Contacto Boletín

Reportaje | Turismo Responsable | Argentina

02-12-2021

Cooperativa Ajayu: turisme comunitari urbà a Buenos Aires

Rodrigo Fernández Miranda & Valeria Laborda | Alba Sud

En un assentament precaritzat i estigmatitzat, la Cooperativa Ajayu impulsa una proposta turística de gestió col·lectiva que ofereix recorreguts gastronòmics, culturals i històrics pels carrers del barri Padre Mugica, popularment conegut com la Villa 31.


Crédito Fotografía: Rodrigo Fernández Miranda & Valeria Laborda.

El barri Padre Mugica està situat en la Comuna 1 de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, pròxima a zones on resideix i treballa una part dels sectors alts i mitjans alts de la capital argentina. Històricament coneguda com la Villa 31, acumula vuit dècades d'una història marcada per la precarització i el conflicte social. Alguns veïns i veïnes de la Vila, actualment habitada per més de quaranta mil persones, l’anomenen “la mare de les viles”.

Gènesi d’un projecte col·lectiu 

Aquest barri popular va néixer cap a la dècada de 1930 a partir de la cessió estatal de terrenys portuaris destinats a l'habitatge d'immigrants europeus i obrers del port i el ferrocarril. Amb els anys es va anar poblant també per migrants interns, principalment del nord del país, que acudien a la recerca de feina i s'instal·laven en aquest espai situat en un punt estratègic de la ciutat. Al llarg de la seva història, i sota la mirada indolent, indiferent o displicent de successius governs, es va anar configurant com un assentament precaritzat, visibilitzat i estigmatitzat.

La pandèmia de la COVID-19 i l'aïllament social van afectar amb virulència a aquesta comunitat, que va agreujar els seus problemes d'amuntegament, empobriment, precarietat i dificultats d'accés als serveis públics, entre altres. En aquest context un grup de set veïns i veïnes del barri, organitzats com una cooperativa de treball, van decidir començar a oferir recorreguts gastronòmics, culturals i històrics pels carrers del seu barri. Una proposta de turisme solidari que, en el fons, pretén derrocar prejudicis entre visitants i residents.

Durant el mes de novembre l'equip del Centre d'Estudis de l'Economia Social de la Universitat Nacional de Tres de Febrero i d'Alba Sud va concertar una extensa entrevista amb els i les associades d'aquesta organització. Durant unes hores es va poder conversar i aproximar-se a una iniciativa turística tan innovadora com potencialment transformadora de la realitat, als seus integrants, a les seves trajectòries i, principalment, als seus projectes. Durant aquesta trobada es van escoltar discursos alineats i complementaris, que demostraven un enteniment col·lectiu forjat a partir d'hores i hores de reunions i assemblees, i basat en la confiança.

En la cultura andina “Ajayu” significa “energia còsmica”. I semblaria que aquesta energia flueix, es fa present i s'aconsegueix sentir en la pròpia pell quan els seus fundadors van revivint i explicant l'experiència de com es van organitzar, a partir d'una situació summament crítica, sota la consigna de mostrar a visitants diversos com va ser, com és, qui habiten i de quina manera es viu realment en el seu barri.

Font: Cooperativa Ajayu.

Inspirat en una experiència de turisme comunitari urbà a la ciutat de Medellín, Colòmbia, que els va transmetre una veïna, l’any 2020 set joves del barri van començar a donar-li forma a la idea. “Ajayu ens va permetre transmetre un missatge d'esperança en un escenari molt complicat de pandèmia” explica en Pachi. Des d'aquest moment, visitants de diferents geografies van començar a tenir la possibilitat de conèixer una altra cara de la ciutat a través d'un procés turístic de base comunitària. Perquè, com bé aclareixen, Ajayu “no és un projecte de set persones, sinó de la comunitat”.

