ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Reportatge | Turisme Responsable | Argentina

28-10-2021

Argentina renova l'aposta pel turisme social

Érica Schenkel | Alba Sud

Des de l'any 2020, el Ministeri de Turisme i Esports del govern argentí va iniciar un procés per recuperar els seus complexos de vacances d'Embalse i Chapadmalal, que es va visibilitzar aquest mes d'octubre, amb la reobertura dels primers hotels totalment renovats.


Crèdit Fotografia: Complexe de Embalse. Font: Ministeri de Turisme i Esports.

Les Unitats de l’Embalse (UTE) i Chapadmalal (UTCH) van ser part del sistema de colònies de vacances que va posar en marxa el primer peronisme en les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat i, des de llavors, es van convertir en els principals complexos destinats a l'oci popular al país, fins a cristal·litzar en la memòria col·lectiva dels argentins, associats a sentiments de felicitat, orgull i dignitat (Torre i Pastoriza, 2002). Aquest valor històric, social i cultural va motivar el seu reconeixement com a Monuments Històrics Nacionals l'any 2013 (Decret N°784/13).

La Unitat Turística Chapadmalal (UTCH) es troba sobre la Costa Atlàntica de la província de Buenos Aires, en el Municipi de General Pueyrredón, en un predi de 75 hectàrees, a 30 km. de Mar del Plata. En ple apogeu va funcionar amb 9 hotels, amb una capacitat pròxima a les quatre mil places, i construccions annexes per a l'administració, serveis generals, espais recreatius i esportius i pavellons per al personal. D'acord amb la seva estructura i instal·lacions, els Hotels n° 1 i 2 disposen de categoria “A”, amb bany privat, organitzats en 43 departaments; i els n° 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, de categoria “B”, tenen els banys compartits.

Per part seva, la Unitat Turística Embalse (UTE), se situa a la Vall de Calamuchita, en una superfície de 207 hectàrees, a 120 km. de la ciutat de Còrdova. L'estructura original disposa d'una capacitat superior a les tres mil places, amb 7 hotels i 50 cases i, igual que la de Chapadmalal, edificis complementaris per a l'administració, espais recreatius i pavellons per al personal. Els Hotels n° 4 i 7 són de categoria “A”, també amb bany privat, organitzats en 43 departaments, i els n° 1, 2, 3, 5 i 6 de categoria “B”.

La falta de manteniment que van sofrir totes dues unitats en l'últim temps va agreujar les limitacions edilícies existents, pròpies dels seus setanta anys d'antiguitat, fins al punt que al desembre de 2019 diversos hotels van quedar fora del sistema de turisme social. Aquesta disminució de la planta hotelera, sumada als baixos nivells d'ocupació, va originar que sis de cada deu llocs de feina que depenien del turisme social deixessin d'existir, la qual cosa va motivar reiterades protestes laborals en totes dues localitats (Puntal 2019, La Voz 2018).

En aquest marc, des dels inicis de la seva gestió, el Ministeri de Turisme i Esports va assumir el desafiament d'iniciar un procés de recuperació dels complexos, amb el propòsit d'aconseguir el seu ple funcionament. Això suposava millores en accessibilitat, obres generals i de manteniment, i compren tots els edificis connexos i hotelers, fins i tot aquells que es mantenien operatius al desembre de 2019, malgrat les deficiències que presentaven.

