RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Cobertura del 2on Seminari sobre Turisme i Desenvolupament a Centreamèrica, Mèxic i El Carib

Santo Domingo, 26 al 28 de juliol de 2010

ALBA SUD, el Grup d'Investigació en Sostenibilitat i Territori de la Universitat de les Illes Balears i Fundació PRISMA organitzem aquest segon seminari d'anàlisi crític del fenomen turístic a Centreamèrica, Mèxic i El Carib. D'aquesta manera donem continuitat al Seminari celebrat el mes de febrer de 2009 a Managua sobre la internacionalització del model turístic balear. Durant la seva celebració, el periodista de la Rel-UITA, Giorgio Trucchi, i col.laborador d'ALBA SUD, donarà seguiment a les diferents presentacions que tinguin lloc i que anirem publicant durant els propers dies. Aquesta cobertura es realitza com a part de les relacions de col·laboració entre la Rel-UITA i ALBA SUD.

L'impacte del turisme en comunitats costaneres de República Dominicana
Santo Domingo, 2 d'agost de 2010

La investigació realitzada per Yolanda León, professora de l'Instituto Tecnológico de Santo Domingo (INTEC),posa en evidència com el turisme es converteix freqüentment en l'únic mitjà de supervivència per a les comunitats costaneres quan aquest sector es desenvolupa massivament. Aquesta situació, unit a l'absència d'iniciativa de l'Estat, un baix nivell d'educació i la fragilitat del teixit social, porta aquestes comunitats a no percebre el greu impacte social i ambiental que aquest model comporta.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

La República Dominicana és un exemple de com un país en vies de desenvolupament ha experimentat un gran i accelerat creixement del turisme. Aquest sector s'ha convertit ràpidament en un dels més importants per a l'economia dominicana. “Amb un creixement anual promig del 9% de visitants estrangers –gairebé 4 milions el 2007 – i una expansió agressiva de la capacitat hotelera –65 mil habitacions el 2008–, la República Dominicana constitueix una de les principals destinacions turístiques del Carib. Al mateix temps que ha ocorregut aquest impressionant desenvolupament turístic, els sectors econòmics dominants en el medi rural costaner (agricultura i pesca) s’han deteriorat. Això ha fet que el turisme tingués cada vegada més preponderància, presentant-se com a una de les poques alternatives a les maneres de viure preexistents”, es llegeix en la nota introductiva de la investigació de Yolanda León.

El seu estudi va comprendre 23 comunitats rurals costaneres amb l'objectiu d'analitzar la relació entre el turisme i els modes de vides rurals, conèixer la percepció dels residents sobre els impactes econòmics, socioculturals i ambientals del turisme, i identificar les variables individuals i contextuals importants en les relacions i percepcions observades. Una primera dificultat va ser que algunes de les comunitats afectades pel turisme havien desaparegut, com a conseqüència d'aquest desenvolupament, quan va iniciar la investigació, per la qual cosa no es va poder entrevistar els seus membres.

Un balanç contradictori

L'opinió de les comunitats consultades va ser majoritàriament favorable al turisme, encara que “els resultats no van ser homogenis. Algunes comunitats van valorar com extremadament positiva la presència del turisme, mentre que per a altres l'impacte va ser desastrós. Entre els dos extrems va haver-hi comunitats que van presentar efectes positius i negatius de l'activitat turística. Amb la nostra investigació –va dir Yolanda León– tractem d'estudiar quins són els elements que van determinar que una comunitat tingués èxit o no amb l'activitat turística. Dos d'aquests elements són la presència d'un turisme local (domèstic) i d'un turisme de visita, és a dir d'un només dia”. Reprendre aquest tipus de valoracions pot ser fonamental per repensar una política de desenvolupament turístic més d'acord amb les necessitats de la majoria de la població, en opinió de la investigadora dominicana.

Entre els elements negatius evidenciats per les comunitats s'assenyala l'augment de la “corrupció” i els “vicis”. “És evident que el procés de desenvolupament turístic d'enclavament comporta una sèrie de greus problemes. Hi ha comunitats desplaçades, ruptura de la cohesió social, pèrdua de l'accés a llocs de pesca, greus afectacions ambientals i laborals. Tenim l'exemple de la comunitat de Juanillo, que va ser desplaçada pel desenvolupament del complex de Cap Cana, que té una part immobiliària, una marina, hotels, camp de golf. La gent va ser reubicada a 8 quilòmetres terra endins i es va quedar sense mitjans de subsistència. En aquest context –va recordar León– hi ha gent que va viure el seu segon desallotjament, ja que en el passat els havia tocat viure la mateixa experiència quan es va construir l'aeroport de Punta Cana. Són veritables refugiats del turisme”, va dir.

Segons la professora de l'INTEC, els casos en que la presència del turisme crea molèstia són, sobretot, quan aquest model d'enclavament s'apropia de béns o espais públics “dels quals depenia el benestar de les comunitats. Un exemple és la comunitat de Boca de Chavón, que està davant el desenvolupament del complex turístic de Casa de Campo, en els Altos de Chavón. Per construir la marina –va explicar León– els constructors van treure la barra de sorra que connectava la comunitat amb el poble més pròxim (La Romana), obligant-la a donar una volta de més de 20 quilòmetres. Aquesta situació va portar greus danys a la comunitat”, va dir.

Entenent la percepció de la gent

Davant aquests efectes nocius del desenvolupament turístic, una de les grans preocupacions és l'escassa organització i bel•ligerància de la gent de les comunitats. “Són comunitats que històricament han viscut en la pobresa, depenent d'activitats tradicionals, com l'agricultura i la pesca, que estan en declivi des de fa dues dècades. Així mateix, no existeixen polítiques públiques que donin suport a aquests sectors i el turisme es perfila com l'única solució als seus problemes, la seva oportunitat per subsistir. Aquesta situació –va continuar León–, al costat de l'arribada massiva de persones de tot el país a la recerca de treball i una molt baixa inversió de l'Estat en educació, impedeix la cohesió social i el desenvolupament d'una oposició forta i articulada”,

Aquesta dificultat de reacció davant els impactes negatius d'aquest model de turisme és part d'una fragilitat social històrica, i d'una presència molt poc rellevant de l'associacionisme i sindicalisme. De fet, i encara que pogués semblar paradoxal, la investigació realitzada va posar en evidència una tendència generalitzada per part de la població a voler més turisme.

“Veiem impactes ambientals, laborals i socials importants, però la investigació va evidenciar que en les comunitats hi ha molt poca percepció. Això es pot explicar per la falta d'educació, d'empoderament sobre la informació, però sobretot per la necessitat de sobreviure. Aquestes comunitats necessiten del turisme, encara que la majoria dels beneficis i del guany es queden a les mans de les grans cadenes hoteleres. A elles els arriba només el degoteig d'aquesta activitat lucrativa, però aquests ingressos són la seva única oportunitat i cal tenir-ho en compte”, va recordar la professora.

Davant aquesta situació, Yolanda León va plantejar la necessitat i l'obligació per a l'Estat d'impulsar noves estratègies “per anar, a poc a poc, construint alternatives i altres possibilitats que a llarg termini trenquin amb aquest model”.

