El Baix Llobregat és una comarca catalana situada a la província de Barcelona on s’agrupen trenta municipis i concentren més de 800.000 habitants.  Aquesta zona, amb una gran riquesa patrimonial i natural, fa anys que aposta pel turisme i consum de proximitat a partir de dues grans accions promocionals els “Sabors de l’horta” i la “Ruta del Tram”. Per conèixer més a fons aquestes campanyes de comunicació, Alba Sud va entrevistar a la Laura Garcia, coordinadora del Consorci de turisme del Baix Llobregat, administració pública la qual col·labora de forma estreta amb el sector privat, i participa econòmicament en algunes campanyes concretes.  

Descobrir el Trambaix

La “Ruta del Tram” és una acció de promoció impulsada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat i el Tram, operador de xarxes de tramvia de Barcelona. Aquesta Ruta neix l’any 2015 amb l’objectiu de posar en valor els atractius turístics al voltant del recorregut del Trambaix, que uneix Barcelona amb els municipis d’Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà, i donar-los a conèixer sobretot entre els visitants de la ciutat comtal. Com apunta la Laura Garcia, “el que volíem per una banda era incentivar l’ús del transport públic i per una altra donar a conèixer aquest patrimoni a un públic més de proximitat.” 

Pel que fa a l’oferta que esmenta la coordinadora del Consorci, la Ruta inclou múltiples propostes culturals i d’oci que s’agrupen en una mateixa pàgina web sota un gran mapa. En primer lloc, hi ha un ampli ventall d’activitats i visites a museus, edificis d’interès cultural i arquitectònic i jaciments de l’època romana. Així mateix, també hi ha un llistat de parcs, jardins i mercats de pagès dels diferents municipis de la zona junt amb un directori de restaurants amb la característica diferencial que tots serveixen producte del Parc Agrari del Baix Llobregat; indret estratègic a Catalunya, no només perquè es concentra el 15% de la producció d’horta del territori sinó que també juga un paper fonamental en termes de conservació d’ecosistemes i oxigenar una zona densament poblada. Per tant, aquesta Ruta no només destaca els atractius culturals de la zona sinó que també vol incentivar el consum de producte km0 i en conseqüència, un “consum més sostenible” com apunta la Laura Garcia.

Aquesta campanya comunicativa, de caràcter anual, també inclou promocions concretes com descomptes o ofertes que les persones visitants activen registrant-se al lloc web. Aquest darrer any 2020, degut a la pandèmia de la COVID19, no es va reprendre l’acció promocional tot i que es van mantenir les ofertes. En vistes d’una relaxació imminent de les restriccions, la Laura Garcia ens comenta que “hem parlat amb els municipis i el tram i quan la situació sigui més estable rellançarem la campanya”. A això afegeix que “és una campanya amb molts beneficis per la població, no només econòmics, sinó també de sentiment d’orgull”.

Per tal de conèixer més en profunditat els actors protagonistes d’aquesta iniciativa, en primer lloc, vam entrevistar a Sònia Planas Claramunt, directora del Centre Jujol – Can Negre, antiga masia del segle XVII situada a Sant Joan Despí i reformada per  l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert, conegut per haver col·laborat amb Antoni Gaudí. Des del Centre Jujol de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, coordinen aquest espai, ara habilitat com a museu i Escola Municipal d’Art, junt amb la Torre de la Creu dins de la Ruta Modernista de Sant Joan Despí, entre d’altres rutes que organitzen vinculades a la historia del municipi. L’entitat s’ha adherit a l’oferta que es proposa per mitjà de la ruta modernista que inclou la visita a Can Negre, a la Torre de la Creu, a unes façanes modernistes d’unes cases particulars i a les intervencions de Jujol a l’església de Sant Joan Despí. Aquestes visites es poden concertar a demanda per grups de fins a deu persones, número delimitat per les restriccions, i per grups bombolla d’escoles. A part, hi ha una visita cada últim diumenge de mes i participen a altres esdeveniments com la Nit dels Museus o el 48H OpenHouse Barcelona. Pel que fa a la seva participació a l’acció promocional, la percepció de Sònia Planas és positiva i ens confirma que reben visites de persones que estan fent la “Ruta del Tram”, afegeix que “ el tram és molt còmode i les parades del tram estan molt a prop dels llocs que un vol visitar”.

