qui ha sabut quines limitacions s’imposen.

La “circularitat” és per als hotels i per fer més competitiva la destinació turística. Aquest nou invent narratiu s’aplica només als establiments hotelers i no a tot el metabolisme social (transport de mercaderies i persones, producció d’electricitat, d’altres indústries...). El Decret-Llei promou la modernització hotelera vers: l’eliminació de calderes alimentades amb fuel o gasoil, la instal·lació dispositius d’estalvi d’aigua (polsadors dobles), una climatització racional, eliminació d’articles d’un sol ús per minimitzar l’ús d’envasos, controlar el consum d’aliments per promoure la proximitat o eliminar el consum d’espècies amenaçades, promoció de la instal·lació i l’ús d’energies renovables, recollida i depuració d’aigua, reciclatge de residus, etc. Amb aquest mateix paquet de millores de modernització subvencionables també s’inclou la instal·lació de llits elevables mecànicament o electrònicament.

Aquest nou catàleg de millores de l’eficiència, l’estalvi i la competitivitat (mitjançant certificacions de qualitat) aspira a ser finançades amb els fons públics (Next Generation?), segons anuncia el govern. D'aquí que ens puguem donar passada de la urgència en la seva tramitació, pel fet que els terminis de la UE seran també breus.

Suspèn la concessió de noves places durant quatre anys. Aquí cal explicar que els allotjaments turístics de les Illes Balears han de ser autoritzats pel Govern i la seva concessió es limita d’ençà de mitjans dels anys 1980, arran de legislació per “incentivar la reconversió d’establiments hotelers obsolets”. Aquesta “modernització” arribà a ser forçosa i no ja voluntària, en paraules d’Avel·lí Blasco a partir de 1998, mitjançant l’establiment d’una borsa de places. Encara que el Decret-Llei hagi instaurat aquest téntol, la suspensió no afecta les places en tràmit, reservades, adquirides provisionalment, en construcció, que hagin efectuat cessions anticipades dins d’una Unitat d’Actuació, etc. De manera que la xifra total de places turístiques no deixarà de créixer immediatament. Potser qui les té sabia anticipadament de la intenció del Govern. Tanmateix, la desregulació arran de la crisi financera de 2008 ha facilitat ja la concessió de 19.434 places entre 2010 i 2021, que són més de les que es donaren entre l’inici de la “reconversió forçosa” i la crisi, 16.117 places entre 1998 i 2010.

Font: @Terraferida.

La modernització hotelera segueixen gaudint, també amb aquest decret, de l’exclusió del “compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístic i turístic” per incrementar “la superfície edificada i de l’ocupació” un màxim d’un 15% i, a més, “quedar legalment incorporats al planejament municipal com edificis adequats”, és a dir legalitzar-los. Aquest regal als hotelers començà ja amb la crisi de 2008 i ha estat reiterat per reformes promogudes per tots els partits polítics (UM el 2009, PSOE el 2010 i ara el 2020-2022, PP el 2012, MÉS el 2017). Entenem que la rendibilitat d’aquestes obres hoteleres és doble: d’una banda, incrementen la categoria i la taxa de benefici hotelera; i d’altra, revaloritzen el seu capital fix immobiliari als mercats financers.

Aquest Decret-llei fa circular el capital entre els mateixos de sempre, fent de les Illes Balears un refugi segur per als inversors i per a la gent rica. L’emmascara una versió edulcorada del “decreixement” i una nova “circularitat hotelera”, sense abordar però l’essència del projecte polític del decreixement. En primer lloc, consistent en reduir planificadament el cabal d’energia i materials més que als hotels, mentre que les emissions contaminants provenen majoritàriament de la generació d’energia elèctrica i del transport, com exposa el mateix preàmbul del Decret-llei, a partir de l’estudi del LINCC; la desigualtat; o la producció ecològicament destructiva i socialment menys necessària, tal vegada incloent el turisme de gran luxe. I en segon lloc, per millorar la democràcia directa (que no és així com s’ha tramitat aquest Decret-llei, ni es correspon a la reitera suspensió de la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible); pel benestar equitatiu; expandint els sectors socialment importants, que són, com bé ens ha demostrat la pandèmia, la sanitat, l’educació, les cures, la convivència, l’habitatge o el lleure no mercantilitzat i de proximitat; la millora de les condicions laborals, el reconeixement del treball reproductiu com ara amb una Renda Bàsica Universal; vers una transició socio-ecològica dins dels llindars planetaris; i el finançament mitjançant progressivitat fiscal.

 

Aquest article s’escriu en el marc del projecte d’I+D+i “Overtourism in Spanish Coastal Destinations. Tourism Degrowth Strategies” (RTI2018-094844-B-C31), finançat per MCIN/ AEI /10.13039/501100011033/ i per “ERDF A way of making Europe”.


 

DE SOL I PLATJA

El bloc de Macià Blázquez-Salom

Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat

Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud. Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.