Llegir més »

Les particularitats del desenvolupament turístic a Cuba
Santo Domingo, 2 d'agost de 2010

L'estudi del desenvolupament turístic a Cuba pressuposa una anàlisi del context i del model econòmic i polític del mateix país, on necessàriament els paràmetres a aplicar no poden ser els mateixos que s'acostumen a usar en un context capitalista. Enrique Navarro, professor del Departament de Geografia de la Universitat de Màlaga, va presentar en la seva ponència les diferents etapes i les característiques del model turístic cubà.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

L'activitat turística a Cuba pot dividir-se en quatre diferents moments. Una primera etapa comprèn el període previ al triomf de la revolució cubana (fins a 1958), mentre que la segona (1959-1970) es caracteritza per la implementació d'un turisme nacional planificat, en el qual es nacionalitzen les instal.lacions turístiques, principalment nord-americanes, concentrades a La Habana i Varadero

“En la tercera etapa (1970-1990) –va explicar Navarro– comença una reactivació del turisme internacional, sobretot de Canadà, Amèrica Llatina i Europa. Així mateix, hi ha una difusió del turisme a tot el territori nacional.
S'aprova una llei de capital estranger i el turisme es transforma en un sector prioritari, juntament amb la biotecnologia i els programes alimentaris”.

Amb la caiguda del bloc socialista europeu, l'economia cubana pateix un canvi radical. En gairebé dos anys el PIB cau un 35% i el país perd el 85% de tots els nexes comercials i financers en l'àmbit internacional.

A la quarta etapa (1990-2010), Cuba experimenta canvis legislatius per permetre i facilitar el flux de la inversió estrangera. “Hi ha un creixement important de totes les variables turístiques, com el nombre de turistes, els ingressos, la capacitat d'allotjament, la diversificació del mercat”, va dir Navarro.

Davant la greu situació que s'origina arran de l'ensorrament del bloc socialista i de la Unió Soviètica, l'impuls del turisme a Cuba es transforma en una mesura encara més necessària. “Durant un discurs pronunciat el 1991, Fidel Castro justifica la creació de milers d'habitacions i la importància de poder tenir ingressos en divisa, perquè en aquell moment Cuba es trobava atrapada entre el bloqueig nord-americà i la caiguda del bloc socialista. El turisme es torna un refugi per a l'entrada de divisa i la possibilitat de poder seguir redistribuint beneficis entre la població, garantint els serveis bàsics i els aliments. A partir d'aquesta última etapa hi ha també una planificació, ja iniciada el 1995, cap a vuit llocs turístics. Encara que segueixi sent important l'eix La Habana - Varadero, els complexos turístics nacionals i internacionals es difonen en altres parts del país”, va explicar l'investigador.

La diferència principal amb altres models de desenvolupament turístic és que l'Estat cubà és soci majoritari i participa –amb el 51%– d'aquesta inversió estrangera. La primera empresa mixta es realitza a Varadero amb la transnacional hotelera de capital balear Sol Melià.

“És en aquesta quarta etapa que s'impulsen els models del ‘tot inclòs’ i del ‘sol i platja’, desenvolupant la mateixa oferta que trobem a la resta de la regió. Per al futur –va expressar Navarro– es preveu l'aprofundiment del multidestí al país i a El Carib. A més, hi ha plans per impulsar el desenvolupament immobiliari”.

El sistema cubà

Segons l'investigador de la Universitat de Màlaga, no es pot entendre aquest desenvolupament del turisme sense tenir en compte el desenvolupament del sistema cubà. “Cal tenir en compte l'obertura a la inversió estrangera a partir d'una legislació específica, el sistema monetari (dues monedes) i l'existència d'una dualitat de l'economia: una tradicional basada en el pes cubà i l'altra, que és l'emergent, basada en el pes convertible (CUC). Aquesta combinació ha tingut un efecte positiu des del punt de vista econòmic general, però ha creat un gran deteriorament i segmentació social, amb un augment de la pobresa en les últimes dècades. Les persones que tenen accés al CUC –va dir Navarro– tenen més gran capacitat d'acaparament de béns Entre elles estan les que treballen en el turisme i reben propines”.

Les cadenes hoteleres i els conflictes

L'expansió de la presència transnacional a Cuba ha estat analitzada per l'investigador durant la seva ponència. “Actualment hi ha 12 empreses mixtes al país i altres 12 en preparació. Les principals transnacionals estrangeres són les de capital espanyol, predominant les d'origen Balear, entre les que destaca la forta presència de Sol Melià. El 2009, les empreses espanyoles controlaven la meitat de les habitacions a Varadero i una de cada quatre habitacions a La Habana. En algunes zones la inversió espanyola arriba fins al 70% de la capacitat instal.lada”.

“No podem analitzar exactament en el marc socialista el que es reprodueix en un marc capitalista”, considera Navarro. Molts dels conflictes que sistematitza Ernest Cañada per a l'àrea de Centreamèrica, Mèxic i El Carib, “com l'acumulació per despossessió, l'exclusió que afecta la població, l'especulació per revalorització del sòl, l'abús i il.legalitat en el marc normatiu, la competència intraempresarial, no existeixen perquè l'Estat és propietari del territori i de les instal•lacions, és part majoritària de les empreses i no existeix el lliure mercat i la competència”, va explicar el professor malagueny.

Llegir més »

El que hi ha darrere de les cadenes hoteleres i de la seva evolució en el temps
Santo Domingo, 31 de juliol de 2010

La concepció que hi ha del turisme necessita d'un replantejament per distingir entre la seva dimensió internacional, nacional i local, i per estudiar els actors que, de forma oberta o encoberta, maneguen els fils d'aquests sectors que han evolucionat en el temps. Durant la seva ponència, Alfonso Jiménez, docent de la Universitat del Carib a Cancún, Mèxic, va aprofundir aquests temes.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

Les cadenes hoteleres han tingut cinc diferents formes bàsiques de vinculació amb els hotels: propietat, franquícia, administració, arrendament i consorci. Aquestes formes han evolucionat a mesura que passaven les dècades. Segons Jiménez, durant els anys 50 i 60 les cadenes hoteleres, sobretot les nord-americanes, invertien i arrendaven, mantenint una vinculació compromesa amb la capital de risc.

Amb l'auge del turisme i la seva transformació en un gran negoci, es va consolidar un vincle especial entre l'hoteleria i la indústria aeronàutica. “És evident que darrere del desenvolupament turístic hi ha forts interessos polítics, econòmics, globals, que estan actuant de manera molt important en el funcionament del turisme internacional. Moltes vegades –va explicar Jiménez– les anàlisis sobre turisme no tenen en compte aquests aspectes, que de fet estan redefinint el futur del turisme mateix”.

D'acord amb aquest plantejament, l'estreta relació que existeix entre el desenvolupament turístic i l'aviació és base per intentar entendre què és el que ha ocorregut al sector. “L'aviació és el motor del turisme i està lligada a elements de poder. La seva importància i poder depèn de la relació que té amb l'àmbit militar i amb els interessos geopolítics que té Estats Units. Les dues principals empreses de construcció d'avions, Boeing i Airbus, estan fortament vinculades al sector militar. Es construeixen i es venen més avions per transportar a més turistes”, va dir el docent universitari.

Davant la proliferació de destinacions turístiques, la construcció d'hotels i la incapacitat d'administració dels propietaris, durant les dècades dels 70 i 80 van ser les cadenes hoteleres que van prendre les regnes del sector, impulsant la modalitat de contractes d'administració i el sistema de franquícia, afavorint així el sorgiment de marques de diferent tipus.

A partir dels anys 90, el turisme ja s'ha transformat i les empreses transnacionals són les que comencen a imposar el funcionament del turisme. “La inversió fonamental de les corporacions es concentra ja en les marques i els seus atributs, que són els actius més importants de la seva funció operadora i de comercialització o màrqueting, en un context d'expansió global”, explica el text de la ponència de Jiménez.

Una presència global

D'acord amb l'estudi, “el 2009 hi havia quinze cadenes hoteleres que es trobaven en més de 31 països i una (Intercontinental) arribava a 100 països. Les principals corporacions hoteleres són empreses gegantines. Per a l'any 2008, de les 300 corporacions registrades per la revista Hotels, dues cadenes assolien les 600.000 habitacions; dues més assolien més de 500.000; unes altres quatre cadenes tenien més de 250.000 i les dues restants, van registrar més de 100.000 habitacions sota el seu control”.

