Contacto Boletín

Actualidad Alba Sud | Turismo Responsable

03-03-2009

ALBA SUD participa a un Taller sobre Turisme Sostenible al FSM

Entre el 29 de gener i 1 de febrer de 2009 va tenir lloc a Belém, Brasil, un Taller sobre Turisme Sostenible al Fòrum Social Mundial (FSM). El Taller va reunir representants d'organitzacions civils d'Amèrica Llatina, Europa i Àsia.

SimpleViewer requires Macromedia Flash. Get Macromedia Flash. If you have Flash installed, click to view gallery.

Durant els dies 29, 30 i 31 de gener de 2009 es va celebrar a la ciutat portuària de Belém, a l'estat brasiler de Pará, el Fòrum Global Sobre Turisme Sostenible, en el marc del Fòrum Social Mundial. Aquesta trobada va ser possible gràcies al treball d'una àmplia coalició d'organitzacions i xarxes brasileres: el Fòrum Brasileiro de ONGs e Movimientos Sociais para o Meio Ambiente e o Desenvolvimiento (FBOMS) e GT Turismo Sustentável; el Fòrum em Defensa da Zona Costeira; Argonautas Ambientalistas da Amazônia, Instituto Terramar, Instituto Vitae Civiles. Va comptar també en aquest nucli organitzador amb la col•laboració de la prestigiosa associació índia Equations. Destaca també el suport de l'Associació Amigos da Prainha do Canto Verde i de la Fundació Suïssa per a la Solidaritat en el Turisme (SST).

El Fòrum va comptar amb la participació de prop d'una vintena de ponents procedents de diverses organitzacions socials de Brasil, Argentina, Perú, Nicaragua, Costa Rica, Espanya, EUA, Holanda, Kenya i l’Índia. Els debats van ser seguits àmpliament, entre les cent i les cent cinquanta persones, que va deixar molt petites les aules assignades.

La discussió va ser organitzada al voltant de quatre taules temàtiques: "Turisme, polítiques públiques i participació democràtica: propostes i desafiaments per al desenvolupament del turisme responsable" (taula 1); "Xarxes de turisme comunitari: en defensa de la cultura, la solidaritat i la sostenibilitat socioambiental" (taula 2); "Turisme, territori i especulació: Qui es beneficia realment del turisme global?" (taula 3) i, finalment, "Turisme i canvi climàtic" (taula 4).

Una delegació d'ALBA SUD va ser present al Fòrum i, a través d'Ernest Cañada, es va intervenir a la tercera taula, dedicada a l'anàlisi dels impactes al territori de l'especulació turística i immobiliària, amb una xerrada titulada "Centroamérica: turisme sense desenvolupament". En ella es va argumentar que el creixement de l'activitat turística a la regió, si bé és molt destacada a nivell global, té un impacte diferenciat a determinats territoris, especialment a les costes. Això ha provocat fortes transformacions a nivell local i la contradicció d'interessos de classe entre diferents grups socials ha obert un nou escenari de conflictivitat causat per múltiples factors.

Segons Cañada, malgrat que els impactes són cada vegada més greus i creixen els conflictes sembla evident que entorn del sector turístic encara resulta difícil articular un moviment social crític i amb capacitat d'incidència real en el seu desenvolupament. La indústria turística ha aconseguit una imatge positiva, fins i tot capaç d'afavorir el medi ambient o reduir la pobresa. En el mateix FSM, Rodrigo Ruiz, president de l'Associació per a la Defensa i Desenvolupament de Kuelap, al Perú, explicava com les empreses mineres busquen millorar la seva imatge finançant projectes turístics. Però més enllà de les capacitats d'aquests grups empresarials transnacionals, hi ha alguns factors que estan dificultant l'articulació d'un moviment global de resistència i construcció d'alternatives davant el model turístic dominant. Els obstacles són diversos. Assenyalem alguns dels quals van suscitar major atenció. El gruix del moviment altermundista encara no ha vist al turisme com a una amenaça destacable en relació als impactes provocats per altres sectors econòmics, com per exemple les activitats vinculades a models extractivistes (mineria, hidroelèctriques, petroli ...) o a la indústria maquiladora. El moviment sindical ha tingut enormes dificultats per penetrar en aquest tipus d'empreses. La precarietat laboral i el tipus de condicions de treball que predominen al sector han limitat la seva presència. A més, les connexions entre el moviment sindical i les altres organitzacions socials són molt febles. Finalment, es pot destacar també com la indústria turística ha aconseguit atreure aliats clau, com determinats sectors de la cooperació internacional, que l'estan ajudant a mantenir una imatge positiva.

Com a resultat de les tasques desenvolupades al Taller, es va redactar la Declaració de Belém, en la qual es posa l'accent en qüestions clau per entendre l'amenaça que suposa la creixent "turistització" de les nostres societats. En aquest sentit, val la pena rescatar algunes idees destacades. Per una part, el fet que la indústria turística s'estigui beneficiant de forma directa o indirecta d'una enorme quantitat de fons públics, ja sigui a través dels Estats o de les institucions financeres internacionals. D'altra banda, s'esmenta l'elevat nivell de desregulació amb què actuen les empreses del sector. I és gràcies a aquesta falta de control públic que el turisme s'ha convertit en la forma de blanquejar fons d'origen il•legal o de procedència molt dubtosa. Finalment, la mateixa Declaració reclama atenció sobre la contribució d'aquest model turístic al canvi climàtic, tant per l'ús massiu de combustibles fòssils en el trasllat de turistes, com per la destrucció d'ecosistemes costaners.

En definitiva, el Taller de Belém va ser una excel•lent oportunitat per tal que organitzacions socials d'Amèrica Llatina, Àsia i Europa ens trobéssim i poguéssim discutir i intercanviar anàlisis sobre els impactes que està provocant el turisme a diferents parts del planeta.

Relacionado con: