ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

10-06-2020

Turisme, aigua i gènere: resum d’article científic

Núria Abellan & Marta Salvador | Alba Sud

El trinomi turisme, aigua i gènere ha estat explorat científicament a través d’una revisió literària de Cole, Cañada, Ma i Sandang, que mostra quin és l’estat de coneixement actual i les possibles línies d’investigació d’un nexe d’unió que ha estat poc explorat. 


Crèdit Fotografia: Mural d'André Bazán per la comunitat de Playa Potrero, Costa Rica. Imatge d'Ernest Cañada.

El passat mes d’abril, la revista científica WIREs Water va publicar l’article Tourism, water and gender - An international review of an unexplored nexus, dels investigadors Stroma Cole, Ernest Cañada, Yue Ma i Yesaya Sandang. L’objectiu d’aquest estudi ha estat realitzar una revisió de la literatura anglesa, castellana i xinesa respecte del nexe d’unió entre turisme i aigua, demostrant els buits existents, amb especial èmfasi sobre el gènere. Per tal de fer aquesta revisió s’han inclòs 182 ítems, entre els quals es contemplen articles acadèmics, llibres i capítols de llibres, tesis doctorals i informes d’ONGs. La profunditat d’aquesta anàlisi és de gran rellevància, ja que ofereix una visió àmplia d’aquesta problemàtica, tenint en compte els tres principals idiomes de publicació i compaginant els estudis científics amb la literatura gris. 

Turisme i aigua: què trobem en la literatura científica?

La relació entre turisme i aigua s’estableix a partir del desenvolupament turístic d’una regió i pot afectar qualitativament i quantitativament al subministrament d’aigua. Així doncs, l’ús de l’aigua en destinacions turístiques pot tenir impactes negatius, ja que s’ha demostrat que l’increment en la demanda d’aquest recurs per part de turistes i d’infraestructures turístiques (hotels, piscines, spas, camps de golf i estacions d’esquí) acostuma a anar en detriment de l’aigua disponible per al consum de la població local. A part dels conflictes derivats per l’augment del consum de l’aigua pel turisme, el canvi climàtic també pot provocar que moltes d’aquestes regions, equipaments i sectors econòmics, com ara l’agricultura, es trobin notablement afectats i en una competició creixent per obtenir l’aigua.

En primer lloc, els autors se centren en la literatura anglesa, que majoritàriament estudia Austràlia i la regió Mediterrània, tot i que s’han anat ampliant horitzons amb alguns països situats al Sud Global. Respecte de la literatura en castellà, es concentra majoritàriament en dos països, Costa Rica i Espanya, en especial en les zones de Guanacaste i del litoral mediterrani respectivament i, en menor mesura, estudia Mèxic, Colòmbia i Equador. Finalment, la literatura xinesa es troba en creixement i, actualment, se centra exclusivament a la Xina. Així doncs, els autors identifiquen que l’estat de la qüestió en termes de turisme i aigua està limitat a certes àrees geogràfiques i, per això, proposen futures línies d’investigació que se centrin en destinacions turístiques que es troben sotmeses a un ràpid desenvolupament no planificat, amb una elevada concentració de turistes i/o amb escassetat d’aigua.

De forma global, la literatura científica centrada en la temàtica de turisme i aigua estudia l’ús d’aquest recurs als establiments hotelers i la gestió que se’n fa quan l’abastiment d’aigua és limitat. D’aquesta manera, el tractament d’aquest àmbit des de la perspectiva local ha quedat en un segon pla, per bé que arreu, els problemes, la insostenibilitat del turisme i els seus impactes sobre la quantitat i la qualitat de l’aigua hi són presents. Finalment, els autors destaquen buits de coneixement respecte del canvi climàtic, l’Objectiu 6 (aigua neta i sanejament) dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en relació amb el turisme i el sanejament de l’aigua. Tot i això, s’identifica la perspectiva de gènere, aplicada al nexe d’unió entre turisme i aigua, com el buit de coneixement més significatiu.

Turisme, aigua i gènere: com s’estudia aquest trinomi?

