Notícies com Turisme de voluntariat: és el teu viatge altruista o ineficaç? del diari The National Student qüestionen la finalitat d’aquestes experiències que tenen lloc en els anomenats països del Tercer Món. D’altres com ara Com prendre’s un any sabàtic i que no es converteixi en un any perdut, publicada a El País, inclouen el turisme voluntariat com una de les opcions que molts joves escullen abans d’entrar a la universitat, on aprofiten per viatjar i fer voluntariat. A més, diaris com The Telegraph, han fet publicacions sobre les millors empreses amb les quals realitzar turisme de voluntariat. D’altra banda, La Vanguardia va publicar una notícia on s’informava que en alguns països com Tailàndia, Cambodja o Filipines existeix l’anomenat turisme sexual i molts voluntaris utilitzen les seves estades en orfenats per aprofitar-se dels infants.

Alhora, han aparegut certs escàndols com el de l’organització Yes We Help, la qual fomentava viatges de voluntariat entre la gent jove a destinacions com Ghana o Sri Lanka, majoritàriament a través de xarxes socials com Instagram. No obstant, els voluntaris es van sentir estafats al no trobar cap mena de planificació del voluntariat i viure episodis d’amenaces per part de les autoritats d’aquests països.

A més d’aquest creixent interès mediàtic, investigadors i acadèmics han començat a analitzar amb profunditat les motivacions reals dels turistes, dins d’un debat on l’ètica i les dinàmiques generades hi són molt presents (Salvador, 2019).

Qui són i quines motivacions tenen els turistes de voluntariat?

Els turistes de voluntariat es caracteritzen ser habitants del Nord Global (majoritàriament d’Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia i altres països del nord d’Europa) que fan un voluntariat a països del Sud Global (Sud o Sud-est d’Àsia, Àfrica, Centre o Sud d’Amèrica). La majoria són joves i estudiants amb edats compreses entre els 16 i els 22 anys, tot i que de vegades arriben fins als 60. No obstant, també hi ha un tipus de voluntaris que correspon a professionals del sector turístic, els quals realitzen voluntariat com a representants de la seva empresa.

La majoria d’autors que han investigat el camp del volunturisme assenyalen que una de les motivacions principals dels voluntaris és poder contribuir i ajudar a la població local (Coghlan, 2008; Daldeniz, 2010; Guiney, 2018; Mc Gloin & Georgeou, 2016; Olsen et al., 2018; Schneller & Coburn, 2018; Sin, 2009), el que molts investigadors anomenen com “give back”, essent així un sentiment de deute del turista cap a la comunitat amfitriona que visita.

No obstant, altres acadèmics han fet referència a motivacions que no només es relacionen amb el desig altruista d’ajudar als “altres”, persones més pobres que ells i que viuen en països subdesenvolupats, sinó que estan lligades a beneficis personals i intrínsecs. En aquest sentit se’n poden diferenciar sis grans aspectes.

En primer lloc, motivacions relacionades amb el desig de créixer, millorar i desenvolupar-se personalment. És per això que molts turistes fan voluntariat per poder obtenir noves habilitats de comunicació i de relació, treball en equip, empatia i/o coneixements relacionats amb la destinació, les persones que hi viuen i la seva cultura, així com les tasques que s’estan duent a terme durant el voluntariat. Els turistes també estan motivats per guanyar experiència personal pel fet de viure en un lloc nou, amb gent desconeguda, en una cultura amb hàbits i estils de vida diferents, etc., a més d’aconseguir un creixement personal i fer auto-reflexió del que viuen, senten o veuen durant aquesta experiència. Aquesta darrera motivació es relaciona amb la de fer voluntariat per “self-interest” i “self-gratification” traduït com l’interès i la gratificació personal dels turistes.

Voluntari a una classe de nens sud-africans. Autor: Assia Bouabellou Font: https://www.pexels.com/es-es/

Alguns dels voluntaris estan motivats per “make a difference” al món, entès com el fet de causar algun canvi o sentir-se importants duent a terme una activitat significativa. És per això que utilitzen el turisme de voluntariat com una estratègia personal i un estil de vida determinat. Altres voluntaris veuen aquest experiència com un repte i volen posar-se a prova per comprovar si són capaços de gaudir-la o és un desafiament tan gran que no poden assolir-lo. Una altra de les motivacions és el fet de promoure la unió familiar entre els membres que participen d’aquesta experiència. Finalment, els professionals de turisme i les empreses que treballen en aquest sector estan motivades per obtenir beneficis personals com ara posicionament en l’empresa o el sector, establir nous contactes o relacions, satisfacció personal, etc.