Abandonament edilici, acomiadament de personal i caiguda de prestacions

Al desembre de 2019, quan va iniciar la gestió del Ministeri de Turisme i Esports, 10 dels 16 hotels que integren els complexos estatals estaven fora del sistema de turisme social. Cinc d'ells estaven clausurats, a causa del seu greu estat edilici, i altres cinc, cedits a diferents dependències, per a complir amb altres propòsits. En aquesta situació, es trobaven: l'Hotel 9 de UTCH, d'ús exclusiu a la Federació del Voleibol Argentí (FeVA); els Hotels 5, 7 i 8, del mateix complex, per a ús de Gendarmeria Nacional; i l'Hotel 1 d'Embassament, transferit a la Província de Còrdova. Només tres establiments del complex balneari (Hotels 1, 2 i 4) i altres tres de la Unitat de Calamuchita (Hotels 2, 4 i 7) es mantenien operatius i oferien places de turisme social, encara que funcionaven amb una capacitat del 20%. Aquestes clausures permeten prendre perspectiva sobre la difícil situació per la qual travessava l'àrea de turisme social, que, en plena crisi del 2001, havia sofert el seu pitjor moment, amb la clausura de set hotels.

Hotel 3 de Chapadmalal. Font: Schenkel, 2017

Cada hotel que tanca no sols suposa un incompliment dels objectius amb els quals van ser creades les unitats fa més de mig segle, que entenien el gaudi del temps lliure no com un privilegi, sinó un dret també de les majories. També implica un greu perjudici per a la pròpia població d'Embalse i Chapadmalal. Aquestes localitats, de 9.107 i 4.112 habitants respectivament, van forjar la seva història com a comunitats associades a l'evolució d'aquests complexos. Molts dels seus habitants van arribar aquí en aconseguir lloc de feina a les unitats i, en l’actualitat, gran part de les famílies viuen dels complexos, sigui de manera directa, per disposar d'un treball en la pròpia administració o amb els concesionaros; per a emprendre activitats de manteniment i de prestació de serveis al visitant, com atenció, recreació, neteja, gastronomia i seguretat; o indirectament, com succeeix amb aquells comerciants i treballadors independents, majoritàriament informals, que emplacen els seus locals o publicitat dins de les colònies, o en els seus voltants, per oferir diferents béns i serveis. Això explica que els seus residents defineixin als complexos com “la indústria del poble”, la “principal font d'ocupació” i “el motor de l'economia local” (Schenkel, 2017).

Ara bé, quan s'indaga en la història de les unitats, queda en evidència que cada complex presenta una trajectòria particular, igual que els seus hotels. En els seus més de setanta anys, cadascun d'ells ha passat per diverses clausures i reobertures, per a ser testimonis de diferents etapes de la història argentina, la inestabilitat de les seves polítiques públiques i les seves recurrents crisis econòmiques.

Una anàlisi de la situació actual evidència que, de les clausures existents, set (Hotels 1, 3 i 6 d'UTE i el 5, 7, 8 i 9 de UTCH) van ser realitzades entre els anys 2015 i 2019, mentre que, els Hotels 6 i 3 de UTCH i el 5 d'UTE, romanen tancats des de fa dècades.

En el cas del complex balneari, l'Hotel 6 es troba clausurat des de principis del 2000. Va tenir una sèrie d'intervencions l'any 2014, però mai va arribar a recuperar-se. Similar és la situació de l'Hotel 3, que roman tancat des de la dècada dels 90. Es l’antic hotel infantil, estructurat en amplis pavellons per a cent llits i sanitaris al fons, amb obertures tipus ventiluz, readaptat per als Jocs Panamericans de l'any 1995 en habitacions (Figura 1). El conjunt de l'establiment es troba en un profund estat de deterioració.

En la Unitat de Calamuchita, l'Hotel 5 està clausurat des de 1980. La falta de custòdia en el lloc va afavorir un saqueig progressiu, que va deixar el mateix en estat ruïnós (Figura 2). L'any 2004, la Secretaria de Turisme d’aleshores havia signat un conveni amb l'Administració de Parcs Nacionals (2004), a fi de cedir el seu ús per crear una Escola de Guardaboscos i Educació Ambiental. No obstant això, la transferència mai es va concretar.

