El fenomen del canvi climàtic és actualment un dels reptes que pot induir a grans canvis en la indústria turística a la Mediterrània, tal i com la coneixem avui en dia, i en les mateixes societats on es desenvolupa. Aquest article exposa aquesta problemàtica, tractant un fenomen global en una gran destinació turística com és la regió Mediterrània. En primer lloc, es contextualitza la climatologia d’aquesta destinació on les temperatures són un dels factors de motivació dels turistes per visitar-la. En segon lloc, s’analitza el fenomen del canvi climàtic i les seves possibles conseqüències a la Mediterrània. Els canvis produïts per efecte d’aquest fenomen requeriran una major planificació i gestió per part de tots els actors de la indústria turística. En tercer lloc, es fa referència a com el turisme contribueix al canvi climàtic i quines accions s’estan duent a terme per mitigar els impactes negatius. Finalment, s’exposen una sèrie de reflexions que caldria tenir en compte pels futurs estudis acadèmics del canvi climàtic i el seu efecte sobre el turisme, així com per la gestió sostenible de les destinacions.

La importància del clima a la regió Mediterrània

Els factors climàtics, com les temperatures, les hores de sol i la pluja determinen una gran part dels fluxos de turisme internacional a Europa (Amelung i Viner, 2006). La popularitat de la regió Mediterrània està molt vinculada amb les temperatures i el clima, que són uns dels recursos més importants d’una destinació turística. A més, tal i com afirma Nicholls (2006) la motivació dels turistes a l’hora d’escollir el seu destí de viatge s’associa en gran part amb aquests factors.

El càlid clima mediterrani fa que sigui actualment un dels llocs més idonis per al turisme de platja durant la temporada d’estiu, sobretot a la zona nord de la Mediterrània. També és així a les costes de Marroc i Algèria, com a conseqüència de l’efecte de refredament de l’altitud de la Serralada dels Atles, però no a la resta del Nord d’Àfrica, on les temperatures són millors a la primavera i la tardor (Amelung i Viner, 2006).

En general, els països de la regió Mediterrània es caracteritzen per tenir hiverns frescos amb pluges moderades i estius càlids i secs, tot i que la manca de pluges pot ser problemàtica quant a subministrament d'aigua i risc d'incendi (Nicholls, 2006). Les preferències climàtiques per a les vacances de platja a la Mediterrània es defineixen per unes temperatures ideals entre els 27º i els 32ºC. D’altra banda, les preferències climàtiques per a les vacances a regions urbanes de la Mediterrània oscil·len entre unes temperatures de 20º i 26ºC (Rutti i Scott, 2010).

Degut a aquestes diferències tan marcades entre les estacions de l’any, l’estacionalitat esdevé un tema clau en la rendibilitat del turisme a la regió Mediterrània (Amelung i Viner, 2006). Aquesta estacionalitat té conseqüències a nivell social, econòmic i ambiental, atès que els impactes que ha d’assumir la destinació a nivell turístic presenten grans diferències al llarg de l’any. Alguns exemples serien la construcció d’infraestructures que només són amortitzades durant una època de l’any, la creació de llocs de treball inestables, l’augment del consum de recursos i producció de residus, entre altres.

El fenomen del canvi climàtic

El canvi climàtic és avui en dia un tema de preocupació global que, recentment, ha tingut una major repercussió mediàtica articulada en moviments com el Fridays for Future, encapçalats majoritàriament per joves. Actualment ja és reconegut com a certesa científica i, per això, l’exploració dels seus possibles impactes sobre l’entorn humà i natural és cada cop més urgent (Nicholls, 2006).

Manifestació de Fridays For Future. Font: Tommi Boom, sota llicència de creative commons.

El turisme és l'activitat econòmica amb el màxim nivell d'exposició als efectes del canvi climàtic i això la fa ser molt vulnerable segons l’espai geogràfic on es desenvolupa (Olcina i Vera, 2016). Totes les activitats recreatives que es duguin a terme a l’aire lliure o els atractius turístics naturals poden veure’s afectats en un futur, modificant l’oferta d’un lloc i, conseqüentment, alterant la seva demanda. Per això, el major repte que ha d’afrontar la Mediterrània en clau de futur és el canvi climàtic (Obrador et al., 2009; Drius, 2018).

Avui en dia hi ha proves que el clima està canviant a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i s’estima que la temperatura mitjana global augmentarà d’1,5 a 5,8°C durant el segle XXI (Amelung i Viner, 2006; Nicholls, 2006; Rutti i Scott, 2010). Els motius de preocupació són els canvis en la quota de mercat a les regions del món on es pot produir un augment de temperatures i on esdevenen models d’oferta i demanda altament vinculats a la climatologia de la destinació (Amelung i Viner, 2006).

