La Mediterrània al microones de carboni

Segons tots els escenaris científics solvents, la Mediterrània serà una de les regions del món on el canvi climàtic serà més acusat, juntament amb l’Amèrica Central i el Carib així com amples zones de l’Índic i el Pacífic. Les temperatures han començat a pujar i ho faran molt més a partir de la segona meitat del segle, especialment a la Mediterrània oriental. Les precipitacions, en canvi, escassejaran cada cop més, sobretot a la riba sud. El nivell del mar seguirà elevant-se, accelerant el ritme així que transcorri el segle i depenent del que passarà a la capa de gel de l’Àrtic. El desert creixerà i l’aigua minvarà, tot plegat amb notable intensitat a la riba sud, tot i que no cal minimitzar el seu impacte a la part septentrional de la Mediterrània occidental.

Mentre tot això passa,  la Mediterrània experimenta una profundíssima transformació demogràfica i social. La població creix i es rejoveneix a un ritme vertiginós al sud i al llevant  mentre s’estanca i s’envelleix al nord. Pertot, guanya terreny la urbanització i la població a la franja litoral. Malgrat l’existència al sud d’importants recursos minerals, bàsicament petroli i gas natural, el fossat de renda i, sobretot, de desigualtats socials entre rics i pobres dins i entre totes dues ribes de les societats mediterrànies tendeix a créixer. Al rerefons, així que el canvi climàtic desertifica l’Àfrica subsahariana, es va amuntegant un invisible i enorme flux de refugiats ambientals a les portes del nord d’Àfrica disposats, com sigui, a arribar a l’Edèn europeu.

Econòmicament, el turisme s’ha convertit en l’economia dominant de pràcticament tota la regió. De fet, la Mediterrània és la gran piscina del món en constituir la primera destinació turística internacional des de fa dècades. Paral•lelament, la logística de mercaderies en grans zones portuàries pertot així com l’agricultura d’exportació a la riba sud i al llevant constitueixen les altres dues grans opcions estratègiques de l’actual economia regional. El canvi climàtic, emperò, amenaça progressivament el futur de totes tres apostes.  El turisme litoral i en avió a baix cost  podria tenir els dies comptats.

A les portes de la fi de la vigència del Tractat de Kyoto, després del fracàs de la cimera de Copenhaguen, el darrer gran intent d’aconseguir un tractat complet i vinculant a escala global de protecció del clima, les societats mediterrànies s’encaminen a un futur pròxim incert i perillós sense disposar ni d’institucions ni d’eines de cooperació que puguin ajudar a promoure una transició climàtica i social orientada a garantir unes condicions de vida saludables, dignes i de base democràtica per a les societats riberenques. Ni una Unió per a la Mediterrània purament virtual ni un Pla Blau merament tècnic no són suficients; tampoc no ajuda gaire la manca de cooperació rellevant entre ONG del nord i comunitats del nord d’Àfrica. Perdut durant la segona meitat del segle XX el sentiment de mar compartida, cal recuperar urgentment la idea de la Mediterrània com a espai de vida comú, enfortir llaços de cooperació igualitària entre totes dues ribes i donar prioritat a l’endegament de projectes de protecció de l’atmosfera respirable compartits basats en la idea de justícia climàtica global promoguda per una nova ciutadania democràtica planetària.


Podeu descarregar l'informe aquí:

Joan Buades, La Mediterrània al microones del carboni. Alerta climàtica màxima, més desigualtat, la fi de turisme litoral. Una visió de conjunt sobre els riscos globals a la Mediterrània durant el segle XXI, Alba Sud, Sèrie Informes en Contrast, núm. 2, febrer 2012.