Del 17 al 20 de febrer de 2020 es va realitzar a Barcelona el curs: Introducció a l’anàlisi crítica del turisme. Una perspectiva Nord-Sud, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Un dels principals objectius d’aquest curs ha estat trobar un espai on poder dialogar, repensar i créixer, tot enfortint les capacitats d’anàlisi crítica vers el fenomen turístic tant al Sud com al Nord Global. És per això que es va comptar amb persones provinents de diferents àrees de coneixement, geografies i contextos socials per tal d’enriquir l’esperit crític d’aquest curs. A més, la participació de persones joves, majoritàriament dones, ha demostrat la voluntat de totes elles per proposar nous enfocaments inclusius, equitatius i sostenibles dels diversos aspectes abordats sobre el turisme. Més concretament, el curs es va dividir en cinc sessions temàtiques: a) turismes no predominants; b) gènere i turisme; c) treball, precarietat i turisme; d) medi rural i turisme; e) capitals i empreses turístiques; amb lectures prèvies, presentacions i debats per a poder tractar-les. A continuació es presenta una síntesi del curs:

1ª sessió: Com d’equitatives són les propostes turístiques no predominants?

Abans d’iniciar la primera sessió temàtica, el curs va quedar inaugurat per l’Ernest Cañada, coordinador d’Alba Sud; la Marta Salvador, col·laboradora d’Alba Sud; l’Érica Schenkel, professora de la Universidad Nacional del Sur i col·laboradora d’Alba Sud; i la Carme Gual, directora de l’ACCD, on es va destacar la necessitat d’abordar el turisme des d’una perspectiva crítica i incloure diverses disciplines socials que conflueixin amb el turisme. A més, es va posar de manifest la necessitat de vincular els estudis acadèmics amb les realitats socials que tenen lloc en els diferents contextos geogràfics. D’altra banda, es va destacar la inclusió d’aspectes més socials i no tan empresarials i de negoci dins dels estudis universitaris en turisme, per a intentar fomentar l’esperit crític de les noves generacions i tenir més en compte els impactes del turisme abans que les necessitats del capital. 

A part d’aquesta inauguració, l’Ernest Cañada va iniciar el curs amb una mirada entre l’exclusió i la inclusió en un món global, tot fent un recorregut de l’evolució epistemològica del turisme crític. Aquesta lectura s’inicia als anys 70 al continent europeu i, al llarg dels anys, s’ha treballat sota diferents conceptes que han evolucionat de la següent manera: turisme sostenible, turisme responsable, decreixement turístic i turisme inclusiu. La reflexió al voltant d’aquests conceptes dóna lloc a pensar que el desenvolupament del turisme també genera exclusió i, per tant, cal centrar-se en la tensió que es pot produir entre inclusió i exclusió. 

Primera sessió. Font: Alba Sud.

Responent al títol d’aquesta primera sessió, l’Érica Schenkel, la Marta Salvador, l’Alejandra López i la Irma Miranda, col·laboradores d’Alba Sud, van abordar formes de turisme no predominants, allunyades de les formes més tradicionals. En primer lloc, l’Érica Schenkel va exposar el fenomen del turisme social, que s’entén com el que és accessible per a tothom i té en compte els beneficis per a qui el produeix, amb l’objectiu de fomentar no només una estada d’oci, sinó també d’educació, de cultura, de salut, de vinculació social, etc. En segon lloc, la Marta Salvador va presentar el turisme de voluntariat, exposant les diverses dinàmiques que es duen a terme i els efectes que se’n poden derivar, dins d’un fenomen que combina el voluntariat dels turistes, majoritàriament provinents del Nord Global, amb la seva implicació en les comunitats del Sud que reben aquests visitants a través de les organitzacions de voluntariat. En tercer lloc, l’Alejandra López va plantejar el fenomen de l’slum tourism i les seves característiques, així com també les seves implicacions ètiques i els impactes sobre la comunitat habitant a l’slum o a les faveles. Aquests conceptes teòrics van ser aplicats al cas pràctic de la Favela Vidigal de Rio de Janeiro, exposat per l’Irma Miranda. L’explicació en primera persona va mostrar com el turisme és un fenomen molt complex, que ha dut tant a l’especulació immobiliària de la favela com a l’enfortiment de la identitat de les persones que hi habiten. 