En segon lloc, s’hi troben les motivacions relacionades amb el desig de trencar amb la rutina habitual del dia a dia en el país d’origen del voluntari. Alguns turistes busquen la possibilitat d’escapar d’una feina o carrera professionals que els frustrava i decideixen dur a terme un voluntariat per aprofundir en un nou sector. Altres també busquen tenir un espai per escapar de la vida diària i troben que el turisme de voluntariat contempla la possibilitat d’estar el temps suficient o necessari en un context totalment diferent a l’habitual, que els permet desconnectar i tenir noves experiències. Aquest darrer fet (tenir noves experiències) és una altra motivació dels voluntaris, ja que els permet viure noves realitats, amb persones i llocs diferents dels habituals.

Una altra motivació ve donada per no saber què fer en la vida i escollir el turisme de voluntariat com a opció davant de la manca d’alternatives. Això els succeeix a molts estudiants quan acaben l’educació obligatòria i encara no saben quina carrera estudiar i decideixen fer voluntariat per no quedar-se a casa sense fer res. Alhora, els turistes també volen passar-ho bé, gaudint del viatge i del voluntariat com una experiència divertida, il·lusionant i enriquidora.

En tercer lloc, hi apareixen les motivacions relacionades amb aspectes de la carrera professional dels turistes i el seu futur laboral. Per una banda, volen millorar el currículum, obtenint noves habilitats i experiències que els serveixin per obtenir llocs de treball o millorar en la seva feina. Per l’altra, els voluntaris desitgen avançar en la seva carrera professional i guanyar experiència laboral en l’àmbit internacional.

El fet de trobar-se persones amb qui poder establir noves relacions és una altra raó per dur a terme turisme de voluntariat. El participants estan motivats per conèixer gent que comparteix interessos similars als seus i fer noves amistats; contactar amb professionals de turisme i/o comunitats, establint xarxes de contactes per als seus interessos; i desenvolupar relacions personals amb els amfitrions de les destinacions per fer més autèntica la seva experiència i entendre millor el context local on duen a terme el voluntariat.

Les motivacions relacionades amb la tipologia de viatge conformen el cinquè tema. El turisme de voluntariat es concep com una manera més còmoda i barata de viatjar, així com una oportunitat de viatjar en grup de forma organitzada, esdevenint un factor de motivació dels turistes. Aquests, també troben que el turisme de voluntariat els ofereix la possibilitat de dur a terme voluntariat de llarga durada i amb més dedicació que en el seu propi país o comunitat. Finalment, els voluntaris estan motivats per viure un estil de vida de “vacances” que els permet estendre el viatge que havien començat com a “backpackers” i continuar-lo com a turistes de voluntariat.

Backpacker. Font:https://www.pexels.com/es-es/

En el sisè i últim tema dins de les motivacions dels turistes es troben les relacionades amb la destinació del voluntariat ja que alguns turistes escullen el voluntariat guiats pel seu desig de viatjar a un lloc exòtic i desconegut. Altres tenen la voluntat de contribuir a la reducció de la pobresa a la qual s’associen idees romàntiques d’escenaris on relacionar-se amb habitants locals, observar la cultura estrangera i els bells paisatges. Cal destacar que aquestes imatges romàntiques solen sercreades per les pròpies organitzacions de turisme de voluntariat o pels propis turistes d’idees preconcebudes del Nord Global.

Una altra de les motivacions és el fet d’estar més a prop de la natura, ja que alguns projectes de voluntariat es duen a terme en zones rurals o estan relacionats amb la conservació del medi ambient i la millora de pràctiques sostenibles. Els turistes també estan motivats perquè tenen una relació personal amb la destinació del voluntariat o la localització és convenient per a ells ja que estan a prop de casa. Finalment, en el cas dels professionals de turisme que fan voluntariat, el fet de preservar, restaurar i augmentar la sostenibilitat d’un producte turístic es converteix en una de les seves motivacions principals. 

D’aquesta manera, caldria fer una revisió de la definició de “turisme de voluntariat”, majoritàriament entès com aquell tipus de turisme on els seus participants fan voluntariat en comunitats locals com una part del seu viatge. Per tant, caldria afegir que gran part de la motivació d’aquests turistes ve donada per motius que fan referència al desenvolupament personal i/o professional, així com el tipus de viatge i/o destinació i no només raons relacionades amb l’altruisme.

El paper de les organitzacions de voluntariat

Tal i com s’explicava al principi d’aquest article, el turisme de voluntariat ha crescut en popularitat durant els darrers anys i es troba cada cop més accessible per a turistes en diferents parts del món. A més, ha hagut un increment d’organitzacions que promocionen, venen i organitzen programes per enviar voluntaris a comunitats pobres del Tercer Món o Sud Global. Aquesta gran proliferació d’organitzacions pot ser beneficiosa per a les comunitats que realment necessitin una ajuda externa perquè les seves condicions de vida són extremes o tenen una mancança de recursos per sobreviure. No obstant, cal alertar sobre el risc de mercantilització d’aquestes experiències ja que moltes de les organitzacions dissenyen programes de voluntariat on només contemplen els seus propis interessos. L’objectiu principal de les organitzacions és, en la majoria de casos, atraure a voluntaris i obtenir un benefici econòmic sense tenir en compte les necessitats dels locals, els possibles impactes negatius a la comunitat amfitriona o les habilitats i coneixements que tenen els turistes sobre el voluntariat. D’aquesta manera, cal ser conscients que els impactes del turisme de voluntariat poden ser molt més negatius que positius. 

