ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Anàlisi | Turisme Responsable | Espanya

25-01-2021

¿Comporta la COVID-19 una major desigualtat de gènere? Passat, present i futur de les treballadores turístiques a Espanya

Gema Martínez-Gayo | Alba Sud

Les desigualtats de gènere que estructuralment han caracteritzat l'ocupació turística a Espanya es veuen agreujades amb la pandèmia. Per a les treballadores del turisme el risc d'una major precarietat s'accentua des de múltiples perspectives.


Crèdit Fotografia: Byronv2, sota llicència Creative Commons

L'extensió de la COVID-19 ha suposat un gran repte per als sistemes de salut a escala mundial, però també ha exposat una sèrie de vulnerabilitats en l'economia i en els sistemes polítics i socials (Nacions Unides, 2020). La indústria turística espanyola ha vist desplomar-se les xifres de negoci a mesura que s'estenia la pandèmia i es prenien mesures governamentals com tancaments d'activitats i confinament. Això ha afectat la seva força laboral, majoritàriament formada per dones, la qual es caracteritzava per la seva elevada estacionalitat (Moreno Alarcón, 2020), temporalitat i baixos salaris, constituint trets de caràcter estructural en el sector.

Aquesta elevada feminització de la indústria turística espanyola, igual que ocorre en nombroses regions del món, permet pensar que aquesta pandèmia incidirà en major mesura, i més ràpidament, en les treballadores. Això la distingeix de la crisi econòmica i financera de l'any 2008, ja que aquesta es va centrar inicialment en la destrucció d'ocupacions masculines de la construcció i activitats relacionades amb aquesta. No obstant això, el fet que en anteriors crisis l'impacte global acabés afectant de manera més forta a les dones, especialment en quant pel que fa al període necessari per a tornar a incorporar-se al mercat de treball, ens porta a pensar que la situació actual pot implicar greus conseqüències per a la seva situació econòmica i social (Solanes Cardín, 2020).

Situació prèvia de les treballadores del sector turístic espanyol

Resulta freqüent que es destaqui el paper que exerceix el turisme en la creació d'oportunitats laborals per a aquells col·lectius més vulnerables del mercat de treball espanyol com són les dones. S'obvia, d'aquesta manera, la pitjor posició que aquestes ocupen en el sector, en exercir els treballs amb menors remuneracions, escasses oportunitats professionals i molt influïdes pels estereotips de gènere existents en la societat. Això últim les fa estar concentrades en determinats nínxols laborals relacionats amb les feines de casa, com són les tasques de cura i neteja, sent això últim molt evident en les activitats d'hostaleria i restauració. Es trasllada, per tant, la infravaloració de les tasques de l'àmbit privat al públic, fruit de la seva identificació amb habilitats pròpies de les dones, la seva invisibilitat i poca remuneració, a les professions turístiques exercides per dones. A les ja comunament conegudes característiques d'elevades càrregues de treball, horaris extensos i en períodes de tradicional descans, els quals generen problemes de conciliació (Martínez-Gayo, 2019), s'afegeix el seu caràcter rutinari, menor satisfacció amb les tasques, uns salaris inferiors als dels seus companys i l'elevat impacte de problemes de salut derivats del treball (Moreno Alarcón i Cañada Mullor, 2018).

De fet, aquest major pes de les treballadores emmascararia una major vulnerabilitat de la força laboral turística en el seu conjunt (Moreno Alarcón i Cañada Mullor, 2018), produint-se una feminització de les condicions laborals, en portar elles suportant durant molt més temps aquestes característiques que s'associen a la precarietat laboral (Morini, 2014). A l'elevada temporalitat d’aquestes activitats se suma la important incidència entre les treballadores dels contractes a temps parcial (Martínez-Gayo, 2019), suposant per a elles menors beneficis pel que fa als salaris, el prestigi o la incidència en les seves prestacions futures.

Font: Gauthier Delecroix, sota llicència Creative Commons.

