RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Actualitat Alba Sud | Turisme Responsable

28-11-2011

Turisme en àrees rurals, un creixent desafiament

Alba Sud i CEDICAR vam elaborar aquest article com a marc introductori a La Jornada del Campo, suplement mensual del diari mexicà La Jornada (núm. 50, novembre 2011), dedicada a analitzar les diverses implicacions del creixement del turisme a les zones rurals de Mèxic i Centreamèrica.


Crèdit Fotografia: Il.lustració de Miguel Covarrubias. La Jornada del Campo

Recentment tant a Mèxic com a Amèrica Central el turisme rural ha guanyat terreny fins a esdevenir un dels temes més mediàtics de les seves agendes. A Mèxic hi ha una promoció cada vegada més incisiva, és l'opció governamental davant els innombrables fracassos en matèria productiva. Les polítiques públiques relacionades amb el turisme s'han tornat un tema vinculat al desenvolupament comunitari i s'intenta que el país, castigat per crisi i violència sense precedents, sigui vist amb "avantatges comparatius" en el turisme.

A Centreamèrica encara que el seu desenvolupament és més recent, a causa dels diversos conflictes armats dels 80s, el turisme ha crescut de forma destacada durant la primera dècada del 2000 fins a convertir-se, al costat de les remeses dels migrants, en una de les seves principals fonts de divises.

L’any 1996, reunits a l'Hotel Barceló Montelimar, a Nicaragua, els caps d'Estat dels països de la regió van acordar la Declaració de Montelimar, amb la qual es comprometien a una integració turística regional que permetés unir "recursos, voluntats i esforços, a fi de projectar davant el món la imatge i avantatges d'oferir una destinació turística regional única". Des d’aleshores les polítiques turístiques han estat orientades a la promoció intraregional i la comercialització conjunta i a crear una legislació i polítiques d'incentiu d'acord amb els interessos del gran capital corporatiu.

Aquest fort creixement de l'activitat turística s'ha localitzat territorialment al voltant d'algunes ciutats i sobretot al litoral, de tal manera que moltes àrees costaneres i rurals han experimentat una notable transformació: les activitats productives tradicionals han perdut pes davant els serveis i la construcció. És un gir de 180 graus que privilegia al sector terciari enfront del primari. Però aquest protagonisme en realitat no queda circumscrit a aquests nous espais, el turisme amplia el seu àmbit d'influència i es converteix en un factor d'atracció de població d'altres zones rurals que es veuen obligades a migrar a causa d'un creixent empobriment i una desarticulació de les economies camperoles i pesqueres afectades per anys de polítiques neoliberals.

L'impacte d'aquest procés de turistització és confós i subjecte d'anàlisi i debat públic, però en qualsevol cas sembla evident que està transformat de forma accelerada els marcs i formes de viure la ruralitat. Lluny de ser un procés unidireccional, el desenvolupament turístic, especialment en àrees rurals, es veu subjecte a múltiples contradiccions i relacions dinàmiques. D'aquesta manera, es converteix en una font d'amenaces, però també de potencialitats per a algunes poblacions locals en funció de les capacitats de control social que poden tenir aquestes sobre el seu desenvolupament. No obstant això, aquest procés s'aventura com una disputa, un combat cada vegada més desigual en què els grans capitals dominen la major part de l'escenari i, amb especial interès, incideixen en les accions de foment i inversió governamental.

Una dinàmica que tendeix a l'exclusió. Cadenes hoteleres internacionals, resorts, creuers i desenvolupaments immobiliaris protagonitzen el creixement del turisme mexicà i centreamericà. El seu desenvolupament és hegemonitzat per grans capitals en competència desigual amb altres estructures empresarials de caràcter local o comunitari, arrelades en dinàmiques territorials amb majors nivells d'inclusió i integració social. Goliat vol convèncer David de caminar junts un camí en què les diferències faran distribucions equitatives donades les singularitats dels serveis que cadascú ofereix, obviant les pressions, impactes i posició privilegiada en el mercat que el gegant filisteu deté.

