RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Recursos Externs | Turisme Responsable

15-07-2012

Definició de Turisme Responsable a Wikipèdia

L'enciclopèdia lliure Wikipedia aporta una aproximació a aquest concepte tenint en compte les diferents accepcions amb les que més comunament es fa servir: com a moviment social, tal com entenem en Alba Sud, però també com a aplicació de bones pràctiques i com nínxol de mercat.

La denominació Turisme Responsable s'utilitza per definir diverses propostes dirigides a fer front als impactes negatius del turisme: danys a ecosistemes, alienació de terres, desestructuració de les societats locals, etc. Aquests costos van començar a ser analitzats per la literatura acadèmica en els anys 70 [1]. En aquesta mateixa dècada van començar a sorgir les primeres organitzacions que tenien com a objectiu programàtic la denúncia dels impactes del turisme, com l'associació suïssa Arbeitskreis Mercator & Entwicklung, [2] i la generació de propostes per contrarestar, com les plantejades per Jost Krippendorf [ 3].

Definició de Turisme Responsable

Actualment, la denominació Turisme Responsable s'utilitza per definir diverses propostes dirigides a fer front els impactes negatius de l'activitat turística. Aquestes propostes es poden classificar en tres tipus:

Turisme responsable com a moviment social

Definida així inicialment per Jordi Gascón i Ernest Cañada [4], aquest punt de vista considera el Turisme Responsable com un moviment social a favor de la sostenibilitat del fenomen turístic que s'articula en tres eixos o línies d'actuació:

  • L'establiment de models de desenvolupament turístic sostenibles i específics per a cada zona de destinació, per a això s'han de tenir en compte les seves variables socials, culturals, econòmiques i mediambientals.
  • La denúncia dels impactes negatius que el turisme comporta o pot suposar en les societats amfitriones, en els seus ecosistemes i en el medi ambient global, així com la implicació en l'acompanyament i solidaritat amb els col · lectius afectats.
  • La reclamació de la responsabilitat de turistes, tour-operadors, amfitrions i institucions públiques a l'hora d'afavorir models turístics sostenibles.

Aquesta concepció del turisme responsable s'acosta al que s'ha vingut a denominar el Gir Crític (Critical Turn) dels estudis de turisme: una línia de recerca que no es queda només en la crítica ontològica o acadèmica del turisme, sinó que té explícitament un compromís polític a favor de la justícia social, l'equitat i la lluita contra l'opressió [5]. Aquesta visió és la que defensa, entre d'altres, el Foro de Turismo Responsable, plataforma que agrupa diverses organitzacions socials de l'Estat Espanyol [6], i la que es va plantejar en el Fòrum Global Sobre Turisme Sostenible, realitzat en el marc del Fòrum Social Mundial celebrat a Belém do Pará, Brasil, el gener i febrer de 2009 [7].

Turisme responsable com l'aplicació de bones pràctiques

Des d'aquest punt de vista, el turisme responsable consisteix en el desenvolupament i aplicació d'instruments de gestió empresarial dirigits a minimitzar els impactes negatius de l'activitat turística i augmentar els beneficis de la població amfitriona. Alguns dels instruments d'aquest tipus més característics són: les certificacions o segells de garantia que s'atorgarien a iniciatives turístics que complissin una sèrie de condicions socials, econòmiques i/o mediambientals prèviament fixades per l'entitat certificadora [8]; les polítiques de responsabilitat social corporativa, a ser adoptades per l'empresa turística i incorporades en el seu funcionament quotidià, els codis ètics o decàlegs, una variant menys complexa i de més fàcil aplicació pràctica que l'anterior, o el desenvolupament de modalitats turístiques sostenibles. La Declaració de Ciutat del Cap (2002) recull els principis bàsics d'aquesta concepció del turisme responsable [9], i és propugnada, entre d'altres, per l’International Center for Responsible Tourism de la Universitat Metropolitana de Leeds [10].