Aquestes diferències de gènere són visibles en el nostre sector hoteler, el qual dóna mostres d'una elevada segregació ocupacional. D'una banda, a través de la concentració de les treballadores en uns pocs nínxols laborals pensats per a ser ocupats per dones (Díaz Carrión i Kido Cruz, 2017; Huete, Brotons i Sigüenza, 2016; Martínez-Gayo i Martínez Quintana, 2020), moltes vegades a temps parcial i obtenint un menor reconeixement per aquesta raó, com són les tasques de neteja. I, d'altra banda, les fortes barreres a l'hora d'aconseguir els llocs de direcció en aquests establiments. El fet que continuï recaient en elles de manera majoritària el treball de cures i atenció de la llar, limita les seves pròpies eleccions de jornada i desincentiva als empresaris a l'hora d'accedir a aquests llocs de responsabilitat si es troben en una etapa vital en la qual poguessin tenir descendència (Sigüenza, 2011).

A més, l'elevada feminització d'aquests establiments facilita l'aparició de conductes de violència a la feina, especialment de tipus sexual. Els departaments de pisos són un d'aquests exemples, ja que fan una tasca desvalorada i poc reconeguda, pertanyent a una estructura organitzacional tradicionalment patriarcal que incrementa la vulnerabilitat de les treballadores a sofrir aquest tipus de situacions. El context d'intimitat en el qual solen exercir el seu treball, l'aïllament d'altres companyes o dels seus superiors jeràrquics reforcen aquests comportaments (Ram, 2019).

L'arribada de la pandèmia i els seus efectes en les treballadores turístiques

L'evolució global de la pandèmia, amb les seves diferents restriccions en els desplaçaments, els períodes de confinament o la poca confiança dels consumidors, van portar a una caiguda de més del setanta per cent de les arribades de turistes internacionals a escala mundial en els deu primers mesos del 2020, arribant a fer-se estimacions que el turisme mundial tancarà l'any amb xifres de fa tres dècades (OMT, 2020). La limitació de moviments internacionals, les obertures parcials o la reducció de la temporada turística van fer que els mesos d'estiu a Espanya se saldessin amb importants pèrdues econòmiques i laborals. L'ocupació turística, molt afectada pels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i la caiguda de l’afiliació, han fet que el sector experimenti fins al mes de setembre, una caiguda superior a la resta de l'economia (Exceltur, 2020).

Les males dades de negoci del sector i la gravetat sanitària de la pandèmia, on homes i dones compten amb dades similars de contagi al nostre país, no han de servir d'excusa per a no incidir en l'estudi dels efectes desagregats per gènere que té aquesta; especialment en un sector com el turístic amb una elevada feminització de la força laboral. L'experiència d'altres crisis sanitàries prèvies com la del virus de l'Ébola o del Zika, han demostrat que la priorització de les accions mèdiques, obviant els problemes estructurals com la desigualtat de gènere, van aprofundir en una major vulnerabilitat de les dones (Castellanos-Torres, Tomás Mateos i Chilet-Rosell, 2020) en encobrir els seus problemes específics. Un exemple a tenir en compte seria el ús més gran que fan les dones del transport públic, incrementant això la seva exposició a la malaltia i creant majors barreres en la seva vida quotidiana en veure's limitades per acudir a la feina o a una consulta mèdica per les menors freqüències de servei (European Institute for Gender Equality, 2020; Castellanos-Torres et al., 2020). També es necessita evitar que quedi ocult l’alt risc que tenen de sofrir violència de gènere o l'increment de la càrrega de treball no remunerada dins de la llar fruit de les cures (Moreno Alarcón, 2020), derivats tots dos d’una major permanència dins de la llar.

