ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

 

Subscriu-te al nostre butlletí

En profunditat | Turisme Responsable | Rep. Dominicana

10-02-2020

Amenaça ambiental per la construcció d'un hotel al Parc Nacional Cotubanamá

Giselle Cedeño | Alba Sud

Aquest conflicte s’inicia l’any 1997, amb l’entrega d’un certificat de propietat dins del Parque Nacional Cotubanamá, República Dominicana, al grup Globalia. 23 anys després, la preservació de l’àrea natural es veu amenaçada amb l’inici de la construcció d’un projecte hoteler “ecològic”. 


Crèdit Fotografia: Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano. Fuente: Coalición de defensa de áreas Protegidas.

L’any 1975, mitjançant el decret presidencial 1311, es crea el Parque Nacional del Este (actualment Parque Nacional Cotubanamá) amb una àrea de 796,40km2, dels quals 414,62 km2 són de superfície terrestre i 381,078km2 són de superfície marina. Aquest Parc Nacional és una de les àrees protegides més importants de l’arxipèlag caribeny, on s’hi han catalogat més de 570 espècies, de les quals 60 són endèmiques. A part del seu valor biològic s’hi troben jaciments arqueològics, amb més de 20 places cerimonials, 8 cementiris aborígens i 27 coves, com també diversos jaciments arqueològics utilitzats pels aborígens de l’illa en període precolombí. 

L’any 1997, Omar Ramírez, director de Parques Nacionales del govern de la República Dominicana durant el període 1996-2000, va emetre un certificat que establia que la parcel·la 24-A del districte cadastral 10 del municipi Higüey, que compta amb més de 240 metres quadrats, quedava fora de l’Área del Parque Nacional Cotubanamá. 

Havent obtingut aquest certificat, l’any 2000, el grup Globalia va comprar aquesta parcel·la 24-A. Alhora, aquell mateix any, el president del govern, Hipólito Mejía, per mitjà del Decreto 850-00.PDF (s.d.) va promulgar l’exclusió d’aquesta parcel·la de la declaratòria d’utilitat pública. En l’article 1 es detalla: 

«Article 1.- Queda exclosa de la declaratòria d’utilitat pública i interès social proposada mitjançant el Decret 722 del 4 d’abril de 1975, i de l’àrea declarada Parque Nacional del Este mitjançant el Decret 1311 del 16 de setembre de 1975, la parcel·la que es descriu a continuació: «parcel·la 24-A, del Districte Cadastral 10/2, del municipi Higüey, Bayahíbe, província La Altagracia, la qual té una àrea superficial de vint-i-quatre (24) hectàrees, seixanta-cinc (65) àrees, seixanta-nou (69) centiàrees».

Tot i això, poc temps després, l’any 2004, el Procurador para la Defensa del Medio Ambiente, José Antonio Trinidad Sena, va investigar els plans de Globalia de construcció d’un projecte hoteler “ecològic” i va suspendre l’atorgament del certificat del títol fins que el Ministerio de Medio Ambiente prengués una decisió ferma al respecte, atès que per a la reducció de l’àrea d’un parc és necessària una llei, no únicament un decret. Davant de l’opressió de sectors ambientalistes, el passat dia 2 de febrer del present any 2020, Omar Ramírez va aclarir que Globalia havia comprat i obtingut el títol de la parcel·la 24-A amb una certificació que havia estat anul·lada

El mateix any 2014 es va aprovar la Ley Sectorial de Áreas Protegidas 202-04, la qual oficialitza la creació de l’Área Nacional de Recreo Guaraguao-Punta Catuano, que separa les parcel·les 24-A i 20-A del Parque Nacional del Este (Parque Nacional Cotubanamá en l’actualitat), amb un total de 19,5km2 de superfície terrestre i 4,5km2 de superfície marina. 

Delimitació de l’Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano. Font: Grupo Jaragua. 

Aquesta àrea va quedar classificada en la Categoría VI. Paisajes Protegidos. Els objectius de gestió d’aquesta categoria inclouen: 

1)     Mantenir paisatges característics d’una intervenció harmònica entre l’home i la terra.

2)     Conservació del patrimoni natural i cultural de les condicions del paisatge natural.

3)     Proporcionar beneficis econòmics derivats d’activitats i usos tradicionals sostenibles i de l’ecoturisme. 

