RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Entrevistes | Turisme Responsable

21-02-2013

El creuer de l'horror: quan treballar és un calvari

Gerardo Iglesias | Rel-UITA

Entrevista a Jair Krischke, president del Moviment de Justícia i Drets Humans (MJDH) de Porto Alegre, sobre les escandaloses condicions de treball que es produeixen en els creuers i les raons que ho expliquen.


Crèdit Fotografia: Allen McDonald | Rel-UITA

Més enllà del glamour amb què s'associa als creuers turístics a tot el món, en les cobertes baixes d'aquests enormes paquiderms d'acer sol existir un drama humà poc conegut: el de joves treballadors i treballadores sotmesos a un règim gairebé esclavista. La Rel va dialogar sobre això amb Jair Krischke, president del Moviment de Justícia i Drets Humans (MJDH) de Porto Alegre.

Llegiu també: Rodrigo Fernández Miranda, El que enfonsen mentre suren. Auge i anàlisi crítica del turisme de creuers a la globalització (primera part y segona part), Alba Sud, Opinions en Desenvolupament, novembre de 2012.

 

Què està passant als creuers turístics?

Al Brasil ja s'ha generat una gran quantitat de problemes amb les empreses que contracten personal per treballar als creuers. Atreuen gent jove -especialment noies, però no només- que és entrenada en cursos ràpids per a treballar com a babysitters, cambreres, animadores, mossos, personal de cuina, de neteja, etc. El contracte que signen aquests joves diu que rebran una retribució de aproximadament 1.600 dòlars mensuals.

La realitat però és que acaba sent un treball esclau perquè han de fer jornades de 14 i 16 hores diàries, patint en molts casos assetjament moral, sexual i maltractament en general. Fins i tot hi ha versions que s'estan investigant sobre el cas d’una treballadora brasilera que s'hauria suïcidat llançant-se al mar prop de la costa d'Itàlia. Un altre cas referit per la germana de la víctima és el d'una noia que va ser desembarcada al port de Santos, al Brasil, i internada en un hospital. Presentava sagnat per tots els seus orificis i finalment va morir. També hi ha testimonis d'una jove que hauria estat assassinada a bord del creuer però sense que posteriorment es realitzés la investigació corresponent.

Això passa perquè molts tenen "bandera de conveniència"?

Clar. I això funciona així: són vaixells d'empreses brasileres, angleses, daneses... però la seva bandera és de Libèria, Panamà i altres que a canvi de diners venen llicències de navegació que impliquen una mena de xec en blanc. Al seu torn, moltes d'aquestes empreses contracten mà d'obra subcontractada a Filipines o altres països, sovint també del sud asiàtic.

Jo col.laboro a nivell professional amb la Federació Nacional de Treballadors en el Transport Marítim i Afins, i sé que ells han establert un sou mínim de 800 dòlars mensuals, però els filipins són enganyats i accepten treballar pel menjar i la promesa d'un pagament de 300 dòlars mensuals que, moltes vegades, ni tan sols arriben a rebre.

Quan es tracta de mariners professionals, hi ha organitzacions històriques dels treballadors marítims que són una referència de primer nivell per a qualsevol tema laboral. Però aquestes persones contractades ocasionalment per serveis d'hoteleria i gastronomia en els creuers no són considerats com a tals, per més que treballin embarcats. Sovint ni tan sols ells es veuen a si mateixos com a "treballadors". És a dir que no tenen organització sindical.

Hi ha alguna reglamentació local sobre el tema?

Hi ha una ordenança però és massa general, perquè estableix que qualsevol embarcació que romangui per més de 60 dies seguits en aigües brasileres s'ha de subjectar a les nostres lleis laborals. La realitat és que quan està apunt d’acabar el termini se’n van a fer un volt per Montevideo, passen per Punta del Este, s'absenten dos o tres dies i recomencen el compte des de zero. És un estratagema, un artifici per evadir.

No hi ha un Conveni de l'OIT sobre el treball al mar?

Sí, que el Brasil va signar el 2006 però que el Poder Executiu mai va enviar al Congrés per tal que fos ratificat, i les autoritats asseguren que no ho han fet perquè van "extraviar" el document i sembla que no volen admetre-ho públicament. Aquest Conveni estableix que qui treballa sobre un vaixell, i durant el temps en què ho estigui fent, és treballador marítim ja sigui músic, cuiner, metge, mosso o personal de netaja. Les empreses s'excusen dient que són treballadors eventuals, però això no elimina la seva condició de treballadors marítims. Sobretot tenint en compte que aquests contractes solen ser per sis o dotze mesos, i fins i tot més extensos.

Quins passos s'han donat per trobar una solució?

Recentment vam estar reunits amb Antonio Fritz, secretari regional de la Federació Internacional de Treballadors del Transport (ITF Amèriques), amb qui vam participar en una activitat al costat de la Federació de treballadors del mar.

En què va consistir aquesta trobada?

El senador Paulo Paim, president de la Comissió de Drets Humans de la Cambra Alta, va mostrar el seu interès per abordar aquest tema i ens va rebre al costat d'una delegació de la Federació i familiars de víctimes d'aquest sistema esclavista. Hi va haver moments molt emotius perquè es van escoltar diversos testimonis de pares i germans de joves involucrats que van denunciar el patiment moral intens i l'explotació a la qual són sotmesos aquests treballadors.

El resultat va ser molt bo perquè el senador Paim va decidir celebrar pròximament una audiència pública de la Comissió del Senat per abordar el problema. Per la nostra part, ja hem mantingut una trobada preparatòria d'aquesta audiència en què participem els que ens havíem reunit amb Paulo Paim i representants del Ministeri de Treball, encarregats del fiscal oficial del sector, i de l'OIT. Allà es va decidir unir esforços per aconseguir que es ratifiqui finalment el Conveni de l'OIT referit a aquest tema i que es presenti un projecte de llei al Congrés per reglamentar aquest sector.

Vull destacar la presència en tot aquest procés d'ITF Amèriques i de la Federació Nacional de Treballadors en Transports Marítims i Afins del Brasil. Allà hi ha els marins amb la seva llarga i combativa trajectòria com Sindicat. Ells saben el que passa sobre aquests creuers i el seu testimoni i experiència seran essencials.

Font: Rel-UITA

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.