Les conseqüències del canvi climàtic a la Mediterrània

El canvi climàtic suggereix una Mediterrània amb temperatures més elevades a l’estiu, fent que la majoria de destinacions siguin massa caloroses per a la seva visita turística (Nicholls, 2006; Rutti i Scott, 2010). No obstant, la regió podrà convertir-se en un destí més agradable a la primavera i a la tardor. D’altra banda, el nord d'Europa tindrà un clima més atractiu durant l’estiu. Com a resultat, és probable que els països del nord es puguin beneficiar durant aquesta temporada turística, com a destinataris de l’increment de visites de turistes nacionals i internacionals, a costa de les destinacions populars del sud d’Europa (Amelung i Viner, 2006; Nicholls, 2006; Obrador et al., 2009).

Tot i que la regió Mediterrània pot experimentar una disminució de turistes durant la temporada alta actual, és probable que aquests descensos es compensin amb un creixement de visitants als mesos de primavera i tardor (Nicholls, 2006; Obrador et al., 2009; Rutti i Scott, 2010). També hi ha un potencial per a una temporada turística calorosa molt més llarga. Per tant, pot ser que la demanda no disminueixi com a conseqüència del canvi climàtic, sinó que contribueixi a un canvi en el temps en que els turistes visitaran la regió a mitjans i finals de segle. En definitiva, aquests canvis dependran de la força de diversos factors, incloent l’estacionalitat i la capacitat de la destinació per adaptar-se o aprofitar el clima millorat de les temporades de primavera i tardor (Rutti i Scott, 2010).

Pel que fa a la comoditat climàtica a les zones turístiques de la costa Mediterrània, es prediu un increment en el nombre de dies càlids, nits càlides i la durada de les onades de calor. Aquestes són variables que, juntament amb valors elevats d’humitat de l’atmosfera, estan relacionades amb l’origen de sensacions de malestar que poden afectar a la demanda de turistes en aquesta destinació. Per això, tal i com afirmen Olcina i Vera (2016) és essencial conèixer amb el màxim grau de precisió possible els efectes reals de l'escalfament global, entendre com això pot afectar les àrees turístiques i decidir quines mesures es poden implementar per mitigar les seves conseqüències i adaptar-se.

Una possibilitat associada al canvi climàtic global és l'augment de l'aparició d'esdeveniments meteorològics extrems. A la Mediterrània és més probable que s’intensifiquin i freqüentin les onades de calor, les precipitacions hivernals i els vendavals. El risc de sequera a l’estiu també augmentarà degut a una reducció de la precipitació i del volum d’aigua disponible. A més, es preveu un augment del nivell global del mar (Amelung i Viner, 2006; Nicholls, 2006; Olcina i Vera, 2016).

El canvi climàtic també pot alterar les distribucions i composicions de recursos naturals com ara la flora i la fauna. A més, pot posar en risc l’existència de plantes endèmiques, biodiversitat marina i ecosistema marí saludable. Tal i com afirmen Amelung i Viner (2006), és difícil avaluar els impactes del turisme en la biodiversitat, però és important estudiar-los per garantir la diversitat de recursos terrestres i aquàtics. D’aquesta manera, els canvis en la vida silvestre i la vegetació poden ser la causa d’impactes indirectes sobre el turisme i la recreació a l’aire lliure, ja que els participants alteren les seves activitats tenint en compte els canvis en el medi natural (Nicholls, 2006).

És probable que l’augment de les temperatures provoqui un major estrès tèrmic i una disminució de la qualitat de l’aire a les zones urbanes de la Mediterrània. Aquests canvis tenen implicacions per al turisme i poden causar problemes per a l'organització d'esdeveniments a l'aire lliure com ara festivals, concerts i competicions esportives, així com per al gaudi diari dels habitants urbans de serveis com parcs públics i cafeteries. No obstant, hi ha diverses estratègies d’adaptació com ara incrementar l’adopció de tecnologies d’aire condicionat, realitzar esdeveniments en mesos o dies més frescos o traslladar-los a llocs interiors (Nicholls, 2006).

A més de totes les conseqüències prèviament exposades, la zona del Nord d’Àfrica pot patir altres efectes degut a les seves grans àrees desèrtiques. Un d’ells és la major desertització, provocant canvis en el paisatge i degradant l’ecosistema. La sequera extrema també pot tenir efectes sobre les comunitats, com ara la reducció de les collites, l’augment del risc d’incendis, l’increment de la mortalitat dels ramats i la disminució de l’aigua disponible. Atès que una gran part de l’economia depèn de l’agricultura i la ramaderia, part de la població es veurà forçada a migrar a altres regions (Price, 2017).

