Contacto Boletín

Reportaje | Noticias Generales | Cataluña

13-12-2021

Penedès, vins i caves de proximitat

Carla Izcara & Ernest Cañada | Alba Sud

La població de l’Alt Penedès ha aprofitat les restriccions de mobilitat per fer una redescoberta del territori. Analitzem el recorregut turístic de la comarca per conèixer com viuen el turisme a aquesta zona vitivinícola i com la pandèmia de la COVID-19 ha afectat les seves visites. 


Crédito Fotografía: Viña del Penedès. Imagen de Carla Izcara

La cultura del vi arriba fa més de dos mil anys al Penedès des de la zona entre el Mar Negre i el Mar Caspi, tal com expliquen al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM). Així doncs, el vi és protagonista a aquesta comarca i l’entenen com l’eix vertebrador de la “història, agricultura, ciència, comerç i religió del territori”, en paraules de Cecília Jané, responsable de comunicació i turisme del Museu. Per aquesta raó, el vi i el cava han sigut motiu de desplaçament de milers de persones, atretes pel paisatge de vinyes, les caves i l’ambient festiu.

A partir de diverses iniciatives de turisme local s’ha intentat transmetre la cultura del vi i del cava, un aspecte tan central a la vida dels penedesencs i penedesenques que l’any 1945 el museu de Vilafranca del Penedès es va convertir en “el primer museu del vi d’Espanya”. I des de 2007 canvia de nom a Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb l’objectiu “d’explicar la cultura vinícola de tota Catalunya”, en paraules de Cecília Jané

Exposició permanent del VINSEUM. Imatge de VINSEUM

La proximitat des dels 60

Entre la dècada dels 60 i 70 “va haver-hi un boom de gent de Barcelona i l’Àrea Metropolitana que venia a Sant Sadurní a fer barbacoes a les caves”, recorda Xavi Roig,  quarta generació i responsable de l’enobotiga Cal Feru. Ell considera que “aquest va ser el primer turisme, un turisme de diumenge” i explica com “arribaven amb el 600 carregat fins a dalt de gent i se’n tornaven carregats de cava pel consum durant mesos”. Així mateix, apunta com les visites d’escoles i del públic general a les Caves Codorniuvan “servir molt per ubicar el poble i el cava al mapa”.

A partir d’aquest turisme, botigues com Cal Feru van començar a obrir els caps de setmana. Més tard, l’estiu de 1999, es va constituir formalment el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, actualment Consorci de Promoció Turística del Penedès. També van néixer les primeres rutes vitícoles, festivals de música a les vinyes, els congressos bianuals d’art i paisatgei el Mercat del Préssec d’Ordalentre d’altres, consolidant així una proposta d’articulació territorial entre la producció agrícola i l’oferta de diversos serveis per atraure visites.

Vi a granel de Cal Feru. Imatge de Carla Izcara

La proximitat a Barcelona junt amb l’augment global del turisme, i les bones connexions via fèrria, només a una hora de distància i amb 5 parades de tren dins la comarca, va facilitar que el turisme internacional guanyés pes a la zona. Miquel Herrero, responsable d’enoturisme de Juvé i Camps i membre de la comissió de l’Associació d’Elaboradors de Cava (AECAVA), explica que “en el moment que es van revaloritzar els actius turístics de la regió, l’orientació cap el mercat internacional era més rentable”. També afegeix que l’objectiu era “emfatitzar la gran qualitat dels vins i caves del Penedès, desconeguts arreu del món”.

D’altra banda, Xavi Roig fa una observació amb relació a l’evolució de les visites a caves, principal atractiu turístic del territori: “abans no estaves ni preparat per fer visites i hi havia molt més poder de compra del client, ara som més tastaolletes, no som tan fidels a una marca”. Això ho explica per entendre com abans la visita no era el més important, sinó la compra, per aquest motiu eren visites gratuïtes, a part que no hi havia hagut cap mena de professionalització. Actualment, la compra “és lo de menys” i “reps per l’entrada”, segons Roig. És probable que per aquesta raó es pugui prioritzar en ocasions el públic estranger, ja que com explica Miquel Herrero “el turista internacional sol tenir un poder adquisitiu més alt” o com diu Pere Guilera, president de l’empresa familiar Cava Guilera, “la diferència entre el visitant de fora i el d’aquí és la capacitat de compra que tenen uns i altres”.

Miquel Herrero a les Caves de Juvé i Camps. Imatge de Carla Izcara

Així doncs, tot aquest procés de professionalització i especialització en enoturisme a la comarca no ha estat exempt de contradiccions i amenaces, l’última d’elles la pandèmia de la COVID-19 que va obligar a tot un territori a “tocar de peus a terra”, en paraules de Xavi Roig.

