AGUICAT, una asociación para reclamar la dignificación del trabajo del guiado turístico en Cataluña

(artículo disponible solo en catalán)

Abans de començar a parlar sobre la situació professional del guies turístics a Catalunya i en general sobre què està passant al sector, m’agradaria conèixer breument quina és la vostra trajectòria professional.

Begoña Blanco (BB): Jo treballo com a guia des de l’any 2001. Primer treballava per un empresa que ofereix visites regulars a la ciutat i cap al 2008 vaig decidir enfocar-me cap a un altre tipus de grups, amb el qual em trobo més còmoda. Faig el que es diuen visites privades, només per a dues persones, per a famílies o per a grups reduïts d’empresa o d’amics. El 90% dels meus clients són nord-americans.

Joan Coll (JC): Jo treballo com a guia des del 2008, quan vaig iniciar un projecte de rutes culturals per a públic local (CultRuta). A l’inici treballava sol, i a mesura que el projecte ha anat creixent, he anat delegant la feina de guia (a altres guies habilitats) i centrar-me en tasques de gestió i promoció del projecte. El 90% del client de CultRuta viu a la província de Barcelona, i paga entre 10 i 14€ per una visita temàtica de dues hores amb radioguies individuals.

Resi Nickl (RN): I jo faig de guia des del 2013, i ho combino a temps parcial amb la meva feina a un organisme semi­-governamental austríac. Treballo sobretot amb clients estrangers, tant de parla anglesa com alemanya. La majoria dels meus grups són petits, d'entre 2 i 10 persones. Sóc guia oficial a la Sagrada Família també.

Sobre la feina de guiatge i la necessitat de la seva regulació

Com és la feina del guia turístic? Quin tipus de guiatge i perfils professionals hi ha? Quines habilitats i coneixements professionals requereix?

BB: Hi ha tants tipus de guies com de turistes, la nostra feina és molt més rica i variada del que en ocasions es creu. Hi ha companys que treballen per a un públic local, per a escoles tant d’aquí com de tota Europa, companys que fan visites per a empreses que tenen visites regulars diàries per la ciutat, o que treballen sobretot amb creuers, guies que només fan visites “privades” per una o dues persones, que volen un guia només per ells, gent especialitzada en visites gourmet, o persones que només treballen a les grans ciutats i guies que fan visites a tot el territori. Estem en constant reciclatge i formació, i ens anem adaptant als canvis.

JC: fruit d’aquesta diversitat de clients i mercats, cada guia ha de desenvolupar unes habilitats concretes, lògicament. Ara bé, al meu entendre n’hi ha unes d’universals: tractar bé al client, que la pròpia activitat no molesti ni repercuteixi negativament a l’entorn i que un l’exerceixi amb professionalitat i dedicació.

Quan i com es va començar a habilitar el guiatge a Catalunya?

BB: L’any 1964 es concedeixen els primers carnets (però no són correlatius amb els d’ara). Feien distinció entre “Guía de turismo”, “Guía intérprete de turismo” i “Guía correo de turismo”. Eren provincials i s’hi accedia mitjançant un examen. L’any 1989 es va fer la primera habilitació des de la Generalitat. Aquests carnets tampoc són correlatius amb els d’ara però durant un temps van poder ser convalidats. S’hi accedia mitjançant examen o directament des de TEAT [Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques] o TET [Tècnic en Empreses Turístiques]. Existia el carnet de Guia de Barcelona i el de guia de Catalunya. A part també existia del Carnet de Guia de Patrimoni.

Temps després, l’any 1998, la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya posà en marxa el carnet de Guia de Turisme de Catalunya per tal d’unificar els anteriors. A partir de negociacions amb guies s’estableix la legislació i es preparen els exàmens, única via d’accés al carnet. Ja no es pot ser guia directament des del TEAT, i els carnets es comencen a donar des de 0. Desapareixen tots els carnets anteriors, tot i que durant un període determinat (uns 2 anys), es podia convalidar l’anterior (el del 1989) si ho demanaves, però en cap cas el del 1964.