2ª sessió: Gènere i turisme

El segon dia de curs va estar centrat en un dels temes que més atenció ocupa en els debats actuals de qualsevol àmbit social: el feminisme. Per tal d’entrar en context, la periodista i investigadora de la Fundación de los Comunes, Núria Alabao, va fer un repàs històric per les diverses onades feministes i les temàtiques que han abordat. Alhora, també es va plantejar quins són els debats actuals dels moviments feministes i els reptes de futur. Entre aquests debats s’inclou el paper de la interseccionalitat que aborda diferents eixos d’opressió, la reorganització de la societat per la qual lluita l’ecofeminisme, o la necessitat d’analitzar les violències sistèmiques per tal de tenir una visió global, entre d’altres. 

A continuació, la Daniela Moreno, consultora i investigadora d’Equality in Tourism, va presentar les principals línies de recerca sobre gènere i turisme. A més, va destacar les aportacions de l’enfocament de gènere en el desenvolupament turístic, les quals se centren en tres aspectes: treball, agenda de desenvolupament sostenible i política turística. Tot i l’elevada feminització del fenomen turístic i les profundes desigualtats estructurals, hi ha casos de bones pràctiques que simbolitzen la possibilitat de canviar aquesta indústria a través de la perspectiva de gènere i la interseccionalitat inherent al feminisme.

Segona sessió. Font: Alba Sud.

Per tal de conèixer alguns casos pràctics, l’Angélica Duarte i la Carla Izcara, col·laboradores d’Alba Sud, van exposar un anàlisi de les relacions de gènere en el turisme comunitari a Nicaragua i Argentina, respectivament. En ambdós casos es va posar de relleu la necessitat d’incorporar una perspectiva feminista en el turisme rural comunitari, entenent que el turisme pot actuar com a eina per mitigar les desigualtats o com a generador d’aquestes. Exemples concrets de les darreres visions són, per una banda, la creació de llocs de treball accessibles a les dones, la seva independència econòmica, la major participació femenina en les assemblees, l’accés a formació, entre d’altres. D’altra banda, es creen llocs de feina que segueixen reproduint les tasques de cures realitzades tradicionalment per dones, la confrontació amb els homes degut a l’empoderament femení, les sobrecàrregues de treball, etc. 

3ª sessió: Turisme, treball i precarietat

En l’equador del curs, l’Ernest Cañada va introduir un marc teòric per analitzar el treball turístic i la precarietat laboral. En primer lloc, cal tenir en compte que la complexitat de definir treball turístic comporta excloure àmbits que no queden recollits en la definició proposada per l’Organització Internacional del Treball (OIT) que només contempla l’allotjament, l’alimentació i entreteniment, la gestió de viatges i les atraccions turístiques. En segon lloc, cal entendre les causes de la precarització laboral de la indústria turística en dues vessants: les dinàmiques pròpies de l’activitat (oscil·lacions en la demanda de treball, fixació en l’espai i costos de formació baixos) i les transformacions recents del sector (separació de propietat/gestió/marca, la financiarització del sector, l’economia col·laborativa i els canvis tecnològics). Davant d’aquesta precarització, sindicats com ara Unite Here als Estats Units realitzen tasques de denúncia per les males pràctiques i de negociació de convenis col·lectius i, a més, proposen el segell de Fair Hotel per aquells hotels on es respecten els drets laborals dels treballadors i treballadores.

Un àmbit del sector turístic amb una alta precarització és el dels creuers. Per a explicar les dinàmiques que s’hi produeixen, l’Angela Teberga, professora de turisme a la Universidade Federal de Tocatins (Brasil) i col·laboradora d’Alba Sud, va exposar un anàlisi holístic del fenomen. El sector dels creuers es caracteritza per una alta composició d’homes joves i de nacionalitats d’arreu del món. Aquest darrer fet també determina el tipus de treball a partir d’una estratificació ètnica que genera grans desigualtats. A més, hi ha un excés d’hores de treball (moltes de les quals no són remunerades) que deixa sense festius els treballadors i afecta greument la seva salut. Aquestes dinàmiques es produeixen perquè existeixen les anomenades banderes de conveniència, que permeten registrar el vaixell a països amb lleis més laxes, així com la Maritime Labour Convention, un acord promogut per la OIT on s’estableix un conjunt de recomanacions legalment no vinculants. 

Tercera sessió. Font: Alba Sud.

A continuació, el Paco Galván, responsable d’Hosteleria de la Federació de Serveis de CCOO Catalunya, va explicar la tasca dels sindicats a l’hora d’incidir en la millora de les condicions de treball en l’àmbit turístic, en aquest cas. També les dificultats de sindicalitzar-se en contextos d’externalització a empreses multiserveis i en perfils individuals com poden ser els riders o les persones que treballen en habitatges d’ús turístic. Per acabar la jornada, l’Eulalia Corralero, fundadora de les Kellys Unión, i Mónica García, presidenta de la Unión Kellys Tenerife, van exposar l’experiència d’organització de les cambreres de pis. D’aquesta experiència elles destaquen l’empoderament de moltes dones que es trobaven en una situació límit de precarietat laboral i la sororitat que hi ha hagut entre totes les cambreres de pis de l’estat espanyol, que han derivat en una lluita victoriosa pel reconeixement de malalties laborals i la millora de condicions de treball. 