Posada en valor dels complexos de vacances

Segons la Sotssecretària de Qualitat, Accessibilitat i Sostenibilitat del Turisme Nacional, Inés Albergucci, a càrrec l'Àrea de Turisme Social, la recuperació dels complexos forma part d'un conjunt de mesures impulsades pel Ministeri de Turisme i Esports que han tornat a posicionar al turisme social com una “política estratègica i prioritària”. Sosté que, per mitjà del turisme social, “el Ministeri busca fer accessible l'oci, el gaudi i el temps lliure en sectors que no poden accedir a les propostes comercials i al mateix temps, generar oportunitats de desenvolupament en el territori, que beneficiï a diferents destins argentins, a les seves comunitats, Pimes i organitzacions de l'economia social i popular”.

En aquest marc, assegura que la posada en valor dels complexos contempla, en primer lloc, un procés de recuperació edilícia, per a després, en funció de l'avanç del pla d'obres, continuar amb una millora en la quantitat i qualitat de les prestacions, sota criteris de seguretat, accessibilitat i comoditat. Per a això, el Ministeri proveirà nous serveis integrals d'allotjament i gastronomia, amb la disposició de l'equipament necessari (calefactors, vehicles, eines, uniformes i maquinària), i el disseny d'una oferta d'activitats d'esplai, a partir d'intervencions en espais comuns (senderes, passarel·les, senyalística, miradors i molls).

Pista de tennis recuperada a Chapadmalal. Ministerii de Turisme i Esports.

El pla d'obres comprèn millores en accessibilitat, obres generals i de manteniment i conservació del patrimoni, i involucra a tots els edificis connexos i hotelers, fins i tot aquells que es mantenien operatius al desembre de 2019, malgrat les mancances i deficiències que presentaven. Si s’implantés íntegrament, aquest incorporaria 4.400 places a Chapadmalal, amb la reobertura dels seus 9 hotels, i 3.100 a Embalse, amb la qual cosa s'integraria als seus 7 hotels a l'oferta de turisme social, a més de la recuperació del conjunt d'espais recreatius, esportius i socials, que, igual que els hotels, es trobaven en un profund estat de deterioració.

Totes aquestes intervencions comporten un treball articulat entre el Ministeri de Turisme i Esports i el Ministeri d'Obres Públiques i, eventualment, finançament internacional a través del FONPLATA (Fons Nacional de Desenvolupament de la Conca del Plata). El termini d'obra previst és de quatre anys.

Reobertura dels primers hotels

Per donar continuïtat a les prestacions, les obres van iniciar amb aquells hotels que es trobaven operatius al desembre de 2019. Els avanços realitzats van permetre la reobertura d'aquests establiments per a la temporada estival 2021-2022,i fins i tot sumar l'Hotel 9 de Chapadmalal, que es trobava fora de l'oferta de turisme social.

El procés de millores va implicar una inversió de 960 milions de pesos, destinada a la reparació i manteniment de sostres, la renovació de fusteries (portes, finestres, baranes), pintura en interiors i exteriors, la renovació de la instal·lació elèctrica, la construcció de sanitaris accessibles i la refacció d'existents i la instal·lació d'ascensors, perquè totes les persones puguin participar d'aquestes activitats en igualtat de condicions.

Obras en Chapadmalal. Imagen del Ministerio de Turismo y Deporte.

De la mateixa manera, la recuperació d'espais connexos, pistes i àrees recreatives, va permetre el disseny d'una oferta d'activitats lúdiques, esportives i culturals destinada tant a les persones allotjades als hotels, com a visitants del dia i als propis residents d'Embalse i Chapadmalal. Aquestes activitats són d'accés gratuït i busquen potenciar l'ús recreatiu dels complexos per a ampliar el seu gaudi a tota la població.

Entre aquestes oportunitats turístic-recreatives destaca: la creació de sales de lectura; el disseny de visites guiades, on es pot recórrer els hotels i els seus principals punts panoràmics; la disposició d'espais d'artesanies i producció local, pistes de futbol, pàdel, vòlei, rugbi, tennis, bàsquet, a més de poliesportius amb un ampli calendari d'esdeveniments; el desenvolupament de places saludables, amb zones de jocs infantils; i l'oferta d'espectacles, per a totes les edats. També apareix la posada en valor dels Museus “Eva Perón”, situats un en cada unitat, amb la recuperació d'objectes i equipament emblemàtic, com l'històric bus de turisme social dels anys 40 i 50.

