RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Noticias Recientes

Actualidad Alba Sud | Recursos Naturales y cambio climático | Cataluña

08-12-2015

De las piedras a las personas: las colinas del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa

Raül Valls | CST / Alba Sud

El libro de Llorenç Planagumà, Francesc de Bolós i Ona Corominas es una oportunidad para discutir sobre cómo hacer una ciencia comprometida con su entorno, en la perspectiva de una nueva cultura del territorio.

(nota disponible solo en catalán)

“Els tossols del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa” és un llibre-guia sobre un patrimoni natural sovint oblidat i desconegut però especialment important pel fet de ser el suport d’altres valors patrimonials com el geològic. Aquesta publicació editada per Geonat amb el suport del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el resultat d’un treball de més d’un any i mig sobre l’inventari d’una morfologia volcànica localitzada damunt de determinades colades de lava anomenada tossols. En aquest inventari hi han treballat associacions de veïns, jubilitats, escolars,... amb l’ànim que la ciència i les seves descobertes siguin participades per a tothom qui viu i conviu amb aquest patrimoni natural.

A Els tossols del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa l’esforç de síntesi científica dels autors Llorenç Planagumà, Francesc de Bolós i Ona Corominas hi sumen la voluntat d’empoderament social. No és fàcil traçar un camí que des de les pedres ens porti a les persones i a la seva vida sobre aquestes, però amb “Els tossols” els seus autors ho ha ben aconseguit.

Mitjançant el treball divulgatiu sobre els tossols de la Garrotxa, els autors, experts i científics vinculats a la comarca, ens il·lustren sobre el caràcter i la historia d’un territori on les forces desfermades del planeta han deixat la seva petjada mil·lenària i han modelat uns paisatges i determinat una singular vida humana.

El tossol de Can Central.

En obres com aquesta la ciència deixa de ser només una tasca per a experts o iniciats per esdevenir una força dins l’organisme social al servei d’una vida pacificada i millor, que només ho pot ser si està basada en el coneixement del lloc on vivim, de la terra que trepitgem i ens alimenta. A la societat rural tradicional de la que venim hagués estat inconcebible el desconeixement que avui molts sectors de la ciutadania tenen sobre els espais naturals que els envolten, sobre el “lloc” on habiten.

Tot i així tampoc és la meva intenció caure en la magnificació fàcil dels temps passats. Aquell coneixement es basava en la immediatesa, en gran mesura instrumental i pràctica. El coneixement del territori tenia com a objectiu la supervivència, menjar cada dia, escalfar-se, no emmalaltir. Quan aquesta ha estat garantida per un flux abundant i barat d’energia externa (el petroli) i la reproducció de la vida quotidiana ja no era una necessitat prioritària, el territori ha restat marginat de les nostres preocupacions, relegat a un simple decorat per on transitem entre la llar, el treball, l’escola, el lleure,... Ens hem “desterritorialitzat”. Del lligam obligat a un indret, que a voltes podia ser també cruel i aterridor, ha succeït la antítesi d’una vida aparentment deslligada del sòl que trepitgem i que ara dominem i maltractem.

Tornar a posar en valor el lloc on vivim és un dels elements fonamentals de la gran transformació cap a una Nova Cultura del Territori (NCT). Aquesta és avui la síntesis necessària per a una nova forma d’habitar el món. És per això que aquesta NCT té com a motor imprescindible l’aliança entre una ciutadania cada cop més compromesa i responsable amb tot allò que passa al seu entorn natural i una ciència que es vol posar al servei d’una societat que pugui viure amb pau amb aquest mateix entorn. Per tant, el millor del coneixement tradicional sobre el territori, enriquit i passat pel sedàs de la ciència moderna, ara en mans d’una ciutadania responsable i compromesa amb un nou model de societat, han d’esdevenir una força de transformació social incontenible per a un futur dissortadament contingut.  És en aquest sentit de transformació que apunta l’esforç científic dels autors dels “tossols”. No es tracta només de conèixer, divulgar o interpretar amb una mera intenció acadèmica. Es tracta de fer nostre el coneixement sobre el territori, posar-lo al servei de la població local i convertir-lo en un factor de transformació social i cultural.