En molts llocs, la primera onada d'acomiadaments es va concentrar especialment en el sector serveis, destacant la incidència en l'hostaleria, i el turisme en general, activitats on les dones compten amb una presència majoritària (Nacions Unides, 2020). Professions com les hostesses de vol, les treballadores de turoperadors, les cambreres de pis i les netejadores dels hotels, els quals en moltes ocasions en situacions es caracteritzen per la seva precarietat, han estat nínxols d'ocupació femenina molt afectats per aquesta pandèmia arribant a casos on no podien afrontar les despeses més bàsiques (European Institute for Gender Equality, 2020). Aquest fet resulta coincident amb el cas espanyol, on les diferents fases implementades pel govern per a lluitar contra la pandèmia han tingut un impacte molt fort en l'hostaleria, on les treballadores tenen una presència prominent, tenint per tant una major probabilitat de perdre el seu lloc de feina en comparació dels seus companys, fins i tot ocupant els mateixos llocs i amb un nivell similar de formació. Aquest impacte sectorial, es veu acompanyat d'una previsible reducció de jornades de moltes treballadores, per a poder cuidar dels descendents que durant els períodes de quarantena es trobessin en la llar, reforçant així els estereotips de gènere (Hupkau, 2020; Solanes Cardín, 2020).

Aquest repartiment desigual de les tasques domèstiques i de cures es va veure incrementat especialment en èpoques de confinament. Ja sigui pel temps de més que els nens i nenes passaven a casa fruit del tancament dels centres educatius, com per la saturació dels centres de salut que van fer que les famílies, especialment les dones, assumissin en major mesura la cura de persones amb malalties cròniques, posant també el risc la seva salut (Nacions Unides, 2020). A més, les característiques del nostre Estat de Benestar familiarista, on els nuclis familiars suporten una elevada càrrega corresponent a l'ajuda material i a les cures, trasllada gran part del pes d'aquesta solidaritat majoritàriament a les dones, veient-se aquestes limitades pel que fa a les oportunitats en el mercat de treball (Sortit i Moreno, 2007). Això pot portar-les a veure's sobrepassades per la càrrega excessiva de treball, especialment en aquells casos en els quals la xarxa familiar és reduïda; famílies monoparentals femenines o que tenen algun membre amb discapacitat (Castellanos-Torres et al., 2020), veient-se aquest fet especialment agreujat per les jornades extenses i el treball en períodes de vacances, aspectes que suporta gran part de la força laboral turística.

Els trets estructurals d'aquestes activitats, anteriorment esmentades, així com els efectes sobre les relacions laborals que ha tingut la crisi econòmica i les reformes del mercat laboral escomeses en els últims anys, han creat una situació desfavorable, col·locant a aquestes treballadores en una posició molt vulnerable de cara a afrontar aquesta crisi sociosanitària. Un dels aspectes a destacar és que elles ja parteixen de guanys inferiors als dels seus companys de feina, la qual cosa les permet una capacitat d'estalvi menor, i, per tant, un major risc de caure en situacions de pobresa (Pestanya Moral, 2020; Nacions Unides, 2020).

A més de l'esmentat anteriorment, cal assenyalar l'increment en la càrrega de treball que ha experimentat la força laboral turística que ha mantingut el seu lloc de feina durant la pandèmia. Exemple d'això han sigut les cambreres de pis, de les que s'ha conegut la seva situació durant els últims anys, un departament gairebé completament feminitzat, amb llargues jornades i una intensificació de la càrrega de treball, increment de l'externalització dels serveis i l'impacte de tot això sobre el seu estat salut (Cañada, 2015). L'extensió de la COVID-19 ha suposat noves demandes d'higienització i neteja que han repercutit directament en la càrrega de treball suportada per aquestes treballadores, arribant a suposar un increment del vint per cent d’aquesta, fruit de l'aplicació de les mesures protocol·làries referents a aquest aspecte. Això ha posat en qüestió el compliment dels horaris, descansos o dies lliures que els corresponen, portant a un enduriment de les ja precàries condicions laborals i afectant la seva salut present i futura (CCOO, 2020). Aquesta situació se suma a l'experimentada d'una banda per les treballadores del departament de caràcter eventual que van veure finalitzats els seus contractes abans de poder ser incloses en les mesures vinculades als Expedients de Regulació d'Ocupació Temporal (Pagés, 2020).