Així mateix, en la UTCH el Ministeri va sumar activitats de surf, un dels esports estrella de la zona; i en UTE, trekking, amb recorreguts autoguiats de diferents nivells de dificultat, turisme de bici, rostidors i piscines, amb totes les mesures d'accessibilitat.

A més de les activitats gratuïtes, es van incorporar opcions amb cost addicional a càrrec d'operadors locals. Entre elles l'oferta d'Embalse: una pista de golf de 18 clots, per a aprofitar durant tot l'any, propostes de busseig, ioga, caiac, cavalcades, visites al Turó Pistarini i sortides de pesca.

“Para el poblador la Unidad es su casa”

Manuel Diez i Silvia Daria, referents de la UTCH, amb més de 35 anys de servei, avui amb funcions en el museu, destaquen que aquest “reviure del complex”, té un valor enorme per a la comunitat. Manuel sostenen que, cada reobertura, “brindarà, el mateix impacte laboral, social i econòmic, que va arribar a tenir. No sols per a cada treballador, sinó per a tota la zona que envolta el complex. Permetrà l'obertura de negocis, basars, artesanies de la zona (….) Es recuperarà tot l'entramat econòmic dels habitants, que van ser, fins i tot, els més afectats en la pandèmia”.

La Silvia destaca que, amb aquesta actualització, pot fer-se un paral·lelisme amb el que van ser els inicis del complex, cap els anys 40 i 50, quan la unitat es va convertir en “un pol laboral indiscutible”. Assenyala que, en aquest temps, “…es van assentar famílies senceres a viure les quals treballaven primer en les obres edilícies i després, amb els hotels ja en funcionament, com a serens, cambreres de pis, conserges, recepcionistes, cuiners, mossos. En aquest moment, es van fundar dos barris, Santa Isabel i Sant Eduardo. Avui, en aquests barris, es poden trobar persones d’edat avançada d'aquesta primera entrada de treballadors.”

És aquesta història col·lectiva la que fa tan gratificant per als habitants d'aquesta zona marítima la reobertura del servei hoteler, amb, com aclareix Manuel, “l'anhel que puguin mantenir-se operatius tot l'any”. En aquest sentit, afirma, que “en la dècada del 90 vam tenir oberts dos hotels tot l'any i això va permetre que centenars de companys es poguessin jubilar amb tots els anys de contribucions. Això, lamentablement, fa temps que no succeeix”.

Obres a Embalse. Imatge dl Ministeri de Turisme i Esports.

En una mateixa línia, per la Griselda Rey, personal de l'Administració de l’Embalse, amb més de trenta anys d'experiència, la reobertura dels hotels implica un “reviure”. Assenyala que “hi ha un sentiment de pertinença, d'identitat, que vincula la història de cada embalseño amb el complex (….). Amb qui vós parlis, l'avi, l'oncle, el pare, tots van passar per la unitat. El complex per l’embalseño, és la seva casa (…) en ell, es festegen aniversaris, casaments, batejos”. I aquest sentiment de pertinença és transmet fins i tot pels propis joves: “….molts d'ells anhelen acabar el secundari per desenvolupar-se laboralment en la unitat”.

Això explica la quantitat de gent que es va congregar en la Unitat de Calamuchita el passat 9 d'octubre, quan es va reobrir l'Hotel 2. La Griselda relata que: “va ser un moment d'alegria, de satisfacció. Moltes de les persones que van assistir a la reobertura, havien sofert les clausures (…) havien plorat el tancament dels hotels”.