Façana de la masia Can Negre. Imatge d’Anselm Pallàs, sota llicència Creative Commons.

En segon lloc vam entrevistar a Maria Rosa López, cap de menjador del restaurant el Mirador de Sant Just, negoci que gestiona junt amb Joan Mascaró, cap de cuina i creatiu d’aquest equip. Des del Mirador de Sant Just, situat a Sant Just Desvern, pensen que “és una campanya molt efectiva, sobretot no tant a nivell de veïns, sinó més dirigida cap a gent de Barcelona que desconeix el Baix Llobregat i et diu que ha vingut amb la ruta”. Maria Rosa afegeix que “te molt potencial, sobretot per famílies i gent gran”. Aquest restaurant, a més d’utilitzar el producte del Parc Agrari, fa menús gastronòmics temàtics de temporada agafant com a protagonistes l’espàrrec de Gavà, la carxofa o el pollastre de pota blava del Prat o les cireres de Sant Climent i Begues. El restaurant, no només participa de la “Ruta del Tram” sinó que forma part fa més de deu anys de la campanya promocional “Sabors de l’Horta” del Baix Llobregat.

Sabors de l’Horta

La Coordinadora del Consorci de Turisme ens explica que aquesta iniciativa neix cap el 2004 per promocionar el producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat i els restauradors que ofereixen aquests productes als seus establiments. Tanmateix, un dels objectius principals del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és preservar i promocionar l’activitat agrària. El Parc té una superfície de 3.473 hectàrees i s’estén a la vora del Riu Llobregat recorrent catorze municipis. Actualment, produeix 35.500 tones de fruita i hortalisses i hi treballen 1.200 persones. Maria Rosa López a l’entrevista reivindica el producte del parc, pensa que “és important recuperar tots els cultius, no fer més edificis, i conservar el Parc Agrari tal i com és al voltant del riu”.

Per tal de poder formar part d’aquest col·lectiu el requisit principal és oferir producte del Parc Agrari i de temporada i mantenir aquest tipus d’oferta al llarg de l’any. El Mirador de Sant Just és un dels restaurants que porta més temps participant d’aquesta campanya i ens comenten que “cada vegada hi ha més restaurants que se sumen”. També afegeixen que és una tendència general, no només pel que fa a la restauració, sinó que també per la població perquè cada vegada és més fàcil accedir al producte fresc del Baix Llobregat.

Tots els restaurants que formen part d’aquest col·lectiu compten amb un distintiu i des del Consorci de Turisme informen que cada any es poden afegir nous establiments sempre que compleixin uns requisits mínims de qualitat i per suposat, que comprin a un proveïdor del Parc Agrari.

Distintiu Sabors de l’Horta del restaurant el Mirador de Sant Just. Imatge de Carla Izcara

Alguns dels avantatges de formar part del col·lectiu “Sabors de l’Horta”, a part de l’ajuda en termes de promoció que suposa, son els cursos i formacions específiques que ofereixen des del Consorci i les accions conjuntes que es fan amb altres restauradors de la xarxa. Per exemple, en el cas concret del Mirador de Sant Just, s’han convertit també en punt d’informació turística perquè té la peculiaritat de ser una antiga xemeneia d’una fàbrica de ciment ité una localització estratègica; el restaurant està situat al costat de l’edifici Walden, de gran interès arquitectònic, i del taller d’arquitectura de Ricard Bofill. Així mateix, compta amb un gran mirador des d’on es pot observar tota la comarca.

L’arribada de la pandèmia

Després de conversar amb les entrevistades, les tres coincideixen que ha sigut una etapa dura a causa de les restriccions per COVID-19 i que han afectat a l’activitat turística. Tot i així, des de Can Negre, destaquen que el confinament comarcal va facilitar que les visites augmentessin, tan de particulars com d’escoles. La Sònia Planas apunta que “davant de la impossibilitat de sortir, han utilitzat més el recurs local”. També afegeix que l’origen i número de les persones visitants ha canviat, han augmentat les visites d’escoles així com de públic de la comarca. Destaca, però que han perdut visitants de la resta de Catalunya i del Japó, els quals acudien a Sant Joan Despí pel seu interès en el moviment modernista, tot i no ser el seu públic majoritari.  

