Contacto Boletín

Proyectos de cooperación | Comunicación para el Desarrollo | Nicaragua

14-03-2017

Comunicación rural: la voz de las mujeres campesinas en Nicaragua

Alba Sud apoya a Enlace en un proyecto para fortalecer las capacidades del movimiento de mujeres en áreas rurales en comunicación. Han participado el Centro de Mujeres Xochilt Acalt, la Red de Mujeres del Norte Ana Lucila y la Coordinadora de Mujeres Rurales.

(artículo disponible solo en catalán)

Entre els meses de gener de 2016 a març de 2017, CICUTEC, organització nicaragüenca, especialitzada en comunicació rural i editora de la revista Enlace, ha dut a terme el projecte «Comunicació rural: la veu de les dones camperoles. L'experiència de les organitzacions de dones de Nicaragua». El projecte va ser recolzar per Alba Sud i va comptar amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

El projecte pretenia generar publicacions i processos formatius que contribuïssin a millorar capacitats d'actuació del moviment de dones rurals en el terreny de la comunicació a través de tres organitzacions de reconeguda trajectòria: el Centro de Mujeres Xochilt Acalt, amb presència als municipis de Malpaisilo i León; la Red de Mujeres del Norte Ana Lucila amb presència als municipis de Río Blanco, Muy-muy, La Dalia, San Ramón, Waslala, El Cuá, Darío, Jinotega, Estelí i Somoto; i la Coordinadora de Mujeres Rurales, vinculada a 112 cooperatives i 3 organitzacions comunitàries en 10 departaments del país.

CICUTEC: comunicació al servei del món camperol

El projecte es basava en la metodologia de comunicació rural desenvolupada per CICUTEC des de principis dels anys 90. CICUTEC és una associació fundada l’any 1990 especialitzada en comunicació rural. El seu primer projecte va ser la revista Enlace, dirigida a una població neolectora amb l’objectiu d’ enfortir i desenvolupar les seves habilitats en la lecto-escriptura i contribuir al canvi productiu, ambiental i social. Des d’aleshores han publicat 100 números ordinaris i 17 números especials que es distribueixen arreu país. El seu actual responsable, Manuel Fandiño, explicava les raons que van portar a un de tècnics i tècniques que havien treballat a la Creuada Nacional d’Alfabetització a posar en marxa una iniciativa que donés resposta a molts dels límits amb els que es trobava aquell esforç tant destacat:

En esa época acuérdate que no había Internet, no había computadoras, no había nada, y los medios de comunicación que teníamos en el país, en un país en guerra, era Barricada. Y lo que traía Barricada era información política, de los frentes de guerra y de la situación que se vivía en medio de una guerra. Por otra parte, se estaba haciendo un esfuerzo nacional por la alfabetización, pero los materiales no eran los más adecuados, por ejemplo, me acuerdo de la cartilla de los niños y niñas de primer grado que sumaban fusiles, 3 AK más 7 AK, igual a 10 AK. Entonces todo estaba muy politizado y los contenidos, los formatos, los mensajes estaban dirigidos hacia otro tipo de población, no tenían nada que ver ni con la problemática ni con las necesidades de la población campesina O por ejemplo, querías leer con la gente y agarrabas el Barricada y la letra era tan pequeña que no podían leerla. Me acuerdo que yo estaba dando clases de alfabetización y mucha de la gente que tenía problemas de lectura era porque esa letra era tan pequeña que no la podían leer, ni con anteojos. En el formato, en la forma, en el contenido no tenía nada que ver con la gente. Entonces pensamos en hacer un material que tuviera que ver con esa realidad y que la gente lo pudiera leer.

Manuel Fandiño. Fotografia d'Alba Sud.

A partir d’aquestes necessitats es va crear la revista Enlace, i posteriorment l’Editorial, amb la idea d’aportar recursos comunicatius que veritablement connectessin amb les característiques sòcio-culturals de la població camperola, i que per tant poguessin ser apropiats per aquesta. Tal com continúa explicant Manuel Fandiño:

Viendo esa situación, y viendo también las necesidades de cosas básicas que tenía la gente fue calando la idea de que teníamos que hacer algo. (…) O sea, había una necesidad muy grande de comunicación, de información en temas de interés para que la gente pudiera hacer el trabajo mejor cada día. Pero también un material que sirviera de apoyo al esfuerzo de la alfabetización que se estaba desarrollando por todo el país. Veíamos que era necesario que la gente aprendiera a leer y a escribir, pero con temas, con contenidos y con cosas que tuvieran que ver con su vida, con sus problemas, con sus necesidades y con sus anhelos. Porque esa es la forma de que realmente se mantenga ese conocimiento.

