ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

30-10-2020

Alternatives en el turisme, un debat sobre les disputes

Ernest Cañada | Alba Sud

A partir de la pregunta plantejada pel setmanari Directa de si és viable un turisme alternatiu al turisme de masses que sigui de proximitat, sostenible i que trenqui amb les lògiques capitalistes, compartim les nostres reflexions. 


Crèdit Fotografia: Anthony Georgeff, sota llicència creative commons.

Sota el capitalisme qualsevol activitat econòmica es veu condicionada per les lògiques dominants d'acumulació i reproducció del capital. Una altra cosa és que es puguin construir formes d'organització de la producció i el consum que intentin escapar d'aquesta hegemonia. Són les utopies reals, de les que parlava el sociòleg marxista nord-americà Erik Olin Wright. Alternatives desitjables, viables i factibles amb les que avançar un futur postcapitalista. Hem vist esforços en aquesta direcció en diversos àmbits, volum i compromís com a propostes d’alternativa. Són una de les expressions del pensament emancipatori, que busca transformacions ja, com a assaig i aprenentatge, però també per resoldre problemes concrets sota altres lògiques. 

La qüestió és si això és possible també en el cas del turisme, amb experiències que es puguin reconèixer en aquesta voluntat emancipatòria, és a dir amb el propòsit moral d'eliminar qualsevol forma d'opressió o dominació i, al seu torn, afavorir una expansió de les capacitats humanes que permetin una vida digna en una societat justa en pau amb el planeta. Hi ha qui creu que res de bo es pot esperar del turisme. I, efectivament, en la seva expansió, en un procés global de turistificació, ha donat lloc a recurrents expressions de despossessió, explotació i destrucció que es caracteritzen per la violència física, simbòlica i estructural. 

Però quin és el risc de naturalitzar l’activitat turística únicament sota les formes capitalistes hegemòniques? L’argument no resisteix els contraexemples que mostren iniciatives i resultats múltiples. A més ens desconnecta de les lluites quotidianes de les moltes persones que intenten millorar les seves condicions laborals sota les formes actuals d’organització turística i d’aquelles experiències que intenten construir-se sota altres lògiques. I sobretot nega capacitat humana de transformació social. El turisme pot ser organitzat sota altres objectius i formes de concreció.

La pregunta central serà com fem possible aquesta transformació sota perspectives postcapitalistes. La possibilitat no ve donada, es dirimeix en la disputa, en les lluites socials concretes que condicionen què pot fer el capital turístic i en la capacitat de sostenir formes diferents de producció i consum. I per tant implica actors socials, organitzats col·lectivament, que resisteixen i s’afirmen sostenint aquestes alternatives desitjables, viables i factibles. 

La conjuntura actual, marcada per la caiguda del turisme internacional a causa de la COVID-19, ha replantejat els termes de la disputa. La pandèmia ha posat en evidència la vulnerabilitat de territoris turistificats, i per tant la impugnació a aquest model d’acumulació guanya posicions en el debat públic. Ara, temporalment, i sota una gran incertesa, les possibilitats del turisme es traslladen a la proximitat. Això obre algunes escletxes. Per una banda, la indústria turística no es pot sostenir només en els mercats locals, i això fa que la competència entre capitals per la seva supervivència s’aguditzi. Per altra banda, la reducció de la mobilitat internacional treu pressió a la petjada ecològica generada. Aquests factors no es poden menystenir. Al mateix temps, la pressió sobre certs territoris en aquest nou cicle s’accentuen. Les alternatives no són potencialment emancipatòries en abstracte, depenen d’un determinat context. I allò que pot servir en un indret, pot ser contraproduent en un altre. Per ella mateixa, la proximitat no trenca les lògiques capitalistes, però potencia nous escenaris de disputa social que són les que històricament faran viables o no altres formes de producció i consum turístic. 

 

Aquest article es va publicar originalment al setmanari Directa el 15 de setembre de 2020, a partir de la pregunta “Es viable un turisme alternatiu al turisme de masses que sigui de proximitat, sostenible i que trenqui amb les lògiques capitalistes?”

TURISMES EN DISPUTA

El bloc d'Ernest Cañada

Sobre perspectives crítiques en el turisme i alternatives postcapitalistes

Investigo en turisme des de perspectives crítiques. Treballo actualment com a investigador postdoctoral a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Soc membre fundador d'Alba Sud i entre els anys 2008 i 2021 vaig ser el seu coordinador. Des del 2016 soc membre expert del Consell Turisme i Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona. Entre els anys 2004 i 2015 vaig residir a Amèrica Central. En aquest blog parlem de turisme en plural, del seu impacte en el treball i també en el món rural, dels processos de despossessió que comporta, de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Però també dels esforços comunitaris i d'amplis sectors socials per controlar territoris, recursos i formes d'organitzar aquesta activitat per, en definitiva, construir alternatives emancipatòries post-capitalistes.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.