ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

En profunditat | Turisme Responsable | Argentina

25-09-2020

Organitzacions de turisme alternatiu i solidari a Argentina: present i perspectives

Rodrigo Fernández Miranda & Florencia Cascardo | Alba Sud

Quin paper poden jugar en un escenari postpandèmia les organitzacions de turisme alternatiu i solidari? Presentem la primera part d'un estudi promogut pel Centro de Estudios de la Economía Social de la Universidad Nacional de Tres de Febrero i Alba Sud.


Crèdit Fotografia: Humauaca. Imatge sota llicencia creative commons.

Aquest article forma part del tercer estudi realitzat en el marc de treball del Centr de Estudios de Economía Social de la Universitad Nacional de Tres de Febrero i Alba Sud per pensar el turisme argentí en l'escenari de la postpandèmia. La proposta consisteix en consolidar una mirada que articuli les concepcions del turisme alternatiu i solidari amb aquelles provinents de l'Economia Social i Solidària (ESS).

En aquesta oportunitat, es presenten els resultats d'una anàlisi exploratòria que indaga en les mirades i les perspectives de la diversitat d'actors que configuren l'oferta de turisme alternatiu i solidari al país. La retallada de l'univers d'estudi en el turisme alternatiu i solidari implica l'abordatge d'organitzacions que porten endavant pràctiques que no només es plantegen una ruptura respecte de la lògica d'acumulació capitalista, sinó que també tenen una perspectiva democràtica i solidària en el seu funcionament. Així és que la presa de decisions recau en les persones associades en el marc d'una organització que concep l'econòmic des de i per a les persones i la seva comunitat.

Els objectius de l'estudi són, en una primera instància, indagar sobre les perspectives d'aquests actors, aproximar-se a les seves concepcions i pràctiques sobre un turisme alternatiu, i conèixer quines problemàtiques identifiquen. D'altra banda, es pretén analitzar el nivell i tipus de proximitat i vincles de les organitzacions de turisme alternatiu i solidari amb els actors de l'ESS, i avançar cap a una anàlisi comparada i un acoblament entre les mirades de tots dos.

Com s'assenyalava en articles anteriors, el turisme tal com el coneixíem fins ara, si més no a curt i mig termini, ha desaparegut; el model econòmic centrat en els mercats i l'acumulació capitalista mostra, com passa davant de cada crisi, el seu impacte negatiu en la pauperització de la vida d'amplis sectors de la població: és moment de posar aquestes perspectives en diàleg.

Per avançar en la caracterització de les experiències de turisme alternatiu es va recórrer a un formulari autoadministrat difós en articulació amb organitzacions i col·lectius dedicats al turisme alternatiu i solidari, així com a organitzacions que aglutinen als mateixos, arribant en base a aquest mostreig no probabilístic a enquestar 38 experiències d'aquest tipus a Argentina.

Qui i quines son les organitzacions del turisme alternatiu i solidari?

Abans d'avançar en l'anàlisi, seria pertinent aportar una breu descripció de les característiques que defineixen la mostra. En aquest sentit: com són les organitzacions que formen part d'aquest univers definit com a turisme alternatiu i solidari a Argentina? Quines característiques i regularitats és possible observar en les mateixes? Fa quant desenvolupen la seva activitat? Quins tipus de serveis turístics presten? Com sostenen la seva feina? Són algunes de les preguntes des de les quals es parteix per avançar en una caracterització d'aquest sector.

A partir de la mostra assolida, es veu que una àmplia majoria (83%) dels actors es troben formalitzats, és a dir, compten amb personalitat jurídica pròpia (50%) o es constitueixen com a branca d'una organització (33%). Només un 17% es tracta de grups no formalitzats. Dins de les emprenedories que no estan formalitzades es poden trobar diversos tipus d'experiències amb un alt nivell d'heterogeneïtat, com són iniciatives familiars, organitzacions comunitàries i xarxes (cal afegir que les xarxes poden conformar-se a partir de grups formalitzats, però sense tenir persona jurídica la xarxa com a tal).