Interior del restaurant el Mirador de Sant Just. Imatge de Carla Izcara.

D’altra banda, pel que fa a l’equip del Mirador de Sant Just, comenten que “la pandèmia ha sigut un sotrac i ha quedat tot molt aturat”. En el seu cas, tenien molts clients de Barcelona, i d’empresa, així que tan el confinament perimetral com l’augment del teletreball els ha afectat particularment. Argumenta també que han sofert molt pels horaris i les limitacions de persones, ja que estan acostumats a rebre grups grans i organitzar celebracions. Des del Consorci de Turisme, s’ha activat una campanya en paral·lel per donar a conèixer els restaurants de la comarca amb servei de delivery. La Maria Rosa ho veu com “un servei més que han volgut oferir per donar visibilitat el que estan fent i ajudar una mica al sector”. Pel que fa al Mirador de Sant Just, tenen servei de delivery propi i han creat una nova carta específica. Així i tot, puntualitzen que “no es una cosa per guanyar-te la vida, en el nostre cas, però si un servei més que dónes al client”, afegeixen que qui consumeix aquest servei son “la clientela habitual que ara tenia respecte o por i li hem portat a casa”.

Pel que fa els restauradors, en quant a les perspectives de reactivació, celebren que es pugui tornar a oferir sopars i que l’activitat es vagi recuperant paulatinament. Pel que fa a Can Negre, també s’alegren de poder ampliar la capacitat dels grups i llencen un nou producte anomenat “360°”, una sèrie de vídeos que complementen la visita al museu a partir d’una filmació immersiva en la qual l’arquitecte Jujol explica a l’usuari la transformació de la masia. La directora del centre afegeix que és “un moment de reflexió i creativitat”.

Visita 360°. Imatge del Centre Jujol-Can Negre.

En clau local

El factor diferencial d’aquesta proposta sobre unes altres és l’esforç per part del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, un organisme públic, en pensar una proposta dirigida als mercats locals i construir polítiques públiques orientades cap un turisme en clau local, pensades a partir de la figura del resident. Aquest enfocament també s’ha vist reforçat amb l’arribada de la COVID-19 i les limitacions de mobilitat. De fet, és una tendència que s’ha pogut observar en diferents contextos, un exemple és el d’Argentina, on s’ha tornat a apostar per localitzar les polítiques turístiques com argumenta Érica Schenkel en anteriors articles.

Així i tot, el fet que aquesta sigui la orientació del Consorci de Turisme no vol dir que tota la comarca estigui únicament centrada en aquest mercat, ja que hi ha organismes amb altres competències alineats a objectius diferents. Respecte aquest posicionament, la Laura Garcia explica que “el Consorci treballa molt amb aquesta línia, les estratègies que fem tenen l’objectiu d’adreçar-se a aquest públic de proximitat” insisteix dient que “nosaltres creiem que tenim aquest repte, de que el territori conegui millor la seva oferta”.

En l’actual context creiem que és vital articular una proposta per satisfer aquesta demanda de proximitat i dirigida a àmplies majories. En aquesta línia, la Sònia Planas posava de manifest l’acolliment que tenen totes les activitats que promouen, “només que muntem una petita cosa ja tenim gent apuntada, la gent ve amb moltes ganes i es veu molt aquesta necessitat” afegeix també que “aquest període ha ajudat a que la gent es reafirmi en que la cultura és necessària”. D’altra banda, la Maria Rosa reflexionava sobre aquest creixent interès en els turismes de proximitat i ens comentava que tan les restriccions de mobilitat com la “Ruta del Tram” han ajudat a que molta gent de Barcelona conegui el Baix Llobregat i el que pot oferir el territori, quan potser abans “si sortien de la ciutat era per anar més lluny”.