I l’any 2000, a través del Decret 120/2000 de 20 de març es modifica l’article 11 de l’anterior decret, el de 1998. I aquest és el missatge que es pot llegir ara al portal de Turisme de la Generalitat: “La normativa europea ens obliga a una revisió de la nostra normativa interna. Com a conseqüència d’aquesta adaptació, que ens ha de portar a treballar sota el sistema de qualitat turística dels serveis, no es convocaran més proves per a l’habilitació de guies de turisme de Catalunya”.

Aquest procés és semblant a d’altres comunitats de l’Estat espanyol?

BB: A Madrid hi ha liberalització total des del 2009, a València van fer exàmens fa dos anys i a l’Aragó, Castella i Lleó, Andalusia i Extremadura mantenen exàmens i, a més a més, controlen que realment la llei es compleixi (vigilen qui explica als monuments i als museus).

Begoña Blanco, presidenta de l'AGUICAT (fotografia d'Alba Sud).

I a d’altres països europeus com està regulat? Hi ha alguna experiència positiva que puguem destacar?

BB: La de Viena, a Àustria. Florència també decideix com a ciutat i no vol liberalitzar. I estem rebent informació que a França la llei que estava en procés canviarà força, ja no és la liberalització total que tenien prevista. Sobre els canvis i deteriorament en la feina de guiatge que s’ha produït en els últims temps.

La irrupció de l’«economia col·laborativa», més precarietat

En quin moment es produeix un punt d’inflexió en la vostra feina que suposa que s’accentuï cert nivell de deteriorament en la forma que està organitzada?


BB: Tot comença cap al 2008, amb les aplicacions de telèfon mòbil i quan Barcelona es converteix en una mina turística, afiançada dins dels circuits turístics. La crisi en altres sectors fa que molta gent de cop i volta s’adoni del potencial del turisme.

I pel que fa als exàmens d’habilitació?

BB: Durant els anys 2009 i 2010 encara hi van haver exàmens. El 2011 comencen els rumors sobre canvis o supressió de la regulació. I el 2012 hi va haver una convocatòria peculiar (allau d’inscrits, canvi de normes durant la convocatòria, marxa enrere en el canvi de normes...), i des d’aleshores l’Administració ni ha complert la llei (fer exàmens) ni l’ha canviada.

Voldria demanar­-vos però centrar l’atenció en dos fenòmens que coincideixen més o menys en aquests mateixos anys, l’eclosió dels negocis associats a l’«economia col·laborativa» i el fort creixement del turisme a la ciutat de Barcelona, i com estan afectant a la vostra feina com a guies.

BB: La nostra feina s’ha començat a veure com part del problema de la massificació, moltes persones creuen que tothom al turisme vol més, i més, sense pensar en les conseqüències, no hi cap mena de diferència per molts veïns entre els guies habilitats i els que de cop han anat sorgint.

JC: En aquest sentit, les feines de temporada, ja sigui d’economia suposadament col·laborativa (free tours) o no (rutes de borratxera, etc.), són desenvolupades per persones que sovint tenen poca cura en la seva activitat, sabent que en acabar la temporada marxaran, i possiblement no tornaran a la ciutat. I no parlem només del treballador que fa de guia, sinó de tota l’estructura empresarial que hi ha per sobre. Esperar que tinguin cura pel patrimoni, la convivència, la professionalitat, etc. s’ha vist que no és realista (veieu les notícies de cada Salou Fest, o els estius a Barcelona, per exemple).  

Noves formes de guiatge com els freetours i d’altres vinculats a l’«economia col·laborativa», afecten de forma clara les condicions laborals dels guies, la mateixa qualitat del servei o la convivència amb el veïnat. Com ho veieu vosaltres des de l’AGUICAT?

BB: Moltes pàgines Web venen els seus guies com a veritables “locals” que t’ensenyen la Barcelona que els Guies Habilitats no. Com si no visquéssim tots a la mateixa ciutat. Altres es venen com a “simpàtics, dinàmics, i no com els avorrits/vells/old fashioned guies habilitats”. I els free tours afegeixen l’argument que les seves visites no tenen preu perquè els hi sap greu demanar-ho (fent veure que es preocupen per la gent i el seu pressupost) i que la propina (o sigui el preu que pagaràs) depèn de si el guia és bo o no.

