Els riscos geològics afecten en el turisme pel fet que les destinacions orientades cap a aquestes activitats solen estar situades en regions amb una elevada susceptibilitat de perills geològics (Kumpulainen, 2006), i el canvi climàtic agreujarà aquests riscos. Una de les proves és que en els darrers anys ja s’han donat morts i pèrdues econòmiques a causa d’aquests canvis. Destaquen exemples com les nou persones mortes mentre feien barranquisme per una crescuda ràpida del riu Milicia a Sicília; les inundacions de Sant Llorenç de Cardassar a Mallorca; les d’Istanbul amb desenes de morts; els 8.000 refugiats del Líban a causa també d’inundacions; els morts per allaus en els Alps o en els Pirineus mentre practiquen alpinisme; allaus de neu que afecten refugis i albergs; la destrucció sistemàtica de passejos marítims com el de Blanes a Catalunya. Tots aquests fenòmens tenen com a denominador en comú l’agreujament del risc geològic provocat per l’escalfament global que afecta el planeta. El canvi climàtic provoca un increment de la perillositat geològica en el Mediterrani (Sánchez et al., 2004)a causa de la sequera que pot provocar, alternada amb una més elevada intensitat de pluges en moments puntuals, així com l’increment del nivell del mar.

El risc geològic és la perillositat, la probabilitat que es doni el procés geològic, per la vulnerabilitat, pels danys que es poden donar, que depenen de molts factors: tipologia de construccions, infraestructures, socials, etc. El canvi climàtic genera canvis en la perillositat al incrementar-se les riuades, els allaus, el nivell del mar i, per tant, augmenta la vulnerabilitat en la mesura que afecta zones que no estaven preparades per aquests processos. El turisme no és aliè a aquest risc, tot el contrari, i ho és perquè es sol promoure en zones sensibles, com la primera línia de mar, vora rius o a l’alta muntanya També es poden veure afectades un centenar de destinacions turístiques culturals, indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO (Reimann et al., 2018).

Les afectacions en territoris d’alta muntanya

Vora la Mediterrània existeixen serralades que poden arribar als 2.000 i 3.000 metres d’alçada i on en els darrers anys s’ha incrementat de forma exponencial el turisme de natura i muntanya, la qual cosa ha provocat cada cop més freqüentació i ocupació de les muntanyes. Aquest turisme es basa en models més tradicionals com les estacions d’esquí o l’alpinisme i altres més recents com el trekking, el running o el turisme de natura. Totes aquestes activitats, convertides en una oportunitat de negoci (sobretot en la vestimenta, complements i la construcció), amb noves dinàmiques per a la reproducció del capital, provoquen que cada cop més persones accedeixin a la muntanya cercant la llibertat, la superació personal i situacions d’adrenalina fruit de la mercantilització d’aquestes emocions. Aquesta oportunitat de negoci genera també l’ocupació de nous territoris de fàcil construcció als fons de les valls per tal d’ instal·lar-hi càmpings, hotels, refugis o urbanitzacions, i aquestes no són sempre les més segures. Aquest augment de la freqüentació a la muntanya tant l’hivern com l’estiu provoca que el risc s’incrementi. Més risc pel fet d’accedir-hi més visitants, però també pels canvis de les condicions climàtiques que estan patint les muntanyes, i que provoquen més inundacions, nevades i condicions de la neu molt pitjors, així com despreniments de vessants i cingleres.

Imatge de Pixabay, sota llicència creative commons. 

Estem incrementant la vulnerabilitat en el risc geològic sense tenir prou en compte els canvis que s’estan produint en regions molt sensibles al canvi climàtic. Cada cop hi ha una innivació més irregular, amb fortes nevades a la primavera que poden donar lloc a greus inundacions. La neu es fon ràpidament i afecta les ocupacions de les valls com, per exemple, de càmpings i urbanitzacions. Però també s’incrementa el risc d’allaus, la qual cosa afecta refugis, estacions esquí o alpinistes. Igualment les condicions de la neu empitjoren quan s’incrementa el desgel, generant vessants més inestables per a la pràctica d’esports de muntanya.

Turisme proper a la costa

A quasi tota la costa de la mediterrània des dels anys 50 han proliferat les urbanitzacions, càmpings i hotels dedicats al turisme, així com productes turístics basats en sol i platja. En el cas d’Espanya el percentatge d’urbanització és del 34% (Méndez, 2004) i en determinades costes de Turquia del 64% (Burak, Doǧan i Gazioǧlu, 2004). Aquest fet provoca que l’augment del nivell del mar, previst en un o, fins i tot, dos metres, faci variar la perillositat prevista (Pascual, 2006), la qual cosa pot provocar inundacions i erosió en zones fins ara segures. Aquest fet provocarà danys i pèrdues irreparables en urbanitzacions, platges i indrets d’interès històric-cultural que són pols d’atracció turística (Reimann et al., 2018). Urbanitzacions com les que podem trobar a la zona de l’albufera de València al Mar Menor (Espanya) i a la costa Dàlmata (Croàcia), indrets d’interès històrics com el centre arqueològic de Sabratha (Líbia), la medina de Tunis i molts altres, ubicats a tocar del mar i a només un metre d’alçada, són vulnerables a temporals que es puguin donar.