Aquí sorgeix un procés d'autogestió, que s’arrela en processos d'articulació i construcció territorial preexistents en el barri, i que està encapçalat per un grup de gestors culturals, artistes i referents de gènere. Els objectius del projecte són molt clars: a través del turisme comunitari urbà, posar en valor la història i la identitat del barri, enfortir el patrimoni cultural, evitar l'emigració i transmetre a les joventuts l'amor per aquest lloc que alberga tantes lluites col·lectives.

Per això van triar constituir-se com una cooperativa de treball que organitza recorreguts turístics pels carrers del barri i fomenta el diàleg i l'intercanvi d'experiències entre veïns i visitants. Les propostes “*recorré” (artística-cultural), “saboreá” (gastronòmica), “celebrá” (festivitats típiques) i “conocé” (històrica) ofereixen mirades complementàries sobre com es viu en el barri i qui el construeixen simbòlicament i materialment, basant-se en la integració multicultural que el caracteritza de manera singular a causa de la convivència de diverses col·lectivitats, principalment d'Amèrica Llatina.

Cooperativisme, base comunitària i articulació

L'opció per una gestió horitzontal i de tipus comunitària no va ser casual ni improvisada, sinó arrelada en les trajectòries i les profundes conviccions dels seus integrants. La Marcia, la Yuvinka, el Víctor, la Paola, la Iris, la Carmeni el Brian van començar a gestar projectes en el marc d'una taula o xarxa cultural que es desenvolupa en “El Galpón”, un centre comunitari que funciona en un espai pres pels habitants del barri cap a fins de la dècada del 1990, en moments pròxims a l'esclat social conseqüència de la segona experiència neoliberal al país. Entre aquests projectes, la vinculació per realitzar un taller de mapeig en el territori el 2019 va ser un moviment important que els va permetre repensar i redescobrir la història del barri i la seva actual configuració. Un any més tard, amb l'arribada de la pandèmia i el seu conseqüent impacte en les fonts de treball, sorgeix una idea: el turisme de proximitat.

“Un salvavides enmig de l'oceà. En plena pandèmia no teníem més recursos que el nostre talent i capacitat. Però encara hi ha esperances, això significa Ajayu, motivació i esperança enmig d'una gran crisi”, sintetitza el Brian en recordar com va sorgir el projecte, des de la seva perspectiva d'artista plàstic, però també des de la seva mirada com a “guia del lloc”, que la Llei defineix com “aquell que s'exerceix a comanda d'un organisme, institució o empresa, sense sortir dels límits d'un lloc determinat, per al que va adquirir coneixements tècnics i pràctics”.

Font: Cooperativa Ajayu.

Si bé en el passat van existir propostes semblants que provenien d'ONGs o de subsidis estatals esporàdics, Ajayu va aconseguir donar en la tecla perquè es va proposar d'entrada ser un projecte, a més de genuí, que busca la seva pròpia sostenibilitat. En aquest context, aquest grup també es va plantejar la necessitat d'articular-se amb el govern local per obtenir un impuls que els permetés fer un salt en la gestió i professionalització de la idea. Així és com sorgeix el seu vincle amb la Secretaria d’integració social i urbana del Govern de la Ciutat de Buenos Airesi amb l’Ens de Turisme de la Ciutat de Buenos Aires, dos organismes que els van brindar eines per fer d’Ajayu un projecte viable, principalment a través d'instàncies de formació.

Més enllà d'aquesta vinculació amb el govern local, Ajayu va continuar el seu camí cap a una “sana emancipació” com emfatitzen els seus integrants, i es va proposar convertir-se en una cooperativa de treball, posant en l'horitzó ser un projecte autònom i democràtic. Pels que formen part del projecte, l'Estat ha d’estar present, però no ha de condicionar el seu procés de presa de decisions, el qual és horitzontal i ajuda a continuar consolidant els vincles i cohesionant al grup. En aquest sentit, la figura d'una cooperativa els permet aquesta opció, i els obre el desafiament de continuar ampliant la xarxa autogestionada local, acompanyant i sumant emprenedories que comparteixin aquest mateix tipus de gestió.

