Illes Açores, nova frontera de la massificació turística

L’any 2015 es va produir una decisió històrica per a les Illes Açores. Aquest arxipèlag en mig de l'Atlàntic, fins aquell moment exclòs de la legislació liberalitzadora de l'espai aeri que opera a la Unió Europea, restava obert al món. El govern de Portugal prenia una decisió que multiplicava les possibilitats de les illes d’esdevenir un cobejat destí turístic, dins la lògica de la "permanent recerca del lloc nou, original i desconegut" que caracteritza la ideologia hegemònica de la indústria turística. Ryanair i Easy Jet van veure les portes obertes i van començar a oferir vols barats per fer accessible aquesta nova frontera natural i encara turísticament poc desenvolupada.

Un petit "paradís natural" en mig de l'Atlàntic

Les Açores són un arxipèlag d'origen volcànic situat a 1.360 quilòmetres de la costa portuguesa. Originalment estaven deshabitades fins que van ser colonitzades el 1439 per l’Imperi portuguès. A l’actualitat les nou illes tenen una població de 236.657 persones (2021) que formenpart de la regió anomenada Macaronèsia, junt amb les Illes Canàries i Cap Verd. Son membresde la Unió Europea dins d’un estatut especial anomenat "regions ultraperifèriques" i regulades per l'article 299.2 del Tractat de la Unió. Aquestes illes llunyanes, conegudes meteorològicament per donar nom a un anticicló que condiciona el clima del sud d'Europa i del nord d'Àfrica, van entrar en els rànquings més cobejats de les destinacions turístiques "de natura". Això principalment gràcies a un paisatge exuberant i a un clima plujós, temperat i molt regular durant tot l'any. La singularitat i bellesa del paisatge han estat un dels reclams que l'han convertit en un nou atractiu sota l'amable etiqueta de "turisme de natura".

Durant gran part del segle XX, les Açores van ser unes illes remotes i d'un dels països més pobres d'Europa. Entre 1950 i 1990, la meitat de la població havia emigrat cercant una vida millor, però amb l'entrada a la Unió Europea el 1986, els Fons Estructurals de la UE  van ser un revulsiu. Així,lesllunyanes illes van començar a revertir aquesta situació, el flux d'emigrants es va aturar i es va produir una tímida recuperació demogràfica. Com d’altres llocs del sud d’Europa, les illes van deixar de ser un territori que expulsava població per esdevenir-ne receptor. Ja en el segle XXI el PIB illenc s'apropava al continental i a l'ombra de la injecció de recursos provinents d'Europa es van construir sobretot infraestructures de mobilitat:noves carreteres, ports, aeroports i la xarxa d'internet es van estendrearreu. El sentiment d'aïllament secular també desapareixeria. Tot i això, i com passarà a molts llocs del sud d'Europa, aquests canvis no van suposar que s’aturésla decadència de l'economia tradicional basada en la pesca i l'agricultura. En aquest context, l'especialització turística esdevindrà el mantra polític oficial amb l'horitzó previsible que l'aixeta europea es tanqués. L'obertura liberalitzadora de l'espai aeri va esdevenir, per tant, el colofó d'aquest procés que abocava a les illes a convertir-se en un destí turístic emergent.

Font: Blanca Martín-Calero.

Si les dades en el flux de visitants es van mantenir estables del 2004 al 2014, oscil·lant dels 300 als 400 mil anuals, el 2015, coincidint amb l'esmentada liberalització, va pujar a 506 mil i a partir d'aquell moment la progressió va ser imparable, 626 mil el 2016, 768 mil el 2017, 840 mil el 2018 i 972 mil el 2019. La pandèmia de la COVID-19el 2020 va aturar aquesta carrera embogida amb només 293 mil visitants. El 2021, malgrat la situació sanitària, la recuperació va ser ràpida amb 613 mil visitants.