Hi ha un reportatge a Hosteltur sobre els free tours, Los polémicos free tours se extienden por toda España, on apareix el comentari d’una noia que va treballar per una d’aquestes empreses que resulta molt aclaridor de la situació que s’està vivint.

Quines són aquestes condicions laborals dels guies en aquests nous tipus de negoci? I més enllà, com us afecta al conjunt de guies que apareguin aquestes formes d’organitzar el vostre treball?


BB: El problema real és la precarització laboral o el nul control sobre la situació laboral (si són treballadors autònoms o amb contracte) i fiscal. No sabem quina quantitat es declara, ja que al cobrar propines és molt fàcil no declarar els guanys reals. I és una qüestió d’imatge que es vol donar com a ciutat: guies i empreses professionals amb un sou digne i cotitzant i pagant impostos, versus, cap mena de control sobre la fiscalitat, legalitat, d’aquestes empreses de free tours.

Podem saber quanta gent treballa com a guia en aquestes condicions?

JC: Guies habilitats actualment som gairebé tres mil. Però no tots exerceixen, ni molt menys. La Generalitat calcula que som uns mil. Si és difícil precisar-­ho amb exactitud en el nostre cas (tot i estar degudament indexats a la base de dades de la Generalitat), imagineu en el cas dels no habilitats, en ocasions sense altes laborals, amb feines de temporada, etc. Dubto que mai ho puguem saber.

Problemes de convivència a Barcelona

Darrerament, amb el fort creixement del turisme que s’experimenta a Barcelona, ens trobem sovint grans grups de turistes acompanyats de guies amb altaveus que dificulten el pas i generen molt impacte. Imagino que tenen a veure amb tours organitzats per als creueristes i grups de turistes allotjats a la costa. Com veieu aquesta situació? Com s’hauria de regular i resoldre aquesta problemàtica?

JC: Hi ha diverses solucions. Pel que fa a la mida del grup, l’Ajuntament en qüestió pot decidir posar-hi un topall (sempre que tingui recursos i voluntat per controlar-ho). Pel que fa als altaveus, es poden prohibir, i es podria exigir que per grups de X persones s’utilitzin aparells de radioguia (com ja fan espais concrets de la ciutat). Alguns dels grups de creueristes, i altres empreses com CultRuta ja ho oferim com una millora de la qualitat de la visita, i alhora per un exercici de responsabilitat. Pel que fa als grups massificats que vénen sense guia, o dels quals el guia no explica (majoritàriament de la costa), és difícil controlar-los, però es poden desincentivar fàcilment posant, per exemple, una zona de la ciutat de pagament pels autocars que hi entren sense tenir-hi la base. Totes aquestes mesures, però, estan subjectes a que, per una banda, l’administració competent (en aquest cas l’Ajuntament) tingui la voluntat no només de regular-ho sinó també de controlar el compliment de la regulació, i per altra banda, tenir un cert control del sector. En aquest sentit, les successives desregulacions turístiques dificulten molt la tasca d’ordenar els actors sobre el terreny.

Joan Coll, vicepresident de l'AGUICAT (fotografia d'Alba Sud).

Hi ha alguns indrets a la ciutat on s’han produït diferents situacions problemàtiques relacionades amb les visites de grups de turistes. Us sembla si repassem què passa a llocs com el Mercat de la Boqueria, alguns carrers del barri Gòtic o la Sagrada Família?


BB: Jo personalment, i molts companys també, ja fa molts anys que no entrem amb grups al mercat, és impossible. Només els acompanyo si sóncom a màxim quatrepersones i tampoc deixo que facin fotos enganxats a les parades ni que bloquegin els passadissos. Procuro que comprin algun producte o que consumeixin a algun dels fantàstics bars que hi ha a l’interior. Si és un grup gran ja ni dono l’opció d’entrar-hi i els hi explico que és un mercat on la gent ha de poder comprar i que en siguin conscients.

