Contacto Boletín

Actualidad Alba Sud | Turismo Responsable

07-04-2013

Seminari sobre turisme, crisi global, sostenibilitat i metabolisme socioambiental

El passat 5 abril 2013 va tenir lloc a Managua el seminari impartit per Ivan Murray, doctor en geografia i professor de la Universitat de les Illes Balears, organitzat per Alba Sud, la Carrera de Turisme Sostenible / Departament de Francès de la UNAN Managua i el GIST.


Crédito Fotografía: Ivan Murray. Fotografías de Giorgio Trucchi / Rel-UITA

Amb l'assistència d'unes quaranta persones (docents de diferents universitats, professionals del sector turístic, membres de la cooperació i funcionaris del govern), aquesta activitat es va proposar com un espai d'anàlisi sobre la relació entre turisme i medi ambient. Amb una mira atenta a la complexitat, fent referència especialment al cas de les Illes Balears i les dinàmiques globals, Murray va fer un recorregut crític pels principals debats que han centrat l'atenció en relació a la sostenibilitat i l'activitat turística, contextualizant-la en l'actual crisi global.

El seminari es va organitzar a partir de tres presentacions seguides de debat (es poden descarregar més avall):

1. Debat sobre la sostenibilitat i la ceguesa intel.lectual dels estudis turístics. Revisió de l'estat del debat sobre la sostenibilitat i la seva falta d'integració en la major part dels estudis turístics.

2. Turisme i crisi global, les estratègies del capital turístic. Revisió de l'expansió turístic-immobiliària del cas espanyol i les noves dinàmiques que emergeixen amb la crisi econòmica internacional. L'anàlisi té en compte les diferents escales geogràfiques d'aquest procés.

3. Sostenibilitat i turisme de masses. Anàlisi de l'impacte global de Balears, un dels principals destins globals del turisme de masses. Introducció teòrico-metodològica als conceptes de metabolisme socioambiental i petjada ecològica.

Fotografia de Giorgio Trucchi | Rel-UITA / Alba Sud

A continuació s'inclou un resum preparat per Ivan Murray sobre dos dels continguts desenvolupats en el seminari, dedicats a l'anàlisi del metabolisme socioeconòmic i l'empremta ecològica en la indústria turística.

 

ELS FUMS DEL TURISME: METABOLISME SOCIOECONÒMIC I PETJADA ECOLÒGICA DE LA INDÚSTRIA TURÍSTICA

Ivan Murray (UIB)

Des de la dècada dels noranta, amb el triomf del capitalisme neoliberal, es van anar difonent tot un seguit d'estudis que pretenien confirmar "científicament" que el creixement econòmic anava acompanyat d'una progressiva reducció de l'impacte ambiental, el que es coneix com la Corba de Kuznet Ambiental (CKA). Així, prenent únicament aquells indicadors que permetien verificar la hipòtesi de la CKA començar a justificar polítiques que potenciaven l'especialització terciària de determinades economies, argumentant que s'arribaria la "desmaterialització" de l'economia. El turisme es troba entre les activitats líders de la hiperespecialització terciària i per tant, entre les que es potencien per, suposadament, reduir la càrrega de materials biofísics lligats a l'activitat econòmica.

A grans trets s'ha identificat a la indústria turística com una "indústria sense xemeneies", i de fet la major part dels estudis sobre els impactes socioecològics del turisme s'han centrat en aspectes de caràcter micro i explícit, més que els macroespaciales i sistèmics , que sovint són menys evidents. Bona part d'això es deu a la potent herència de la proposta de Richard Butler sobre la "teoria del cicle de vida del resort turístic" (BUTLER, 1980). Aquest tipus d'anàlisi es restringeix a les pròpies zones turístiques, concloent generalment que al llarg del temps aquestes es deterioren, produint tant la degradació de l'entorn construït com dels valors ecològics d'aquestes zones. Aquesta perspectiva té en ment fonamentalment l'aplicació d'eines de gestió per intentar pal.liar els "problemes" ambientals detectats en les zones amb l'objectiu de no perdre posicions en el camí de l'acumulació del capital per la via turística.

