Contacto Boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable

11-06-2013

Cap a la igualtat de gènere en el desenvolupament del turisme

Daniela Moreno Alarcón | Alba Sud

L'enfocament de gènere en el turisme no pot limitar-se a un grapat d'eines utilitzades segons convingui, implica una major sensibilització i institucionalització d'aquesta perspectiva com a una estratègia de desenvolupament en el conjunt del sector.


Crédito Fotografía: Daniela Moreno Alarcón

El turisme és una activitat que va més enllà del gaudi de l'oci. Ha generat un paradigma per entendre el món i les distàncies, les vies de comunicació, les fonts de finançament, les polítiques públiques i els processos migratoris. D'aquesta manera ha forjat l'afany per part de molts països per posicionar-se al mercat global,... costi el que costi. En aquest context, s'han dut a terme nombrosos esforços per situar-lo com a una eina clau per reduir la pobresa i per enfortir la solidaritat i la trobada entre els pobles des de la pau, l'ètica i els drets humans [1].

Ara bé, la globalització del turisme ha provocat una gran quantitat de situacions negatives que van en detriment de la qualitat de vida no només de les persones, sinó també dels països. Per exemple, a Amèrica Llatina i en nom del turisme [2], s'ha privatitzat l'ús del sòl (rural i urbà), generant així una dificultat per controlar la gestió dels recursos naturals i culturals. D'altra banda, a vegades les ideologies que van de la mà de les fonts de finançament han impactat de manera negativa en la distribució dels beneficis del turisme, sobretot, en l'àmbit comunitari.

Una mirada al turisme des de l'enfocament de gènere: noves perspectives per a l'anàlisi crítica

De tot plegat prové la necessitat de planificar i gestionar el turisme des d'altres perspectives. Aquelles que permetin reorientar les pautes d'actuació que s'executen als països enriquits i empobrits. Una de les formes de fer-ho és a través de l'enfocament de gènere en tot allò en el que intervé i en totes les organitzacions que hi estan involucrades.

La igualtat de gènere implica assumir que dones i homes són diferents, però que aquestes diferències no poden generar desigualtats i violències. D'altra banda, constata que les dones i les nenes són les més discriminades, només pel fet de ser dones [3]. Afortunadament, i sobretot gràcies al tercer sector i l'acadèmia, les esferes polítiques i econòmiques han adoptat mecanismes per disminuir aquest tipus de xacres. Per què el turisme no hauria de d’afrontar-ho?

Analitzar el turisme amb enfocament de gènere constitueix una nova forma de fer i de pensar. Comprendre el turisme des de l'enfocament de gènere implica analitzar com les dones i els homes contribueixen, experimenten i es veuen afectats o beneficiats, de forma individual i col.lectiva pel desenvolupament del turisme [4]. Fins i tot en els models de desenvolupament turístic més associats amb les comunitats, la sostenibilitat i l'ètica. Com a conseqüència: les "decisions turístiques" no són neutres en termes de gènere.

Les desigualtats i violències en el turisme es manifesten de moltes maneres i en diversos contextos. L'explotació sexual de dones i nenes al turisme en nombroses ocasions està vinculada amb la tracta de persones. A Tailàndia, Cambodja, Vietnam i Laos el turisme es beneficia del "turisme sexual". Aquesta regió és un gran bordell immers en la màgia i l'acollida que proveeix la indústria del turisme. El mateix passa a Gàmbia, on la pròpia ministra d'Educació, en una reunió oficial, va manifestar que "des que va arribar el turisme, el meu país s'ha convertit en un bordell". Una enorme quantitat de dones es "beneficien del turisme" a través del treball informal (OMT-ONU Dones, 2010), sense estar protegides per cap llei, i fins i tot moltes d'elles ni tan sols cobren pel seu treball. El màrqueting sexista, tan potenciat en fires tan prestigioses com FITUR, que a través de l'exotisme promou valors oposats a la igualtat i a les realitats i històries de les destinacions turístiques. Així, a poc a poc, les polítiques turístiques queden buides en termes de gènere.

Incidència política: la clau per treballar el turisme amb enfocament de gènere

Articular accions turístiques des de l'enfocament de gènere comporta apostar per models de desenvolupament turístic que vagin més enllà de "paràmetres turístics mercantils". Justament perquè aquests paràmetres són els que causen les desigualtats i les violències.