Un consum allunyat de pobresa

Els processos de marginació i re-existència de les metròpolis llatinoamericanes (Ferrari, 2021) han sigut estudiats des de diverses perspectives, generalment entorn de la concentració dels centres urbans impulsats pel sistema neoliberal. En aquests escenaris el turisme comunitari urbà es presenta com una forma de reapropiació d'una geografia violentada. La inversió de l'estigma, resultat d'un procés militant que proposa la substitució per valors positius (Condevaux i altres, 2016) i la revaloració de les expressions culturals populars (Hernández García, 2012) semblarien fer-li front al risc de la curiositat per la pobresa (Obombo Magio i altres, 2008) i l'aprofitament del mercat enfront de noves tendències en el consum turístic (Cox, 2009).

De quina manera Ajayu es distancia d'aquestes lògiques de mercantilització? Una idea que sorgeix amb força durant l'entrevista és la de la cura mútua. “No envair, no cosificar, no exotitzar” són algunes de les premisses que contempla el grup que, d'altra banda, busca constantment involucrar a la resta dels veïns perquè participin a partir de les seves iniciatives i coneixements aportant d’aquesta manera a l'economia circular del barri. “Ens basem en fets, més que en presentacions amb la comunitat. Tots els associats són del barri, i fan altres coses des de fa molts anys. Són persones ja referents en el barri”, explica la Iris sobre aquesta idea de la cura, d’una vinculació respectuosa. La seva proposta es basa en la idea que la manera de conèixer una comunitat es dona a través de l'experiència. En paraules del Pachi, proposen “que es pugui conèixer el barri i que per una estona et sentis part d'ell”.

Font: Cooperativa Ajayu.

L'experiència, sempre gestionada per les pròpies biografies, es consolida en la intenció de construir vincles respectuosos entre ambdues parts. Tant visitants com receptors tenen les seves pròpies susceptibilitats i prejudicis que entren en joc a partir de l'intercanvi. Aquí és on el rol d’Ajayu es destaca en assumir una actitud positiva, procliu al diàleg i que no nega les realitats, sinó que busca visibilitzar-les, comprendre-les i explicar-les. En aquest procés es van obrint finestres en aquesta “paret imaginària” que separa a “nosaltres, els d'endins” i “ells, els de fora”, que aïlla al barri i impedeix un coneixement mutu i respectuós.

Esfondrar aquest mur simbòlic també sembla ser una tasca d'aquest projecte, que fa del turisme comunitari urbà una estratègia d'inclusió i enteniment. “Ens interessa demostrar que el que es diu del barri no és cert. Trencar paradigmes i prejudicis, que coneguin el nostre punt de vista”, relaten, al mateix temps que, equilibrant la balança, expliquen com van anar aconseguint l'acceptació dels veïns i generant un ambient de tranquil·litat davant l'arribada de visitants i de la idea d'obrir les portes a la gent “de fora”.

Ajayu tracta de “mostrar la millor part d'un i del lloc”, sense entrar en controvèrsies, però tampoc sense eludir la construcció d'un discurs col·lectiu que mostra punts àlgids com la seva mirada sobre la formalització (propietat de les terres, pagament d'impostos i serveis públics) o les situacions de vulnerabilitat (consums problemàtics o delinqüència). “Hi ha realitats del barri que no podem negar ni ocultar en les visites. Mentre més vulguem tapar-ho, més es potenciarà”, esmenta el Víctor en exemplificar quan es topa amb aquestes situacions al moment de fer un recorregut d’avaluació de la situació previ a l'inici de les rutes. Lluny d'un relat naïf o romantizat, s'aconsegueix construir de manera harmònica un missatge positiu sobre la vida real en el barri.

Impactes i desafiaments per un turisme comunitari urbà

En començar el projecte, el públic visitant era gairebé íntegrament públic local, veïns i veïnes de la ciutat o dels seus voltants que, moguts per la curiositat, s'animaven a conèixer una mica més sobre aquest lloc. Posteriorment, a mesura que es flexibilitzen els protocols d'ingrés al país, Ajayu va començar a rebre gradualment visites de turistes estrangers.