Allunyar els busos de Sagrada família era vital per als veïns, però no adaptar els carrers de pujada i baixada abans de fer aquest canvi va ser un greu error. Molts ja van avisar que era canviar el problema de lloc i que hi haurien les riuades de gent que hi ha. A més s’ha d’afegir el problema que com que encara es pot fumar a les terrasses dels bars, tots reclamen el seu dret a tenir-ne una i com que no queda lloc suficient perquè hi puguin passar els veïns, els turistes i els cambrers, es genera el caos que podem veure.

Al Barri Gòtic la situació és molt precàriaper culpa de la barra lliure que hi ha. Tenim grups grans, escoles, free tours, lloguer de bicicletes, venedors ambulants, músics, espectacles varis, concerts, fires, lladres, etc, etc, etc. És realment molt urgent començar a protegir el Gòtic, regular les activitats i donar més espais públics.

AGUICAT, associar-se per dignificar el treball

Què és AGUICAT? Com i perquè el vàreu fundar?

JC: AGUICAT és l’Associació de Guies de Turisme habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat.
 El nom és llarg per poder recollir tots els matisos. La formem guies de turisme d’arreu de Catalunya, i que d’una manera o altra, ens hagin reconegut la nostra professionalitat. Reivindiquem la defensa de l’habilitació de guia de turisme, el distintiu oficial de la nostra professió. Exercim amb seny perquè som la cara visible de del turisme a Catalunya, envers els nostres veïns i visitants. I creiem en l’habilitació com una garantia mínima de qualitat, i alhora practiquem la formació continuada.

AGUICAT en aquests moments aplega grups diferents de guies habilitats que s’han trobat amb diferents problemàtiques i que han acabat convergint en aquesta associació. Podríeu explicar els diferents processos que us han portat a treballar plegats?

BB: Fa anys un grup de 97 guies van ser multats amb 168.000 euros per l’Autoritat Catalana de la Competència per haver publicat en un Web que ens “comprometíem” a cobrar una tarifa, i això està prohibit (perquè frena la lliure competència). Durant l’expedient vam demostrar la varietat en les nostres tarifes, però no van acceptar mai cap al∙legació i van demostrar la seva voluntat clara de multar-nos, sí o sí. Encara que a l’expedient (pàg. 29­30­31) reconeixen que només som 97 dels 2.400 habilitats. Aquest expedient es va recórrer l’any 2012 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el setembre del 2015 vam guanyar el recurs. La Generalitat ha hagut de retornar l’import de la multa més interessos a tots els 97 guies, més 1.000 euros de les despeses d’advocat. Un expedient de 20.000 folis i 5 anys per a res. El defecte de forma era tant obvi que el jutge ja no va anar més enllà.

JC: AGUICAT aglutina també la pràctica totalitat de la Plataforma de Guies creada el 2013, i que ha estat treballant amb recursos turístics (Park Güell, BornCC) i entitats veïnals (associacions, ABTS) per buscar un millor encaix entre el turisme responsable i la ciutadania.

I finalment, s’estan associant a AGUICAT guies que fins ara no havien vist la necessitat o utilitat d’associar­-se i que ara creuen que aquesta associació pot ser una bona eina.

RN: Jo sóc part d’aquest últim “grup” de guies que sent que vol formar part d’un col·lectiu de guies professionals, que pot tenir un impacte positiu per a mostrar el valor de la professió i de la feina ben feta.

Quins són els seus principals objectius i demandes?

BB: el reconeixement del guia professional i habilitat com una referència de qualitat en el territori, impulsant, recolzant, habilitant i formant, a més i millors guies.

Entenc que esteu preparant propostes per millorar la qualitat del treball i la professionalització del guiatge. Ens podeu explicar com ho esteu preparant i si us inspireu en exemples de bona pràctica a d’altres indrets?

BB: Sí, volem treballar per poder oferir un servei de qualitat però també poder mitigar l’impacte de la nostra activitat. Un codi de conducta i bones pràctiques és essencial, hi estem treballant i el volem publicar a la nostra Web i que els nostres associats ens demostrin el seu compromís.