Entre els que compten amb personalitat jurídica pròpia la forma d'organització predominant és la cooperativa (44,4%), seguida per les mutuals (38,8%). Aquelles experiències que es conformen com una àrea o branca d'una organització, aquesta tendència es repeteix. Resulta destacable un aspecte en el cas de les cooperatives: mentre que al conformar-se amb personalitat jurídica pròpia prevalen les cooperatives de treball i provisió, al ser una branca d'una altra organització, s'identifica una nova forma jurídica, les cooperatives de serveis públics (on aquesta branca brinda serveis turístics en el marc d'una cooperativa d'un altre tipus). També aquí trobem respostes provinents d'àrees destinades a l'activitat turística d'organitzacions gremials.

Pel que fa a el temps que porten desenvolupant la seva activitat, la majoria (71,1%) porta més de 5 anys, fins i tot, el 47,4% compta amb més de 10 anys de recorregut. D'aquelles experiències amb menor trajectòria, més de la meitat (54%) es conformen com a àrea o branca d'una organització, per la qual cosa es pot inferir que l'existència d'aquestes branques dins d'organitzacions consolidades en el camp de l'Economia Social i Solidària és un fenomen més recent.

 

D'aquesta manera, si bé les modalitats de turisme alternatiu i solidari estan cobrant rellevància i adquirint major visibilitat en aquest particular context i davant els límits i la problematització del turisme tradicional, no es tracta d'un fenomen nou, sinó que compta amb cert nivell de desenvolupament en la història turística de país.

A l'analitzar els serveis prestats per les experiències destacades, l'àmplia majoria (86,8%) brinda més d'un servei. Considerant la totalitat de serveis prestats, els més predominants són, en aquest ordre, l'allotjament (71,3%), els serveis de guia i recreació (55,3% i 52,3% respectivament) i la gastronomia (44,7%). Els que brinden només serveis d'allotjament són majoritàriament branques d'organitzacions, siguin cooperatives de serveis públics o sindicats, aspecte que és possible comprendre a partir de la forta tradició gremial que hi ha a Argentina, on des de mitjans de la dècada dels 40 van aflorar les experiències de turisme sindical i hotels gremials. En la següent núvol de paraules s'il·lustren els serveis oferts i quins són els que més prevalen en les diferents experiències.

 

Com assenyalem, l'allotjament és el servei més ofert pels actors de turisme alternatiu i solidari consultats; però, a l'observar l'oferta del sector s'identifiquen dos aspectes interessants a destacar al vincular-ho amb la forma jurídica que assumeix l'experiència. En primer lloc, que la provisió de serveis que es poden vincular amb el turisme rural (per exemple, activitats relacionades a la producció primària, com granges d’elaboració de formatges i llet, vivers, horts, olivicultura, elaboració de productes càrnics, entre d'altres) es troba amb més freqüència entre els grups no formalitzats. En segon lloc, en aquells que es conformen com a branca d'una organització, principalment de Mútues o federació de cooperatives, es presten serveis més assimilables amb una mirada tradicional del turisme (com ara els paquets internacionals o la venda d'assistència al viatger).

Pel que fa a la localització, les experiències rellevades s'ubiquen en diferents regions del país amb fisonomies i característiques diverses. En primer lloc, aquelles experiències més vinculades al turisme rural i comunitari es troben principalment en petites localitats de diferents geografies de país. En segon lloc, les xarxes que agrupen diferents experiències, a través de les organitzacions que aglutinen, tenen presència en diverses regions i localitats. Finalment, també apareixen experiències situades en grans centres urbans que funcionen comercialitzant serveis turístics cap a altres regions.

