RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Nova Publicació | Turisme Responsable

17-01-2011

La metodologia Pro-Poor Tourism: una anàlisi crítica

Nou paper de la col.lecció Opinions en Desenvolupament (núm. 9), editada per ALBA SUD, i escrit per Jordi Gascón, antropòleg social i investigador especialitzat economia i política agrària, membre de la Xarxa de Consum Solidari i coordinador d'Acció per un Turisme Responsable.

Durant les dues últimes dècades la consideració del turisme com a una possible eina de cooperació internacional ha anat guanyant terreny. Tot i que encara està lluny del paper que juguen els sectors tradicionals de la cooperació (agricultura, sanitat, educació), avui en dia el turisme forma part dels plans institucionals de les agències públiques de cooperació dels països de l'OCDE, així com d'institucions multilaterals com el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament o el PNUD. Han sorgit nombroses organitzacions no governamentals de desenvolupament, tant al Nord com al Sud, especialitzades en aquest àmbit, i moltes altres de caràcter generalista han inclòs el turisme entre les seves línies d'actuació. L'entrada de l'Organització Mundial del Turisme en l'estructura de Nacions Unides com a agència especialitzada va contribuir a la consideració del turisme com a element de desenvolupament per al Sud. Davant la necessitat de crear instruments que permetessin gestionar aquest nou sector de la cooperació, van sorgint diverses propostes metodològiques. La que més èxit ha tingut és el Pro-Poor Tourism (PPT), desenvolupada per la cooperació britànica a finals dels anys 90. En poc temps es va convertir en un referent i va ser assumida com a principi teòric de la seva cooperació en turisme per part d’institucions públiques i multilaterals (entre elles, l'OMT), plataformes empresarials (com la World Travel and Tourism Council, que agrupa el centenar d'empreses transnacionals més grans del sector) i organitzacions no governamentals. El principal objectiu del PPT és l'increment dels ingressos dels sectors més desfavorits de la població, encara que aquestes guanys siguin marginals i altres acaparin la major part dels beneficis que genera l'activitat. El PPT valora l'impacte d'una activitat turística a partir de la seva capacitat d'augmentar els ingressos nets de la població pobra. Qualsevol model turístic que ho aconsegueixi és un model vàlid, tingui o no entre els seus objectius la lluita contra la pobresa, el tingui implícitament o explícitament, o de manera prioritària o secundària. Altres factors, com l'impacte sobre les diferències socioeconòmiques i la distribució dels beneficis, són considerats temes secundaris. De fet, el PPT parteix d'una estratègia neoliberal clàssica que considera que la millor manera de beneficiar la totalitat de la societat és mitjançant un bucle indirecte: establint polítiques econòmiques que afavoreixin al sector empresarial, quan no aplicant directament subvencions amb fons públics, i confiant que alguns beneficis llisquin des de la cúspide de la piràmide econòmica fins a la base, composta per la població més desfavorida. És l'anomenat efecte trickle down. El present treball analitza aquesta metodologia. En la consideració que la cooperació no és una activitat neutral, sinó que comporta una forta càrrega política, l'article vol esbrinar quina és l'aproximació de PPT als problemes del Sud ia la pobresa. Per a això, es confronta la proposta de PPT amb la del paradigma altermundista de la Sobirania Alimentària, gestada i defensada pels moviments socials camperols i indígenes. En la comparació, es descobreix que PPT no només no posa en dubte el model econòmic dominant, sinó que és una proposta adequada a la cooperació més neoliberal al punt de, entre altres coses, buscar com a soci al capital turístic transnacional. A diferència del que planteja PPT i el programa ST-EP, la visió altermundista no accepta que sigui possible un plantejament "tots guanyen" (win-win) quan augmenten o es consoliden les diferències socioeconòmiques. No dóna suport a un model turístic que ofereixi un increment dels ingressos als més marginats però del que són altres els que obtenen els majors beneficis. Considera, per contra, que la lluita contra la pobresa passa ineludiblement per un canvi en les estructures socioeconòmiques que permetin una redistribució justa de la riquesa. Podeu descarregar el document complet AQUÍ

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.