ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Reportatge | Turisme Responsable | Rep. Dominicana

25-10-2021

Pedernales, nova destinació turística de República Dominicana, serà sostenible el seu desenvolupament?

Giselle Cedeño | Alba Sud

El govern dominicà ha mostrat el seu interès per desenvolupar turísticament el sud-est de país, una de les zones amb més pobresa. A Pedernales s'anuncien nous projectes turístics, però fins a quin punt es pot confiar que aquest cop les coses es facin d'una manera sostenible i incloent a la població local?


Crèdit Fotografia: Tommaso Olmeda, Bahía de las Águilas. Imatge sota llicència Creative Commons.

Des de la presa de possessió del nou govern de la República Dominicana a l'agost de 2020, el president, Luis Abinader Corona, ha expressat el seu interès pel desenvolupament de la regió sud-est, i específicament per Pedernales, una de les províncies amb un índex de pobresa més alt. Per a revertir aquesta situació s'ha apostat pel sector turístic. Com a element diferenciador d'altres destins del país, s'anuncia que l'oferta turística es realitzarà de manera planificada i organitzada sota criteris de sostenibilitat, però, en realitat, serà Pedernales un destí sostenible o és només una altra estratègia de màrqueting?

Panorama actual de Pedernales

La província de Pedernales està situada al Sud de República Dominicana, la zona de menor desenvolupament de l'illa. Posseeix un dels percentatges més alts de pobresa: 37 de cada 100 persones es troben en escassetat monetària. Té les zones més àrides del territori nacional, amb períodes de sequera que duren vuit mesos a l'any; la qual cosa provoca, al costat de la desforestació, una degradació de recursos hídrics i escassetat de pluja. Aquesta sequera ha afectat històricament el desenvolupament socioeconòmic del territori. La principal font de treball de la seva població va ser durant anys la mina de Cabo Rojo, des d'on exportaven bauxita. Actualment viuen de l'agricultura, la ramaderia i, principalment, del comerç en la zona fronterera amb Haití.

A Pedernales, amb una superfície de 2,0175.5 km², el 68% del seu territori és àrea protegida. Aquí es troba el Parc Nacional Sierra de Bahoruco i el Parc de Jaragua, unificant-se, amb la declaració per part de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO),com a Reserva de la Biosferal’any 2002. Només 14 km lineals de les seves platges no estan protegides, tota la resta pertany a la reserva de la biosfera. Cal destacar que els aiguamolls de Jaragua van ser declarats com a Lloc Ramsar, una categoria assignada als aiguamolls d'importància per a la humanitat, a causa de la seva riquesa biològica.

Pel que fa al turisme, l'oferta actual consisteixen la visita a la platja Bahía de las Águilas, que pertany al Parc Nacional Jaragua, amb 8 km d'extensió. A diferència d'altres platges del país, amb les seves característiques palmeres, aquesta presenta un paisatge càrstic i rocós al llarg de tota la costa. També destaquen les platges de Cabo Rojo, la més popular, Hoyo de Pelempito, Lago Enriquillo i Laguna de Oviedo. Majoritàriament són llocs freqüentats per la població nacional.

Crèdit Fotografia: Aldward Castillo, República Dominicana. Imatge sota llicència Creative Commonss.

Respecte a la competitivitat a nivell nacional, d'acord amb l'informe del Perfil Socioeconòmic i Mediambiental de Pedernales, elaborat per l’Instituto de Investigaciones Socioeconómicas de la Universidad Autónoma de Santo Domingo (UASD) en conjunt amb El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), només un 4% dels atractius turístics compleix amb les condicions necessàries (accessibilitat, estat de conservació, mercadeig, entre altres) i el 53% necessiten modificacions per ser competitius i la resta, un 42%, no presenten les condicions per a competir en el curt termini amb l'oferta nacional.

Malgrat tots aquests recursos i amb aquestes característiques descrites, a dia d'avui, Pedernales continua ostentant el títol de ser una de les zones del país amb més pobresa, serà el turisme sostenible la clau per al benestar de la població de Pedernales?

Turisme sostenible: la resposta per a l'avanç de Pedernales

El nou projecte turístic proposat pel govern es desenvoluparà en Cabo Rojo, situat a 14 quilòmetres a l'est del municipi capçalera, Pedernales, i a deu minuts de la reconeguda platja Bahía de las Águilas.

L'argument que justifica aquesta aposta a Pedernales pel turisme com a eina de desenvolupament ja l'hem escoltat anteriorment: “la creació d'ocupació”. D'acord amb el Ministre de Turisme, David Collado, es crearan més de quinze mil llocs de feina amb una inversió que sobrepassarà els mil milions de dòlars en una primera fase. També destaca la paraula sostenible, i assegura que el desenvolupament de la zona tindrà com a insígnia la sostenibilitat, començant amb el Pla d'Ordenament Territorial que garanteixi un creixement sostingut del municipi. El projecte es desenvoluparà en harmonia amb el medi ambient amb una planificació i organització plena i s'evitarà la seva suburbialització.

