Un lloc al sol per a qui? El turisme residencial i les seves conseqüències per al desenvolupament equitatiu i sostenible a Guanacaste, Costa Rica

El turisme residencial està avançant ràpidament als països en desenvolupament. Per turisme residencial s'entén el fenomen en què les persones s'estableixen temporal o permanentment en una destinació turística i compren una casa, apartament o un terreny. Sovint es tracta de persones d'origen europeu o nord-americà que emigren cap al 'sud' a la recerca d'un estil de vida més relaxat, menor cost de vida, millor clima, etc.

El turisme residencial està interconnectat amb el gran augment en les inversions estrangeres i internes en terra. Per tant, és un fenomen rellevant per a l'actual debat sobre 'land grab' o 'acaparament de terres'. Particularment a l'Àfrica, l'increment d'adquisicions de terra a gran escala per a l'agricultura i els biocombustibles constitueix un desenvolupament controversial: aquestes inversions poden causar pressió sobre els drets de terra i la seguretat alimentària de la població local. No obstant això, la pressió sobre els mercats de terra també té importància en altres continents, i no només es deuen a l'agricultura i els biocombustibles, sinó que també està relacionada amb altres processos com la urbanització, el creixement de la població, la mineria, la conservació de la natura, i el turisme residencial. El turisme residencial i la inversió immobiliària externa han crescut de manera accelerada durant l'última dècada a diversos països de Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia. A diferència del turisme tradicional de curt termini, que s'enfoca en serveis com allotjament i restaurants, el turisme residencial té més a veure amb la inversió immobiliària i la urbanització. Aquest tipus de turisme constitueix un tema urgent en els estudis de mercats de terra i desenvolupament internacional.

En els últims anys el flux de turistes residencials als països de desenvolupament ha experimentat un fort augment, en particular a Amèrica Llatina. Encara que és un fenomen ambigu i difícil de quantificar, les estadístiques de turisme internacional proveeixen una indicació: les arribades de turistes internacionals han crescut un 43 per cent entre 2000 i 2011 (en particular en les economies emergents), i van arribar a ser 983 milions a nivell mundial (UNWTO, 2012). Si només el 0,5% d'aquestes arribades fossin turistes residencials, el seu nombre arribaria a ser gairebé 5 milions. El turisme residencial és un fenomen ben conegut al sud d'Europa, particularment Espanya, on ha existit durant diverses dècades. També hi ha altres destinacions amb una tradició més llarga de turisme residencial, com Mèxic i el Carib. Més recentment, s'ha estès a altres àrees, com són Amèrica Central (Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Hondures), Amèrica del Sud (Xile, Uruguai, Equador, Argentina, Brasil), Sud-àfrica i Tailàndia. A partir d'això, el turisme residencial i altres fenòmens relacionats com la migració de jubilats i el desenvolupament de segones residències, han atret l'atenció d'investigadors i representants polítics.

Objectius i focus d'atenció

L'objectiu d'aquest article és arribar a una millor comprensió del turisme residencial i les seves implicacions per al desenvolupament equitatiu i sostenible, en el context dels debats sobre l’adquisició de terra, la globalització i la mobilitat. L'article s'enfoca en tres aspectes principals:

1) Les característiques i causes del turisme residencial a Guanacaste.

2) Els impactes socials, econòmics i ambientals.

3) El paper de la governança (les polítiques públiques, privades i de la societat civil).

Aquest treball es centra en una de les destinacions més importants del turisme residencial a Llatinoamèrica: la costa nord-oest de Costa Rica, a la província de Guanacaste. Aquesta regió ja era una destinació turística coneguda, però des de l'any 2002 també ha experimentat una forta expansió del turisme residencial i del mercat immobiliari. Costa Rica ha estat una destinació popular per a la migració d'expatriats nord-americans i canadencs en les darreres dècades, i en anys recents aquests fluxos s'han intensificat i estès a noves regions, principalment les costaneres. Per tant, l’'estrangerització' de les costes i les pressions sobre els recursos naturals s'han fet més visibles. La fama Costa Rica com una destinació ecològica ha estat complementda per la imatge d'un país 'en venda', un 'paradís' de migració i inversió immobiliària per a grans quantitats de nord-americans. La costa Pacífica i en particular la província de Guanacaste han estat a l'avantguarda d'aquests desenvolupaments. El canvi recent d'un turisme a petita escala a un turisme a gran escala i residencial, ha provocat debat i protestes a Guanacaste.

Metodologia

Aquest treball està basat en una àmplia recol.lecció de dades entre 2008 i 2011 a Guanacaste. La metodologia es va basar en la triangulació entre diferents tipus de dades, la investigació inductiva (partint de la realitat empírica i adaptant el marc teòric) i l'enfocament interpretatiu. La recol.lecció de dades va incloure entrevistes amb diferents grups de població, enquestes entre els turistes residencials, observació participant (participació en reunions comunitaris i converses informals) i anàlisi de materials secundaris com estadístiques nacionals, articles dels mitjans de comunicació i documents polítics. Les entrevistes inclouen 30 entrevistes obertes i qualitatives amb la població local en l'àrea de Tamarindo (també inclou representants de la societat civil), i 29 entrevistes semi-estructurades a l'àrea de Platges del Coco-Vila-real (amb població local i migrants).

A més es va dur a terme una enquesta extensiva entre els turistes residencials i els turistes de curt termini en l'àrea entre Flamingo i Pinilla, amb un nombre total de 81 participants. El procés de mostreig d'aquestes enquestes es va dur a terme a través de visites a totes les comunitats tancades, complexos de condominis i lotificacions a l'àrea amb alta concentració de turistes residencials – a més d'uns barris oberts amb alta concentració d'aquests turistes. A cada lloc on ens va ser possible entrar vam anar porta per porta (repetint-ho una vegada més quan no hi va haver resposta), i vam trobar aproximadament un terç de les cases ocupades. Dins les cases habitades, la taxa de resposta va ser alta: aproximadament 85%. Vam obtenir així una alta diversitat de projectes i de turistes residencials (34 permanents i 27 temporals, a més l'enquesta inclou 20 turistes 'normals' de curt termini per permetre comparacions). L'article també inclou informació (sempre indicada com a tal) de dues tesis de mestratge de la Universitat d'Utrecht (Sofia van Eeghen i Jacoline Kool).

Continguts

El treball es composa de 8 seccions. A la secció 1 s'explica els principals debats al voltant del turisme residencial, globalització i adquisicions de terres. A la secció 2 es descriuen les causes de l'auge de turisme residencial a Guanacaste, i en la secció 3 es descriuen les característiques dels desenvolupaments, els turistes residencials i els llocs involucrats. Les seccions 4, 5, 6 i 7 s'enfoquen en els impactes socials, econòmics, de terra i ambientals, respectivament. A la secció 8 es reprenen els arguments principals.

L'origen d'aquest article

Aquest paper està basat la tesi de doctorat de Femke van Noorloos 'Whose place in the sun? Residential tourism and its implications for equitable and sustainable development in Guanacaste, Costa Rica' (2012; Eburon, Països Baixos). Parts d'aquest treball han estat publicades de forma adaptada a les revistes International Development Planning Review, Development i Sustainability. Es publica per primera en castellà a Alba Sud en la seva col.lecció Opinions en Desenvolupament (núm. 15, maig 2013).