Aquestes dades indiquen dues tendències: la creixent concentració d’habitacions operats per cadenes al món i la rellevància d'aquestes cadenes en el sistema turístic, “que posa de relleu la capacitat d'actuació que tenen en les diferents escales del sistema turístic mundial (internacional, nacional i local) i el seu potencial per influir-ho”.

En aquest context, és necessari també posar en evidència com el món de les finances s’ha infiltrat de moltes i diferents maneres al món de la política i l'economia, incloent a l'hoteleria amb el seu component immobiliari. Durant la seva ponència, Alfonso Jiménez va explicar que “els diferents tipus de fons d'inversió, que inclou el Real Estate Investment Trust (REIT’s), han estat la fórmula a través de la qual s'han adquirit i alienat empreses hoteleres i immobiliàries. I aquesta fórmula ha jugat un paper poc conegut en l'expansió hotelera i immobiliària. Hi ha una gran dispersió d'elements relacionats amb el turisme i tenim la necessitat de concebre clarament quins interessos hi ha darrere de les cadenes hoteleres i de la seva evolució en el temps, qui els maneguen i s’enduen els beneficis. Si no entenem les forces que estan interactuant –va qüestionar Jiménez– serà molt difícil que una concepció del turisme realment equilibrat pugui beneficiar la població, trobant noves formes de desenvolupament autònom. Ens han tret la capacitat de pensar autònomament i reproduïm coses que ens diuen que hem de fer. No tenim la capacitat per entendre el que ens ocorre i el que veiem és un model que no crea desenvolupament humà i social”.

Segons el docent de la Universitat de Cancún, cal construir una millor interacció entre les diferents parts que constitueixen el turisme i els elements polítics que són fonamentals per entendre que està passant. “Hem de discutir el marc conceptual, identificar els seus agents, com funciona des del punt de vista del marc d'organització de societats, el marc jurídic, programàtic i quins són els impactes en un context específic de país, analitzant l'internacional, el més nacional i el local”, va concloure.

Llegir més »

Turisme d'enclavament i disputa entre “els de dalt” i “els d'avall”
Santo Domingo, 31 de juliol de 2010

El boom turístic de les últimes dècades i l'expansió d'un model transnacionalitza’t a les mans de grans cadenes hoteleres, ha generat greus contradiccions i conflictes socials. Segons Allen Cordero, professor de la Universitat de Costa Rica i membre de FLACSO, calen mesures per reequilibrar aquest tipus de desenvolupament equivocat.



Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

Existeixen diversos models de desenvolupament turístic. “En el cas de Centreamèrica, hi ha un model de tipus transnacional, d'enclavament, que ha vingut associant-se amb les últimes onades de turisme. En el cas de Costa Rica –va explicar Allen Cordero– ha vingut implementant-se a partir dels anys 90, mentre que per als altres països centreamericans és més recent”.

L'altre extrem és un model més integrat, de tipus social, “cosa que es coneix com a turisme comunitari, alternatiu. Entre aquests dos models contraposats hi ha altres que són intermedis, on col•locaria els centres tradicionals del turisme propi de cada país”, va dir Cordero.

Segons el professor universitari, a Costa Rica hi ha una prevalença del model hegemònic, transnacional, encara que amb algunes particularitats. “En altres països podem veure una penetració massiva d'aquest model, caracteritzada per grans complexos a les mans de les cadenes hoteleres i concentrats en llocs específics. Per contra, a Costa Rica, la seva presència resulta ser més discreta i més distribuïda. Hi ha diverses instal•lacions de diferents nacionalitats i amb moltes alternatives. Tanmateix, sumand totes aquestes iniciatives el resultat és similar, és a dir l'exclusió i falta de respecte per les poblacions locals”, va sostenir Cordero.

La presència en la regió d'aquests models turístics crea inevitablement conflictivitat. “Existeix una disputa entre el model ‘de dalt’ – de gran capital concentrat – i el ‘d'avall’ – de les comunitats locals –. Una disputa entre la defensa dels recursos naturals i el territori, i la seva explotació indiscriminada. En aquest context –va precisar Cordero– assumeix una gran rellevància el tema dels recursos hídrics. Les comunitats locals, per exemple, no entenen per què es construeixen aqüeductes per portar aigua a grans complexos hotelers o de turisme residencial, si no hi ha suficients estudis que fonamentin que hi pugui haver una extracció massiva dels aqüífers locals”.

Durant el segon Seminari sobre “Turisme i desenvolupament a Centreamèrica, Mèxic i El Carib”, Cordero va presentar el cas de la comunitat de Sardinal i el seu conflicte amb el lloc turístic de Platja del Coco a Costa Rica.

Platja del Coco ha estat històricament un lloc turístic tradicional per als costa-riquenys. Ara s'ha tornat atractiu per a la inversió estrangera, generant disputes en àmbit territorial i dels recursos. “En Platja del Coco veiem com es reprodueix la conflictivitat entre el model ‘de dalt‘ i el ‘d'avall’. Quan el desenvolupament turístic i immobiliari va contribuir a l'esgotament del recurs aigua, es va establir un fideïcomís de 8 milions de dòlars, per portar grans canonades des de la comunitat de Sardinal fins a Platja del Coco. Aquest pla – va explicar el docent universitari – va generar un fort conflicte entre les comunitats. Per un costat una comunitat tradicional sense desenvolupament turístic que vol preservar els seus recursos naturals i per l'altre, una comunitat hegemonitzada per la capital transnacional, i molt dividida”, va dir.

La capital transnacional que impulsa un turisme d'enclavament, cerca també com refuncionalizar espais d'ús o accés públic, com les platges, i privat, com per exemples els terrenys on sorgeixen comunitats. “Els conflictes a Centreamèrica són freqüents. A Costa Rica, per exemple, hi ha molts casos de conflictivitat i enfrontaments que han de veure amb l'accés a espais, ús de recursos hídrics, desplaçaments, intents d'expropiació, desenvolupament turístic en zones d'amortiment. No obstant això, hi ha també que valorar i fet de que el turisme genera lloc de treball”, va considerar Cordero.

Trampes al voltant de l’ocupació

Segons el docent de la Universitat de Costa Rica, en aquest país el turisme genera una tercera part del lloc de treball i certa satisfacció en les comunitats. “Tanmateix, aquesta dada cal contrastar-ho amb el fet que, molt freqüentment, les persones fan comparacions amb els sectors més desvalguts del país, els que estan desocupats. En aquest sentit, el concepte que preval és ‘millor això que res’. Davant la crisi de l'ocupació pública i en sectors tradicionals com l'agricultura i la pesca, el turisme és vist com a una oportunitat. Si no hi ha alternativa, el turisme serveix per a no caure del tot. És una estratègia de supervivència econòmica”, va asseverar Cordero.

Per al membre de FLACSO, “aquest concepte del ‘salvem-nos o ens enfonsem’ definitivament no pot ser una solució. Cal cercar mesures per reequilibrar aquest tipus de desenvolupament. Maneres dignes de supervivència que tinguin en compte els drets laborals i la defensa del patrimoni territorial i nacional. És per això que cal fer èmfasi en l'organització local i pressionar perquè els Estats facin respectar les legislacions laborals i ambientals”, va concloure.

Llegir més »

La paradoxa del desenvolupament turístic a la República Dominicana
Santo Domingo, 29 de juliol de 2010

A les províncies que han estat protagonistes del desenvolupament turístic, l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) resulta ser un dels més baixos de tot el país. Aquesta és la dada més alarmant que posen en evidència els informes de 2005 i 2008 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) sobre República Dominicana, que van ser presentats per l'economista i funcionari de l'Oficina de Desenvolupament Humà d'aquesta institució, Pável Isa Contreras.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

L'estat del desenvolupament turístic a la República Dominicana és un dels eixos analitzats pel PNUD als seus dos últims informes. Els resultats revelen una situació paradoxal, en la que s'evidencia com el desenvolupament turístic ha estat un desenvolupament excloent.