RN: Aquest codi estarà basat en un codi que la Federació Mundial d'Associacions de Guies ha anat elaborant al llarg del temps en col∙laboració amb organismes pertanyents de l'ONU. La idea és que totes les guies i tots els guies de l'AGUICAT (i esperem que siguin molts) es comprometin a adherir-se a aquests principisque tenen com objectiu assegurar la qualitat del servei, però també un impacte positiu (o com mínim, no negatiu) a l'entorn on s'exerceix l'activitat. Vaja, que sigui una feina sostenible i que sigui profitosa també per al territori.

Resi Nickl, membre de l'AGUICAT (fotografia d'Alba Sud).

Ens podeu explicar també com funcioneu i quins espais de participació heu generat per atreure a nous membres?


JC: Actualment tenim diversos grups de treball (comunicació, formació, intrusisme, suport, gestió) en els quals tota la feina és voluntària i altruista. Les tasques vénen coordinades per una junta que també funciona sense cap remuneració. Fins ara la tasca de “captar” nous associats es realitza de manera personal, explicant als companys qui som, com treballem i què demanem.

Desregulació al servei de grans grups inversors

Escoltant­-vos un té la impressió que esteu descrivint un procés de desregulació que està afectant tant les vostres condicions laborals com la qualitat mateixa qualitat del servei ofert i finalment també la professionalització del sector. Això és un fenomen que trobem també en d’altres col∙lectius laborals vinculats al turisme. A què respon aquesta desregulació? Qui se’n beneficia?

JC: La desregulació respon a una tendència neoliberal que s’ha apoderat de l’economia mundial. Grans grups inversors que es mouen de bombolla econòmica en bombolla econòmica, i que no tenen remordiments en pressionar governs per obtenir facilitats a l’hora d’imposar un model que els maximitza beneficis (privatitzats) i els eximeix de responsabilitats (la precarització i els problemes que genera queden en mans dels governs, socialitzats). Actualment, a casa nostra (tota Catalunya i especialment Barcelona i rodalies), la bombolla és la turística. I intuïm que hi ha lobbies empresarials i público/privats pressionant perquè es desreguli al màxim tot el que sigui possible (allotjaments, transports, guiatge, etc.)

Som conscients que com a guies, sols, no podem aturar aquesta deriva. Però si com altres col·lectius professionals (metges, mestres, transports, etc.) podem deixar de barallar-nos entre nosaltres i exigir el que és just per a nosaltres i, sobretot, responsable per a la nostra societat i professió, creiem que podem frenar aquesta precarització en la nostra parcel·la. O almenys, estem determinats a intentar-ho!

Quina resposta us està donant fins ara la Generalitat de Catalunya?

JC: La Direcció General de Turisme ens ha reconegut en persona i també per escrit que la normativa europea no els exigeix aquesta desregulació, i que podrien fer com altres autonomies (Andalusia, Castella i Lleó) i com a d'altres països (Itàlia, Àustria) que mantenen regulacions al respecte. Però la DGT creu que aquesta opció d’anar contra la corrent desreguladora és errònia i estan determinats a liberalitzar, tot i els riscos que nosaltres i altres entitats els estem fent veure que això implicaria. En aquest sentit, té el suport de l’Agència Catalana de la Competència (ACCO), que des d’abans que se li anul∙lés l’expedient, va començar a emetre recomanacions de liberalitzar la professió de guia, enlloc de demanar que es fessin més exàmens per habilitar més guies i així afavorir la competència (i sense risc de pèrdua de qualitat).

Què penseu fer davant d’aquesta situació?

JC: Tot el que estigui al nostre abast, sempre emmarcats dins de les accions legals, pacífiques. I sempre que sigui possible, elegants. Estem convençuts dels nostres arguments i volem compartir-los amb qui estigui disposat a escoltar: veïns, autoritats... i mitjans, com Alba Sud, és clar! Moltes gràcies per permetre'ns posar llum sobre la nostra realitat!

Moltes gràcies a vosaltres per l'entrevista i sobretot per aquesta defensa que esteu fent d'un turisme de qualitat que passa certament per un treball digne.