I després d'això què? Perspectives de futur

Les previsions plantejades des de l'Organització Mundial del Turisme parlen que poden arribar a ser necessaris entre dos anys i mig i quatre anys només per a recuperar les xifres de l'any 2019 a escala mundial (2020), això pot suposar una gran pressió per a la força laboral empleada en les seves activitats. Al nostre país, organismes com Exceltur o Accenture, parlen d'una caiguda del PIB turístic d'entre el trenta i el quaranta per cent, la qual cosa pot portar especialment a la destrucció de l'ocupació de baixa qualificació, el qual és ocupat majoritàriament per dones (Pestanya Moral, 2020; EC Brands, 2020).

Des de l'inici de la crisi de la pandèmia, la població del nostre país tenia molta preocupació pels efectes en l'economia i davant la possible pèrdua del seu lloc de feina, especialment els de caràcter temporal, creient la majoria que els seus salaris acabarien per veure's perjudicats per la pandèmia (El País, 2020). Aquesta por a la desocupació pot influir també entre aquells que han conservat el seu lloc de feina en les activitats turístiques, arribant a acceptar les pitjors condicions laborals i limitar, o eliminar, les seves reivindicacions, així com l'enduriment de la disciplina de treball i la pèrdua de la negociació col·lectiva. Tot això pot afectar la reducció dels salaris, l'increment dels ritmes de treball i l'augment de la jornada laboral, afavorint un empitjorament de les condicions de salut (Fort, 2011; Cañada, 2021). Exemple d'això seria acceptar un increment de la càrrega laboral, com s'ha comprovat en el cas de les cambreres de pis. Es requereix, per tant, realitzar estudis de temps de treball donant lloc a un repartiment més equitatiu i eficient d'aquest. Per evitar l'augment dels riscos i un empitjorament de les malalties i malalties professionals (Confederació Sindical de CCOO, 2020), al mateix temps que es garanteix la seguretat de les treballadores en trobar-se més exposades al virus.

Per poder afrontar una recuperació eficaç s'ha d'assegurar que les mesures preses es guiïn per l'equitat i per la capacitat d'adaptació a futures crisis que puguin produir-se. Per això, resulta imprescindible que existeixi un equilibri de gènere dins dels òrgans de presa de decisions enfront de la crisi, la qual cosa afavoreixi no sols una representació més justa, sinó que permeti la defensa específica dels seus drets (Nacions Unides, 2020). Com s'ha comprovat, les polítiques de defensa i promoció de la igualtat de gènere s'han vist reduïdes, o abandonades en alguns casos, en moments de crisi econòmica. No s’ha de permetre que la igualtat cobri un paper important exclusivament en temps de bonança, sinó que resulta bàsica per assolir la recuperació. D'aquí el fet que sigui perillós adoptar una posició neutra respecte al gènere a l'hora d'abordar aquest tipus de malalties, ja que pot suposar greus conseqüències i extenses en el temps, impedint la igualtat (Solanes Cardín, 2020).

Aquest fet resulta especialment significatiu en l'àmbit turístic espanyol on les dones, malgrat conformar la major part de la força laboral, solen presentar una posició vulnerable concentrant-se en aquells llocs de feina més precaris. Per aconseguir un sector turístic més fort i igualitari des de la perspectiva de gènere resulta vital que les seves treballadores es trobin en primera línia davant la resposta a la COVID-19, narrant les seves experiències sobre la posició estructural que tenen en ell, visibilitzant les situacions encobertes que hi ha en els establiments turístics, així com aportant solucions que no les obviïn. Que es tingui en compte la sobrecàrrega de treball que experimenten aquelles que continuen treballant, la vulnerabilitat d'aquelles que compten amb contractes temporals, a temps parcial o es troben externalitzades, l'augment de l'exigència en les tasques de cura que han suportat, fa necessari comptar amb aquesta participació especialment si tenim en compte que les estimacions de recuperació per a les activitats del sector, com els serveis d'allotjament, es dilataran en el temps (Institut de la Dona, 2020).