"Encara que constitueixi una important alternativa per a l'economia nacional en termes de generació de recursos i divises, no ha estat un desenvolupament que hagi involucrat la comunitat, ni a l'economia perquè contribueixi a dinamitzar l'aparell productiu. A més, no ha produït un augment important en el nivell d'ocupació", va dir Isa Contreras durant la seva ponència.

Segons l'economista, aquesta situació té a veure amb dos elements: per una part, un tipus d'activitat centrada a grans hotels i amb un escàs respecte pel medi ambient i, per una altra, l'absència de polítiques públiques que enforteixin els serveis socials i les capacitats de les poblacions que viuen a prop de les localitats turístiques.

"Aquestes poblacions queden totalment alienes al desenvolupament turístic. Estem parlant d'un model excloent, que concentra els beneficis a les mans de les cadenes hoteleres i dels tour-operadors. Un model basat a la recepció de grans quantitats de turistes i amb un escàs respecte pel medi ambient.

"Així mateix -va continuar Isa Contreras-, tenim una política pública que no empodera a la gent, per tal que pugui ser partícep de forma creixent dels beneficis del sector turístic. Tot això es tradueix en una situació paradoxal: les províncies que han estat les protagonistes del desenvolupament turístic es troben als llocs més baixos a l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) ".

Entre els indicadors que evidencien aquesta dramàtica situació hi ha l'educació, la salut, la qualitat dels habitatges i la provisió dels serveis bàsics. "És un contrast inacceptable. D'una banda tenim un creixement molt elevat del turisme i de la infraestructura hotelera i per l'altre, hi ha assentaments en els quals la gent viu de manera realment deplorable", va constatar el funcionari del PNUD a la República Dominicana.

Una política pública decepcionant

Davant aquestes dades alarmants, la política d'Estat sembla continuar afavorint el model turístic instal•lat al país, a través d'una legislació d'incentius fiscals que beneficia només les grans empreses turístiques.

"L'economia dominicana ha subutilitzat els beneficis del turisme que podrien apuntalar el desenvolupament humà al país. No hi ha hagut una política de desenvolupament productiu, ni una política clara sobre el desenvolupament turístic.

L'únic que s'ha fet al país -va continuar Isa Contreras- és aprofitar l'expansió del turisme a nivell mundial i proveir d'incentius al sector. De cap manera no s'han impulsat els mateixos incentius per tal que la població participés d'aquests beneficis".

Un clar exemple d'això és la situació laboral de la gent que treballa al sector. "En l'àmbit laboral, la República Dominicana ha ratificat importants convenis internacionals, a fi d'enfortir la capacitat de l'Estat per fer respectar el drets laborals. Tanmateix, encara hi ha molt camí per recórrer. Al país se segueixen irrespectant els drets a la sindicalització i a la signatura de convenis col•lectius. Així mateix -va explicar Isa Contreras- hi ha una escassa capacitat d'organització entre els treballadors, moltes vegades deguda a l'estat de vulnerabilitat en el qual es troben".

Dos semblen ser els principals problemes: el clientelisme en la política nacional i la falta de consciència i d'organització entre la majoria de la població. "El principal objectiu dels polítics és perpetuar-se en el poder i exercir pràctiques clientelars, per continuar relacionant-se amb els sectors de poder. El tema dels drets no és a la seva agenda i no tenen percepció d'això. D'altra banda -va explicar el funcionari del PNUD- hi ha una molt baixa capacitat d'organització en la població, i això contribueix al qual no es porti el tema del desenvolupament humà i dels drets a l'agenda pública".

D'acord amb l'anàlisi del funcionari del PNUD, a la República Dominicana és necessària una estratègia de doble via. "Per una part cal fer complir les lleis ambientals, laborals i els drets en general. Per l'altra, cal impulsar un profund treball educatiu per tal de concientitzar la ciutadania. La gent ha de ser el motor que empenyi cap a un model de turisme sostenible".

Llegir més »

Turisme residencial: una oportunitat de desenvolupament per a qui?
Santo Domingo, 29 de juliol de 2010

Durant la primera dècada del nou segle, les zones més importants per a l'activitat turística centreamericana han viscut un accelerat procés de desenvolupament del mercat immobiliari. Grups d'investigadors han estat donant seguiment a aquest nou fenomen caracteritza’t com a turisme residencial. En la seva ponència, la investigadora independent Marcela Román ha presentat elements metodològics que poden facilitar l'estudi i una anàlisi de la situació.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

"El desenvolupament d'aquesta nova activitat està provocant importants canvis en l'ús del terra i en general, en les dinàmiques socials, econòmiques i ambientals en aquests territoris", explica Román.

El procés de desenvolupament turístic i l'incipient mercat immobiliari coincideixen en la importància que tenen els fluxos d'inversió directa externa per als països, però també en la desregulació que impera sobre els mercats de terra, i en les debilitats institucionals per gestionar els desafiaments que representa per als territoris locals.

Segons Román, "la investigació serveix per entendre si aquestes noves activitats, que podem anomenar de turisme residencial, són una oportunitat o no de desenvolupament econòmic per a aquestes regions, i de quina manera afecten les activitats turístiques tradicionals que ja existeixen des de fa més de 20 anys".

Per a la investigadora és indubtable que a nivell macroeconòmic el mercat immobiliari s'ha convertit en poc temps "en una branca important de l'economia, aportant una gran quantitat de divisa, ocupació, ajuda per equilibrar el dèficit de la balança de pagaments." Tanmateix, a Costa Rica, Panamà i, més recentment en Nicaragua, aquesta activitat s'ha caracteritzat per assentar-se, al costat del turisme tradicional, sobre territoris on "prevalen grans problemes de pobresa i d'exclusió social, importants riqueses naturals, poca organització social de base i febles governs locals. Freqüentment es tracta de terrenys que es troben en àrees de costa o en zones altes amb vista al mar, i es comercialitzen per generar producte immobiliari".

D'acord amb l'estudi presentat durant el segon Seminari "Turisme i desenvolupament a Amèrica Central, Mèxic i El Caribe", el cas de Costa Rica resulta emblemàtic. "Aquests nous tipus de projectes turístico-immobiliaris s'estenen per tota la Costa Pacífica, amb tres zones de major concentració: Guanacaste, Pacífic Central i el Pacífic Sud. Entre 2003-2007 al litoral pacífic de Costa Rica (1.254 Km d'extensió i compost per 48 districtes que en total agrupen 10.909 Km², on habiten prop de 370 mil persones), la dinàmica immobiliària ha impactat directament a 26 districtes. En el cas de Guanacaste i Puntarenas el creixement és molt accelerat, representant el 50,62 per cent del creixement en l'àrea total de noves edificacions en el 2006-2007", explica l'estudi.

Segons la investigadora, aquesta nova modalitat està canviant de forma accelerada la configuració de les activitats econòmiques locals i el volum de la inversió directa estrangera, que entra a finançar aquestes activitats. "L'avenç d'aquestes activitats és de tal magnitud que es registra un ús molt agressiu de la terra i dels recursos. Molt ciment, moviment de terra a les muntanyes, ús bastant poc sostenible del recurs terra per la pràctica de construcció en pendents. A més, registrem un excessiu aprofitament del recurs aigua que ja escasseja en aquesta zona del Pacífic".