Per accedir a l'oferta de turisme social, el Ministeri de Turisme i Esports habilitarà la sol·licitud d'inscripció per TAD (Tràmits a Distància). D'aquesta manera es podrà accedir al paquet de 6 nits en la Unitat d'Embalse o Chpadmalal, on l'allotjament és gratuït i solament s'abona la tarifa del servei de gastronomia.

Font: Turisme Social, Ministeri de Turisme i Esports, 2021.

Amb prioritat a un públic objectiu, el tarifari estipula: gratuïtat per a menors de 2 anys, estudiants i acompanyants d'escoles públiques primàries i secundàries; i un descompte del 50%, a persones i fills/as menors d'edat que percebin un ingrés mensual menor o igual a 2 Salaris Mínims Vitals i Mòbils (jubilades, pensionades, beneficiàries de pensions no contributives, en relació de dependència, monotributistes, desocupades, titulars de programes socials, titulars de cobrament de prestacions per desocupació), Veterans/as de Guerra de l'Atlàntic Sud, persones amb discapacitat i acompanyant i menors de 2 a 9 anys inclusivament.

La pandèmia: una oportunidtat per al turisme social

La crisi originada pel coronavirus va implicar un revifament de la política de turisme social de l'Argentina. La centralitat que havia assumit el turista internacional, va donar lloc a la del propi resident, que va passar a ser, novament, un blanc destacat de l'agenda pública nacional, com no succeïa des de feia temps.

La pandèmia va posar en evidència que una bona política de turisme social no sols és necessària sinó també convenient. La promoció de viatges a destinacions nacionals, a partir d'acords de preus i subsidis, no sols implica un suport als prestadors turístics, i, per tant, al sosteniment de llocs de treball i ingressos en el territori, també la salvaguarda d'un patrimoni històric, emblemàtic de la memòria col·lectiva, i la defensa de l’oci, el turisme i la recreació en sectors mitjans i populars, que han estat els principals afectats de la crisi i per als quals el gaudi del temps lliure s'ha tornat a convertir en un dret.

 

Referències:
Schenkel, E. (2017). Política turística y turismo social. Una perspectiva latinoamericana. Buenos Aires: CLACSO – CICCUS.
Torre, J. C. y Pastoriza, E. (2002). La democratización del bienestar. En J. C. Torres (dir.). Nueva historia argentina. Los años peronistas (1943-1955) (pp. 257-312). Buenos Aires: Sudamericana
Aquest article es publica en el marc del projecte “Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina. 2a Fase”, executat per Alba Sud amb el suport de l'ACCD (convocatòria 2020).

 



 

TURISME SOCIALITZAT

El blog de l'Érica Schenkel

Sobre accessos i impactes del turisme a Amèrica Llatina

Docent de la Universidad Nacional del Sur (UNS) i investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) d'Argentina. Doctora en Ciències Socials amb menció en Ciències Polítiques i Administració Pública. És membre de l'Aliança per a la Formació i la Recerca en Turisme Social de l'OITS i del Grup de Recerca en Govern, Administració i Polítiques Públiques de l'Institut Universitari d'Investigació José Ortega i Gasset. Desenvolupa com a línies d'investigació les temàtiques vinculades al turisme en els seus aspectes polítics i socioeconòmics, particularment l'abordatge de la política turística i el turisme social a Llatinoamèrica.

En aquest blog abordarem el turisme com a objecte de disputa social i política des d'una perspectiva llatinoamericana. El considerem una pràctica social i es considera necessari abordar l'anàlisi del seu accés i impacte al territori des dels drets humans. Sota aquest posicionament personal, ètic i cognitiu busquem posar en evidència aquelles males pràctiques que sorgeixen associades al desenvolupament de l'activitat i, al mateix temps, destacar les bones experiències que, lluny de tenir el lucre entre els seus objectius centrals, s'estan desenvolupant en defensa de finalitats socials essencials, darrere d'un turisme més equitatiu, inclusiu, responsable i sostenible.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.