La proposta va emmarcada en treballar en el marc del turisme responsable entès com un moviment social [5]. D'aquí que la incidència política sigui eix clau per propiciar trobades i propostes que fomentin una anàlisi crítica de les causes i conseqüències de les desigualtats i violències en el turisme, així com per millorar el "saber com" de les iniciatives que han treballat en els dos àmbits. Fins i tot les millors intencions poden anar a l'infern! Ara bé, és important entendre que per aconseguir això és clau incidir políticament amb enfocament de gènere, tal com el va concloure el projecte América Latina Genera: "[...] fer incidència política per a l'equitat de gènere suposa posar en el focus la nostra proposta el desenvolupament de canvis que eradiquin les desigualtats de gènere. Òbviament això implica incorporar una mirada diferent a les problemàtiques socials i a les polítiques públiques per fer visible que les desigualtats en general tenen una lectura de gènere" [6]. Des de la meva perspectiva, la incidència política també hauria de considerar l'ètica que s'ha implantat en la planificació i gestió del turisme.

Treballar des de l'ètica a favor de la igualtat de gènere

L'ètica en el turisme s’hauria de plantejar de forma molt allunyada a les convencions d'ordre conservador, patriarcal i androcèntric, és a dir, molt distant de la moral que afecta principalment a les dones. De forma freqüent es planifica i gestiona el turisme des de la moral, fins i tot en algunes accions sostingudes en l'enfocament de gènere i l'ètica.

Com a conseqüència, solen valorar les capacitats de les dones des de la moral i a partir d'aquí es determinen les portes d'entrada perquè elles es beneficiïn del turisme.

Per exemple, si es treballa perquè les dones s'empoderin a través del turisme, seria necessari contemplar una ètica que desmuntés la moral i desenvolupi la seva (nostra) capacitat d'autonomia, autoestima i autoritat. Requereix pensar des de la diversitat per abatre el valor simbòlic que les encasella en rols i estereotips, i també per millorar els processos de participació. Per tant, és important polir l'anàlisi per transformar i millorar la planificació i gestió del turisme. Per això, és oportú remetre a algunes avaluacions d'iniciatives turístiques que van contemplar l'enfocament de gènere.

Tres casos comuns a millorar són, entre altres, els següents:

Ser empresària turística no implica empoderament. Algunes accions turístiques asseguren l'apoderament només a través de la creació de la figura d'empresària. He conegut a empresàries turístiques que saben al dret i a l'inrevés totes les eines empresarials, però no estan empoderades. És a dir la seva autonomia, autoestima, lideratge i autoritat no estan potenciats. Per tant, encara guarden les seves capacitats per negociar i prendre decisions en l'esfera domèstica i externa.

L'enfocament de gènere contemplat des de l'inici. Això no només millora els criteris a tenir en compte a l'hora de contractar els/les professionals, sinó que també ho fa en les activitats/temps/pressupost a dur a terme al llarg del procés. No cal que totes i tots maneguinn l'enfocament de gènere, el que importa és treballar sense rols i estereotips i sense mites i complexos davant del tema.

El turisme responsable no sempre aborda l'enfocament de gènere. Desenvolupar polítiques i accions que assumeixin que el turisme pel sol fet de ser responsable (o sostenible) ja incorpora els criteris i les solucions propis de l'anàlisi del turisme amb enfocament de gènere, és un error absolut.

Aquests tres exemples adverteixen que la incidència política és important per a nodrir la planificació i gestió del turisme. L'enfocament de gènere no s'ha de reduir a un grapat d'eines. En general, l'error no sol estar en el mal ús de les eines, sinó en la escassa sensibilització i institucionalització de l'enfocament de gènere com a una estratègia de desenvolupament per al turisme. Encara queda camí sense recórrer per millorar el paradigma de desenvolupament, sostenibilitat i responsabilitat en el sector turístic.

 

Notes:
[1] Celebraciones del Día Mundial del Turismo de la OMT.
[2] Veure al Foro de Turismo Responsable.
[3] Veure el resum executiu del “Progreso de las Mujeres en el Mundo, 2011-2012”.
[4] Entrevista a Daniela Moreno Alarcón a Eroski Consumer.
[5] Gascón, J. y Cañada, E. (2005). Viajar a todo tren: Turismo, desarrollo y sostenibilidad. Barcelona: Icaria.
[6] Veure el Foro Virtual Estrategias de Incidencia Política, a América Latina Genera.

 

Publicat originalment a Turismo y Desarrollo. Boletín de Turismo Responsable, núm. 10, 2013, editat per la Asociación Alter Nativas.

 

 

 

* Daniela Moreno Alarcón treballa com a consultora i investigadora en gènere i desenvolupament, especialista en planificació i gestió de projectes turístics amb enfocament de gènere. És també col.laboradora d'Alba Sud