La relació entre aigua i gènere està ben documentada i és de gran rellevància, tenint en compte dades com ara que, actualment, les dones són les responsables de recollir i gestionar l’aigua en un 80% de les llars (UN Women, 2018), essent elles qui pateixen més quan aquest recurs no es troba ben tractat. Les conseqüències negatives de la manca d’aigua de qualitat per a les dones inclouen majors riscos en la seva salut. Previsiblement, els canvis ecològics derivats de processos climàtics alteraran la disponibilitat, fiabilitat, qualitat, quantitat i accessibilitat a aquest recurs. Així, les dones hauran de caminar majors distàncies per tal d’aconseguir aigua neta, fet que incrementarà l’índex de malalties associades a l’aigua i el sanejament de la mateixa. Una altra conseqüència és l’augment de la violència domèstica quan l’aigua és un recurs escàs. 

Dones al llac Nokoue, Benin. Font: Carsten ten Brink, sota llicència de creative commons.

No obstant, el vincle entre turisme, aigua i gènere no ha estat tan estudiat, tal i com es menciona anteriorment i, més concretament, els autors d’aquest article han trobat que la literatura xinesa no té cap investigació que abasti aquest trinomi. Per altra banda, el corpus literari en llengua castellana se centra a Guanacaste (Costa Rica) i destaca el rol que tenen les dones al capdavant de les comunitats de Sardinal i Potrero, en la defensa de l’aigua davant l’amenaça de les inversions turístiques que pretenen explotar aquest recurs. Aquest lideratge, que també té lloc a Colòmbia i Mèxic, és conseqüència de la concepció que l’aigua i la conservació mediambiental són problemàtiques femenines, especialment en els àmbits rurals. Pel que fa a fenòmens globals com el canvi climàtic relacionat amb els estudis de gènere, no hi ha evidències que el turisme hagi estat un factor pres en consideració o, en els casos on se l’ha tingut en compte, ha estat des de la perspectiva de la indústria. De fet, l’Organització Mundial del Turisme afirma que el turisme pot tenir un rol vital en aconseguir l’accés segur a l’aigua, així com a la higiene i al sanejament globals, encara que per ara no s’ha realitzat cap estudi que tingui la finalitat d’aplicar aquest objectiu. 

Un cop analitzat l’estat de coneixement, Cole, Cañada, Ma i Sandang detecten els aspectes que caldria investigar en futurs estudis, incorporant una mirada als ODS, la interseccionalitat de les experiències femenines diverses dins d’aquest trinomi, les tasques de cura i la violència de gènere en especial relació amb el turisme. Centrar-se en aquests aspectes proposats pels autors permetria que, des de la perspectiva de la política ecològica i econòmica, les futures investigacions poguessin aportar llum sobre una problemàtica que actualment ja afecta a milions de persones i que es preveu que vagi en augment a causa dels efectes del canvi climàtic. Alhora, les tensions i la competència per aconseguir aquest bé escàs es veuran intensificades i això generarà més problemàtiques a les comunitats locals i, especialment, a les dones. 

Així doncs, enmig d’una pandèmia global, sorgeixen noves investigacions que il·lustren com el camp científic ofereix la possibilitat d’explorar nous àmbits amb profunditat i mostra el desig dels científics per a continuar ampliant les seves visions i perspectives, en un món que ens ofereix de nou la possibilitat de repensar les nostres accions i aportar, com és en aquest cas, un petit gra de sorra. 

 

Aquest article es publica en el marc del projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina» gestionat per Alba Sud amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) (convocatòria 2019).

MÉS ENLLÀ DE FER TURISME

El bloc de Marta Salvador

Sobre dinàmiques de poder i oportunitats de canvi

Graduada en Turisme per la Universitat CETT-UB, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Col·labora com a investigadora a Alba Sud. Les seves recerques estan centrades en l'àmbit del turisme i el desenvolupament, com el turisme de voluntariat o l'slum tourism, així com un interès per les dimensions ètiques de les pràctiques turístiques que tenen lloc tant al Nord com al Sud Global.

En aquest bloc s’abordaran els aspectes més antropològics del turisme, des d’una perspectiva social i de gènere. D’aquesta manera es pretenen fer visibles les injustícies i opressions existents arreu del món que estan vinculades d’una manera o altra al turisme. A més, identificar les transformacions socials, els impactes i les oportunitats que esdevenen en aquest fenomen i estan vinculats als drets humans. Així doncs, aquest bloc es presenta com un espai d’anàlisi crític de les dinàmiques generades en la indústria turística per poder llegir els fenòmens actuals en clau de futur i reflexionar al seu voltant.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.