Recolzats en la seva estratègia de xarxes socials, moltes vegades en aliança amb agències privades que inclouen en les seves rutes turístiques el passeig d’Ajayu i altres vegades afavorits per la promoció en festivals artístics, la cooperativa es va anar obrint pas en el segment del turisme estranger que camina, consumeix i fotografia la Ciutat de Buenos Aires. Aquest és un dels objectius que es plantegen, potenciar l'accés de turistes estrangers perquè coneguin aquesta altra cara de la ciutat, la multiculturalitat del barri, la història del Padre Mugica, i també per aprendre dels demés en un diàleg amb persones de diverses geografies.  

Font: Cooperativa Ajayu.

Continuar contribuint a l'economia circular del barri és un altre dels desafiaments que es troba en el seu horitzó, ja que “principalment quan ve la gent, consumeix en el barri”. Productes de la fira, el playón, fruites, verdures i artesanies constitueixen el principal consum dels visitants, que busquen emportar-se articles singulars, poc habituals, que difícilment trobaran en altres punts de la ciutat. Olors, colors, sabors i històries que es conjuguen cap al final dels recorreguts representa pels visitants la culminació d'una experiència, però pels veïns una gran oportunitat per a potenciar les seves respectives iniciatives econòmiques. Per aquest motiu, la cooperativa intenta ampliar la xarxa de proveïdors, diversificar i rotar, per involucrar a la major quantitat de gent possible i aconseguir que els recursos generats es quedin en el barri.

Una pregunta va aparèixer en diferents moments de l'entrevista: i si això fos possible en altres barris? Un gran somni d’Ajayu és participar en la transmissió de l'experiència a altres barris populars de la ciutat. A Buenos Aires no només existeix el Barri Mugica com a exponent contracultural que disputa la construcció clàssica del “París de Sud-Amèrica”. També hi ha altres barris i viles, que igual que a alguns integrants d’Ajayu, en el seu moment els ha despertat enuig, vergonya o desig de desarrelament.

La possibilitat de comprendre que el turisme comunitari urbà permet als seus protagonistes construir un sentit de pertinença positiu pot generar un impacte cultural i econòmic transcendental per als habitants. La cooperativa està demostrant que, a partir d'una iniciativa d'aquestes característiques, es genera un complex procés de transmissió de coneixements, de recopilació d'informació i de reconstrucció de la història col·lectiva. Encara en l'actualitat, amb la cooperativa en marxa, els seus integrants continuen coneixent a moltes persones que viuen en el barri des de gairebé els seus orígens i estan obertes a explicar la seva història, les seves vivències. Alguna cosa que, com ells mateixos destaquen, “no es troba en Google”.

En Brian ofereix una reflexió en aquest sentit: “Estem reescrivint la història, el repte és poder explicar la història del barri des d'aquí. Ajayu és una llavor en un camp fèrtil, després vindran altres persones que formaran part de la cooperativa”. I en aquesta revisió de la història recent tampoc pot faltar l'articulació amb l'educació formal. Tant el Brian com les seves companyes somien amb traslladar Ajayu a les escoles, tant a les del barri com a les dels voltants, perquè els infants puguin conèixer la història del seu propi barri, ja que actualment es parla poc sobre aquest tema a les aules. Nens i nenes desconeixen la història dels carrers per on caminen dia a dia, l'origen dels seus noms, qui les van transitar i va defensar en els moments més foscos, deixant-se la vida per transmetre un missatge d'esperança. Un missatge que es renova, com en el cas d’Ajayu, després de cada iniciativa col·lectiva.

Però també es van plantejar límits en el nivell superior de l'educació formal sobre turisme. Una de les seves integrants, la Marcia, que està acabant la carrera de turisme, explica que va patir un gran canvi a partir d'integrar-se a Ajayu. “Com a estudiant de turisme tenia un altre concepte que no em quadrava gaire. Quan arriba això del turisme comunitari m'adono que hi ha coses que hem de canviar: en tota la carrera vaig tenir una sola classe sobre turisme comunitari. Des d'aquí vaig començar a percebre el turisme des d'un altre lloc”. 