Aquest pla de desenvolupament es basa en quatre pilars: conservació del medi ambient; desenvolupament hoteler i residencial; infraestructura i accessibilitat; i finalment, desenvolupament i benestar de la comunitat. Es desenvoluparà en diverses fases, la primera de les quals va començar el juliol de 2021, amb el primer cop de pala, i s'estendrà fins a 2024, sota una aliança publicoprivada. D'aquesta manera, amb una inversió prevista de tres mil milions de dòlars, es preveu la construcció de tres mil habitacions d’hotel, un aeroport internacional, molins per produir energia renovable, vies d'accés i altres obres de servei, que doni lloc a un destí ecològic de luxe.

Altres infraestructures previstes amb inversió de l'estat dominicà són la construcció d'un port mixt, un dic, una planta de gestió d'aigües residuals, un aqüeducte amb capacitat per absorbir l'increment de la demanda, accessos i equipament per poder visitar la Bahía de las Águilas i la instal·lació de zones de càmping als parcs nacionals.

Empreses hoteleres europees, estatunidenques i mexicanes, com Am Resorts, Hilton Hyatt,Iberostar,Karisma amb Margaritaville, Marriot, Radisson, Sunnwing iViva Wynham, han formalitzat el seu interès per l'obertura dels seus hotels en la primera etapa d'aquest destí. Es tracta de cadenes hoteleres que ja tenen presència en les destinacions de sol i platja consolidades al país, com Puerto Plata i Punta Cana.

Amb totes aquestes condicions exposades, s'espera combatre una taxa de pobresa que a Pedernales assoleix el 74.6% de la població total, segons el Mapa de Pobresa publicat l’any 2015 pel Ministeri d'Economia, Planificació i Desenvolupament.

L'anunci d'aquest macro projecte ha comportat reaccions en la zona tant a favor com en contra. Els primers perquè aposten pel desenvolupament de les comunitats de Pedernales i la regió Sud, mentre que als segons els inquieta que s'afectin els importants recursos de flora i fauna, a més del fet que aquesta és una àrea amb escassetat d'aigua i preocupa d'on sortirà l'aigua per a tots aquests complexos residencials sense que afecti a la població local.

“Nos traen un discurso que ya conocemos”

Kathia Adames, presidenta del Clúster Turístic de Pedernales, recorda que moltes vegades se'ls ha parlat del desenvolupament de Pedernalesamb l'anunci de projectes i cerimònies del primer cop de pala, i, no obstant això, aquests projectes no s'han concretat. De totes maneres, com a Clúster, afirmen estar disposats a treballar amb les noves autoritats si es respecta a la població local, la qual hauria de rebre més que promeses, també fets. Mostren preocupació perquè, segons afirmen, no s'ha presentat cap projecte a la societat, a més, en aquest pla no està clar com es garantirà la defensa d'espais naturals importants com els aiguamolls de Ramsar o les àrees municipals protegides. També manifesten inquietud per la migració descontrolada que sofreixen, que podria incrementar-se. Finalment, qüestionen la manera poc transparent i excloent en què estan duent a terme el Pla, on només intervenen el govern local i central i no s'estan tenint en compte altres sectors representatius de la província. Per part seva, defensa que els actors locals del sector turístic puguin conèixer aquest pla de desenvolupament, i que en la seva execució participin els pobladors de Pedernales, i sobretot que es respectin els recursos naturals, que són els seus principals atractius.

D'altra banda l'Associación Dominicana de Prensa Turística Dominicana(ADOMPRETUR), assumeix també la posició del clúster turístic: volen un turisme veritablement sostenible, no un turisme imposat, i que s'ajusti a les línies i polítiques d'un ambient que enforteixi el benestar de tots. Afegeixen que la població ha de preparar-se davant aquests canvis i exigir un pol turístic que no danyi el medi ambient, a la moral i els bons costums dels pobles.

Finalment, l'organització ambientalista Grup Jaragua expressen la seva preocupació sobre com pot ser aquest desenvolupament ecològic i sostenible sense disposar d'un estudi d'impacte ambiental i social. Sobre aquest tema, qüestionen els següents punts:

1. L'escassetat d'aigua a la zona genera dubtes sobre la viabilitat del projecte en la mesura que s'ha elaborat sense un estudi hidrogeològic per saber d'on s'obtindrà l'aigua sense afectar la població local.

2. El bosc sec i la flora i fauna, única i en amenaça, del Parc Nacional Jaragua quedarien afectades per les noves carreteres proposades en el pla de desenvolupament, a més de reduir la visita al poble de Pedernales.

3. El país és part de la Convenció Ramsar i el projecte turístic solapa amb part dels Aigüamolls Ramsar de Jaragua. Això col·loca l’indret sota la categoria d'amenaça potencial, per la qual cosa persones interessades en el desenvolupament d'un turisme veritablement sostenible podrien abstenir-se d'invertir en la zona.

Emfatitzen que no s'oposen al desenvolupament de Pedernales, simplement desitgen que aquest sigui veritablement sostenible pel bé dels locals, les àrees protegides i dels indrets Ramsar.