Un element que està cridant l'atenció dels investigadors és la col•locació en venda de nous productes que acompanyen el desenvolupament immobiliari. "Es tracta de camps de golf i de marinas (atracadors turístics per a iots i vaixells de luxe) que són un ham molt atractiu per vendre amb sobrepreu els productes immobiliari", va explicar Román.

Generació de conflictes

Els nous projectes immobiliaris han provocat conflictes a diversos països. "Encara que no existeixin estudis específics -ha recordat la investigadora independent- hi ha casos concrets que podem recordar. A la zona sud de Nicaragua, per exemple, on les irregularitats en els processos de recompres i vendes de terres de la reforma agrària, que estaven a les mans de les cooperatives agrícoles, hi ha conflictes generats, evidenciant un important problema d'inseguretat jurídica de la propietat".

Així mateix, a la costa del Guanacaste a Costa Rica hi ha exemples de comunitats de pescadors, que en aquest moment viuen un conflicte amb grans inversors nicaragüencs (Grupo Pellas) i costa-riquenys. "Tenen més de 60 anys d'estar assentats en aquesta zona a la costa i mai l'Estat de va preocupar per legalitzar la seva situació de tinença de la terra. Ara que la zona s'ha transformat en una zona atractiva per a la inversió immobiliària i el turisme residencial, els pescadors de Puerto Soley són un destorb i volen desplaçar-los", va asseverar Román.

Encara que la crisi econòmica i financera internacional ha detingut en part el ràpid desenvolupament de l'activitat immobiliària, ja hi ha una infinitat de projectes en dissenys en diferents països de la regió.

Entre els grups econòmics interessats a aquest tipus d'inversió, hi ha els que en les últimes dècades han traslladat les seves capitals de l'activitat agroexportadora a la financera, i que ara estan apuntant al sector immobiliari. "Malgrat que no existeixen estudi específics sobre aquesta nova estratègia del gran capital nacional i regional, és evident l'interès d'aquests grups, com per exemple el Grup Pellas, pel turisme residencial," va dir Román.

Un balanç necessari

Una de les tasques aparentment més important és la de poder mesurar els beneficis nets d'aquest tipus d'inversió. "Cal estudiar i tractar de construir un balanç d'aquest fenomen. Hi ha impactes macroeconòmics positius i impactes negatius a nivell local. Els projectes es desenvolupen sempre en zones d'alta vulnerabilitat ecològica i social, afectant poblacions que viuen en condicions de gran pobresa i d'exclusió social. A això cal agregar un estat d'extrema desregulació, amb poques normes específiques i la sola aplicació de les legislacions nacionals. Tanmateix, és un fenomen incipient. Cal que s'hi ha alerta i recollir-se tota la informació per fer un balanç net", va concloure la investigadora.

Llegir més »

Turisme Rural Comunitari: una oportunitat real de transformació del model turístic
Santo Domingo, 29 de juliol de 2010

L'esforç que s'està realitzant al Salvador per brindar una alternativa concreta al model turístic predominant, enfortint les propostes basades en el Turisme Rural Comunitari, ha estat el contingut de la ponència presentada per Ileana Gómez i Xenia Ortiz de la Fundación PRISMA.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

Les crítiques a les dinàmiques territorials que s'han produït a Centreamèrica com a efecte de la globalització, modificant l'ús i l'accés als recursos naturals de les poblacions, han estat tema d'una profunda discussió i d'un diàleg regional que ha involucrat diferents actors. D'aquesta manera, el Programa Salvadoreño de Investigación sobre Desarrollo y Medio Ambiente (PRISMA) ha anat identificant les temàtiques que són clau per entendre els processos de desenvolupament a la regió.

"Dins d'aquests temes hem identificat el turisme com una dinàmica econòmica i social, que transforma seriosament diversos territoris rurals centreamericans," va dir la coordinadora pro tempore de PRISMA, Ileana Gómez. El turisme és vist com a "un eix d'acumulació que està vinculat amb la transformació de l'economia centreamericana a partir dels anys 80, la qual va passar d'un enfocament prevalentment agroexportador a una forta diversificació, amb nous eixos d'acumulació.”

“Tanmateix -va continuar Gómez- es va començar també a mirar el turisme des del desenvolupament rural, valorant-lo com una activitat que pot diversificar la producció camperola i generar ingresos. Així mateix, dóna nou protagonisme a certs actors rurals que són organitzats".

Turisme rural comunitari: una alternativa real

És a partir d'aquesta nova perspectiva que la Fundació PRISMA va començar a enfocar-se en un nou eix d'investigació, que és el turisme rural comunitari. "A més d'estudiar i sistematitzar casos reeixits d'aquest nou sector lligat al turisme, a El Salvador estem acompanyant un procés d'incidència a través de la Mesa Nacional de Turismo Rural Comunitario", va recordar Xenia Ortiz, investigadora social de PRISMA.

Aquest nou instrument va sorgir el 2009 i durant la seva breu existència ha desenvolupat un treball intens. "Hem realitzat un taller per definir la nostra missió i visió, que són articular la feina dels diferents actors que estem apostant a un nou model de turisme, i transformar-lo en un espai reconegut que visibilitzi i enforteixi al sector del turisme rural comunitari", va agregar Ortiz.

Aquest important esforç que apunta a un tipus de turisme més amigable amb el medi ambient i més equitatiu respecte als ingressos, va continuar amb una planificació estratègica que involucra diferents actors. "Actualment participen institucions educatives, governamentals, ONG i les iniciatives de turisme rural comunitari. Hem realitzat activitats per incidir en diferents receptors de la proposta, de manera particular en la població i en els funcionaris públics.

El nostre objectiu -va concloure la investigadora social de PRISMA- és que les autoritats es comprometin i enforteixin a aquest nou sector i model turístic, i que la població ho assumeixi com una alternativa al turisme massiu que prové de l'exterior i que s'apropia dels recursos del país".

Defensa del patrimoni nacional i rescat de la memòria

D'acord amb el plantejament de la Fundació PRISMA, la proposta d'un turisme rural comunitari és també una forma de protegir i cohesionar socialment al territori davant dels avenços i les ofertes dels grans capitals, que volen comprar o que envair les àrees de les cooperatives rurals. "És així que aquesta nova proposta es transforma en un instrument per consolidar el maneig de la seva àrea, per protegir-la i continuar produint en el marc d'una àmplia diversificació.”

“Fins al moment -va explicar Ileana Gómez-, a El Salvador la dinàmica turística s'ha enfocat en enfortir el turisme de convencions. És un fenomen urbà que no s'ha estès gaire als litorals i que no ha involucrat el gran capital transnacional. Tanmateix, el perill és latent i hem de controlar el desenvolupament turístic futur".

És per això que la Fundación PRISMA ha accelerat l'estudi del pes econòmic del turisme a la regió centreamericana i de com s'ha transformat en un eix de dominació regional. "Al Salvador hi ha hagut un canvi de govern el 2009 i estem a l'expectativa que assumeixi una posició diferent respecte als governs del passat. Tenim un turisme intern molt significatiu, enfortit per la gran quantitat de salvadorencs i salvadorenques que viuen en l'exterior, i que freqüentment tornen al país."

"El turisme rural comunitari pot ser una alternativa concreta a un model explotador, fent èmfasi també en el rescat de la memòria històrica", va sentenciar la coordinadora pro tempore de PRISMA.

Ja són algunes les experiències de projectes turístics, que sorgeixen de la necessitat de les mateixes comunitats de reconèixer el seu passat, i reivindicar i valorar tot l'esforç de lluita que es va donar durant la guerra. "Hi ha rutes de memòria històrica que serveixen per vincular-nos amb la nostra història més recents", va dir Gómez.