Turisme i pandèmia

Tot i la importància del mercat internacional en l’increment del número de visites a la comarca, el públic català i en particular de proximitat, mai va deixar d’estar present. I en contextos especialment complicats, com el de la pandèmia de la COVID, amb una caiguda abrupta del turisme internacional, ha ajudat decisivament a sostenir l’activitat. De fet, el Penedès ha estat una destinació habitual per les persones de Barcelona, com recalquen Pere Guilera i Marta Guilera de la Cava Guilera, “és el pulmó verd de l’Àrea Metropolitana”. I així ho corroboren dades recollides per la Diputació de Barcelona, que confirmen que el 40% dels visitants el 2019 residien a Catalunya, dels quals un 8% eren de Barcelona, un 25% de la resta d’Espanya i només un 31% procedia de l’estranger. Així, en Miquel Herrero reconeix que “va sorprendre molt la capacitat del turisme local”.

Un cas concret, el de Bikemotions, empresa situada a l’espai municipal EnoBICINGPENEDÈS, posa en evidència la importància que ha tingut el públic de proximitat en aquesta conjuntura. Si abans de la pandèmia rebia un 80% de clients internacionals i 20% local, l’any 2020 les seves reserves van patir baixades del 80 i 90% i la tipologia de visitant va canviar a 90% local i 10% estranger aproximadament. Durant l’any 2021, el  visitant estranger va tornar a créixer, però l’estiu de 2021 encara estaven al 50% de clients totals respecte anys prepandèmia. Albert Massana, soci fundador i guia de Bikemotions, explica que malgrat la gran caiguda de visites que han sofert, la gent del municipi “tenia moltes ganes de donar suport al comerç local” i té la sensació “que aquest canvi es quedarà”, i coincideix amb Xavi Roig que “la pandèmia ha accelerat una tendència”.

Albert Massana i Ernest Cañada a ENOBICING Penedès. Imatge de Carla Izcara 

De la mateixa manera ha passat a la Masia Olivera, on el turisme domèstic ha contribuït a suplir el client estranger. Malgrat això, el procés no ha exempt de contradiccions i limitacions, com argumenta en Raimón Olivella, propietari d’aquest establiment i impulsor d’Allotjaments amb DO. Per a ell aquest canvi de perfil en la clientela comporta més volatilitat i cancel·lacions en les reserves, i això està generant més rotació i “despesa de neteja, bugaderia, etc.”

D’altra banda, des de Cava Guilera destaquen com la pandèmia ens ha fet descobrir la necessitat de tenir espais verds, ens expliquen que ho han viscut de primera mà rebent als que anomenen “escapistes de la ciutat”. Fet que també ha comprovat Albert Massana des de Bikemotions, ja que la majoria de visitants eren de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Per aquest motiu, la pandèmia ha fet que les activitats s’hagin hagut d’adaptar a les noves necessitats i restriccions sanitàries. Durant els mesos de confinament municipal i comarcal, “vam sortir a caminar entre vinyes”, explica Miquel Herrero. Així mateix, diferents caves com Cava Guilera o l’equip de Cal Feru, van començar a fer tastos a l’exterior. Alhora, “hi ha un públic creixent que fa bicicleta” i “Bikemotions ha sigut un recurs que ha ajudat a la comarca a potenciar-ho” destaca Herrero.

Masia Olivera. Imatge de Carla Izcara.

Encara que ens trobem en un aparent moment de revalorització del paisatge, totes les entrevistes comparteixen la preocupació per la conservació de l’entorn. Raimon Olivella creu que “l’aposta hauria de ser donar valor a la vinya i ajudar que el pagès es guanyi la vida”,  afirmació que complementa Xavi Roig quan diu que “vendre una ampolla de cava a tres euros no és gaire real” i afegeix que “estàs venent vidre i taps, ja que per una ampolla necessites un quilo i mig de raïm i això té un preu”. En definitiva, reclamen una major posta en valor del territori i la vinya. Per aquest motiu “els cellers petits, amb forta relació amb el paisatge, intentem fer cultura del cava i del paisatge”, apunta Marta Guilera.  Així i tot, Pere Guilera pensa que “les administracions no veuen la importància del valor del paisatge” i afirma que “el valor dels nostres productes és el que és, pel paisatge”. Des de la Masia Olivera també creuen que les administracions “han de fer un pas”, perquè es tracta d’un territori altament amenaçat, ja sigui pels polígons, parcs eòlics o infraestructures de transports. 

Productes de proximitat

Encara que Miquel Herrero i Raimon Olivella assenyalen que hi ha una manca d’allotjament hoteler i oferta complementaria a les caves, “perquè hi ha molt allotjament amb pocs serveis (cases rurals que com a molt ofereixen esmorzar) i poc allotjament amb molts serveis (dinars, sopars, recepció oberta a la nit, bugaderia,…)”, aclareix Herrero, també és cert que es veuen esforços per treballar en xarxa i promoure el producte local. Per exemple, amb l’estada a la Masia Olivera s’inclou un tast gratuït a un celler de la zona i les rutes que es proposen des de Bikemotions possibiliten visitar diferents cellers sense pressa. De la mateixa manera, la botiga del VINSEUM només té productes fabricats a Espanya i una taberna dedicada a promoure el vi català, així com aproximadament el 75% de l’oferta de vins i escumosos de Cal Feru són també produïts a Catalunya.