Alguns països d’aquesta zona del Nord d’Àfrica, com per exemple Egipte o Tunísia, tenen una economia amb relativa presència de l’activitat turística. És per això que es poden veure especialment afectats pels efectes del canvi climàtic, afegint dificultats a una activitat que ja ha mostrat signes de vulnerabilitat donat el context geopolític de la darrera època. El turisme d’aquests països se centra en gran mesura a les zones costaneres, les quals rebran un major impacte econòmic, social i mediambiental. El turisme de platja o de lleure, segment dominant del mercat, serà vulnerable a l’augment del nivell del mar i als esdeveniments meteorològics extrems exposats anteriorment. D’altra banda, les activitats de submarinisme que depenen de les barreres de corall també es veuran amenaçades per la pèrdua de la biodiversitat marina (Shaaban i Ramzy, 2010) suposant un canvi, tant en l’oferta com en la demanda turística.

Platja d’Alacant. Font: Bobglennan, sota llicència de creative commons. 

Aquests canvis espacials i temporals provocats pel canvi climàtic poden tenir impactes en la sostenibilitat del desenvolupament turístic. D’una banda, poden ser perjudicials des d’un punt de vista econòmic i social per la pèrdua d’ingressos del turisme i tota la cadena de valor associada i, de l’altra, favorables des d’una perspectiva de gestió de recursos i de biodiversitat, ja que les pressions sobre el medi ambient i els ecosistemes disminuiran a l’estiu a la zona de la Mediterrània (Amelung i Viner, 2006). Nicholls (2006) afirma que els canvis en els patrons de visita tindran implicacions directes sobre pràctiques de contractació, cadenes de subministrament, fluxos de caixa i desenvolupament de campanyes de màrqueting.

La planificació turística enfront el canvi climàtic

Els turistes tenen molta capacitat per adaptar-se als impactes del canvi climàtic, evitant condicions indesitjables, modificant el moment del viatge o defugint la destinació. Per tant, és imprescindible entendre quines condicions climàtiques els turistes consideren inadequades per a unes vacances o quines disminuirien la qualitat de l’experiència (Rutti i Scott, 2010).

Els impactes mediambientals esmentats anteriorment tenen greus implicacions per a la futura planificació i desenvolupament d’atraccions turístiques a la regió Mediterrània. També és probable que el subministrament d’aigua es converteixi en una qüestió controvertida, especialment entre els residents locals i els proveïdors d’atraccions turístiques com ara camps de golf i piscines (Nicholls, 2006). És per això que cal que la indústria del turisme, així com els investigadors turístics i els responsables polítics, prestin més atenció a les tendències climàtiques i als seus possibles impactes.

No obstant, tal i com afirmen Olcina i Vera (2016), el canvi climàtic i els seus riscos no s'han integrat en la planificació regional i local. Encara cal incloure accions en el disseny dels programes, integrant polítiques a diferents escales i nivells. Més concretament, s’han de determinar les mesures estructurals aplicables a zones turístiques; les mesures fiscals amb finalitats mediambientals (ecotaxes); la planificació dels recursos hídrics tenint en compte les previsions dels models climàtics; la planificació dels serveis sanitaris a les zones turístiques costaneres en un escenari condicionat per l’aparició de temperatures extremes; i el disseny de programes educatius i de comunicació sobre les conseqüències del canvi climàtic i les condicions meteorològiques.

A efectes de la planificació i l'adaptació de les zones turístiques del litoral mediterrani per afrontar el canvi climàtic, les dades sobre la projecció futura dels valors de la temperatura poden classificar-se en quatre reptes. En primer lloc, la possibilitat de modificar el calendari d’alta temporada (de juny a setembre, inclosos) i considerar els mesos de maig i octubre com a molt adequats per a estades turístiques. Cal tenir en compte que uns nivells de massificació que doblarien la temporalitat actual poden tenir conseqüències negatives sobre la població local. En segon lloc, la necessitat d’adaptar els establiments turístics i les propietats residencials a un clima de temperatures més altes i més humitat. En tercer lloc, l'obligació de garantir que els sistemes de subministrament d'aigua estiguin ben dissenyats en una zona amb escassetat natural de recursos. També cal tenir en compte que es reduiran els volums d’aigües superficials degut a una disminució de les precipitacions, un augment de la seva irregularitat i un increment de l’evaporació dels embassaments. Finalment, la necessitat de modificar els protocols de protecció civil i salut pública a escala local, ja que els calendaris de risc canviaran (tempestes i fortes pluges per la presència d’aigua calenta durant un període més llarg), així com la freqüència i la intensitat de l’aparició dels extrems climàtics (Olcina i Vera, 2016).