Tanmateix, des de l'ecologia política s'han abordat els conflictes socioecològics lligats a les transformacions socioespacials potenciades per la indústria turística. Encara que molts d'aquests estudis es centren també en l'anàlisi de zones concretes (turístiques o sota l'aguait de la inversió turística), el seu enfocament és més complex i s'entrellaça amb múltiples disciplines. A més, aquest tipus de proposta té una clara vocació de transformació política, amb una estreta relació amb els moviments socials antisistèmics o antagonistes (GÖSSLING, 2004).

La conceptualització de la indústria turística des d'una perspectiva sistèmica, que té en compte tant les seves exigències materials com els conflictes socioecològics que les acompanyen, ha estat pràcticament inexistent. Des de la economia ecològica s'ha llançat una potent crítica als fonaments ideològic-teòrics i metodològics de la "ciència econòmica". Segons l'economia ecològica l'anàlisi del sistema socioeconòmic no pot circumscriure a l'univers abstracte i reduccionista de les variables monetàries, sinó que aquesta anàlisi s'ha d'integrar en amb els sistemes ecològic, polític i social. És per això que les variables monetàries lluny d'aportar llum a l'anàlisi, s'encarreguen d'enfocar les dimensions que el poder està interessat en ensenyar, mentre que la introducció de la dimensió biofísica en l'anàlisi econòmica s'enfoca precisament aquells aspectes que havien quedat esbiaixats (NAREDO , 2010).

Entre les principals eines analítiques elaborades per l'economia ecològica destaca la del metabolisme socioeconòmic. Karl Marx, al volum primer d'El Capital, assenyalava que el treball és un procés mitjançant el qual les persones articulen el metabolisme entre elles i la natura. Així, el metabolisme es pot entendre com aquell procés segons el qual la societat extreu recursos, els ingereix i transforma, per finalment tornar a la biosfera en forma de residus. Aquest tipus d'anàlisi han estat aplicats a diferents escales i activitats econòmiques, sent pràcticament inexistents els estudis de cas relacionats amb l'activitat turística (FUSTER, 2005).

L'estudi del metabolisme socioeconòmic analitza els fluxos de materials i / o energia que utilitza una determinada regió, país, activitat econòmica, etc. Cal destacar les elevades exigències energètiques directes de la indústria turística global que a principis de segle XXI arribaven unes 336 milions d'TEP, emetent unes 1399 milions de tones de CO2 a l'atmosfera [1]. És a dir, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la indústria turística superen les del gegant industrial europeu, Alemanya, que van ser a principis del segle XXI de milions 848 tones de CO2 a l'atmosfera.

Font: GÖSSLING, 2002: 292-293.

Cal destacar l'anàlisi realitzada sobre el metabolisme socioeconòmic de l'arxipèlag balear (Espanya), una de les regions turístiques més importants del planeta. L'economia balear, amb més de deu milions de turistes anuals, utilitzava a principis del segle XXI uns 42 milions de tones de materials. Cal destacar que la major part dels fluxos de materials eren importats (67%) amb la qual cosa les activitats socioecològicament més conflictives eren deslocalitzades, sobretot, a espais perifèrics del Sud Global. A més un 61% dels fluxos de materials eren ocults, és a dir aquells materials que acompanyen l'extracció, producció i transformació dels recursos naturals i que no han estat comptabilitzats en les estadístiques oficials en no considerar com a part pròpia de la producció (de valor) [2]. En termes per càpita les exigències de materials d'un habitant de les Balears serien d'unes 33 t/any, mentre que un turista tindria unes exigències d'uns 873 kg. al llarg de la seva estada. En definitiva, els requeriments de materials de la indústria turística balear es situarien al voltant d'uns 10 milions de tones (MURRAY, 2012).

La petjada ecològica es pot interpretar com l'expressió territorial del metabolisme socioeconòmic. Aquest concepte que ha assolit una elevada notorietat des dels àmbits acadèmics fins als moviments socials, passant fins i tot per múltiples organismes públics [3]. La petjada ecològica s'ha aplicat per analitzar l'impacte global del turisme en diversos casos (GÖSSLING, et al., 2002; HUNTER & SHAW, 2007). La petjada ecològica de la indústria turística balear és de 0,16 ha / càpita, el que equival a 3.7 vegades la superfície de les illes Balears (MURRAY, 2012). Aquesta xifra contrasta amb la petjada ecològica d'un turista europeu cap a les Seychelles (1.85 ha / cap) (GÖSSLING, et al., 2002) o d'un turista britànic a Manaus (Brasil) (2 ha / cap) (HUNTER & SHAW, 2007). Els viatges a destinacions llunyanes dels espais centrals del capitalisme avançat comporten una major petjada ecològica que aquells altres de major proximitat, sent la major fracció de la petjada la corresponent al consum energètic. En aquest escenari de final del petroli barat, cal esperar també un canvi radical en la via d'acumulació turística que en definitiva és altament addicte al petroli.