Habitacions hoteleres = desenvolupament?

En la proposta de desenvolupament d'aquest projecte per a Pedernales, o almenys en el seu discurs públic, no queda clar com es concep la inclusió de la població local, a més de la generació d'ocupació. De fet, el Clúster Turístic de Pedernales que representa als petits hotelers, restaurants, i negocis turístics locals no han tingut representació en la presa de decisions, que és una de les primeres accions a prendre si realment es pretén un desenvolupament integral i, per tant, sostenible. Amb anterioritat ja s'havien intentat grans inversions a Pedernales, la qual cosa va amenaçar la sostenibilitat dels espais naturals. La controvèrsia ha acompanyat aquest tipus d'iniciatives, com el projecte Bahía de las Águilas.

De fet, el pla actual conté múltiples aspectes que són qüestionables:

1. El producte que s’ha pensat és per a un mercat internacional, i novament sembla que no s'aprèn res de la recent crisi de la COVID-19 i de com va afectar el sector la seva alta dependència de mercats internacionals. Així mateix, només es parla d'habitacions hoteleres i creixement ordenat de Pedernales, però en el fons hi ha una clara similitud respecte a com s'ha desenvolupat els altres destins de la República Dominicana, en els quals no s'ha garantit la sostenibilitat ambiental, social i econòmica, ja que es concentren en un turisme massiu, que sobrecarrega la capacitat dels recursos naturals, d'atractius no diversificats enfocats únicament en un turisme de sol i platja..

2. Podrà la població local tenir accés a aquesta mena d'espais tan orientats cap als hotels de luxe i els hotels boutique? Considerant la situació econòmica actual dels pobladors, aquest tipus de desenvolupament podria obrir una bretxa a l'exclusió. A més, amb el model plantejat sembla que l'ús de les platges sigui només per a ús exclusiu dels clients de les instal·lacions hoteleres.

3. La generació d’ocupació és l’argument més fort d'aquesta proposta com a benefici per a la població local, no obstant això, no estan previstes accions de preparació professional i o tècnica per als locals, en un context en el qual només un 25.1% de la població han completat l'educació mitjana i un 7.1%l'educació universitària, al que cal sumar una àmplia bretxa digital, on el 59.5%de la població de 7 a 65 anys no posseeix cap coneixement d'informàtica. Sota aquestes circumstàncies les oportunitats per millorar les condicions de vida, amb feines de major qualitat econòmica, és mínima. Aquesta primera fase hauria de contemplar la preparació i formació de la comunitat, sobretot als que ja estan oferint algun servei o producte turístic.

4. Finalment, cal esmentar també el problema de la situació fràgil en què podrien trobar-se els recursos naturals. Per exemple, en el discurs d'explicació del master plan, s'argumenta que l’Instituto Nacional de Aguas Potables y Alcantarillados (INAPA) assegura que hi ha aigua suficient per a un total de dotze mil habitacions hoteleres, però on està l'estudi? Aquest podria ser l'inici de conflictes per l'accés a l'aigua semblants als que s'han viscut en altres destins, com a Guanacaste, Costa Rica.

El desenvolupament i benestar de Pedernales no pot dependre d'un nombre determinat d'habitacions. El turisme és una de les eines que pot utilitzar un govern per ajudar al desenvolupament de les comunitats, però es necessita un enfocament que parteixi del benestar de la societat on aquesta activitat tingui lloc i es complementi amb els altres sectors. Aquí no es qüestiona la intenció que Pedernales pugui créixer a través del turisme i s'encoratja al fet que aquest pla compleixi amb els quatre pilars proposats: Conservació del Medi Ambient, Desenvolupament Hoteler i Residencial, Infraestructura i accessibilitat i Desenvolupament i benestar de la comunitat. No obstant això, sí que es qüestiona la manera en la qual s'està portant a terme, sense la integració dels diferents sectors representatius locals en la presa de decisions. No es pot repetir la història que ja coneixem, disfressar l'enriquiment de cadenes transnacionals a base de l'explotació dels recursos de la comunitat sota un discurs de desenvolupament i creixement, i que només deixa treballs precaris i deteriorament dels recursos naturals.

 

Aquest article es publica dins del marc del projecte “Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina. 2a Fase”, executat per Alba Sud amb el recolzament de l’ACCD (convocatòria 2020).

 

DES DEL CARIB

El bloc de la Giselle Cedeño

Sobre turismes, desigualtat i alternatives

Graduada en Administració d'Empreses Turístiques i Hoteleres a la Universitat Autònoma de Santo Domingo (UASD), amb una especialitat en Sostenibilitat i Gestió de la Qualitat en Empreses Turístiques del CETT-UB. El bloc pretén mostrar la realitat dels pobles on s'han desenvolupat projectes turístics “tot inclòs” i donar veu a aquestes comunitats excloses, així com fer visibles les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector. També s’analitzen altres modalitats de turisme responsable que puguin ser aplicades en el marc turístic dominicà.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.