4ª sessió: Turisme i medi rural 

Per començar el quart dia de curs, el Jordi Gascón, professor d’antropologia de la Universitat de Barcelona, va presentar un marc teòric per a l’anàlisi del turisme en el medi rural. En aquest àmbit, el fenomen turístic pot esdevenir un element de conflicte, atès que repercuteix en les activitats tradicionals que acostumen a ser del sector primari. En aquest sentit, es produeixen conflictes entre sectors econòmics on la capacitat del sector agrari es veu superada per la del turisme que s’uneix amb el sector immobiliari, arribant a provocar processos de despossessió de la terra. Alhora, això genera confrontacions entre sectors socials, atès que els camperols, com a treballadors qualificats del camp, es converteixen en mà d’obra desqualificada en la indústria turística. D’altra banda, el turisme també promou dinàmiques positives en el medi rural, com ara el reforç de la producció agrícola camperola, a través de la demanda de formes de desenvolupament turístic que se centren en la manera de produir, com succeeix en l’enoturisme. 

Seguidament, el vulcanòleg i coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, Llorenç Planagumà, va exposar les dinàmiques que es generen en el turisme que té lloc en àrees naturals protegides. Per tal d’assegurar la viabilitat de l’activitat turística en aquestes àrees és necessari sensibilitzar les comunitats locals respecte del seu patrimoni, així com desenvolupar estudis de capacitat de càrrega per a gestionar efectivament l’accés de turistes. Aquesta gestió hauria de contemplar la governança majoritària de les comunitats i els pobles indígenes amb una menor intervenció governamental. D’altra banda, l’element clau en el geoturisme és la mediació que es pot dur a terme a través de la formació dels guies i la divulgació del sender a través del qual experimentar la cultura de la zona. 

Durant la segona part de la sessió es van tractar els conflictes socio-ecològics vinculats al turisme. D’una banda, la Grettel Navas, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, va introduir una perspectiva des de l’ecologia política. En aquesta presentació es va fer referència a la teoria dels conflictes ambientals per a explicar per què succeeixen, qui participa i de quina manera. A més, es va exposar l’escassa atenció que rep el turisme dins de l’ecologia política en comparació amb altres indústries, tot i que cal analitzar el sector des d’una perspectiva més àmplia.

Quarta sessió. Font: Alba Sud.

Finalment, l’Arturo Silva, col·laborador d’Alba Sud, va presentar el cas de Guanacaste (Costa Rica), on la transició des del sector agropecuari cap al turisme residencial, dut a terme sense planificació, ha comportat conflictes derivats de la gestió de l’aigua pels processos de despossessió a les comunitats rurals per part de la indústria turística. Les causes d’aquest conflicte també s’entenen en dinàmiques estructurals, com el fet que el turisme és percebut per la població com una força neocolonialista; la llei de l’aigua està obsoleta i no dóna resposta a les problemàtiques actuals; i, finalment, l’elevada burocratització per a prendre decisions sobre l’aigua. 

5ª sessió: Capitals i empreses en l’anàlisi del turisme

En el darrer dia, es van tractar les transformacions empresarials i dels capitals en el funcionament del turisme, a càrrec de l’Ivan Murray, professor de geografia de la Universitat de les Illes Balears. En primer lloc, es va introduir el paper de les empreses transnacionals, les quals es caracteritzen per operar en més de dos estats, mantenir la matriu allà d’on sorgeixen i teixir una organització en xarxa. La seva expansió en dificulta l’estudi on les dades són molt complicades d’obtenir, tant per complexitat com per opacitat. En segon lloc, es van explicar els diversos processos que han patit les empreses turístiques hoteleres a l’hora d’expandir-se cap a nous mercats turístics, iniciant-se en una lògica de financiarització fins a derivar en processos de gestió sense propietat. 

Cinquena sessió. Font: Alba Sud.

L’última part d’aquest curs va estar centrada en una avaluació final de la setmana i l’intercanvi de visions i experiències entre totes les participants. La conclusió general va ser d’èxit per tot el coneixement compartit i el reforç d’una xarxa d’investigadores crítiques en l’anàlisi turística. A més, el curs és l’inici per a una futura plataforma online de diàleg i formació d’Alba Sud.