A partir de metodologies de comunicació popular ja conegudes a al zona, l’equip de CICUTEC va anar millorant un model de publicacions pensades per al públic rural que, tal com explica Fandiño, tenen les següents característiques:

Estructurar los contenidos en dobles páginas; hacer líneas cortas, como si fuera un poema, porque la idea es que cada línea contenga una idea completa, porque si no la gente se pierde; no usar palabras complicadas, y si hay que usarlas explicar al lado qué significan; utilizar letras grandes, de 13 puntos como mínimo, sin serifas, o sea los adornos que tienen algunas letras, que a la gente le cuestan leer, mejor entonces un tipo de letra que sea fácilmente leíble, simple, sin adornos, y por eso decidimos usar la letra helvética. Eso en cuanto a la forma, y en cuanto a los contenidos fuimos diseñando diferentes secciones que componían la revista, que tiene que ver sobre todo con la vida de la  gente en el mundo rural, con la producción agrícola y ganadera, con la salud, con la educación, pero también con la cultura y la identidad del país. Entonces hicimos una serie de secciones que cubrían el abanico de lo que podía ser la vida y los intereses de una persona del mundo rural.

Durant tot aquest anys, una de les prioritats del treball d’Enlace ha estat promoure la millora de les condicions de vida i productives de les famílies camperoles. En especial s’han publicat articles i números especials de la revista que han mostrat experiències d’apoderament de les dones en diferents àmbits de la seva vida, destacant qüestions com la salut i els drets sexuals i reproductius; el dret a decidir sobre el propi cos; el dret a la terra; aspectes legals que regulen les relacions a la família (paternitat responsable, pensió alimentària); la prevenció de la violència de gènere; la promoció d'iniciatives econòmiques en mans de les dones; rols no tradicionals; el respecte a la diversitat sexual.

Transferir coneixements a les organitzacions de dones

A partir de la cobertura de temes que recollien experiències de les organitzacions de dones en l’àmbit rural, l’equip d’Enlace va anar establint una relació de proximitat i col.laboració amb moltes d’aquestes organitzacions. Progressivament algunes d’elles van demanar suport i assessorament per la producció dels seus propis materials educatius, adonant-se de la receptivitat que tenien aquells materials publicats per Enlace entre les dones d’àmbit rural a diferència del que passava amb molts d’altres materials. Així va sorgir la idea, concretada a través d’aquest projecte recolzat per Alba Sud i l’ACCD, d’ensenyar a les organitzacions de dones rurals la metodologia d’Enlace per escriure de forma senzilla i rescatar les experiències de les pròpies dones, o realitzar fotografies amb criteris d'educació popular i aprendre a sistematitzar experiències de desenvolupament.

Així a través del projecte es van realitzar 3 tallers dirigits a tècniques i directives de cadascuna de les tres organitzacions de dones involucrades. En aquesta memòria dels tallers es descriuen els continguts i metodologies d’aquests processos formatius.

Noves publicacions

Paral.lement l’equip d’Enlace va realitzar de comú acord amb cada organització de dones una sistematització de les experiències que van considerar més importants compartir públicament. D’aquesta manera es faciliten recursos formatius per a d’altres dones i es dóna valor a les seves mateixes experiències.

En el cas del Centro de Mujeres Xochilt Acalt la sistematització es va centrar en les potencialitats de l'autonomia de les dones a partir d'experiències productives en relació a: petits negocis rurals en mans de les dones; polítiques de crèdit; producció de pati; processos de comercialització locals; diversificació productiva de les finques; ramaderia de pati; aprofitament de les plantacions de cacauet (maní) de la zona per a l'alimentació de porcs; producció agroalimentària; activitats no tradicionals complementàries.

La publicació sobre la Red de Mujeres del Norte va focalitzar la seva atenció en la lluita contra la violència de gènere en qüestions com: atenció i acompanyament a dones en situació de violència; construcció d'aliances; prevenció; lideratge de les dones rurals.

Finalment la sistematització de la Coordinadora de Mujeres Rurales es va concentrar en la seva experiència en la lluita per la terra i la importància que té per a les dones disposar de terra, així com qüestions com la història de la lluita recent per a l'accés a la terra, les formes d'accedir-hi (propietat / lloguer), la producció d'horts agroecològics.

En el marc del projecte també es va realitzar un número especial de la revista Enlace dedica a les experiències de les dones rurals en la seva lluita per una vida millor, que poden servir d'inspiració i aprenentatge per a altres dones. Els temes tractats han estat: la reivindicació del paper del protagonisme de les dones rurals; la lluita per la terra pròpia i la seva importància; polítiques de crèdit per a petits negocis en mans de dones; importància de l'autonomia econòmica; processos de comercialització; diversificació de la producció; lluita contra la violència de gènere.

D’alguna manera, el projecte ha contribuït a difondre i donar valor a la importància estratègica que tenen avui dia les organitzacions de dones que estan treballant en l’àmbit rural.