RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable | Islas Baleares

03-10-2016

Decrecimiento turístico y financiación inmobiliaria en Mallorca

Josep Oliveras Samitier publica un resumen de la conferencia de Macià Blázquez, profesor de geografía en la UIB y miembro de Alba Sud y el GOB, el pasado 16 de junio en la Societat Catalana de Geografia.


Crédito Fotografía: Palma de Mallorca. Imagen de Arquitextonica bajo licencia creative commons.

(artículo disponible solo en catalán)

Després de celebrar-se l’Assemblea General Ordinària de la nostra societat, el passat 16 de juny, va tenir lloc l’anunciada conferència de tancament del curs 2015-2016, pronunciada per Macià Blàzquez Salom sobre Decreixement turístic i finançament immobiliari a l’illa de Mallorca. A la presentació del conferenciant, professor de Geografia a la Universitat de les Illes Balears, es va posar de manifest la seva especialització en la Geografia del Turisme i el seu compromís en la defensa i conservació del patrimoni natural i històric dels espais explotats per les activitats turístiques, com n’és una mostra la seva dedicació al GOB, el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, del qual ha estat president; i la seva participació en la defensa del turisme responsable que porta a terme l’associació Alba Sud.

La seva exposició, perfectament ampliada amb nombrosos gràfics i mapes, va partir d’un sèrie d’idees sobre el creixement turístic, per passar en una segona part a tractar el fenomen de la balearització, els nous reclams turístics i el creixement immobiliari. Finalment es referí a la necessitat de reestructurar el sector i fer decréixer el turisme depredador del medi.

D’entrada puntualitzà que com més mesures de protecció es realitzen en un espai singular, més interès té el capital per invertir-hi, i que l’oposició al creixement i la defensa dels espais naturals atrau més capital per mercantilitzar el mateix espai o el seu entorn. Segons el model d’Erdman Gormsen, de l’evolució i transformació de l’espai turístic, les Balears estarien a la tercera perifèria, que comprendria tot el Mediterrani, i que es faria fàcilment accessible per al turisme internacional gràcies al transport aeri. Això suposaria un gran augment del nombre de turistes visitants a les illes a partir dels anys seixanta del segle passat.           

El turisme dels anys seixanta, provocaria el primer boom que es caracteritzaria per la urbanització intensiva del capital, concentrat en grans blocs d’edificacions i urbanitzacions intensives a la badia de Palma. El segon boom s’estendria fins a principis dels anys 90 i en aquest període s’aproven les primeres mesures de protecció de les àrees naturals, però l’augment del turisme arribat a l’illa fa estendre les urbanitzacions i la proliferació d’apartaments. Les mesures protectores de les urbanitzacions serviran per poder millorar la imatge de l’illa. El tercer boom, forma part del cicle expansiu de l’economia mundial de la segona meitat dels 90 fins arribar a la crisi dels darrers anys. L’economia expansiva incorpora al mercat immobiliari i turístic l’espai rural, amb nombroses edificacions disperses per l’illa i la compra per part dels turistes d’immobles nous i vells en pobles i ciutats. En aquest període apareixeran també mesures d’emergència per ordenar el territori i l’urbanisme, i ampliar l’àmbit d’algunes àrees protegides. El boom turístic s’uneix a l’immobiliari per cobrir la demanda tant dels turistes com dels residents, molts d’ells vinculats també al turisme pel treball.

Mallorca segueix el model de Richard Butler basat en el creixement, un creixement que a voltes cal reestructurar i remodelar per tornar a créixer tot seguit. S’inverteix en resoldre colls d’ampolla, que implicaran més creixement. Estrangulament del tràfic a l’aeroport, per fer una gran ampliació i aconseguir moltes més arribades de turistes. Problemes de tràfic per carretera resolts a base de la construcció d’autopistes, amb l’augment del parc de vehicles particulars, en detriment del transport públic, etc. Mallorca arriba a l’agost del 2015 a comptabilitzar prop d’un milió d’habitants, més de dos milions de turistes arribats i uns dos milions de places residencials i turístiques.                      

L’activitat hotelera que havia estat explosiva com un volcà strombolià ara es modera i els més grans grups hotelers exporten la balearització a altres països amb recursos naturals fàcils d’ofertar i costos salarials baixos. Seguint Rosa Luxemburg, Blàzquez exposà com el capital hoteler necessita expansionar-se geogràficament i incorporar nous territoris a l’oferta per augmentar la demanda i els beneficis, malgrat que provoquin greus problemes ambientals i d’explotació laboral, com seria l’exemple de la cadena Riu a la península de Nicoya de Costa Rica, que per fer el ressort van destruir uns grans manglars.