Açores com Tarelo o amb seny

Estem davantd'un procés ràpid i intens de turistificació que, com ens explica la Blanca Martín-Calero, una val·lisoletana que viu i treballa des de fa 19 anys a aquestes illes, està canviant de forma accelerada el panorama. L'obertura de l'espai aeri va ser el tret de sortida de la nova realitat. Aquest canvi sobtat i la irrupció de les companyies de vol de baix cost es va produir per a Blanca Martín-Calero "sense cap planificació estratègica ni orientació prèvia". De cop van aparèixer projectes de nous hotels amb una febre que volia aprofitar ràpidament els beneficis d'aquest flux turístic. Al mateix temps, "aquesta allau, tot i preocupar a la població local, no ha tingut de moment una reacció prou amplia i contundent d'una societat on desgraciadament les lògiques clientelars condicionen encara en excés les respostes cíviques", apunta Martín-Calero. Tot i les dificultats van aconseguir constituir un petit grup informal, Açores com Tarelo (ACT-Açores), que ve a significar quelcom semblant a “Açores amb seny”, per "detectar allò que no està bé, informar a la població de les raons de per què no ho està i proposar alternatives factibles", explica Martín-Calero.

El 2017 el Govern regional va redactar el POTRAA, un programa que tenia com objectiu ordenar el sector turístic a les Illes Açores. Un extens i complex document que pels seus detractors socials i polítics no responia a les necessitats de formular un model de turisme sostenible i contingut, sinó que legitimava els ràpids creixements de visites dels darrers anys i que a llarg termini duria a una més gran intensificació.

Els processos participatius al voltant del POTRAA, afirma la Blanca, tampoc estan sent útils, perquè “els documents que s'han posat a exposició pública són llargs i poc entenedors, el mecanisme discrecional per acceptar les al·legacions [pareceres] és fosc i arbitrari i només acaba servint com a instrument per legitimar els projectes proclamant que s'han fet amb la participació i acord de les entitats". Tot plegat, per Martín-Calero, és un sistema que "no serveix per clarificar entre la població local els plans que es volen impulsar i s'acaba posant al servei de legitimar els projectes turístics ja prèviament decidits".

Font: Blanca Martín-Calero.

El document del programa, que es basa en dades del 2017, no ha estat revisat ni té en compte el creixement exponencial de les visites dels darrers anys, ni les conseqüències de la pandèmia i es vol dur a l’Assemblea tal com en aquell moment es va concebre. Per la Blanca aquest document "no planteja establir límits ni ordenar els fluxos turístics i acabarà sent una mera justificació d'un procés que tal com està concebut només pot dur a la massificació". En l'àmbit polític, els partits que s'han anat succeint en el poder, Partit Socialista Portuguès (centreesquerra) i Partit Social-Demòcrata (dreta) no han tingut entre ells diferències substancials respecte al projecte i amb el darrer canvi de govern hi ha hagut total continuïtat. L'oposició la podem trobar en organitzacions com el Bloco de Esquerda (esquerra), des de posicions ecologistes i de crítica d'un model de desenvolupament basat en un creixement infinit, i també en Iniciativa Liberal (centredreta) que malgrat no oposar-se al model turístic proposat, discrepa respecte a les desmesurades inversions públiques que s’hi volen destinar i defensa que sigui el mateix mercat qui de manera autònoma ho promogui. Així i tot, i com ens reconeix la Blanca, "polítics locals de diferent signe manifesten la seva preocupació per la tendència a la massificació que s'està produint".

Paradoxalment, com explica la mateixa Blanca Martin-Calero, la possibilitat en el creixement dels llits del POTRAA no té un límit de capacitat establert, sinó que pot augmentar directament en funció de la demanda de pernoctacions. Segons conta Antonio Lima polític del Bloco de Esquerda, posant un exemple còmic, és talment com si el límit legal de velocitat a les carreteres augmentésen funció de la lliure voluntat dels conductors de pressionar el pedal del cotxe. En aquest cas, i posant el llop a guardar els xais, es deixa en mans dels interessos de les companyies de vol low cost i del mateix sector turístic el volum de fluxos de visitants.

La massificació sembla doncs el destí fatal i inevitable de tot plegat. Per la Blanca Martín-Calero és contradictori que la proposta institucional "parli de turisme de natura mentre promou projectes urbanístics, grans hotels i obre la porta sense límits a la plataforma Airbnb". Com a molts altres destins, la possibilitat del lloguer turístic vinculat a plataformes, facilita el consens social de part de la població autòctona al fer-los participar d’un model que permet la massificació i dificulta l’accés a l’habitatge de la població local.