Notes:

[1] Com a exemple a destacar es pot assenyalar el de l'hotel de cinc estrelles, Lemuria (Seychelles), que consumia més energia que la resta de l'illa, amb els seus 6,500 habitants i 1,500 places turístiques restants (GÖSLLING, et al., 2002 ).

[2] Un exemple clar d'això és el d'un anell d'or d'uns 10 grams de pes que té una motxilla ecològica (uns fluxos ocults) d'unes 3.5 tones de materials. Aquest és el veritable impacte que hi ha darrere d'aquest anell.

[3] Per seguir el concepte de petjada ecològica vegeu: http://www.footprintnetwork.org/es

Referències bibliogràfiques citades:

BUTLER, R. (1980) “The concept of a tourist area cycle of evolution: implications for management of resources”, Canadian Geographer vol. 24 (11), pp.5-12.

CARPINTERO, Óscar (2005) El metabolismo de la economía española. Recursos naturales y huella ecológica (1955-2000). Fundación César Manrique, Lanzarote.

GÖSLLING, S.; BORGSTRÖM, C.; HÖRSTMEIER, O.; SAGGEL, S. (2002) “Ecological footprint analysis as a tool to assess tourism sustainability”, Ecological Economics vol.43, pp.199-211.

GÖSSLING, S. (2002) “Global environmental consequences of tourism”, Global environmental change  vol.12 (4), pp.283-302.

GÖSSLING, S. (ed) (2004) Tourism and development in Tropical Islands. Political Ecology perspectives. Edward Elgar, Cheltenham; Mowforth, M. i Munt, I. (2008) Tourism and Sustainability: Development, Globalisation and New Tourism in the Third World. Routledge, Londres.

HUNTER, C. Y SHAW, J. (2007), “The ecological footprint as a key indicator for sustainable tourism”, Tourism Management vol.28 (1), pp.46-57.

MURRAY, I. (2012) Geografies del capitalisme balear. Poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d'una superpotència turística. Tesi Doctoral, Universitat de les Illes Balears, Palma.

NAREDO, J.M. (2010) Las raíces económicas del deterioro ecológico y social. Más allá de los dogmas. Siglo XXI, Madrid.

 

Fotografia de Giorgio Trucchi | Rel-UITA / Alba Sud

 
Obres d'Ivan Murray:
MURRAY, I. (2012) Geografies del capitalisme balear. Poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d'una superpotència turísticaTesi Doctoral, Universitat de les Illes Balears, Palma.
Blázquez, M., Murray, I., Artigues, A. (2011). La balearización global. El capital turístico en la minoración e instrumentación del Estado, Investigaciones Turísticas, Universidad de Alicante, núm. 2, julio-diciembre.
Murray, I.; Blázquez, M. i Amer, J. (2010). Doblers, poder i territori de 'marca balear' (1983-2009), JOCS - Journal of Catalan Studies", Número 13.
Blázquez, M., Cañada, E. y Murray, I. (2011).Búnker playa-sol. Conflictos derivados de la construcción de enclaves de capital transnacional turístico español en El Caribe y Centroamérica, Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 10 de julio de 2011, vol. XV, nº 368.
Blázquez, M.; Murray, I. (2010). Una geohistoria de la turistización de las Islas Baleares, El periplo sustentable, Núm. 18, pp. 69-118.
Murray, I. y Blázquez, M. (2009). El dinero, la aguja del tejido de la globalización capitalista, Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles", Núm. 50, pp.43-80.
Murray, E., Blázquez, M. y Rullan, O. (2005) Las huellas territoriales de deterioro ecológico. El trasfondo oculto de la Explosión turística en Baleares. Geo Crítica / Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, IX (199), 15 de octubre de 2005. Universidad de Barcelona.
Murray, I. (2005). El pisotónecológico (y empresarial) en las Islas Baleares.Medio Ambiente y Comportamiento Humano, 6 (2), 123‐166.