Un últim aspecte rellevant per caracteritzar les experiències de turisme alternatiu i solidari és el referit a les persones que formen part de les mateixes. Quan s'analitza la quantitat de persones associades, la meitat compta amb més de 100 associats, el 21,1% entre 5 i 10 persones, i la resta es distribueix de manera relativament semblant entre aquests dos extrems. Una dada interessant a aprofundir és que les organitzacions més grans, és a dir aquelles que tenen més persones associades, majoritàriament (58%) són les que compten amb personalitat jurídica pròpia o es conformen com a branca d'una altra organització (37%). Per contra, en els grups més petits (menys de 5 o entre 5 i 10 persones associades), predominen les iniciatives no formalitzades.

Una altra dimensió pel que fa a les persones que formen part de les organitzacions destacades és la forma en què se sostenen econòmicament i la retribució que obtenen els que porten endavant aquesta tasca: només el 26,3% dels actors no compten amb persones que treballin de forma voluntària (on prevalen les experiències de major grandària i desenvolupament). Addicionalment, un 38,9% de la mostra no compta amb persones que rebin una remuneració pels serveis que presten, i en el 39,5% dels casos, les persones remunerades són entre 5 i 10.

Aquesta caracterització permet a primer cop d'ull distingir entre dos grups d'experiències que es poden assemblar a les diferents concepcions existents sobre l'Economia Social i Solidària. D'una banda, aquelles organitzacions de major volum, vinculades a les experiències més tradicionals de l'ESS (com cooperatives i mutuals) que es constitueixen com a branca d'una organització i brinden serveis similars al turisme tradicional, però amb una lògica que difereix de la lucrativa. D'altra banda, les organitzacions més petites (generalment cooperatives de treball o iniciatives no formalitzats) que plantegen formes disruptives de pensar i portar a la pràctica el turisme, estan estretament relacionades amb el seu aspecte comunitari.

¿Qui consumeix els serveis de turisme alternatiu i solidari?

Després d'haver descrit les organitzacions turístiques, en aquest apartat s'analitzarà la forma en què aquestes conceben als seus grups de consumidors, és a dir, de quina manera els caracteritzen, i si consideren que el perfil de les persones que fan ús dels seus serveis posseeix qualitats que el distingeixen d'altres tipus de turista. Es va intentar fer una aproximació a aquests aspectes a partir de la pregunta "amb quines característiques definiries a les persones que realitzen turisme a la teva organització?". Els que van completar l'enquesta havien de triar tres característiques definides a la pregunta (existint també la possibilitat de resposta oberta). Dins de les tres principals característiques amb les quals definirien als que realitzen turisme alternatiu i solidari, exactament la meitat (50%) de les experiències les van definir com persones amb interès per conèixer noves destinacions (fins i tot un 31,6% ho va situar en primer lloc d'importància) o noves experiències (31,58%, on un 10,5% ho va situar en primer lloc d'importància). Aquests aspectes coincideixen amb els resultats de l'estudi sobre pràctiques i representacions del turisme dels treballadors i treballadores de l'ESS, on una de les idees predominants es vincula a l'interès per conèixer noves destinacions.

No obstant això, aquests aspectes que no denotarien la particularitat d'aquesta modalitat de turisme poden complementar-se amb la identificació de concepcions vinculades al caràcter específic i singular del turisme alternatiu i solidari: un 44,8% de les respostes van caracteritzar al seu públic com a persones interessades en interactuar amb poblacions locals, un 39,5% a partir de la seva motivació per conèixer cultures locals i un 36,9% com a sensibles a les necessitats de les comunitats o l'ambient -podem descompondre aquest percentatge en 13,2% les comunitats i 23 , 7% a l'ambient-. En aquest mateix sentit, un 15,8% va caracteritzar als seus grups consumidors a partir de la solidaritat amb les organitzacions prestadores.

És a dir, des de la perspectiva de les organitzacions, els seus consumidors posseeixen tant característiques que escapen a l'especificitat d'aquest camp (o, en altres paraules, són assimilables amb els que consumeixen turisme tradicional) com aquelles més pròpies d'un consum turístic alternatiu i solidari. Aquesta apreciació es reforça amb que només el 10% no el va definir com un públic amb característiques particulars.