Tal i com segueixen afirmant aquests darrers autors, per a l'adaptació de l'activitat turística, es contemplen accions vinculades a la promoció de destinacions sostenibles, incentius per a les mesures d'estalvi energètic i hídric a hotels, accions de formació per al personal i informació sobre temes de sostenibilitat per als clients. En general, el que es busca és diversificar el producte turístic i recolzar la sostenibilitat, en comptes de realitzar mesures específiques d’adaptació al canvi climàtic.

La contribució del turisme al canvi climàtic

Tot i que no es fa tant esment a com el turisme contribueix al canvi climàtic, l’augment de la popularitat d’aquest sector s’associa amb una proliferació dels mitjans de transport, explotació de recursos naturals, etc. Més concretament, l'activitat turística contribueix al problema del canvi climàtic per la seva dependència del consum de combustibles fòssils (Nicholls, 2006). A més, també contribueix a l'escalfament global a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Segons Gössling (2002) citat per Nicholls (2006), aproximadament el 3,2% de l’ús global d’energia s’explica per activitats relacionades amb el lleure (incloent-hi el transport cap a la destinació, allotjaments i activitats), mentre que el 5,3% de totes les emissions de diòxid de carboni es poden atribuir al lleure.

Alguns estudis han demostrat un augment dels nivells de mobilitat a Europa i el creixement de companyies aèries de baix cost, que continuarà en un futur, contribueixen clarament al canvi climàtic (Nicholls, 2006).

Plaques solars al teulat d’un hotel. Font: Flickr, sota llicència de creative commons.

Actualment es presta molta atenció a les maneres en que la indústria turística pot ajudar a mitigar els seus impactes negatius, a través de la reducció de l’ús d’energia i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com l’adopció de productes més nets i tecnologies eficients. És el cas de diverses organitzacions que ofereixen als turistes l’oportunitat de compensar les seves emissions de diòxid de carboni mitjançant la compra de compensacions de carboni. El resultat d’aquests sistemes s’utilitza per finançar projectes que intentin reduir les emissions en origen, ja sigui mitjançant la inversió en fonts d’energia renovables o la millora de l’eficiència de les fonts actuals, o per augmentar les taxes de retenció de diòxid de carboni (Nicholls, 2006).

Prendre consciència del binomi turisme i canvi climàtic

La indústria turística ha de ser cada cop més conscient dels seus impactes i aplicar mesures per reduir-los el màxim possible. No obstant, la vinculació entre turisme i canvi climàtic necessita un anàlisi més profund i una major visibilitat. A més, cal ampliar els estudis sobre la contribució de la indústria turística a l’acceleració del fenomen. D’aquesta manera també serà més fàcil gestionar els efectes produïts pel canvi climàtic i adaptar-se a les necessitats de les destinacions i dels turistes.

Cal tenir en compte que el turisme és un element que contribueix al fenomen del canvi climàtic i, per tant, la indústria s’ha de responsabilitzar del paper que juga. Alhora, tal i com s’ha mencionat anteriorment, el sector turístic es veu altament afectat pels efectes del canvi climàtic i això hauria de suposar una major alerta per tota la indústria.

Les prediccions futures indiquen un augment continuat del nombre de turistes i desplaçaments a la regió Mediterrània. A més, les prediccions dels efectes del canvi climàtic indiquen que gran part d’aquestes arribades seran durant les èpoques de primavera i tardor, el que suposa un discurs d’allargar la temporada alta turística gairebé durant tot l’any. Aquesta visió tan positiva del canvi climàtic deixa enrere les conseqüències que pot patir la destinació i la població que hi habita, sobretot a nivell mediambiental, veient només l’oportunitat econòmica que es presenta.

D’altra banda, la majoria d’estudis només se centren en els canvis relacionats amb les temperatures i el clima, deixant de costat els efectes socials, tant positius com negatius, que poden aparèixer en les destinacions turístiques.

Aquestes projeccions futures obliguen a reflexionar sobre la viabilitat del model vigent i repensar les polítiques i estratègies actuals. Una de les estratègies plantejades consisteix principalment en el decreixement turístic, de tal manera que es posa especial èmfasi a la planificació de l’activitat turística. Aquesta planificació pot enfocar-se a la limitació de les arribades de turistes, la limitació de llits disponibles en una destinació, la regulació d’arribades de creuers en els principals ports de la Mediterrània o l’impuls d’altres activitats econòmiques en zones on predomina el turisme, entre d’altres.