Altres vulnerabilitats són les pèrdues de les platges i l’afectació d’infraestructures ferroviàries. Si bé en el cas de les platges no genera grans pèrdues en edificacions o infraestructures, l’impacte socioeconòmic pot ser molt rellevant pel fet que bona part del PIB turístic de la costa de la mediterrània es deu al turisme de sol i platja.

Almassora (Castelló). Imatge de Marta Salvador.

Planes, zones agrícoles i muntanyes mitjanes

En moltes zones on es realitza turisme rural, visita a centres històrics o senderisme, el perill degut al canvi climàtic seran les onades de calor (Sánchez et al., 2004). Pel que fa als riscos geològics dependrà de factors locals com, per exemple, el tipus de relleu, situació o la geologia local (roques, falles, volcans,...). Per aquest motiu el canvi climàtic generarà variacions, que poden provocar, per exemple, una major intensitat de pluges que poden causar riuades que tinguin conseqüències en càmpings i urbanitzacions mal ubicades per una planificació urbanística molt laxa i, ocasionalment, també es poden donar nevades molt intenses en zones poc preparades.

Riscos per terratrèmols i volcans

La Mediterrània és de les regions del planeta amb més inestabilitat sísmica i volcànica per la seva ubicació on es troben i xoquen la placa euroasiàtica i la placa africana. Aquests riscos no tenen variacions significatives degut al canvi climàtic però tampoc en són del tot aliens.

El xoc entre les plaques euroasiàtica i africana genera importants falles que alhora provoquen terratrèmols. La major intensitat d’aquest xoc es produeix a la Mediterrània Oriental, el que fa que la inestabilitat sísmica sigui més gran. Grècia és el país amb més risc sísmic de la conca de la Mediterrània, seguida d'Itàlia i Turquia. També trobem zones amb un risc sísmic entre alt i moderat, de les quals destaquen especialment la zona est dels Alps (Eslovènia), Romania, el nord d'Algèria i el sud i sud-est d'Espanya. Si bé la majoria dels terratrèmols poden afectar zones turístiques per la seva gran capacitat destructiva poc tenen a veure amb el canvi climàtic i, per tant, es poden generar polítiques de prevenció reduint-ne la seva vulnerabilitat, com la tipologia constructiva, l’alerta de tsunamis, etc. Però també cal tenir en compte que en alguns casos l’activitat antròpica pot generar algun terratrèmol com és el cas de Lorca (González et al., 2012). Aquest es va originar per la sobreexplotació d’un aqüífer on la disminució d’aigua va provocar un canvi d’esforços que va fer que la falla de Lorca es mogués. Per aquest motiu cal estar alerta en la sobreexplotació dels aqüífers, que es produeix a causa a les sequeres provocades pel canvi en el clima, i que pot ser susceptible de causar terratrèmols.

Les diferents fractures o zones de subducció d’una placa per sota de l’altra generen ascens del magma i volcans en diferents zones de la Mediterrània. El major risc es dóna en a la zona central (Itàlia) i en l’Oriental (Grècia i Turquia), però també hi ha volcans a la costa mediterrània espanyola, francesa i en l’oriental, a Síria, Israel, Jordània, tot i que aquests darrers amb un risc molt baix o moderat. Alguna d’aquestes erupcions pot afectar vols comercials i destinacions turístiques. I els volcans de la mediterrània central i oriental ocasionalment poden provocar tsunamis, com ha succeït ja en èpoques històriques. De moment, però, no hi ha cap evidència científica que relacioni efectes del canvi climàtic amb més o menys erupcions. Tot i així no es pot descartar de forma definitiva que en el futur se’n trobi alguna, degut a les causes globals i físiques que provoca el canvi climàtic, fins i tot en l’escorça terrestre, com menys gel i per tant l’ascens del terreny, sobreexplotació d’aqüífers en sistemes hidrotermals volcànics, etc.

Conclusions

El canvi climàtic generarà canvis en els riscos geològics i en tota la conca mediterrània. Amb major o menor mesura aquests afectaran tant zones costaneres com de muntanya i, per tant, cal preparar-se i anticipar-se per tal de reduir la vulnerabilitat que se’n pot derivar. Actualment hi ha diferents models de previsions que es poden tenir en compte (Frihy and El-sayed, 2013)per tal de dur a terme una planificació territorial que disminueixi aquest tipus de riscos.

Mapa d'afectacions del temporal Glòria al Delta de l'Ebre. Font: ICGC. 

Cal generar un altre tipus d’urbanisme en els passejos marítims més exposats; no donar permisos d’obres en zones inundables, encara que siguin per períodes de moltes desenes d’anys; alertar de les condicions de la neu; regular l’accés a alta muntanya; modelitzar allaus i reubicar a zones més segures refugis i albergs. En definitiva, cal que la planificació turística tingui en compte el risc geològic, com també ha de tenir en compte la capacitat de càrrega, els recursos naturals com l’aigua que el territori disposa, etc. Així mateix, cal posar com a exemple i bona pràctica l’encert de no autoritzar el festival que es volia fer en una vall del Pirineu per possible risc per inundació (Rovira, 2019).