La penetració del turisme en moltes àrees, i amb especial cruesa al litoral, s'ha convertit en una via paradigmàtica que testimonia el que s'ha anomenat com a "acumulació per despossessió", seguint el concepte tal com el va descriure el geògraf marxista David Harvey.

En aquest sentit, s'entén que l'acumulació de capital no només es produeix en el marc de formes de producció purament capitalistes, sinó que al llarg de la història es realitza per diversos mecanismes i l'alienació pot ser o no vetllada. I s'apropia de regions que fins aquell moment eren propietat pública o mantenien cert caràcter col.lectiu o comunitari: es dóna la mercantilització de la naturalesa i els béns comuns, la privatització d'allò públic, o la urbanització i turistització d'amplis territoris costaners i rurals i seus recursos, com la terra o l'aigua.

Aquesta despossessió es produeix per múltiples vies, que van des de les dinàmiques especulatives i la compra-venda, fins a processos d'expropiació i l'exercici de la violència mediada per la força pública o empresarial. El problema no es limita a la pèrdua de determinats recursos, sinó que la despossessió suposa també una profunda desestructuració de la territorialitat de les comunitats rurals -entesa aquesta en les seves múltiples dimensions com el lloc on es desenvolupen, produeixen i reprodueixen col·lectivament formes de vida, l'economia, organització social, política i cultura de les quals no privilegien la maximització de beneficis-, substituint-la per una altra lògica d'ocupació i articulació del territori. En sentit estricte podríem dir que el turisme revela l'espacialització del capital sobre territoris rurals en els quals el conflicte acumulació versus reproducció social es presenta com una arena política amb daus marcats.

El desenvolupament turístic-residencial hegemonitzat pels grans capitals ha donat lloc a una creixent privatització i elitització d’immensos territoris amb un inavaluable patrimoni biocultural en què es privilegia nous usuaris amb més poder adquisitiu, els qui tenen els recursos necessaris per accedir a la propietat, ús del sòl i dels recursos naturals, enfront dels interessos i necessitats de la població originària. Aquest nou tipus d'urbanisme dóna peu a estructures excloents, destinades exclusivament a determinats segments de població en forma d'hotels tot-inclòs, urbanitzacions privades, camps de golf, platges tancades, colònies turístiques i ports esportius d'ús exclusiu per a embarcacions turístiques.

Les comunitats rurals en determinats territoris han tractat de resistir o reduir l'abast dels processos d'acaparament i usurpació dels recursos naturals (terra i aigua principalment, i en menor mesura, encara, boscos), oposant-se de diverses maneres al seu desplaçament. En altres casos l'origen del conflicte ha estat motivat pel fet que els nous desenvolupaments turístico-residencials puguin impedir el pas i accés a llocs als quals la població local acudia, ja fos amb finalitats productives o d'oci i recreació, com és encara visible en nombroses platges. L'avanç del turisme en les àrees rurals es converteix, d'aquesta manera, en un nou escenari de conflictivitat socioambiental.

En aquest context de tensió en augment cal ubicar també altres formes de desenvolupament turístic en mans d'iniciatives locals i/o comunitàries. Si bé en alguns casos responen a les legítimes aspiracions d'aquestes poblacions per incrementar i diversificar les seves activitats productives, el seu desenvolupament no pot ser aliè a la creixent influència dels grans capitals turístics. Així mateix, els impactes que aquesta nova activitat comporta en les dinàmiques socioculturals encara estan per registrar-se, aspecte sobre el que ha posat escassa o nul·la atenció el creixent extensionisme d'alguns sectors governamentals. El resultat és necessàriament complex i contradictori, com posen en evidència els diferents articles recollits a la present edició de La Jornada del Campo per als casos de Centreamèrica i Mèxic. Un procés necessàriament obert i subjecte a discussió.

 

Article publicat originalment a La Jornada del Campo (núm. 50, novembre de 2011).

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.