D’altra banda, Cava Guilera ha organitzat tots els dijous de juliol sopars en col·laboració amb Xerigots, un obrador i afinador de formatges que promou la cultura del formatge i el vi, acompanyats d’un concert organitzat per Rimaires, associació cultural resident a la cava des de 2013 impulsada per Marta Guilera. Amb aquesta acció pretenen “allargar la vida de l’artista, que normalment treballa divendres i dissabtes” i “fer accessible la cultura a tothom”.

Pere Guilera i Marta Guilera a la Cava Guilera. Imatge de Carla Izcara.

Actualment, Pere Guilera ens explica com des de l’AECAVA junt amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) es va proposar utilitzar el most concentrat rectificat (MCR) com ingredient del licor de triatge o expedició en l’elaboració de vins escumosos. D’aquesta manera, “traiem excedents del mercat i afavorim al vinicultor que el preu pugi”, conclou Guilera. El febrer de 2021, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va convocar els ajuts de mínims per fomentar l’ús de MCR i impulsar aquesta proposta.

Aquest no és el primer projecte d’aquestes característiques que es promou des de la comarca. Fa setze anys es va inaugurar el Mercat del Préssec d’Ordal, un espai que permet la venda directe d’aquest producte de secà durant els mesos de juny, juliol i agost. Albert Massana recorda el seu pare, “patint molt portant el préssec a Mercabarna on competeixes amb préssec d’arreu, inclús de Sud Amèrica” afegeix, que “el preu era el mateix d’un préssec de regadiu, que és molt més gros i havies de deixar el doble de quantitat”. En canvi, “ara es valora molt més el préssec d’Ordal”, i fins i tot “ve un munt de gent de Barcelona i del mateix Penedès a buscar-lo”.

Demandes al voltant de la proximitat

La pandèmia ha evidenciat la vulnerabilitat d’aquells territoris o iniciatives que s’havien especialitzat excessivament en el turisme estranger. En canvi, les propostes arrelades al territori, amb diferents línies de negoci i pensades a partir de les necessitats de la població local són les que, malgrat les dificultats, han ajudat a superar aquest període de crisi. Per exemple, el VINSEUM, el consideren un recurs cultural que es deu a la ciutadania, i no un recurs turístic, i el mateix passa a Cal Feru, que prioritza la fidelització del client de proximitat.

No obstant, manquen també voluntats polítiques per tirar endavant un turisme basat en la proximitat. Des de Cava Guilera creuen que “s’haurien d’estar fent estudis sobre la capacitat de càrrega del territori” i lamenten que només “estem pendents de que vingui gent, però no estem pensant com limitar-ho”. D’altra banda, s’ha de millorar la mobilitat al territori. Tot i tenir cinc parades de tren a la comarca, el turista de proximitat segueix optant per l’ús del cotxe, un 73,9% segons l’Informe Anual de l’activitat turística a la Destinació Barcelona. Aquest fet podria explicar-se per la falta de xarxa de busos o alternatives de transport un cop baixes del tren, més enllà d’ENOBICING Penedès a l’estació de Lavern-Subirats.

La potencialitat dels turismes de proximitat està en la capacitat de revalorar el paisatge i els productes locals, com s’ha vist amb la resposta a la pandèmia i l’èxit de nombroses iniciatives conjuntes com el Mercat del Préssec, els “Dijous Xarel·la” o la “Terrasseta Multicultual de Rimaires” a Cava Guilera, el cicle de tastos d’escumosos organitzat per Cal Feru al Pati de Can Guineu amb el suport de l’Ajuntament de Sant Sadurní, els “Jardins de Codorniu” impulsats per Cal Blay i Codorniu, entre moltes altres activitats que demostren la necessitat i efectivitat de realitzar una aposta col·lectiva i organitzada.

 

Aquest article es publica en el marc del projecte “Laboratori de turismes de proximitat”, impulsat per Alba Sud amb el suport de Barcelona Activa – Impulsem el que fas (2020), finançat amb l'Impost Turístic.

TURISMOS EN CLAVE LOCAL

El blog de Carla Izcara

Sobre como repensar el turismo desde una perspectiva local y de género

Máster en Antropología y Etnografía por la Universidad de Barcelona e investigadora en Alba Sud. Este blog se centrará en el análisis de los turismos de proximidad como una oportunidad para repensar socialmente el turismo. A partir de esta discusión surgen diversas preguntas acerca de las condiciones laborales en el sector, las manifestaciones de desigualdades de género, las distintas formas de gestión o los impactos medioambientales de la actividad turística, entre otras. Todas estas preguntas y posibles respuestas se explorarán en este blog.

Ir a blog »