Contacto Boletín

#TourismPostCOVID19 | Turismo Responsable | Europa

28-04-2020

La xarxa SET davant del COVID-19 i les seves conseqüències

Organitzacions i plataformes socials de 25 ciutats i territoris del Sud d’Europa, articulats en la Xarxa SET, davant la gravetat de la situació provocada per la pandèmia, en especial a llocs molt dependents del turisme formulen propostes per a una transició socioecològica cap a un nou model econòmic. 


Crédito Fotografía: Miguel Morey (cortesía a Alba Sud).

La xarxa SET neix el 2018 de la voluntat d’elevar una veu col·lectiva de resistència davant del procés de turistització que pateix el sud d’Europa. Actualment formada per 25 nodes de ciutats i territoris europees, reivindica la necessitat de construir nous escenaris d’economia i de vida.

En l’actual emergència lligada al Covid-19 urgeix un canvi de paradigma en nom dels drets socials fonamentals i en suport a la població més vulnerable. Dirigim per això la nostra solidaritat a les persones que estan pagant les conseqüències d’un sistema econòmic que genera desigualtats ara amplificades. Aquesta pandèmia posa en evidència la necessitat de teixir fortes sinergies i avançar en reflexions i propostes concretes sobre el dret a l’habitatge i a la ciutat, a la salut i al medi ambient, contra la precarització i la mercantilització de la vida i els llocs.

Portem temps denunciant els greus impactes de l’activitat turística massiva a les nostres ciutats i barris, d’una indústria extractiva que privatitza els beneficis i externalitza els costos, generant a més enormes danys ambientals. L’economia turística utilitza complexes i perverses cadenes: en un extrem hi trobem grans operadors (plataformes digitals, multinacionals, fons d’inversió, societats immobiliàries, etc.) que es mouen per interessos especulatius i lògiques del benefici, a l’altre una gegantina mola de força de treball precaritzada, explotada i sense garanties ni drets. L’increment del turisme ha generat a ciutats i territoris una forta precarització de l’accés a l’habitatge. Incomptables edificis han estat sostrets del parc residencial i convertits en pisos turístics i hotels. Els preus de lloguer i l’habitatge han augmentat de manera desmesurada, provocant l’expulsió de moltes veïnes i veïns dels seus barris.

Avui, en plena emergència Covid-19, mentre les institucions i els mitjans demanen que ens quedem a casa, les desigualtats es fan encara més evidents, deixant completament al marge qui no té casa. Expressem per tant la nostra solidaritat a les persones i famílies desnonades, a qui habita a cases que no garanteixen una vida digna, a les persones sense llar. Per això promovem i donem suport a iniciatives que afavoreixin la funció social del patrimoni immobiliari, tant públic com privat, destinant l’allotjament turístic (hotels, hostals, pisos turístics, etc.) a qui el necessita.

Aquesta situació visibilitza a més fins a quin punt la gentrificació i la turistització han minvat i afeblit les xarxes de suport mutu de diversos barris, instruments imprescindibles per fer front a aquesta emergència i a les seves derivades. Agraïm a les persones que, per tal de garantir serveis fonamentals, estan exposant-se elles mateixes i qui les envolta al risc del contagi; a qui nodreix la solidaritat i la cooperació mantenint vives les relacions comunitàries, així com a les treballadores i treballadors del comerç de proximitat.

La difusió del coronavirus, facilitada per una hipermobilitat sense precedents, ha posat encara més de relleu els límits i les desigualtats del sistema capitalista. Entre els efectes d’aquest model d’explotació depredadora, ara podem palpar el risc epidèmic provocat pels desequilibris ecològics que es deriven d’una relació abusiva entre l’espècie humana i l’entorn que danya tots dos. Les restriccions dels darrers mesos han produït una significativa reducció de la contaminació -deguda en part a la dràstica disminució del trànsit aeri i de creuers-, però es tracta tan sols d’una millora temporal a costa d’un gran patiment social. No respon a un canvi estructural necessari i perdurable en el temps. Tot això ens diu que no podem continuar alimentant la injustícia social i l’emergència climàtica, ni continuar amb el consum il·limitat de bens, recursos i territori.

És temps de reformular l’economia per tal que produeixi serveis i bens essencials per a tota la població, i no pas per a uns pocs. És temps de construir un sistema econòmic equilibrat i diversificat, centrat en el decreixement, compatible amb la vida i amb el planeta. Compartint per tant la necessitat d’elaborar propostes des de baix i exigim als governs i institucions que les integrin en polítiques a mig i llarg termini, articulant els diferents nivells institucionals (internacional i local) amb mesures estructurals a favor de les persones, no pas de les grans empreses.

Això es tradueix, en l’àmbit turístic, en una sèrie de mesures que considerem imprescindibles per tal d’abordar una transició socioecològica a un nou model econòmic que corregeixi l’hegemonia turística:

  • No rescatar el sector turístic agreujant el deute públic, i en canvi projectar el seu decreixement mitjançant polítiques de benestar que protegeixin les capes socials i laborals més vulnerables i el medi ambient.
  • Revisar urgentment la despesa pública per tal que respongui a les necessitats primàries de la població (hospitals, habitatge públic i social, escoles, etc.) en lloc de finançar costoses i nocives infraestructures i grans obres (ampliació de ports i aeroports, etc.).
  • Protegir la població de l’especulació immobiliària reduint dràsticament el nombre de pisos turístics per tal de tornar-los al parc d’habitatge de lloguer, així com adoptar mesures que impedeixin al circuit financer global depredar territoris, ciutats i barris. 
  • Implementar mesures que internalitzin els costos i redistribueixin els beneficis del turisme.
  • Adoptar polítiques de promoció d’altres sectors productius -vells i nous- que garanteixin llocs de feina dignes i coherents amb el desenvolupament de la cultura i de la recerca ambiental.

Ens unim a totes les persones que promouen espais de debat en aquesta direcció, i ens impliquem en la construcció d’un camí col·lectiu per a la definició i concreció de propostes operatives, per tal que un cop superada aquesta crisi no es torni a la normalitat a què estàvem acostumades, sinó que s’avanci cap a una societat més justa, igualitària i solidària. Només així anirà tot bé.

 

Publicat originalment a la Web de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) de Barcelona el 28 d’abril de 2020.