Turisme, pobresa i desenvolupament sostenible al Perú: els casos de Cuzco, Cajamarca i La Libertat

El turisme es presenta com un motor de desenvolupament per sostreure àmplies regions de la pobresa. Els postulants de la hipòtesi –entre els quals l’Organització Mundial del Turisme (OMT) és el més influent– defensen que genera riquesa per la seva capacitat per assolir l’objectiu de crear-la sense necessitat de grans inversions. En canvi, n’hi ha que consideren que la pobresa no és només un problema d’ingressos baixos, sinó també d’incapacitat per accedir a un nivell de vida acceptable que faci possible que els individus potenciïn les seves capacitats.

Jessica Ruth Figueroaha defensat la tesi doctoral Turismo, pobreza y desarrollo sostenible en el Perú: los casos de Cuzco, Cajamarca y La Libertad, que ha estat co-dirigida per la professora de la UdG i experta en turisme cultural, Dolors Vidal, i per Henrique Urbano, de la Universidad de San Martín de Porres, de Lima. La recerca és el fruit d’un conveni subscrit entre ambdós centres docents. Figueroa, que exerceix la docència en diferents universitats de la ciutat de Lima, ha estudiat els límits de les possibilitats de transformació de les regions subdesenvolupades en centres d’atracció turística.

Consulteu la tesi de Ruth Figueroa, aquí.

Per tal d’identificar aquests límits, la investigadora ha analitzat tres regions del Perú, ben diferents entre elles: Cuzco, Cajamarca i La Libertad (Trujillo). Són tres regions que compten amb una base demogràfica àmplia i posseeixen, també, recursos turístics, sobretot, patrimonials i naturals. Tenen en comú una ubicació geogràfica en la falda dels Andes, que no facilita en cap cas el desenvolupament d’unes infraestructures sòlides i permanents, que es consideren indispensables per a la creació del flux de visitants turistes i la necessària connectivitat entre els recursos turístics regionals. En canvi, manifesten una desigualtat creixent, sobretot, pel que fa als símptomes de progrés, que marca unes diferències, per ara, insalvables. En un extrem hi situa Cuzco-Machu Pichu que ofereix unes remarcables possibilitats de creixement, malgrat que l’agricultura i la indústria de la mineria sobresurtin encara per sobre del negoci turístic. En l’extrem oposat, Cajamarca, assotada per la inestabilitat social i la manca d’una mínima planta hotelera i de serveis, presenta unes oportunitats molt menors.

L’autora de la tesi descriu el paper que juguen els organismes internacionals, principalment liderats per l’OMT, que proposen el turisme com un instrument adequat per al desenvolupament de regions amb alts índex de pobresa socioeconòmica, i ho fa a partir d’una anàlisi de la literatura precedent, en la qual ha constatat “la idea generalitzada que el turisme és una alternativa al desenvolupament en espais amb un índex de pobresa socioeconòmica elevat, quan la dita pobresa significa baixos ingressos individuals o domèstics”. Una idea que es recolza en l’opinió que les pràctiques turístiques generen riquesa per la capacitat que tenen de crear llocs de treball sense exigir una inversió gaire elevada.

Després, examina el problema de la pobresa des d’una òptica multidimensional a partir de l’enfocament capacitat desenvolupat per Amartya Sen, en el qual es considera que –la pobresa– no és només un problema d’ingressos baixos, sinó també d’incapacitat d’accedir a un nivell de vida acceptable que faci possible que els individus potenciïn les seves capacitats.

Les pràctiques turístiques es concentren en espais urbans, en detriment dels rurals

Segons explica la investigadora, els resultats de l’enquesta duta a terme en els tres escenaris d’estudi “ha fet que hagi d’acceptar una conclusió que no és fàcilment detectable a primera vista, com és la preponderància del factor urbà en el desenvolupament turístic regional sobre els espais rurals”. Assegura que el resultat es repeteix en totes les enquestes que ha realitzat i fa evident que les pràctiques turístiques són activitats que es concentren en medis urbans o espais que s’hi relacionen directament. Així doncs, les dades que ha recollit li han servit per demostrar que “Cuzco-Machu-Picchu, Cajamarca y Trujillo no han desenvolupat, fins ara, grans projectes turístics en àrees en què la població és econòmicament més pobre i desprotegida i, la conseqüència, és un desenvolupament turístic diferenciat que no és capaç d’assumir la mà d’obra dispersa, però important, de les zones rurals”.

Un altre aspecte que ressalta, a partir de les enquestes, és que les regions que presenten unes deficiències més importants en educació no aprofiten el desenvolupament de les pràctiques turístiques, perquè la indústria turística, per al seu desenvolupament, recorre a individus que s’han format fora de les regions per resoldre el buit de mà d’obra i de capacitat humana que cal per respondre a les necessitats del mercat turístic. Tot plegat, produeix que els que venen de zones rurals “no tinguin encara la capacitat d’exercir la seva llibertat per tal de garantir el seu accés als mitjans que li proporcionen un desenvolupament humà acceptable.”

És per tot el que ha exposat que, Figueroa, afirma que les pràctiques turístiques poca cosa poden fer per la millora de les condicions extremes en què viuen els habitants rurals de les tres zones que ha estudiat, perquè per esdevenir aprofitables cal que assoleixin unes condicions d’educació i salut que les poblacions estudiades no poden garantir i, per tant, “els que intenten recórrer a pràctiques turístiques i organitzar empresarialment el sector no tenen cap altra opció que portar la mà d’obra competent des d’unes altres regions”.

El resultat de la recerca que ha dut a terme la investigadora de la UdG conclou que, actualment, en el sí de les tres regions estudiades, la indústria turística no pot contribuir eficaçment a un desenvolupament humà sostenible sense una operació prèvia de correcció de desigualtats socials. L’autora assegura, a més, que la línia d’estudi que ha seguit ha estat, fins ara, molt poc explorada al seu país, el Perú, i defensa que el que ha proposat és un intent de comprensió de les relacions entre les pràctiques turístiques i els comportaments socioeconòmics de les tres regions que ha sotmès a estudi.

Notícia publicada originalment a la Web de l’UdG.