Els usos permesos en aquesta categoria, segons la citada Ley Sectorial de Áreas Protegidas, 202-04 (s.d.), inclouen: oci i turisme, activitats econòmiques pròpies de la zona, usos tradicionals del sòl, infraestructures d’habitatge, activitats productives i de comunicació preexistents, noves infraestructures turístiques i de diversa índole regulades pel que fa a densitat, alçada i ubicació. 

Llum a la foscor

A l’Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano, pel fet de trobar-se en una categoria de conservació diferent de la d’un Parc Nacional, sembla que hi ha major flexibilitat per a la construcció, mentre que els usos són sotmesos a les mateixes limitacions. Aquesta idea queda reforçada en el període de Francisco Domínguez Brito, al capdavant del Ministerio de Medio Ambiente, entre els anys 2016 i 2018. Basat en l’informe dels assessors tècnics Adolfo López i Eleuterio Martínez sobre la sol·licitud de l’any 2018 de Globalia per a construir a la parcel·la 24-A, es prohibeix qualsevol intervenció a l’Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano, segons s’estableix a la Resolució 0009-2018. 

Aquest informe detalla que, tot i que l’Área de Recreo i el Parque Nacional siguin dues categories de conservació diferents, les dues posseeixen ecosistemes indissolubles i la seva conservació depèn de la funcionalitat ecològica d’ambdues unitats de conservació. Per aquest motiu, tot i partir de denominacions i categories teòriques de conservació diferents, ambdues àrees constitueixen una mateixa unitat de conservació i, per tant, han de ser tractades com un conjunt ecològic i cultural uniforme a l’hora de valorar les activitats que poden realitzar-se a l’interior de qualsevol de les dues. L’Área Nacional de Recreo ha de ser gestionada en tot moment com a part indissoluble de l’esmentat Parque Nacional, tal com es contempla al seu Plan de Manejo, 2014-2018

Delimitació de l’àrea de construcció Leaf Bayahibe. Font: Grupo Jaragua. 

Les activitats permeses a l’Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano són: treballs d’investigació, senders ecoturístics senyalitzats, visites guiades a cavernes o abrics, infraestructures de visites desmuntables, fosses sèptiques per a lavabos públics, esports nàutics amb vehicles sense motor i excursions guiades a les platges. De la mateixa manera, a la Ley Sectorial de Áreas Protegidas 202-04, 84, s’especifiquen els usos prohibits: construcció de qualsevol tipologia d’hotel o apartaments turístics, construcció d’infraestructures no desmuntables, càmping, realitzar fogueres o introduir cuines portàtils de qualsevol classe, trànsit de vehicles de motor, motos d’aigua o qualsevol mena de pesca.

Projecte Leaf Bayahíbe

Tot i el que s’ha argumentat anteriorment, amb la sortida del ministre de Medio Ambiente Francisco Domínguez Brito i l’arribada del nou ministre Ángel Estévez l’any 2018, es va donar llum verda a la construcció del projecte hoteler Leaf Bayahíbe, que consisteix en la construcció de 96 cabanyes “ecològiques”. El 29 de novembre de 2019 el grup Globalia va obtenir el permís ambiental per a la construcció dins l’Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano. Aquest projecte preveu la generació de llocs de feina per a tres-centes persones de manera directa, segons va informar la mateixa empresa

Amb l’inici de les obres de construcció, el 21 de gener de 2020, van començar els primers danys a l’Área de Recreo Guaragao-Punta Catuano. La Coalición de Defensa de Áreas Protegidas, a través de l’Instituto de Abogados por la Protección del Medio Ambiente (INSAPROMA), va denunciar immediatament la il·legalitat del projecte. Posteriorment, altres institucions com ara Grupo Jaragua, Comisión Ambiental de la UASD, Academia de Ciencias de la RD, Asamblea Nacional Ambiental, Acción Verde, SOSAmbienteRD, Movimiento Agroecológico Latinoamericano (MAELA), Macorís Verde, Universo Verde, Campamento Loma Miranda i el Consejo Nacional de Lucha Contra el Cambio Climático (CNLCCC), es fan ressò de què estava tenint lloc, denunciant la situació, protestant i informant la població dominicana (SOS Cotubanamá – Grupo Jaragua, s.d.).