A diferència de la concepció de turisme responsable anterior, que considera que la sostenibilitat de l'activitat empresarial turística s'aconsegueix primordialment mitjançant la creació i aplicació de normatives legals i que valora el paper regulador de l'Estat, aquesta segona es caracteritza per buscar un compromís voluntari del sector empresarial [11]. Diversos investigadors han denunciat que, acollint-se a aquest plantejament, el sector empresarial turístic intenta cooptar el terme "responsabilitat" a favor de la seva política d'imatge [12] [13] [14]. 
 
Turisme responsable com nínxol de mercat

Segons aquest plantejament, el concepte de turisme responsable fa referència a un nínxol específic de mercat que agrupa diverses modalitats de turisme caracteritzades per plantejar conscientment principis de sostenibilitat i / o per tenir com a objectiu la generació de beneficis per a les societats i ecosistemes locals. Tipus de turisme d'aquestes característiques són l’Ecoturisme el Turisme Solidari. Aquesta concepció busca aprofitar el desenvolupament, des de la dècada de 1980, del turisme post-fordista, que es caracteritza per la creació de propostes turístiques heterogènies, segmentades i menys estandaritzades, a diferència del turisme fordista determinat per la producció turística massificada seguint un mateix patró [15]. El turisme responsable consistiria a generar i promocionar propostes turístiques de petit format (a diferència del turisme de masses) creades sota principis de sostenibilitat dirigits a sectors de consumidors amb un perfil específic. Aquesta concepció del turisme responsable ha generat l'interès del sector empresarial [16].


Notes:

[1] Santana, A. (1997). Antropología y turismo: ¿Nuevas hordas, viejas culturas?. Barcelona: Ariel.

[2] AKTE. «The arbeitskreis tourismus & entwicklung». Consultat el 22 de juny de 2012.

[3] Krippendorf, J. (1984). Die Ferienmenschen: Für ein neues Verständnis von Freizeit und Reisen. Zürich: O. Füssli.

[4] Gascón, J. y Cañada, E. (2005). Viajar a todo tren: Turismo, desarrollo y sostenibilidad. Barcelona: Icaria.

[5] Ateljevic, I., Morgan, N. y Pritchard, A.; eds. (2007). The Critical Turn in Tourism Studies: Innovative Research Methodologies. Amsterdam: Elsevier.

[6] Foro de Turismo Responsable. «Sobre turismo responsable». Consultat el 22 de juny de 2012.

[7] Fórum Global sobre Turismo Sustentável-Fórum Social Mundial (2009). «Declaração de Belém». Consultat el 22 de juny de 2012.

[8] Font, X. y Wood, M.E. (2007). «Sustainable Tourism Certification Marketing and its Contribution to SME Market Access». En Black, R. y Crabtree, A.; eds. Quality Assurance and Certification in Ecotourism. Oxfordshire & Cambridge: CABI. pp. 147-163.

[9] International Conference on Responsible Tourism in Destinations (2002). «The Cape Town Declaration». Consultat el 22 de juny de 2012.

[10] International Center for Responsible Tourism. «Responsible Tourism». Consultat el 22 de juny de 2012.

[11] Mowforth, M. y Munt, I. (1998). Tourism and Sustainability: New tourism in the Third World. London & New York: Routlledge.

[12] Butler, R. (1995). «Tourism, environment and sustainable development». Environmental Conservation 18 (3):  p. 201-209.

[13] Mowforth, M. y Munt, I. (1998). op. cit.

[14] Buades, J. y Cañada, E. y Gascón, J. (2012). El turismo en el inicio del milenio: una lectura crítica a tres voces. Madrid: FTR.

[15] Soliguer, A. (2009). «Turismo Postfordista vs Fordista». Consultat el 22 de juny de 2012.

[16] Revista Hosteltur (2006). Turismo responsable: Una apuesta con futuro (número especial). 154. Consultat el 22 de juny de 2012.

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.