Perquè tot això sigui efectiu, es necessita el compromís de la societat de ser capaç d'incidir en el rumb que porta la política del turisme. En la mesura que el públic comenci a reconèixer el turisme rural comunitari com una alternativa real, les autoritats han de comprometre's més.

"Enfortint aquest model i el turisme de base local a la presa del control del turisme nacional, es guanyaria bastant espai per contenir les grans inversions immobiliàries. Tanmateix -va concloure Gómez-, hi ha també que continuar impulsant les regulacions a aquest tipus d'inversió.

Llegir més »

Turisme, conflicte social i la necessitat d'enfortir la resistència i desenvolupar un model alternatiu
Santo Domingo, 26 de juliol de 2010

A Centreamèrica el turisme s'ha convertit de manera accelerada en un important eix d'acumulació econòmica, contribuint de forma decidida a una transformació econòmica estructural en aquests països. Però malgrat l'impacte devastador del gran capital turístic la capacitat de mobilització global encara és limitada, va explicar a la seva ponència Ernest Cañada, coordinador d'ALBA SUD i membre del GIST.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

Tot i la imatge positiva que se li vol donar a la inversió de les grans cadenes turístiques, se segueixen generant diferents escenaris de conflictivitat i resistència a un model depredador, encara que els efectes no estan sent presos prou en compte pel gruix del moviment altermundista. Segons el coordinador d'ALBA SUD, Ernest Cañada, cada dia és més necessari estudiar, reconèixer i identificar una nova conflictivitat social i ambiental, que s'ha generat arran de l'expansió desmesurada del turisme. "No són suficients els enfocaments que posen l'accent en els impactes del turisme, sinó que cal estudiar i avaluar el nou escenari de conflictivitat social i ambiental originat per aquest fenomen".

El desenvolupament turístic comporta agressions i afectacions a diferents sectors de les societats centreamericanes, i resulta necessari entendre de quina manera s'estan produint, com estan funcionant i quines són les reaccions, proposant una discussió sobre les diferents tipologies del conflicte turístic en aquesta àrea.

D'acord amb el document presentat per Cañada en el marc del segon Seminari sobre "Turisme i desenvolupament a Centreamèrica, Mèxic i El Carib", hi ha cinc grans àmbits de conflicte.

El primer té a veure amb la instal.lació de l'activitat turística en zones on hi ha comunitats amb accés a recursos naturals, i que estan ubicades a un territori que reconeixen com seu. "La introducció de l'activitat turística trenca aquesta situació i genera la pèrdua d'accés a recursos naturals bàsics (terra, aigua, alimentació) i de la territorialitat. Això comporta una conflictivitat davant el procés de despossessió ", va explicar Cañada.

Un altre nivell de conflictivitat sorgeix quan es posa en marxa l'activitat turística i es genera un impacte destructiu desmesurat. "En aquest cas, no només pot haver una reacció de la comunitat desposseïda, sinó també d'altres actors involucrats (organitzacions socials, veïns i algunes autoritats locals) que tracten de posar un fre, un mecanisme de regulació, davant els abusos que genera la urbanització turística ", va dir el coordinador d'ALBA SUD.

Declaració de Montelimar: la política al servei del gran capital

La pressió imposada per la indústria turística per desregular les legislacions i les polítiques nacionals, representa un tercer escenari de conflicte. "Té a veure amb la legislació, amb el canvi de política fiscal, l'accés a costes, entre altres. Des que el 1996 es va donar la Declaració de Montelimar -va continuar Cañada-, hi ha una pressió constant de la indústria turística per a crear les normes ". Amb aquesta Declaració, els governs centreamericans van acordar que el turisme era un sector estratègic i impulsar la promoció intraregional, la comercialització de paquets turístics, la creació de legislació i polítiques i incentius a la inversió estrangera i la cooperació amb el sector privat. Davant d'aquesta decisió, alguns sectors van intentar resistir generant un nou escenari de conflictivitat.

El quart àmbit de conflicte té a veure amb les diferències existents dins del mateix capital turístic. "No sempre té interessos coincidents i es generen contradiccions internes. En aquest cas, l'explotació de l'activitat turística comporta punts de contradicció inter-empresarial, generant el desplaçament del petit i mitjà empresari enfront del gran capital turístic nacional, regional o internacional.”

Finalment -va recordar Cañada-, les condicions de precarització de la vida i del treball de les persones que s'involucren en l'activitat turística, obre un altre espai de conflictivitat. Es tracta de la reacció dels treballadors davant la degradació de les seves condicions".

Una limitada mobilització global

L'impacte de l'activitat turística genera múltiples reaccions, però la intensitat depèn del context històric i polític de cada país. No obstant això, el que es pot trobar "és un cert ritme comú en l'evolució del conflicte. El que resulta més interessant com a element d'anàlisi és veure quan tenim o no tenim conflicte, i en quines condicions es desenvolupa, amb quines característiques. A un major impacte no necessàriament correspon una major conflictivitat, perquè depèn de la capacitat d'organització i resistència de la gent ", va explicar Cañada.

En l'àmbit laboral, per exemple, les organitzacions sindicals encara tenen una molt feble penetració en el sector hoteler i turístic en general. En molts casos depèn de les fortes polítiques antisindical imposades per les grans cadenes transnacionals. Un altre sector extremadament vulnerable és el de la construcció. Es tracta de mà d'obra migrant que viu en condicions d'il legalitat, explotació i vulnerabilitat.

Davant d'aquesta situació i al nou fenomen de consolidació de grups econòmics nascuts a la regió, com ara el Grup Pellas, que recentment estan buscant més acumulació de capital en el sector turístic residencial, el desenvolupament d'un moviment global de resistència i construcció d'alternatives enfront del model turístic dominant segueix feble.

Segons el coordinador d'ALBA SUD, un dels principals obstacles és que el gruix del moviment altermundista encara no ha reconegut a la indústria turística com una seriosa amenaça. "Davant d'aquest model de desenvolupament turístic és necessària una doble actuació: enfortir les resistències i desenvolupar i sostenir un altre model turístic de caràcter endogen, basat en l'economia popular, i construït sobre la base d'una aliança entre les iniciatives comunitàries i el petit i mitjà empresari local, i poders públics al servei de la gran majoria de la població centreamericana ", va concloure.

Llegir més »

Empoderament i emancipació dels pobles per contrarestar el model turístic del malbaratament
Santo Domingo, 26 de juliol de 2010

Macià Blàzquez, professor de geografia a la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d'Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST), presenta una ponència amb Ivan Murray, professor del mateix equip de treball, on s’exposen els resultats d’un diagnòstic socio-ambiental de les Illes Balears elaborat pel GIST i concebut com a instrument d'entesa i participació ciutadana.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

L'estudi d'indicadors de sostenibilitat social i ecològica de les Illes Balears fa referència a elements que sovint no estan a l'abast de la gent comú, o més aviat s'oculten. Estudiar i donar-los a conèixer pot ser un element important també per a altres territoris, que viuen les mateixes dinàmiques explotadores.

Variables de consum de materials, energia, ocupació de territori, producció de residus, així com variables ambientals, socials i econòmiques, han estat estudiades pel GIST al llarg de gairebé 20 anys (1989-2008), per tal de donar compte de les conseqüències d'un model turístic explotador i de l'experiència social a les Illes Balears. "Tot això pot ser de molta utilitat per veure com aquest mateix model s'està exportant i replicant a l'àrea de Centreamèrica, Mèxic i El Carib", va explicar Macià Blàzquez.

Les transnacionals hoteleres de Balears parlen de know how. Expliquen com tractar a la gent, al territori, com negociar amb els polítics, "i nosaltres ho hem viscut en tots aquests anys, perquè les Balears són el bressol d'aquest fenomen. El nostre objectiu és poder presentar com, des dels moviments socials i l'acadèmia, hem estudiat aquest model i hem evidenciat el malbaratament que origina i que, per cert, dóna lloc a la crisi econòmica. Són informacions públiques -va continuar Blàzquez- que transmetem a la societat, a la política, i que pretenen llançar un crit d'alarma sobre el que està passant".