Parant atenció al sector turístic en el seu conjunt, un altre aspecte que demana seguiment és el del teletreball, que afecta de manera global al mercat laboral i a certs llocs del sector en particular. La seva regulació resultava imprescindible de cara a afrontar futurs períodes de confinament, i en el cas espanyol va derivar en l'aprovació i entrada en vigor del Reial Decret-llei 28/2020, del 22 de setembre, de treball a distància. El seguiment del compliment d'aquesta norma per part de l'empresariat del sector i la valoració del seu correcte ajustament a les necessitats de la força laboral resulta clau en el cas de les treballadores, ja que no es pot permetre que el treball a distància acabi traduint-se en una disminució de drets, especialment en tot el referent a temps de treball, control que es realitza d'aquest, descansos o la limitació de la privacitat, la qual cosa se sumaria a les tasques addicionals que ja suporten derivades de la cura de menors i persones dependents (Weller, 2020).

Al costat d'això, i a nivell més general, es detecta una necessària revaloració del treball domèstic, que permeti un repartiment més just de les tasques que eviti que les dones continuïn veient les seves carreres professionals i, també les seves vides personals, perjudicades per uns estereotips que traspassen l'àmbit privat i el del treball, i que es troben en el centre mateix del nostre Estat de Benestar. Ja que les successives retallades i eliminacions de les partides socials dedicades a cures, com són les dedicades a la dependència, s'han vist compensades per un augment del treball no remunerat per part de les dones (Ferguson, 2009), la qual cosa ha repercutit en el benestar i els drets d'aquestes dones, tant a curt com a llarg termini.

El futur del sector no passa exclusivament pel subministrament extensiu de vacunes eficaces contra el virus, per les accions que des del Govern es prenguin en el sector o la recuperació de la confiança per part dels consumidors (EC Brands, 2020), sinó també per l'adopció de polítiques de transformació que s'implementin des de les mateixes activitats turístiques per a adaptar-se a la nova i a les futures situacions que puguin ocórrer i, també, a la necessitat de tenir en compte una perspectiva de gènere.

 