Per altra banda, aquests processos de creixement del turisme, que es solen presentarcom a solució per tots els problemes, no semblen haver estat un fre per a un nou procés de despoblació de les illes. Entre 2011 i 2021, al mateix temps que creixia de forma imparable el nombre de visitants, les illes perdien 10.115 habitants, un 4,1% de la seva població. Per sectors d'ocupació, tot i que no difereix de les tendències generals, tant el sector primari com secundari han patit constants davallades mentre el sector serveis creixia de manera imparable. Especialment, el sector primari després d'uns anys d'una certa estabilitat (2000-2015)manifesta una ràpida caiguda paral·lela als anys de més expansió del nombre de visitants (2015-2020). Com ha succeït a d’altres destinacions, els creixements urbanístics que poden acompanyar els processos d’implementació turística solen ser la derivada perversa d’aquests projectes. Així doncs, el canvi d’usos del sòl i la pèrdua d’espais agraris està servida.

Font: Blanca Martín-Calero.

Les Açores han esdevingut els darrers set anys una nova frontera salvatge de la bombolla turística i dels interessos especulatius de la seva indústria, on torna a mostrar-se el pitjor rostre d'un model de desenvolupament que la crisi climàtica i energètica fan totalment obsolet, contraproduent i destructiu. És preocupant que les institucions i els partits polítics majoritaris encara repliquin el vell i gastat discurs de les potencialitats progressives d'un turisme massiu i sense límits, i sobretot quan aquest està condicionat per les llargues distàncies, les inversions públiques i els vols amb querosè subvencionat. Per altra banda, la pandèmia de la COVID-19 ha deixat clara la forta vulnerabilitat de les economies on hi ha una gran dependència del turisme i quin tipus i condicions de treball acaba oferint a les poblacions receptores.

En territoris insulars, on els límits són ben clars, seria més raonable limitar el creixement turístic, diversificar la seva economia itrobar models de desenvolupament turístic alternatius i respectuosos amb l'entorn i amb la gent que hi viu. Quan és el sector empresarial privat el que ho governa es fa inevitable la deriva cap a processos de creixement depredador, sense aturador i on prima el benefici econòmic de grans empreses per damunt de les necessitats de la població autòctona i dels petits negocis locals. En aquest cas, com diu la gent d’Açores preocupada i que s’està organitzant, ha d’existirun fort lideratge públic i democràtic i una participació real i efectiva de les comunitats locals per definir quin model de turisme i quina estructura econòmica volen per les seves illes.

Canvi d’escenari?

Finalment,el 18 de maig de 2022 el Govern de la Regió Autònoma de Les Açores va decidir retirar el POTRAA. Els desacords i equilibris polítics i les crítiques d’entitats socials han estat cabdals en aquesta reculada. El document de cancel·lació reconeix que el programa, redactat el 2017, tal com advertien les crítiques, ha quedat caduc a causa del impacte de la pandèmia, la situació del trànsit aeri internacional, la crisi sísmica i volcànica de l’illa de Sao Jorge i, més recentment, la guerra a Ucraïna. També es manifesta la voluntat d’obrir la porta a que siguin els ajuntaments, a partir d’unes orientacions generals, els que regulin dins del seu territori. Des del respecte al principi de l’autonomia municipal cal tenir presents també els perills que pot suposar que cada ajuntament pugui regular el seu desenvolupament turístic. Els municipis no tenen generalment força suficient davant la capacitat dels grans grups empresarials que poden generar una competència entre ajuntaments amb l’objectiu de captar  inversions. Cal per tant ser molt curosos a l’hora d’establir les competències i els límits de cadascú en aquesta qüestió. Les regles de joc han d’estar clares si es vol evitar una guerra de tots contra tots.

Font: Blanca Martín-Calero.

Aquesta retirada és per tant una gran oportunitat per obrir un nou debat social sobre quin ha de ser el model turístic i econòmic per a unes illes amb uns entorns naturals de molt valor però també d’una gran vulnerabilitat ecològica. A grups socials organitzats, com Açores com Tarelo, els hi dona la possibilitat d’introduir en l’agenda política discussions sobre els límits, les regulacions, les línies vermelles i les característiques que ha de tenir un model de turisme amb les condicions d’insularitat, llunyania i valor ecològic que caracteritzen aquest territori. És important, per tant, obrir un diàleg on es tinguin en compte i es puguin aportar els coneixements i les experiències passades d’altres illes i evitar així els errors i dinàmiques de turistificació massiva i impactes ambientals i socials malauradament ja molt coneguts i estudiats. La redacció del nou POTRAA a les Illes Açores és una gran oportunitat per definir un model de turisme respectuós i adequat pels territoris insulars. Ara caldrà aprofitar-la.