D'acord amb l'estudi, a les Illes Balears hi ha un Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que es troba entre els més baixos de les comunitats autònomes dins de l'Estat espanyol. "El desenvolupament turístic no ha contribuït a millorar la situació de vida de la població. És una informació que ha d'arribar a la gent, perquè hi ha participació, empoderament pel que fa a aquests elements que evidencien una greu crisi econòmica, ecològica i social ", va asseverar el membre del GIST.

Un model de malbaratament, d'abús de les persones sobre les persones i sobre el medi ambient. "El problema no és la pobresa, sinó la riquesa i el malbaratament que aquesta suposa. Amb l'estudi i els seus indicadors volem delatar aquesta situació, però al mateix temps, formular propostes i oferir alternatives. "

Empoderament, participació i nous vincles

Davant aquesta situació, la societat balear ha plantejat mesures de contenció i de millora a la democràcia. "A les Balears hi ha moviments socials que són rellevants i que promouen la protecció del territori. La gent -va explicar Blàzquez- ha dit prou! S'oposa a més creixement, a la elitització de l'espai. Un espai reservat només per als rics. Demanem igual i major accés per a tots ", va dir.

El fet d'organitzar a República Dominicana el segon Seminari sobre Turisme i Desenvolupament a Centreamèrica, Mèxic i El Carib, és un senyal per deixar clar que "el nostre desenvolupament no ha de ser a costa de l'empobriment d'altres. És a dir, que les cadenes hoteleres Balears no s'enriqueixin i no acumulin a través de la despossessió d'aquests pobles", va assenyalar el docent universitari i investigador.

A partir d'aquesta experiència local, assumeix una gran importància tractar d'establir i ampliar vincles internacionals, sobretot en termes de no voler ser responsables de l'empitjorament de les condicions de vida d'altres pobles. "És en aquest sentit que aixequem una veu d'alerta contra el model turístic explotador. Un model de sol i platja, de tot inclòs, que és beneït per tot el món, i que amaga una explotació laboral brutal, prostitució, narcotràfic, corrupció, blanqueig de diners , bunquerització de l'espai. Veiem un empresariat hoteler -va denunciar Blàzquez- que jura estar aportant al desenvolupament dels països. No obstant això, el que s'evidencia és una expatriació dels beneficis i un increment de la desigualtat".

Davant d'aquesta situació evidenciada per l'estudi, els investigadors apunten a revelar l'engany i plantejar alternatives que van en benefici dels països i de les poblacions, "per extirpar la corrupció, l'abús i l'acumulació per despossessió. Cal generar empatia amb aquestes situacions de misèria i explotació originades pel turisme. La gent ha d'entendre què hi ha darrere de les seves vacances, del malbaratament. Cal fer-lo arribar de manera subtil, seductora -va explicar Blàzquez-, perquè la gent no apagui el televisor i no s’immunitzi davant d'aquestes situacions. És una cosa que no es pot inculcar, que ha de sorgir de les persones, de la seva emancipació. En aquest sentit, és fonamental mantenir l'esperança i enfortir la proposta. Des de la acadèmia i els moviments socials cal exportar el saber fer com a societat, establint vincles internacionals. Amb la nostra ponència volem reafirmar que sí que és possible, que hi ha espai per al creixement del moviment popular i per a la mobilització ", va concloure el membre del GIST.

Llegir més »

Alerta climàtica i turisme depredador
Santo Domingo, 26 de juliol de 2010

El fracàs de Copenhaguen, la perillosa inutilitat de les iniciatives sobre protecció climàtica i el turisme com a nova forma de colonialisme i promoció de subdesenvolupament són els principals temes que va abordar Joan Buades, col.laborador d'ALBA SUD i membre del GIST, a la seva presentació.



Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

Centreamèrica, Mèxic i el Carib constitueixen una de les àrees més vulnerables davant el creixent deteriorament del clima terrestre. L'enorme desigualtat social que existeix en aquests països i la recepta fracassada de generar desenvolupament a través de la industrialització turística provinent de l'exterior, contribueixen a accentuar la seva vulnerabilitat. Reivindicar el rescat del deute climàtica del Nord i aixecar la veu com a regió, per exigir la transferència massiva de recursos econòmics i tecnològics, ha de ser la prioritat a la propera Cimera Climàtica de Cancún (COP 16), que tindrà lloc entre el 30 de novembre i el 7 de desembre de 2010.

Segons Joan Buades, investigador sobre turisme i canvi climàtic d'ALBA SUD i membre del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears, hi ha molt poca consciència de l'extrema vulnerabilitat que hi ha davant del canvi climàtic en el àrea d'Amèrica Central, Mèxic i El Carib. "Tots els estudis indiquen que seran zones molt afectades en el futur. Bona part de la seva població viu en els litorals i un dels fenòmens colaterals del canvi climàtic, és la correlació que existeix entre l'augment de la temperatura de l'aigua en els mars i l'acidificació dels oceans.

Això -va explicar Buades- va a incrementar la quantitat i la força dels huracans. Estem en una situació de màxima alerta, accentuada per l'enorme desigualtat social que existeix en aquesta regió. L'impacte econòmic i humà serà encara més desastrós ", va asseverar.

L'investigador va evidenciar també com tots aquests països contribueixen de manera mínima al canvi climàtic. "És una situació paradoxal. A la regió les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) són molt baixes i les poblacions seran les primeres que van a pagar els plats trencats.”

“En aquest sentit –va continuar Buades– Centreamèrica, Mèxic i El Carib haurien de reprendre el que els moviments socials i alguns governs, com el de Bolívia, van reclamar a Copenhaguen. És a dir, una justícia climàtica global.”

“Hi ha un deute climàtic històric dels països rics del Nord amb els del Sud. A ells els toca pagar l'adaptació d'aquests territoris i societats perquè puguin protegir-se del canvi climàtic ", va sentenciar.

El turisme depredador contribueix al canvi climàtic


No són pocs els que es pregunten què té a veure el turisme, les milions de persones que, cada any, creuen oceans per relaxar-vos sota les palmeres caribenyes, amb el canvi climàtic.

"Té molt a veure, perquè les societats d'aquestes zones altament vulnerables aposten cegament pel turisme per desenvolupar-se. El turisme que ve de lluny, en avions, amb paquets tot inclòs, és insostenible per motius climàtics.

És per això - va explicar l'investigador de ALBA SUD - que alguns països com el Regne Unit i Alemanya, estan pensant de crear taxes aèries per motius climàtics. Aquesta mesura va encarir notablement els paquets turístics i els vols intercontinentals. Com climàticament ja no pot créixer el volum de trànsit aeri cap a aquestes zones, apostar pel turisme massiu des Amèrica del Nord i Europa no té realisme econòmic ".

Segons Buades, en aquests països que viuen una forta alerta climàtica, se segueix sacrificant diners públics per invertir en un model econòmic que no tindria un futur més enllà de 20-25 anys.

"És un model que, a més, incrementa el deute climàtic, perquè és científicament comprovat que els vols contribueixen a l'efecte hivernacle. El turisme massiu cap a aquestes regions actua com un accelerador del canvi climàtic ", va explicar.

La profunda crítica a aquest model de turisme depredador va més enllà

D'acord amb diferents estudis científics, la promesa de les empreses turístiques transnacionals i de les mateixes Nacions Unides, que el turisme seria la via més fàcil per arribar al desenvolupament per als països del Sud, s'ha revelat una gran mentida.