Referències:
Cañada, E. (2015). Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral. Barcelona: Icaria Editorial.
Cañada, E. (2021). Trabajo turístico: nuevos riesgos de precarización pospandemia. Alba Sud. Alba Sud, 04/01/2021.
Castellanos-Torres, E., Tomás Mateos, J., Chilet-Rosell, E. (2020). COVID-19 en clave de género. Gaceta Sanitaria, 34(5), 419-421.
CCOO (2020). Campaña sobre los riesgos laborales de las camareras de pisos: “Tus derechos, la mejor medicina”.
Díaz Carrión, I.A., Kido Cruz, Mª.T. (2017). La participación de las mujeres en la industria hotelera con enfoque de género: un estudio de caso en la ciudad de Tijuana (Mexico). El Periplo Sustentable, 33, 192-220.
EC Brands, Accenture (2020). El futuro del turismo en España: tres medidas para que el sector se recupere de la crisis. El Confidencial, 30/11/2020.
El País (2020). La mitad de los españoles teme perder el empleo por la crisis del coronavirus. El País, 20/03/2020. 
Exceltur (2020). Evolución y necesidades del sector turístico español ante el impacto del coronavirus. Perspectivas Turísticas, 74.
EIGE (2020). Coronavirus puts women in the frontline. European Institute for Gender Equality, 25/03/2020.
Ferguson, L. (2009). Analysing the gender dimensions of Tourism as a Development Strategy. Policy Papers del Instituto Complutense de Estudios Internacionales, PP 03/09.
Huete, R., Brotons, M., Sigüenza, Mª. C. (2016). La desigualdad entre mujeres y hombres en el sector hostelero español. Estudios y Perspectivas en Turismo, 25, 73-87.
Hupkau, C. (2020). Covid-19 y desigualdad de género en España. Esade Ec-Pol, 8.
Instituto de la Mujer (2020). La perspectiva de género, esencial en la respuesta a la COVID-19. Madrid: Instituto de la Mujer. 
Martínez-Gayo, G. (2019). ¿Empleos cinco estrellas? Reflexión sobre la precariedad laboral en la hostelería española. Revista Internacional de Turismo, Empresa y Territorio, 3(2), 1-15.
Martínez-Gayo, G., Martínez Quintana, Mª.V. (2020). Precariedad laboral en el turismo español bajo la perspectiva de género. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 18(4), 649-665.
Moreno Alarcón, D., Cañada Mullor, E. (2018). Dimensiones de género en el trabajo turístico. Serie Informes de Contraste, 4. Barcelona: Alba Sud Editorial.
Moreno Alarcón, D. (2020). El impacto de género de la COVID-19 en el turismo. Turismo: Estudos & Práticas (UERN). Vol. 9 Seminário Virtual Perspectivas Críticas sobre o Trabalho no Turismo, 1-7.
Morini, C. (2014). Por amor o a la fuerza. Feminización del trabajo y biopolítica del cuerpo. Madrid: Traficantes de sueños.
Naciones Unidas (2020). Informe de políticas: Las repercusiones de la COVID-19 en las mujeres.
OMT (2020). El turismo retrocede a niveles de 1990 con una caída en llegadas del más del 70%. Madrid: Organizació Mundial del Turisme. 
Pagés, R. (2020). Las Kellys: “El Covid no ha hecho más que empeorar nuestra precariedad laboral”.Información.es, 30/09/2020.
Pestaña Moral, J. (2020). Efectos de la COVID-19 en el mercado laboral del sector turístico desde una perspectiva de género. Blog Economía y Empresa.
Ram, Y. (2019). MeToo and Tourism: A Systematic Review. Current Issues in Tourism. , DOI: 10.1080/13683500.2019.1664423.
Recio, A. (2011). Efectos de las crisis sobre las clases trabajadoras. PAPELES de relaciones ecosociales y economía global, 113, 45-55.
Salido, O., Moreno, L. (2007). Bienestar y políticas familiares en España. Política y Sociedad, 44(2), 101-114.
Sigüenza, Mª.C. (2011). La mujer en el subsector del alojamiento. El caso de la Costa Blanca (Alicante, España). Investigaciones Turísticas, 2, 102-119.
Solanas Cardín, M. (2020). La crisis del COVID-19 y sus impactos en la igualdad de género. Real Instituto El Cano, ARI 33/2020.
Weller, J. (2020). La pandemia del COVID-19 y su efecto en las tendencias de los mercados laborales. Santiago: Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL).
Aquest article es publica en el marc del projecte “Turisme inclusiu, una demanda de justícia global”, desenvolupat per Alba Sud amb el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona, convocatòria Justícia Global 2020.

DE TURISME PRECARIETAT

El bloc de Gema Martínez-Gayo

Sobre l'anàlisi de l'ocupació turística des d'una perspectiva de gènero

Investigadora social i Doctora en Anàlisi de Problemes Socials. Les meves línies principals d'investigació se centren en l'anàlisi de la precarietat laboral i el gènere en l'àmbit turístic. Això es va plasmar en diversos articles d'aquesta temàtica i en la meva tesi doctoral "Precarietat laboral i social en la indústria turística espanyola: el cas de les cambreres de pis". En aquest blog es parlarà de les condicions laborals de diferents ocupacions turístiques, especialment les que duen a terme les dones, des d'una perspectiva crítica.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.