En Martí de Can Palet i la Rosa de Can Païssa que ens van ajudar a fer l'inventari.

És en aquest context que saludem “Els tossols del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa” com a un document que esdevé valuós per la conservació i millora d’una matriu territorial que no pot ser vista ja com a un mer contenidor d’infraestructures al servei d’interessos econòmics, molts cops i i gairebé sempre depredadors del territori i dels valors naturals que en ell romanen. El paisatge, prima epidermis damunt d’una geologia que conta els anys per milions, ha estat modelat per les diferents cultures humanes que l’han habitat. Aquest és també el reflex de com estem tractant el territori. Quan no ens hi reconeixem, quan ens és estrany per la seva deformació o pels canvis ràpids que si han produït i que no hem pogut controlar com a col·lectivitat, és senyal que alguna cosa no està funcionant bé en el nostre metabolisme social. Fer-nos memòria d’aquesta historia és el treball fonamental al que els autors han posat mans a l’obra i del que son producte aquestes pàgines que amb entusiasme us recomanem.

I de tot plegat en parlem amb un dels seus autors, el geòleg olotí, Llorenç Planagunà.

 

Llorenç Planagumà: "Som els reis en fer lleis i normatives que després són impossibles d'aplicar i fer-ne seguiment manca de recursos econòmics"
El treball sobre els tossols representa un  esforç de divulgació científica. Creus que la gent de la Garrotxa coneix i valora suficientment el patrimoni natural de la comarca?
Des de la creació del Parc Natural l’any 1982 i la campanya de Salvaguarda dels Volcans prèvia a la Declaració ha millorat molt la comprensió i la valoració del patrimoni però no per la declaració del Parc sinó pels programes d’educació ambiental que s’hi han desenvolupat. Al mateix temps, des de la transició s’està tornant a la tradició naturalística i la necessitat de conèixer el que ens envolta de Catalunya. Sincerament desconec si abans del 39 hi havia una tradició de coneixement de la natura popular i no elitista però en l’actualitat cada cop més gent està interessada en conèixer el seu entorn. I això és important! El coneixement científic ha d’arribar a tots els habitants, és la base d’una concepció crítica del territori.
Explica’ns com ha estat el procés de treball i com heu implicat a la gent del territori. Hi veus una nova forma de fer i divulgar la ciència en aquest treball?
Cal agrair l’esforç que fa l’equip de tècnics que gestionen el Parc Natural que intenten dur a terme les actuacions del Pla Especial malgrat les indigents retallades que l’antic conseller Josep Maria Pelegrí va realitzar als Parcs. Retallades contra el territori sense cap criteri que es pugui entendre. Els Parcs Naturals estimulen l’economia, generen conservació i mantenen un paisatge on la pagesia n’és la protagonista... Malgrat tot s’han pogut trobar recursos per tal de poder realitzar un inventari pendent des de feia ja uns quants anys, el dels tossols del Parc. Aquests inventaris només són viables amb la implicació de gent que viu al territori, veïns, escoles,... perquè ens cal cercar informació tant de caire geològic com d’històrica oral. A part que és una excusa perfecta per fer divulgació científica mentre els participants hi treballen. Una manera d’empoderar-se de la ciència. Podríem dir que hi ha una divulgació prèvia molt destacada i on el camí és més important que el resultat final.
Tinc la sensació que s’ha instal.lat la idea que la conservació de la natura és un fet irreversible i que les normatives actuals son suficients. Tu també ho creus? Quins perills planen sobre els tossols i en general sobre el patrimoni natural de la comarca?
Si bé s’ha instaurat culturalment que cal conservar la Natura no és un fet irreversible. És més, alguns d’aquests tossols estan encara amenaçats per males pràctiques o pel creixement urbanístic. Encara prima més el benefici econòmic que el de la Natura i això és la batalla cultural que tenim. Respecte les normatives crec que són suficients, encara que sempre es poden millorar, però abans és més urgent dotar de recursos suficients a qui n’ha de fer seguiment o vetllar pel seu compliment. Aquí, com a tot Europa, som els reis en fer lleis i normatives que després són impossibles d'aplicar i fer-ne seguiment per manca de recursos econòmics. Això que d’haver-n’hi n’hi han, només cal saber-los gestionar.