La reestructuració hotelera a Mallorca i les normatives restrictives han comportat que alguns empresaris hagin obtingut grans plusvàlues amb la venda d’hotels, com els del grup Melià amb Evertaas, el qual arriba a vendre habitacions d’hotel que després administra i lloga quan els propietaris no les ocupen. L’altra novetat que ha proliferat en gran mesura ha estat la dels habitatges d’ús turístic, molt difícils de controlar i que han comportat un augment del preu dels lloguers a Palma i altres enclavaments turístics.

L’activitat turística formaria part del circuit secundari d’acumulació en expressió de Harvey a El nou imperialisme. A més de ser una forma de reproducció i expansió del capitalisme, a través del negoci immobiliari és una via d’acumulació de capital, una acumulació que es fa a base de la despossessió de recursos naturals i de deteriorament socioecològic. Una acumulació aconseguida mitjançant la despossessió i privatització dels recursos.

Ben interessant va ser el raonament del conferenciant per mostrar com els moviments ecologistes i dels conservacionistes de la naturalesa han suposat un nou reequilibri, recolzat pels grans empresaris hotelers, que així revaloren el seu propi negoci i limiten l’aparició de competidors. El paisatge es mercantilitza, així com també es revalora la gastronomia popular, tal com mostra el film publicitari de la Damm d’enguany, Les petites coses, dirigit per l’Albert Rodríguez. Una conversió en mercaderia dels factors de producció que seguiria la teoria de Karl Polany a La gran transformació. Aquesta valoració del paisatge ha portat a l’aparició de molts xalets en el medi rural, al litoral i a l’interior, en parcel·les extenses, piscines, equipaments esportius, ocupació de camins públics, etc. Uns xalets que es venen o lloguen a preus astronòmics, dels quals posà alguns exemples de personatges famosos.

Es referí també a tot el problema dels habitatges que es lloguen per a usos turístics, de tal manera que si l’oferta de places d’hotels no augmenta, si que ho fan els habitatges de lloguer, amb la qual cosa la balearització continua, els impactes negatius augmenten i s’arriba al punt més negatiu del model de Doxey Irridex sobre l’impacte del turisme i la seva acceptació per part de la població. Si pocs turistes poden produir una fase d’eufòria, a mesura que els visitants van augmentant es passa per les fases d’apatia, irritació i antagonisme. Fase, la darrera, que va incrementant el nombre de partidaris, tant a Mallorca com a Barcelona. La proliferació de pisos turístics augmenta gràcies a internet, els vols de baix cost i a companyies com Airbnb. Els vols de baix cost i el lloguer i venda d’apartaments per internet contribueix també al fet que el turista faci directament la inversió i pugui desplaçar-se a Mallorca més d’una vegada a l’any. Aquest augment de turistes que saturen els espais públics es veu encara potenciat pel nou turisme de grans creuers que arriben a crear veritables caos circulatoris.

Finalment tractà de la contenció i el decreixement del turisme per evitar els problemes que pot causar. Respecte a les limitacions al nombre de turistes, aquestes van sobretot a frenar el turisme barat, però no el que freqüenta els hotels o consumeix territori. Creu que en el tema del turisme cal també aplicar el principi de precaució i polítiques de recerca de noves estratègies que poden implicar més moratòries i l’aposta per un turisme responsable i sostenible acordat a través de la participació ciutadana. Partidari de la contenció del turisme, sobre el decreixement ho veia més complicat ateses totes les implicacions del tema, però sí que manifestà la seva creença en el decreixement de l’explotació dels recursos naturals.

Recomanà també diferents lectures, entre elles la novel·la de Guillem Frontera, Sicília sense morts (una Sicília que és Mallorca), la del seu col·lega Joan Buades, Crui. Els portadors de la torxa, i els anàlisi sobre els impactes negatius del turisme a Costa Rica realitzats per Robert Fletcher. A més a més dels autors ja citats, esmentà també al llarg de la conferència investigadors i col·legues com l’Onofre Rullan, Jesús González, Ivan Murray, Ernest Cañada i algun altre que ara no recordo. Al final hi hagué un petit i interessant col·loqui. Va ser un bon final del curs 2015-2016.

 

Nota: Article publicat originalment al butlletí digital de la Societat Catalana de Geografia com a resum de la conferència de Macià Blàzquez el 16 de juny de 2016 a l’Obrador Obert.

 

 

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.