Addicionalment, en les respostes obertes apareixen idees que reforcen aquesta interpretació, que, si bé es podrien englobar dins de les categories preestablertes, donen una pauta de les percepcions que tenen les organitzacions sobre els grups de consumidors. Exemple d'això són les respostes que els perceben com a persones interessades en els beneficis per als/les treballadors/es (Solidaritat amb les organitzacions prestadores), la convivència amb els membres de la comunitat i la valoració de la cultura mil·lenària ancestral (Motivació per conèixer cultures locals/Interès per interactuar amb poblacions locals) o configurar un destí agroecològic sostenible i gent que busca aventura tenint cura del medi ambient (Sensibilitat ambiental).

Com es concep el turisme alternatiu?

A continuació, es proposa aprofundir en les concepcions del sector a Argentina, a partir de preguntar les idees amb què les organitzacions associen el turisme alternatiu, on van haver de triar, en ordre d'importància 3 idees entre una llista de 13, els resultats s'exposen en el següent gràfic:

 

Com es pot observar, el 50% de les experiències van vincular el turisme alternatiu amb la sostenibilitat. Aquesta mateixa idea també va tenir preponderància en les associacions i les concepcions sobre turisme alternatiu a l'estudi sobre les persones treballadores de l'ESS. Aprofundint en aquestes característiques, es poden agrupar les respostes en 3 subgrups:

 

  • Les que sorgeixen per contrast amb el turisme tradicional: sostenibilitat, menor impacte ambiental, responsabilitat del o de la turista i fora de circuits comercials.
  • Aquelles que fan a les especificitats dels serveis brindats per les organitzacions: ruralitat, baixa escala, proximitat i desenvolupament de comunitats originàries.
  • Aspectes que es vinculen amb la forma de gestió dels serveis: cooperativisme, gestió comunitària, solidaritat i no explotació laboral.

Considerant aquests tres grups, les associacions sobre turisme alternatiu es reparteixen de la següent manera:

 

Això permet inferir una identificació del que és alternatiu al turisme principalment a partir d'una comparació amb el turisme tradicional, seguit per la forma de gestió i, finalment, considerant l'especificitat dels serveis brindats per les organitzacions.

Una dada destacable és que aquestes respostes sobre associacions amb el turisme alternatiu es troben presents tant en les organitzacions més grans com en les més petites.

 

Sembla rellevant destacar que la idea de la sostenibilitat, la gestió comunitària i el menor impacte ambiental són les associacions dominants amb el turisme alternatiu, amb independència de la magnitud i la naturalesa de l'organització solidària consultada al respecte, ja que en tots dos casos, aquestes tres idees apareixen dins de les 5 més esmentades en cada grup (grup que es completa, en ambdós casos, amb les idees que l'associen amb la ruralitat i amb estar per fora dels circuits comercials).

Nivell de coneixement en el país sobre turisme alternatiu

Finalment, a manera d'aprofundir sobre la caracterització que té el sector sobre si mateix i les idees que tenen sobre els seus públics, es va procedir a preguntar el següent: com valoraria el nivell de coneixement que hi ha al nostre país sobre les modalitats de turisme alternatiu?

L'àmplia majoria dels actors consultats (68,4%) valoren com baix o molt baix el nivell de coneixement que hi ha a Argentina sobre les modalitats de turisme alternatiu. En direcció contrària, només un 31,6% considera que el coneixement és mitjà o mitjà alt. Finalment, cap organització va respondre que considera que hi ha un coneixement alt de les modalitats de turisme alternatiu, ni que el mateix sigui nul. En altres paraules: la totalitat de les experiències consultades van considerar que hi ha un cert nivell de coneixement, però encara limitat.

 

Pel que fa a la valoració sobre el coneixement del sector al país segons el perfil de les organitzacions no es van trobar diferències significatives entre les de menor i major envergadura. No obstant això, els grups no formalitzats participants van valorar de forma més positiva el nivell de coneixement sobre turisme alternatiu al país.