El gran perill del patrimoni natural a la Garrotxa en l’actualitat és com a molts llocs la pèrdua d’espècies a causa del canvi climàtic que té la terra, la pèrdua de connectors ecològics per les grans infraestructures al meu parer sobredimensionades (la variant d’Olot i les Preses pot provocar un desastre en aquest aspecte), el creixement urbanístic de certes poblacions degut a una mala planificació territorial, la retallada als Parcs Naturals i els Espais Naturals Protegits que no poden fer bé la seva feina que és cercar l’equilibri entre la conservació de la Natura i el desenvolupament econòmic i finalment la pèrdua d’activitat agrària que provoca la pèrdua de zones de prats i pastures. En aquest darrer cas cal incidir en la defensa dels pagesos i posar de relleu que iniciatives com l’escola de pagesos i pastors del Pallars també indirectament ajuden a conservar el Patrimoni Natural.
Olot i d’altres poblacions de la comarca es troben dins de l’àrea protegida pel parc natural. Per altre banda es reconeixen d’altres zones de valor ecològic i agrícola com son les valls d’en Bas i Bianya. Penses que la convivència és la correcta? Des de la vostra òptica científics i educadors ambientals, quines mesures implementaries per millorar la situació?
La convivència és correcte i és possible, no sense tensions és clar! El fet que en la gestió d’un municipi, territori hi hagi uns valors naturals i uns límits clars facilita la planificació. Crec que la Garrotxa ha tingut la sort de tenir un Parc abans del “boom” urbanístic i això l’ha afectat poc, no com a altres llocs. Esdevé a petita escala un laboratori perfecte de gestió del territori i urbanisme i això no s’aprofita del tot bé. El model de participació ciutadana en l’inventari de tossols podria ser replicat en altres àmbits de la gestió territorial i aquesta seria la millor mesura per millorar la situació.
Un tema pendent i polèmic a la comarca son les variants d’Olot i les Preses (continuació de l’EVO per Bracons). Què s’hi juga la comarca en funció de les decisions que es prenguin? Creus que la població en general és conscient de que l’equilibri entre conservació del paisatge i dels valors naturals (quelcom que tots desitgen) i desenvolupament de vies de transport rodat implica prudència i renuncies?
Ja he comentat abans que aquest és un greu problema que pot afectar el patrimoni natural i el paisatge a la comarca i que si no es fa ben fet afectarà la viabilitat ecològica i social del territori i conseqüentment l’econòmica. A vegades trobo a faltar que quan es planifiquen les infraestructures no es tingui en compte la tranquil·litat del territori i la conservació del paisatge i els valors naturals. Que primi només la quantitat de vehicles i el temps. Aquestes valls no es mereixen aquestes infraestructures i segur que hi ha alternatives menys agressives. Només cal sortir del model cultural predominant sobre infraestructures establert.
La gent que viu a la comarca no n’és conscient si hi ha alternatives perquè ningú els hi explica. El que és segur és que cal començar de nou i pensar diferent la planificació territorial. Sinó ens trobem en conflictes com Bianya, Salvem les Valls, Hostal del Sol,...La metodologia que hem fet servir en l’inventari dels tossols podria servir en cercar alternatives.
Parlem molts cops de Nova Cultura del Territori. Com penses que el treball dels tossols pot contribuir a difondre i fer hegemònica aquesta nova cultura?
L’inventari dels tossols ajuda i és una eina per fer arribar la ciència a la societat. És un gra de sorra però important ja que empoderar a tota la població dels coneixements científics no és una progressió lineal sinó geomètrica. El que està clar és que fer arribar la ciència a tothom és bàsic per construir una democràcia de qualitat i alhora una societat més sabia que sàpiga conviure en pau amb la resta del planeta.

 

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.