El GOB ha tornat a encertar-la en engegar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), anomenada "Avui per demà", promovent l'aprovació pel Parlament de les Illes Balears de la "Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears", una llei que té per objecte "vetllar perquè les actuacions de les institucions públiques de les Illes Balears garanteixin el benestar ecològic, econòmic i social de les generacions presents i futures de les Illes Balears".

Abans de seguir convé fer dos aclariments: El GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) és l'organització ecologista degana i de referència de les Illes Balears. És, de fet, una organització diguem que confederal de les organitzacions insulars GOB Mallorca, GOB Menorca, i Grup d'Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa). El segon aclariment és que l'instrument de la ILP és un procediment mitjançant el qual la ciutadania de les Illes Balears pot exercir el dret a la iniciativa legislativa en l'àmbit autonòmic. Aquest dret de participació política està regulat, des del 1991, per una llei que fou posteriorment modificada, en 2018, fonamentalment en dos aspectes: es rebaixà de 10.000 a 7.500 les signatures per a presentar una ILP, i es reduí dels 18 als 16 anys l'edat per poder signar. Tot i que aquestes modificacions pretenen facilitar a la ciutadania el dret efectiu a impulsar una ILP, el cert i segur és que segueix sent força complicat. Si no es disposa de recursos econòmics a balquena, la capacitat organitzativa i de mobilització necessària per arribar al Parlament és impressionant. Segurament per això, no sovintegen les ILP, car els poderosos tenen formes menys democràtiques i gens transparents d'expressar les seves exigències al legislatiu autonòmic.

Dit l'anterior, entrem en matèria. A parer meu, el text de la proposta articulada de lleiés impecable, entenedora, i de fàcil aplicació. La idea força de la llei és que bona part de l'acció política (en els procediments d'elaboració normativa, plans, projectes i programes subjectes a avaluació ambiental estratègica o avaluació d'impacte ambiental, segons la normativa actual, contractes del sector públic d'obres per una quantia igual o superior a 1.000.000 €, convocatòries de subvencions o ajuts públics el pressupost de les quals superi 1.000.000€, i qualsevol projecte que sigui declarat d'utilitat pública o d'interès general, projecte industrial estratègic, o d’interès autonòmic previst a la normativa sectorial corresponent) s'haurà d'acompanyar d'un "informe d'avaluació d'impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures”, que "avaluarà l'impacte potencial i les repercussions positives o negatives sobre les generacions futures, i la capacitat d'aquestes per definir el seu model social, econòmic i ambiental, d'acord amb els objectius descrits a l'article 3 d'aquesta llei, i els principis rectors exposats en l'exposició de motius". Aquests informes seran avaluats per una comissió que es crearà.

I, tanmateix, allò que em sembla cabdal són els fins a set objectius de benestar que es reflecteixen en l'article tres de la proposta de llei de la ILP "Avui per demà" [1]. Noti's que els sacrosants indicadors, com ara creixement del PIB, o augment de la productivitat i la competitivitat no hi són a la proposta d'objectius per garantir el benestar d'avui i demà.

Aquesta forma alternativa de mesurar el benestar és fonamental en general, i particularment en els territoris de monocultiu turístics com ara les Illes Balears. L'excés de turisme provoca una mena de dependència economicosocial en què, mentre no es redueixi la dependència econòmica, social i política del turisme, els indicadors de pretès benestar present i futur es mesuren sempre en termes de PIB, competitivitat, productivitat, i altres martingales neoliberals que tenen un brutal cost mediambiental, social i cultural. Per molt que s'invoqui retòricament l'emergència climàtica, la sostenibilitat, etc., la sobredosi de turistització provoca a l'establishment una aguda incapacitat d'imaginar escenaris amb turisme, però no de tot turisme.

És clau que les mètriques proposades per a mesurar el benestar siguin unes altres. I és rellevant que entre elles hi figura en darrer lloc la següent: "La responsabilitat, entesa com la necessitat d'atendre i assumir la repercussió de les accions pròpies en la resta del planeta, cercant una contribució positiva al benestar global". Encara que figuri en últim terme, aquest objectiu de benestar és especialment important, i, alhora, innovador en una societat tan turistitzada com la de les Illes Balears. Cal recordar la transcendental petjada de carboni de la indústria turística, i, per una altra banda, no es pot negligir que el model neoliberal de gran indústria turística exemplifica extraordinàriament bé el fenomen que Stephan Lessenich ha anomenat "societats de l'externalització" (2019), és a dir, d'aquelles societats benestants que, per a ser-ho, han d'externalitzar gran part dels impactes ecològics i socials negatius a les societats empobrides. En aquest sentit, hom diria que la cerca d' "una contribució positiva al benestar global" exigeix qüestionar la construcció social de les grandíssimes desigualtats globals i locals, i de l'actual "sistema de necessitats" (consumisme voraç vs. carències materials severes).

Amb tot plegat, s'escau persistir en allò de "pensa globalment, actua localment". El sus de la ILP "Avui per demà" coincidí amb la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26). Durant la cimera climàtica reunida a Glasgow, el moviment ecologista –especialment Fridays For Future- ha criticat amb força el "bla, bla, bla" dels poderosos del Món, i s'ha mobilitzat contra la incomprensible "poca ambició" per a aconseguir –amb la concreció de polítiques- el modest objectiu de l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5°C, i d'implementació de quelcom semblant a la justícia climàtica. Al final, la COP26 ha acabat malament perquè, com afirmen Ecologistes en Acció, en una situació d'emergència en què #NoHiTemps, l'acord final prorroga l'improrrogable.

Per combatre el "bla, bla, bla" global, a les Illes Balears s'ha posat en marxa la ILP "Avui per demà" com a part del nostre actuar localment. A cada indret sabran el que localment cal fer. En qualsevol cas, pens que tots plegats -i fraternalment- hauríem de tenir en compte que l'actual atzucac ecològic i social l'ha provocat el creixement sense límits. En aquest sentit, s'escau recordar que "una de las razones más importantes que hace necesario el decrecimiento és la amenaza que las instituciones del crecimiento económico lanzan sobre la democracia" (Bayon et al., 2011).