Per tal d’evitar que això succeeixi, les organitzacions de voluntariat han de millorar la participació i integració de la població local en el funcionament dels programes. És per això que cal potenciar el desenvolupament de programes juntament amb la comunitat amfitriona, ja que en nombroses ocasions els projectes no reben el seu suport, el que pot afectar al treball final dels voluntaris i a la seva experiència en general perquè es poden produir males relacions entre amfitrions i turistes. També cal tenir com a prioritat les necessitats i desitjos de la comunitat local, ja que majoritàriament es consideren insignificants o es deixen en segon pla, a més de que alguns projectes no acaben responent a les expectatives i accions planificades. Finalment, cal contemplar el fet que les comunitats amfitriones tinguin el control del programa de voluntariat.

D’altra banda, les organitzacions tenen el repte de millorar el disseny dels programes de voluntariat ajustant-los més a les característiques, expectatives i habilitats dels turistes. Una de les propostes consisteix en tenir consciència de les diferències entre els voluntaris, les seves motivacions i les necessitats que volen complir durant les seves vacances. Una altra fa referència al fet de desenvolupar expectatives apropiades i realistes als voluntaris sobre com és la destinació, què duran a terme, què veuran o possiblement sentiran, etc. També es recomana tenir una major comprensió del procés de desenvolupament i maduració dels participants, els quals majoritàriament són adolescents que estan en un procés de canvi i de planificació d’estudis futurs i volen tenir una experiència significativa i educativa. Alhora caldria establir uns requisits mínims als voluntaris respecte les habilitats necessàries per realitzar les tasques en els projectes. A més, les organitzacions han de ser conscients dels estereotips que tenen els turistes respecte de les comunitats amfitriones i de la visió romàntica de la pobresa.

Per tal de que els voluntaris vagin ben preparats, es recomana proveir-los d’assistència i formacions abans del viatge i així poder augmentar el seu coneixement sobre la destinació, explicar-los quina serà la seva tasca com a voluntaris, resoldre dubtes, etc. D’aquesta manera els voluntaris se senten més preparats i obtenen tota la informació prèvia a l’experiència. No obstant, aquestes trobades haurien d’induir al debat i reflexió dels voluntaris sobre les seves motivacions per realitzar turisme de voluntariat, a més dels impactes positius o negatius que produiran a la comunitat local. També és molt interessant que les organitzacions puguin fer un seguiment durant l’estada dels turistes i, sobretot, una reflexió final de l’experiència. Aquest darrer punt pot ser crucial per al futur d’aquests participants, els quals siguin capaços de valorar què els ha aportat el voluntariat, com afronten la seva vida un cop han tornat al seu país d’origen i reflexionin sobre les motivacions principals que els van portar a viure aquesta experiència.

Per últim, les organitzacions haurien de millorar la gestió dels projectes per fomentar elsimpactes positius d’intercanvi i apreciació cultural i, alhora, reduir-ne els negatius. Primerament, per tal de disminuir els impactes negatius del sector, cal tenir una major consciència d’aquests de manera que els projectes es desenvolupin i es gestionin evitant que aquests es produeixin. En segon lloc, amb l’objectiu de fomentar els impactes positius, es recomana a les organitzacions facilitar el desenvolupament de xarxes i oportunitats d’intercanvi entre els turistes de voluntariat i la comunitat. En tercer lloc, es proposa comercialitzar els programes de voluntariat a diversos països per atraure gent més diversa i augmentar l’intercanvi cultural. Finalment, les organitzacions haurien d’ajudar a aconseguir l’objectiu del turisme de voluntariat de desenvolupar una apreciació cultural i enteniment de les comunitats, així com fomentar l’aprenentatge transformatiu i experiencial.

Totes aquestes recomanacions d’actuació per les organitzacions de voluntariat són claus per evitar la perversió i mercantilització del turisme de voluntariat. A més, tot i que no és un tema gaire explorat, aquests organismes poden jugar un paper important en les motivacions dels voluntaris per viure aquesta experiència i conduir-los a realitzar un treball personal de valoració i reflexió envers tot el que suposa aquesta vivència. No obstant, hi ha moltes ONGs amb una llarga trajectòria en el camp del volunturisme, les quals poden haver vist amenaçada la seva tasca degut a l’aparició de noves empreses o formes d’associacions no tan clares que s’han interessat per aquest nou nínxol de negoci. És per això que cal reconèixer el seu treball i esforç diari per mantenir el sentit original del turisme de voluntariat, on voluntaris, comunitats locals i organitzacions han de treballar conjuntament en una mateixa direcció i amb uns objectius en comú.