 

Aquesta idea es pot complementar amb la següent pregunta del qüestionari, sobre quin es considera que són els sectors que més i millor coneixen el turisme alternatiu (pregunta amb resposta de selecció múltiple), on només el 18,4% no va trobar particularitats pel que fa al nivell de coneixement (a través de la resposta "Tots per igual - Cap grup o sector en particular"). Entre els que sí van trobar particularitats, podem agrupar les respostes en dos grups relativament semblants: els que s'acosten a aquestes qüestions des de l'economia social i solidària (52,8%) i els que ho fan a partir de les organitzacions de turisme alternatiu i solidari (47,2%). Així és que dins del primer grup englobem als que treballen en l’ensenyament de l'Economia Social i Solidària (26,4%), els que formen part d'organitzacions del sector (17%) o treballen en organismes públics vinculats al tema (9,4% ); en el segon, englobem a les persones que viuen a les comunitats amfitriones (24,5%), les que són properes a les organitzacions prestadores (18,9%) i professionals i prestadors de serveis al sector turístic (3,8%).

En aquest sentit, es pot concloure que, des de la perspectiva de les organitzacions, la proximitat sembla ser l'element més definitori per generar un coneixement sobre el sector del turisme alternatiu i solidari. Una proximitat que pot ser tant física com simbòlica.

Obstacles pel desenvolupament del turisme alternatiu a Argentina

Amb vista a les potencialitats de desenvolupament del sector, a continuació, es va preguntar a les organitzacions analitzades quines consideraven que eren els principals obstacles per a un major desenvolupament del turisme alternatiu a Argentina. Per a això es va utilitzar una pregunta amb opcions (on havien de triar les tres principals raons en ordre d'importància) i possibilitat de resposta oberta.

El 60,52% va identificar la manca de polítiques públiques per al sector com un dels principals obstacles, seguit per un 52,63% de la falta d'articulació entre els actors del turisme alternatiu i un 47,37% a les dificultats de les organitzacions de turisme alternatiu per comunicar amb eficàcia. En aquest sentit, en una primera aproximació als resultats s'identifiquen problemàtiques de diferent naturalesa i nivell, per tant, amb diferents graus de control o incidència des de les organitzacions: l'Estat, el sector i, finalment, els actors.

Més enllà de la comunicació, opcions vinculades a mancances pròpies de les organitzacions com la falta de capacitat per diversificar serveis o per prestar serveis que s'adapten a les expectatives de consumidors van tenir una freqüència baixa de resposta (15,79% i 13,16% respectivament).

A continuació, s'exposa la freqüència de les respostes:

 

Resulta interessant aprofundir en aquest aspecte pensant en les perspectives de desenvolupament del sector a partir del futur del turisme com a conseqüència de la crisi causada per la pandèmia. A partir d'això, prenent les respostes obertes, es proposa analitzar aquestes dificultats des de tres perspectives: els que produeixen (organitzacions), els que consumeixen (turistes) i els que poden promoure les organitzacions. En aquesta última dimensió, interessa pensar aquestes estratègies de promoció i impuls tant a nivell públic (l'Estat, a través de polítiques públiques) com privat, és a dir, els espais vinculats a l'Economia Social i Solidària a través d'articulacions i espais de trobada que tendeixin a promoure espais econòmics que qüestionin la lògica capitalista de producció i consum.

Així és s'agrupen les respostes en tres segments:

 

  • Producció: manca de capacitat de les organitzacions de turisme alternatiu a prestar serveis que s'adaptin a les expectatives de consumidors; per diversificar serveis; per comunicar amb eficàcia; d’oportunitats per formar-se.
  • Consum: manca de perspectiva crítica de la ciutadania per al consum turístic; de coneixement i informació de la ciutadania.
  • Promoció: manca de polítiques públiques per al sector; de suport de les organitzacions de l'Economia Social i Solidària al turisme alternatiu.