"La realitat és que països del Sud que en els últims 25 anys s'han turistitzat molt ràpidament, avui són zona amb índexs de desenvolupament humà baixíssim. Hi ha un informe del PNUD per República Dominicana que, per exemple, demostra que les províncies turístiques són les que menys desenvolupament social i humà tenen. El mateix passa a Jamaica i Costa Rica. Els diners que manegen les grans transnacionals turístiques no es queda al país, sinó que es fuga. Es calcula que no menys del 75 per cent dels diners que circula per aquests ressorts torna als països rics via paradisos fiscals. A les comunitats locals queda no més del 15-20 per cent ".

Un negoci altament rendible. Veritables mines d'or per les transnacionals del turisme que, segons l'investigador, "renten el diner negre invertint en aquest sector i tenen un retorn de capital espectacular. A la població local li queden les engrunes d'aquesta orgia econòmica."

"El nostre objectiu com a investigadors és a dir que més turisme no significa més riquesa per a la majoria de la població. Agreujar la situació de pobresa i desigualtat social és un dels elements que contribueix a una major vulnerabilitat davant del canvi climàtic ", va asseverar Buades.
Les solucions placebo del Nord

Davant la greu problemàtica del canvi climàtic, els països rics del Nord han inventat iniciatives de protecció climàtica que, a més de ser inútils, són un gran negoci per les organitzacions financeres internacionals.

"Els Mecanismes de reducció d'emissions per a la desforestació i la degradació dels Boscos (REDD) són veritables jocs de màgia, amb els quals els països del Nord i els seus transnacionals intenten seguir contaminant, a base de subvencionar la cura de boscos tropicals en el Sud.

A més, -va explicar Buades- aquests països rics ja han dit que no seran subvencions a fons perdut, sinó crèdits que va a incrementar el deute extern dels països del Sud. Són mesures que no tenen res a veure amb la protecció de la natura i el rescat del clima ".

Per l'investigador de ALBA SUD i membre del GIST es tractaria d'una altra forma de "maquillatge verd" que, a més, comptaran amb la participació del Banc Mundial i el FMI. "Aquestes institucions que han aprofundit el subdesenvolupament en els països del Sud, pretenen ara les que decideixen sobre projectes i que manegen la manera de transferir els diners. Cal impedir que es transformin en les protagonistes i les intermediàries financeres del rescat climàtic ", va asseverar Buades.

Una sola veu

Davant d'aquesta situació que agreujarà el fenomen de la migració i de la inseguretat alimentària, "les poblacions del Sud han de defensar un esquema de rescat del deute climàtica. És fonamental que totes aquestes zones comencin a pensar com a regió i construir una veu forta en les negociacions internacionals sobre canvi climàtic. Haurà de fer en col.laboració amb els moviments socials i els governs locals, per baixar la factura de CO2 i GEH, i ajudar a un veritable desenvolupament que el Nord els deu", va concloure Buades.

Llegir més »

Turisme i (sub) desenvolupament a Centreamèrica, Mèxic i El Carib
Santo Domingo, 25 de juliol de 2010

Del 26 al 28 de juliol de 2010 es duu a terme a Santo Domingo, República Dominicana, el segon Seminari sobre "Turisme i desenvolupament a Centreamèrica, Mèxic i El Carib". Aquesta trobada apunta a presentar, comprendre i discutir les característiques del desenvolupament turístic a la regió, i el seu impacte sobre les poblacions locals.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / ALBA SUD

Donar continuïtat al primer Seminari realitzat el 2009 a Nicaragua, per continuar amb l'anàlisi social del fenomen turístic a Centreamèrica, Mèxic i El Carib, és l'objectiu pel qual investigadors i docents universitaris es reuniran a la República Dominicana del 26 al 28 de juliol de 2010.

Els temes que s'abordaran són diversos, i també s’intentarà posar en discussió una "possible agenda d'investigació en la que tots i totes puguem aportar, i que permeti enfortir els vincles i col.laboracions entre universitats i centres de recerca presents a la regió", explica el document de presentació del Seminari.

Segons Ileana Gómez, coordinadora pro tempore de PRISMA, "és una trobada entre actors que estan molt vinculats al tema del desenvolupament del turisme i als conflictes que això genera en aquesta àrea del món".

A partir de l'experiència del que ha passat a les Illes Balears i de les investigacions realitzades a Centreamèrica, Mèxic i Carib, "podrem entendre quins són els cicles del turisme i del desenvolupament immobiliari, què és el que ens espera i quines poden ser les línies de treball orientades a la incidència ", va dir Gómez.

D'acord amb la coordinadora de PRISMA, resulta imprescindible no només conèixer les experiències, sinó "llegir-ho com a un procés regional. Entendre com la dinàmica capitalista aterra a territoris rurals i promou la despossessió, transformant la lògica productiva i els mitjans de vida de les poblacions locals, generant subdesenvolupament i aprofundint la marginalitat i l'exclusió. No es tracta d'un saber acadèmic pur, sinó utilitzar eines de l'acadèmia per incidir en els processos", va explicar Gómez.

Un nou model que aprofundeix la desigualtat humana

També per al coordinador d'ALBA SUD, Ernest Cañada, és important prendre consciència del fenomen turístic, la seva capacitat devastadora a la regió "i de la necessitat política urgent de generar pensament i anàlisi sobre el què està passant. Encara que tracti de presentar una imatge neta que produeix desenvolupament, quan arriba a la seva màxima expressió, el turisme és devastador. Genera destrucció social i impulsa un nou model de societat amb relacions socials terriblement desiguals, i amb greus condicions de vulnerabilitat humana ", va sentenciar Cañada.

Davant d'aquest model, és necessari construir coneixement a nivell regional sobre quines són les polítiques, els processos i de quina manera s'està produint l'avanç de la turistització social a la regió. "En aquest sentit -va concloure el coordinador d'ALBA SUD- seguirem analitzant, compartint i aprofundint aquests temes, per construir pensament i capacitats per proposar polítiques alternatives al voltant del desenvolupament turístic".

Aquest segon Seminari pretén també donar continuïtat al treball desenvolupat el 2009 a Nicaragua. "El primer Seminari es va enfocar en l'experiència de Balears, on es concentra el capital transnacional turístic que arriba a Centreamèrica, Mèxic i El Carib", va dir Macià Blàzquez, docent i investigador de la Universitat de les Balears i membre del GIST. "El plantejament d'aquest nou Seminari apunta a restar-li protagonisme a les Illes Balears i donar espai a les experiències d'investigadors locals. Que siguin ells i elles a contribuir a un enriquiment mutu. Una estructura més horitzontal d'intercanvi d'informació i de creixement ", va afegir Blàzquez.

Estudiar el turisme transnacional i plantejar com a alternativa un major benefici per a la comunitat receptora, és un altre dels objectius que persegueix el seminari. "La repatriació de beneficis de les cadenes hoteleres i de tot el seu corporació, arriba fins al 85 per cent dels beneficis d'un paquet turístic estàndard. El nostre plantejament és promoure, exigir i donar eines de negociació, per demanar que una major quantitat d'aquests beneficis quedi a la regió.

A més -va concloure el membre del GIST- aportar la informació i demanar la transparència per erradicar l'explotació laboral, la prostitució, el blanqueig de capitals i l'exclusió, que estan relacionats amb aquest model". Entre les alternatives, Blàzquez assenyala un major creixement democràtic i l'emancipació dels treballadors i treballadores.

Per al futur, les organitzacions que van convocar a aquest segon Seminari seguiran impulsant aliances a nivell regional, buscant una discussió sobre l'agenda de recerca, per tenir una capacitat propositiva comuna i compartida.

Llegir més »

 

Comentaris

El seu nom

Títol del seu missatge (opcional)

Missatge

El seu correu (opcional)

Documents Relacionats:

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.