A causa de la pressió dels moviments civils, el passat 28 de gener, Danilo Medina, actual president de la República Dominicana, va suspendre el permís i va crear una comissió amb la finalitat de determinar la legalitat del projecte. Es tracta d’una decisió polèmica, atès que el mateix ministre de Medio Ambiente Ángel Estévez, que va ser la persona que va donar permís a Globalia per a la construcció del projecte Leaf Bayahíbe, forma part de la comissió. 

Després de tots aquests successos, el 29 de gener el Ministerio de Medio Ambiente va fer públic un comunicat on negava que s’hagués començat a construir el projecte Leaf Bayahíbe dins de l’Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano, i que el que es trobava en construcció eren les instal·lacions del nou lloc de vigilància d’aquesta institució a Bayahíbe. 

De la mateixa manera, el 20 de gener de 2020, l’empresa Globalia va emetre un comunicat argumentant exactament el mateix que el Ministerio de Medio Ambiente i on, a més, al·legava que amb la construcció d’aquest nou lloc de vigilància es pretenen fomentar les visites al Parque Nacional Cotubanamá. 

Conclusions

La notícia de l’inici de la construcció del projecte Leaf Bayahíbe, a l’Área de Recreo de Guaraguao-Punta Catuano al Parque Nacional Cotubanamá, ha provocat una gran commoció als dominicans, a causa del seu incalculable valor biològic i cultural. És important destacar, per exemple, que dins del parc s’hi troba la Rosa de BayahíbePereskia Quisqueyana pel seu nom científic. Es tracta de la flor nacional de la República Dominicana, una espècia endèmica de la zona que no es troba en cap altre lloc del país i que a més es troba en perill d’extinció.  

La Ley de Áreas Protegidas, al seu capítol segon, Principios, objetivos y criterios, article 3, principi 1, declara que l’ésser humà és el principal ésser que ha de ser protegit a la naturalesa, pel que es reconeix el dret de la present i les futures generacions de dominicans al benefici i al producte dels béns i serveis ambientals que li puguin brindar els ecosistemes i les espècies existents, sense perjudici del dret d’existir i a evolucionar de la manera natural que a aquests se’ls reconeix. 

És deure de l’Estat preservar i fomentar la gestió dels patrimonis natural i cultura, i és inconcebible que per al benestar d’uns pocs se sacrifiqui el futur i benestar de la generació present i les futures. 

La decisió de crear una comissió per a l’estudi de la legalitat de la construcció del projecte Leaf Bayahíbe és inquietant, ja que això li dóna l’estatus de suspès, obrint la porta al fet que continuï la construcció d’aquestes cabanyes, ignorant els interessos de la població i anant en contra de la llei. El mateix Plan de Manejo del Parque Nacional del Este del 2014-2018 (actualment Parque Nacional Cotubanamá), proposa la revisió dels límits per a reincorporar com a part del Parque Nacional Cotubanamá el territori de l’Área de Recreo Guaraguao-Punta Catuano, per considerar que no es justifica aquesta separació des del punt de vista ecològic (Ministerio de Medio Ambiente y Recursos Naturales, 2013). 

És qüestionable com la paraula “ecològic” s’utilitza de manera indiscriminada i com la balança sembla anar en contra de la població. Es justifica la destrucció d’una àrea protegida per l’obertura d’uns llocs de treball? A llarg termini, qui més es beneficia de l’explotació d’aquesta àrea protegida és una empresa estrangera amb inversió en terrenys exclusius o la població local, a qui en lloc de formar per a emprendre, crear petites empreses ecològiques i que puguin viure gràcies a la biodiversitat del Parque Nacional Cotubanamá, s’utilitzin a costa de la destrucció del seu patrimoni. 

 

Nota:
Aquest article es publica en el marc del projecte «Plataforma de recerca en turisme, drets humans i equitat de gènere sobre Amèrica Llatina» gestionat per Alba Sud amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) (convocatòria 2019).

DES DEL CARIB

El bloc de la Giselle Cedeño

Sobre turismes, desigualtat i alternatives

Graduada en Administració d'Empreses Turístiques i Hoteleres a la Universitat Autònoma de Santo Domingo (UASD), amb una especialitat en Sostenibilitat i Gestió de la Qualitat en Empreses Turístiques del CETT-UB. El bloc pretén mostrar la realitat dels pobles on s'han desenvolupat projectes turístics “tot inclòs” i donar veu a aquestes comunitats excloses, així com fer visibles les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector. També s’analitzen altres modalitats de turisme responsable que puguin ser aplicades en el marc turístic dominicà.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.