A partir d'aquesta segmentació de les respostes es pot observar a nivell general com les organitzacions consultades identifiquen les dificultats pròpies com un dels principals obstacles per al desenvolupament del turisme alternatiu. Un element a destacar és l'alta coincidència entre les freqüències de dues respostes estretament vinculades: la manca de coneixement i informació de la ciutadania (39,48%) i la manca de capacitats de les organitzacions de turisme alternatiu per a comunicar amb eficàcia (47, 37%). Aquest aspecte pot vincular-se amb la resposta anterior, relacionada amb el nivell de coneixement del sector i pensar-se com un element que permeti potenciar l'impacte de la mateixa (aprofundirem sobre això en un següent article, on abordarem, entre altres temes, les formes en què les organitzacions comuniquen).

Consideracions finals

L'anàlisi dels primers resultats publicats per l'estudi d'organitzacions de turisme alternatiu i solidari a Argentina aporta algunes claus que permeten aproximar-se a una comprensió de l'estat en què aquest sector es troba situat en el complex escenari a transitar de postpandèmia.

Els primers elements a destacar són que es tracta d'un sector caracteritzat per la diversitat, ja sigui de propostes turístiques, mides, formes d'organització o tipus de serveis prestats. En segon terme, que els actors compten amb un considerable desenvolupament temporal, la qual cosa permet parlar de turisme alternatiu i solidari no com un fenomen incipient, sinó com un sector amb certa trajectòria i consolidació al país.

Aquestes experiències destacades interactuen amb diferents grups de consumidors, les motivacions per l'accés a aquest turisme són percebudes per les organitzacions com plurals. Des de la perspectiva dels actors consultats, entre la caracterització dels i les consumidores emergeixen dos elements centrals que poden aportar a una singularització: l'interès pel coneixement o la interacció amb les comunitats i les seves cultures, i la sensibilitat ambiental.

Una altra qüestió destacable dels primers resultats és el pes que tenen en les concepcions sobre turisme alternatiu les idees que s’oposen al model de turisme tradicional, com la gestió comunitària, la ruralitat, la baixa escala, el cooperativisme o estar fora dels circuits comercials. En aquest punt és important ressaltar les confluències en aquestes concepcions sobre l’alternatiu entre organitzacions turístiques i persones treballadores de l'ESS.

Finalment, pel que fa als obstacles percebuts per al desenvolupament del turisme alternatiu i solidari al país, més enllà de la manca de polítiques públiques específiques per al sector, adquireix particular rellevància allò que es va definir com dificultats pròpies de qui produeixen aquests serveis, siguin a nivell micro (a l'interior de cada organització) o meso (manca d'articulació entre els actors). Aquestes problemàtiques, al situar-se dins l'esfera del que és controlable per part de les organitzacions, en cas d'abordar i donar respostes eficaces podrien redundar en un creixement i consolidació del sector.

Aquests elements seran represos en els resultats de la segona part de l'estudi, ja que constitueixen els principals desafiaments i directrius d'acció col·lectiva per l'escenari postpandèmia. 

 

Aquest article es publica en el marc de el projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere» desenvolupat per Alba Sud amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació a al Desenvolupament (ACCD) (convocatòria 2019). Traducció al català de Carla Izcara.

TERMINALS

El Bloc de Rodrigo Fernández Miranda

Sobre engranatges i impactes del capitalisme global

Investigador, consultor social i docent, treballa i participa en moviments i organitzacions socials, del Tercer Sector i de l'Economia Social. Ha publicat diversos assajos, estudis i articles. Membre de l'equip d'investigació social d'Alba Sud i del Centro de Estudios de la Economía Social (CEES) de la Universidad Nacional de Tres de Febrero (Argentina).

En aquest blog, entre Buenos Aires i Madrid, s'aborden de forma crítica engranatges i impactes del capitalisme global i les societats de consum. Un sistema polític, econòmic i social que deixa rere seu desigualtats estructurals, injustícia i depredació, afectant els interessos i saltant per sobre de les necessitats de les majories socials.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.