Contacto Boletín

Nueva Publicación | Turismo Responsable | Nicaragua

03-05-2011

Turisme al Municipi de Tola (Nicaragua): exclusió i resistència local

Publiquem en format "paper" (Col.lecció Opinions en Desenvolupament, article 11, maig 2011) els resultats de la investigació d'Alejandro Bonilla i Matilde Mordt sobre la conflictivitat generada pel desenvolupament turístic al municipi de Tola, Nicaragua.

El litoral del municipi de Tola a Nicaragua té uns 54 quilòmetres, distribuïts en 19 platges que estan sent intervingudes per un incipient desenvolupament turístic. La infraestructura turística es desenvolupa sense major planificació, centrant-se en projectes de gran envergadura, que en pocs anys han aconseguit acaparar la major part d'aquesta costa. El municipi es caracteritza per un alt nivell de pobresa, escassa infraestructura social i productiva i feble presència d'institucions públiques. L'impuls del sector turístic ha generat expectatives per al desenvolupament del municipi, però també una sèrie de conflictes sobre el territori.

La tinença de la propietat és un tema volàtil i font de molts conflictes al municipi, i en particular a les zones costaneres, les quals han vist incrementar el seu preu de manera exponencial en els darrers anys. Les principals causes dels conflictes sobre la propietat estan relacionats amb la inseguretat jurídica sobre la tinença de la terra, el desconeixement i falta d'aplicació de les normes i lleis o contradiccions en el règim legal i han generat una gran complexitat en el desenvolupament turístic- immobiliari a la zona. Els múltiples conflictes de propietat involucren una àmplia gamma d'actors, i han derivat en l'ús de la força policial i desallotjaments, ferits per ús d'armes, i sobretot, en el descontentament i falta de confiança de pobladors i inversors en les autoritats. En els aspectes de propietat, els actors locals s'enfronten una realitat molt complexa, que tenen poca o cap capacitat de resoldre, ja que s'enfronten a conflictes provocats per polítiques d'ordre estructural i de dimensió nacional.

Dels aproximadament vint projectes turístics distribuïts a les platges del municipi, 14 d'ells es dediquen actualment a l'anomenat "turisme residencial", una categoria de turisme que es dedica a la urbanització, construcció i venda d'habitatges que conformen el sector extra-hoteler. A Tola aquest turisme residencial es concentra a la franja costanera, i es dirigeix ​​principalment a la compra per part d'estrangers, molts dels quals inverteixen en una residència per a la seva jubilació. L'aparició d'aquestes zones residencials ha provocat en realitat una privatització de les àrees costaneres, el desplaçament de la població local, el tancament de camins tradicionals d'accés a les costes, i la restricció a l'explotació artesanal dels recursos naturals que tradicionalment han estat part dels medis de vida de la població. És particularment notori el fet que únicament 9 km de platja dels 54 km de costa que té Tola tinguin accés obert al públic. Una dada indicativa de com s'ha gestat la reconcentració de la terra s'observa en el preu de les terres costaneres. En aquest procés no han faltat elements especulatius, que s'han aprofitat de la vulnerabilitat generada al sector camperol i el desconeixement i ignorància del valor real al mercat internacional de les terres costaneres.

Els principals impactes ambientals que s'han detectat en relació als projectes de desenvolupament turístico-urbanístic han estat la destrucció de manglars i l'aprofitament no regulat i indiscriminat d'entrades o recursos que són utilitzats per a la construcció, com fusta, pedres de rius i sorra. En particular, la intervenció en els manglars implica la pèrdua d'ecosistemes essencials per a la regulació hídrica i que també són formes de protecció en cas de tsunamis. Els estudis mostren que hi ha disponibilitat d'aigua subterrània per a poblacions petites, però no hi ha dades sobre l'afectació del consum de viles i condominis amb un alt nivell de despesa per a jardins, piscines i residències. En un context on les comunitats pateixen escassetat d'aquest vital recurs, és qüestionable l'ús d'aigua per a reg de camps de golf, com el cas de diversos desenvolupaments urbanístics de la zona.

En general, el turisme residencial no implica l'ús de serveis ni estructures turístiques comercials per a la seva estada, generant un baix nivell de despeses en el nivell local. El turisme residencial contribueix a l'economia de la regió (pagaments d'impostos, despeses de manteniment de l'habitatge, serveis bàsics, alimentació, etc.), Però, els efectes multiplicadors en l'economia local de Tola han estat baixos. Els llocs de treball creats són caracteritzats per ser temporals i de baix nivell professional i ha hagut un augment de la despesa pública per la necessitat de desenvolupar infraestructura i serveis públics (recollida d'escombraries i manteniment de carreteres, entre d'altres). Les entrevistes realitzades amb líders i ciutadans del municipi, coincideixen a assenyalar que el turisme desenvolupat en Tola ha creat expectatives de desenvolupament en la població local més grans que les que en realitat s'han generat.

El desenvolupament del sector turístic a Tola ha implicat per a la població local un doble procés: d'una banda, s'ha obert la possibilitat de creació d'ocupació, han augmentat els ingressos del govern municipal, i han donat algunes inversions en infraestructura bàsica a les comunitats costaneres, obrint així una porta per a la reducció de la pobresa en el municipi. No obstant això, els beneficis econòmics són encara escassos i dependents de la inversió externa. El procés de reconcentració de la terra està al mateix temps excloent a la població, no només dels seus recursos tradicionals, sinó també de la possibilitat de fomentar un turisme autòcton, basat en petites i mitjanes iniciatives, amb base a les capacitats locals.

Davant aquesta situació d'exclusió i manca d'oportunitats, la població expressa un evident malestar i resistència cap al turisme residencial. Els múltiples conflictes sobre la propietat, a més de ser una expressió de les reformes estructurals en la tinença de terra en els últims 30 anys, són també una mostra de la resistència local que hi ha davant aquest procés d'exclusió. L'organització social per part de la població local li ha permès tenir èxit en algunes demandes que han sostingut davant interessos d'inversors estrangers i nacionals i per moments han aconseguit assolir un alt nivell d'incidència en diferents estructures institucionals. No obstant això, resoldre la problemàtica de la propietat i aconseguir beneficiar la població local enfront de la pressió que exerceixen els inversors requereix d'una major intervenció per part de l'Estat i les seves institucions.

La població de la zona coincideix a assenyalar la necessitat de desenvolupar altres tipus de turisme més inclusius, que els permeti romandre en possessió i domini de les seves propietats i rebre ingressos de l'activitat turística. Per democratitzar l'activitat turística es requereix d'un suport decidit per part de les autoritats, per tal d'incentivar la inversió necessària, l'accés a recursos i la capacitació tècnica de la població per a aquest fi. Aquest article apunta a la necessitat desenvolupar i aplicar polítiques diferenciades a favor de la població local; hi ha nombrosos exemples d'altres llocs que podrien ser examinats i adaptats a la realitat local.

Finalment, l'article fa una crida a promoure la informació entre les poblacions locals sobre el desenvolupament turístic-urbanístic, el valor real de la terra en el mercat internacional, i l'impacte que aquesta activitat ha generat en altres regions del món. El litoral de Tola, tot i haver estat tancat per grans inversions de turisme residencial, encara compta amb un paisatge relativament inalterat, una base de recursos naturals verge, i una població amb desitjos de participar en els beneficis d'aquest sector.


Podeu descarregar el document complet AQUÍ.