RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Noticias Recientes

Actualidad Alba Sud | Turismo Responsable | Islas Baleares

10-12-2015

El debate abierto sobre la ley urbanística del suelo rústico

Margalida Ramis | GOB

La "Ley Agraria", elaborada en tiempos del gobierno del Partido Popular, supone la desregularización de los usos del suelo, el agua y los recursos en suelo rústico, y en realidad no regula ni fomenta la actividad agraria.


Crédito Fotografía: Camp de cerelas. Fotografia del CBPAE.

(nota disponble solo en catalán)

Dit així, potser ningú no ha intuït que m'estic referint en realitat a la llei agrària. Aquesta setmana ASAJA va convidar el GOB a un «debat multidisciplinari» sobre la Llei Agrària, una llei amb la que el Sr. Company (quan va ser Conseller) va suplir la part de sòl rústic que hauria d'haver contingut la Llei d'Ordenació i ús del Sòl (LOUS), però que misteriosament no hi apareixia. Després vàrem entendre perquè. Efectivament mesos després el Conseller Company va treure la seva Llei Agrària, des de la qual regulava els aspectes urbanístics que li interessava, donant-se totes les potestats, com a Conseller d'Agricultura, per dir què i que no es podia fer en el sòl rústic. Òbviament i com no pot ser d'altra manera venint del Sr. Company, acompanyat de la gran excusa d'afavorir així l'activitat agrària i el sector.

La realitat però és que és una llei que, sí, pot ser utilitzada amb bona intenció per millorar alguns aspectes de la transformació i comercialització del món rural, però que precisament fa servir aquestes «millores» per, amb l'excusa d'afavorir-les, exhimir les noves activitats i construccions al sòl rústic de complir els paràmetres urbanístics que han de complir la resta de sectors d'aquestes illes (a excepció clar, dels hotelers), d'eliminar mecanismes de transparència (informació pública), i eliminar controls ambientals (especialment pel que fa a els efectes greus que poden tenir determinades «facilitats» pel sector, sobre els recursos hídrics).

És una llei temerària en aquests sentits, vestida d'un gran discurs que varen signar ASAJA i Unió de Pagesos, erigint-se com «EL SECTOR», i proclamant així la UNANIMITAT del suport que havia tengut la llei. Però al Sector també hi pertanyen les associacions de productors agraris ecològics (APAEMA) que no varen ser ni consultats. Bàsicament també perquè són petits pagesos i aquests no són ni contemplats a la llei. Aquesta, està pensada per grans explotacions agràries intensives i no per petits productors. La Llei també va tenir veus en contra des dels consells insulars, Col·legi oficial d'Arquitectes, Associació de Professionals Forestals i òbviament els GOB de les quatre illes, però «el sector» se seguia venent com a unànime en el suport d'aquesta llei.  

Tot això i més, va sorgir al debat d'aquest dimecres a les instal·lacions de la CAEB, organitzat per ASAJA i amb un gran nombre de persones assistents. El discurs és clar (fins i tot ASAJA, Unió de Pagesos i UPA, han signat un manifest després d'aquesta jornada que ara mateix signaria jo mateixa), la diferència és que per uns (Sr. Company inclòs) aquest discurs de la prioritat i dignificació del sector, km zero i sostenibilitat, és una pura estratègia per amagar vertaderament les intencions de terciaritzar  els usos del sòl rústic i anar substituint els usos primaris (que haurien de ser exclusius) des de la pretesa complementarietat a l'activitat agrària, és a dir, disfressant d'usos agraris complementaris, activitats com camps de polo o centres de massatges no terapèutics (com contemplava el primer esborrany de la llei). En definitiva, urbanitzar el sòl rústic.

Per altres però, aquest discurs és de fons i sabem que per aconseguir que l'agricultura sigui vertaderament un sector estratègic i cabdal, cal donar-li la importància que mereix com a instrument clau de sobirania alimentària i esdevenir així un territori productiu i menys vulnerable i per tant, menys sotmès a pressions urbanístiques i especulatives que actualment i,  des de fa temps, amenacen el futur del sòl rústic i indueixen a convertir els pagesos en jardiners d'una paisatge artificialitzat que només serà, si no ho evitam, la imatge de la postal que venem al turista (que òbviament pagarà ecotaxa per mantenir-lo. Ah no! que l'impost serà pels hotels!!! perdonau el lapsus...).

Article publicat originalmente al Diari de Balears el 6 de desembre de 2015.

 

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.