Font: Cooperativa Ajayu.

Així mateix, el grup identifica diferents línies de treball per millorar la seva proposta: es plantegen aconseguir “productes més acabats, que es puguin comercialitzar bé”, com és el cas d'incorporar nous recorreguts (per exemple, un artístic pels murals i escultures), organitzar esdeveniments, adquirir eines que els permetin comercialitzar millor, expandir-se a partir de noves articulacions tant a l'interior del barri com amb agències que els permetin arribar a altres públics, entre altres. Tot això sense perdre la identitat del projecte, la qual cosa els fa diferents i marca la diferència, el sentiment de confiança, les relacions i els valors.

Per a alguns visitants Ajayu pot ser l'oportunitat per matar la curiositat, experimentar, aprendre i conèixer un lloc diferent. Per a uns altres pot suposar una aportació des del seu consum a un desenvolupament local equitatiu i sostenible a través de l'economia popular i solidària. Tanmateix, per als seus fundadors la cooperativa és sens dubte molt més que això: és un missatge d'esperança, és potència en la gestió col·lectiva, és amistat i família. És una estratègia per transformar la realitat del barri, per impulsar l'arrelament i el sentit de pertinença de les joventuts, per forjar un futur més just i construir comunitat. Un projecte de turisme urbà comunitari que posa memòria on habita l'oblit, que visibilitza i valora l'invisible i l’estigmatitzat, que inclou allò que el sistema va deixar al marge. La cooperativa Ajayu és una cosa que els uneix i es transmet, com l'energia còsmica.

 

Xarxes socials d’Ajayu: Instagram y Facebook
Referències
Condevaux, A., Djament-Tran, G., & Gravari-Barbas, M. (2016). El antes y el después del turismo. Evolución de los lugares y papel de los actores del turismo «fuera de lo común». Análisis bibliográfico. Via Tourism Review, 9. https://doi.org/10.4000/viatourism.414
Cox, R. (2009). 3J. Ricardo Cox A.Turismo indígena y comunitario en Bolivia. Un instrumento para el desarrollo socio-económico e intercultural. Plural.
Ferrari, S. (2021). El turismo comunitario urbano como forma de re-existencia cultural y laboral. El modelo de Barrio Egipto (Bogotá). Cuestiones de Sociología, 24(115). https://www.cuestionessociologia.fahce.unlp.edu.ar/
Hernández García, J. (2012). ¿Pueden los barrios populares contribuir a una estrategia turística y de marca de ciudad? Turismo y Sociedad, 13, 85–97. https://revistas.uexternado.edu.co/index.php/tursoc/index
Obombo Magio, K., Guillén Arguelles, E., & Velarde Valdez, M. (2018). Actitudes de los residentes hacia el turismo en los barrios marginales y basureros ¿Filantropía o una extraña curiosidad por la pobreza? Estudios y perspectivas en turismo, 27(3), 506–532. http://www.estudiosenturismo.com.ar/
Aquest article es publica en el marc del projecte “Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina. 2a Fase”, executat per Alba Sud amb el suport de l’ACCD (convocatòria 2020).



 

TERMINALES

El blog de Rodrigo Fernández Miranda

Sobre engranajes e impactos del capitalismo global

Investigador, consultor social y docente, trabaja y participa en movimientos y organizaciones sociales, del Tercer Sector y de la Economía Social. Ha publicado varios ensayos, estudios y artículos. Miembro del equipo de investigación social de Alba Sud y del Centro de Estudios de la Economía Social (CEES) de la Universidad Nacional de Tres de Febrero (Argentina).

En este blog, entre Buenos Aires y Madrid, se abordan de forma crítica engranajes e impactos del capitalismo global y las sociedades de consumo. Un sistema político, económico y social que deja tras de sí desigualdades estructurales, injusticia y depredación, afectando los intereses y saltando por encima de las necesidades de las mayorías sociales.

Ir a blog »